Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella sô que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor
en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.
 

Lletra: B. ROSSELLÓ-PÒRCEL.
Música: MMB.
             HILARIO CAMACHO.
 

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.

Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramels dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa 
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.

Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.
 

Lletra: B. ROSSELLÓ-PÒRCEL.
Música: MMM.
             HILARIO CAMACHO.
 

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
 

Lletra: B. ROSSELLÓ-PÒRCEL.
Música: MMB.
 

Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
 

Lletra: B. ROSSELLÓ-PÒRCEL.
Música: MMB.
             HILARIO CAMACHO.

Inici de campana
efímer entre els arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari 
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.
 

Lletra: B. ROSSELLÓ-PÒRCEL.
Música: MMB.
 

Vigila el mar,
que la pluja no és teva
i el sol enlluerna a poc a poc.

Vigila el mar,
que la boira t'esbulla
i el vent plora el record.

Vigila el mar,
que l'ocell ja no canta
i els terrats s'han cobert de brutor.

Vigila el mar,
que les cales són preses
i els pins callen la cançó.

Vigila el mar,
que els teus ja no tornen
i naus estranyes
omplen el teu port.
 

Lletra: MMB.
Música: Hilario Camacho.

No sé si penso en tu
o si em mullen les ones d'un mar trist,
que ja no conec el teu silenci
ni tinc els ulls d'infant per a mirar
les petites estrelles.

Em fa pena pensar que no era un joc
el que pogéssim estimar-nos
i que el que ara jo escric
poden llegir-ho uns ulls
travessats de tenebra,
enllà del teu plor i del meu plor.

No sé si ens han vençut
o si l'estel és nostre
i el combat per un amor futur
i els plecs d'aquest silenci, una bandera.

Ara cerco paraules d'amor i comiat,
i tothom pot saber-les,
però serà un secret i de matí,
per a tornar a estimar-nos,
si se m'esqueixa de la vida un cant.
 

Lletra: Joan Vergés.
Música: MMB. 
             Hilario Camacho.
 

Jo sô l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí,
obert i sense entranyes, que de ma soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anr-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s`és mort.
 

Lletra: Joan Alcover.
Música: MMB.

Jo viatjava amb tu
per sobre les muntanyes
Els arbres eren verds,
tan verds com les vacances.
Els arbres eren verds
a la vora dels marges.

Jo viatjava amb tu,
i només els ocells
(ocells de negres ales)
estremien les fulles
més altes dels pollancres.

Travessàrem llocs
on ballaven sardanes
moltes autoritats,
endiumenjats i frares.
Encreuàrem camins
amb les cases com capses
que no miren el riu,
que miren les fàbriques
i una mica més lluny
el palau del golafre
amb el jardí d'estiu
i a la part més alta
la casa del rector
i l'altar de la santa.
 

Jo viatjava amb tu
i jo sola tornava,
cap a una pau temuda
que m'esperava a casa.
 

Lletra: MMB.
Música: Hilario Camacho.