El segador més
petit
(Catalunya - Pineda)
Ja baixen els segadors,
ja baixen de terres altes.
Ja baixen els segadors
a segar una quinzenada.
Ai, serena de la nit,
fresca n'és de matinada
quan la lluna fa el
seu tomb
a la punteta de l'alba.
Ai, serena de la nit,
fresca n'és de matinada.
El més petitet de
tots
en porta la falç daurada,
la simolsa si n'és
`'or,
el didal si n'és de
plata.
La filla del rei francès
ja si n'és enamorada.
L'han enviat a buscar
per un mosso de la casa.
Ai, serena de la nit,
fresca n'és de matinada.
La filla del rei francès
ja se n'és enamorada,
les dotze estaven tocant,
segador arriba a casa.
-Segador, bon segador,
quantes garbes n'has segades?
-De les vint prou hem passat,
les trenta no hem arribades.
Ai, serena de la nit,
fresca n'és de matinada.
|
Si voleu
segar un camp
que no és de blat
ni civada,
que no és a bac ni
a bagueny
ni tampoc en terra mala,
que no és a cap cim
ni rost
sinó en el fons d'una
plana,
i en el capdevall del camp
hi ha una font regalada.
Ai, serena de la nit,
fresca n'és de matinada.
Ja baixen els segadors,
ja baixen de terres altes,
ja baixen els segadors
a segar una quinzenada.
Ai, serena de la nit,
fresca n'és de matinada,
quan la lluna fa el seu tomb
a la punteta de l'alba.
Ai, serena de la nit,
fresca n'és de matinada.
|
LA PLOMA DE PERDIU
(Catalunya)
Si n'hi havia tres ninetes
lumberbigudí, bigudon,
dondeta,
lumberbigudí, bigudeta,
don,
que totes tres brodaven seda,
lumberbigudí, lumberbigudon,
lumberbigudí, bigudeta,
don.
Lo fill del rei s'hi passejava,
ja els en demana un bri de
seda.
-Què en voleu fer
del bri de seda?
-El vull per fer una llaçadeta.
-Per què en voleu
la llaçadeta?
-Per agafar una perdiueta.
-Per què en voleu
la perdiueta?
-Per arrancar-li una plometa.
-Què en voleu fer
de la plometa?
-Hi vull escriure una carteta.
-Què en voleu fer
de la carteta?
-Vull enviar-la a l'amoreta.
-Què en voleu fer
de l'amoreta?
-Vull fer-li una abraçadeta.
|
L'ENAMORADA DEL TRAGINER
(Catalunya - Ripoll)
Jo me'n só enamorada
d'un fadrí traginer
(bis)
i tinc manat del pare
que no li digui res. (bis)
En surto a la finestra
per veure el vent d'on ve
(bis)
i en veig venir dos matxos
i en Ramonet també.
(bis)
Filla, la meva filla,
això no t'està
bé,
ja saps que n'ets privada
de veure el traginer.
Ai pare, el meu pare,
)
això no ho podré
fer. ) (bis)
Filla, la meva filla
)
cent lliures te'n daré
) (bis)
Ni per cent ni cinquanta
)
jo mai el deixaré.
) (bis)
Filla, la meva filla,
dos-centes te'n daré.
Ai pare, el meu pare,
)
tampoc el deixaré.
) (bis)
Filla, la meva filla,
)
tres-centes te'n daré
) (bis)
Ai pare, el meu pare,
)
així sí que
ho faré. ) (bis)
Me n'iré a Barcelona
a servir un cavaller,
si el servir no m'agrada
marinera em faré
i quan seré embarcada
carta us enviaré.
A la vila de Cadis
jo desembarcaré.
|
SO DE PASTERA
(Mallorca)
No estic tan enamorada
que no em puga devertir.
S'amor no em fa dany a mi
perquè hi sé
donar passada.
Tira-li cocetes en es davantal,
no els hi tiris fortes que
li faràs mal.
Endis, endins, la mar brama
en dins, endins la mar creix.
D'aquesta casta de peix
només n'agafa una
dama.
Tira-li...
Marit, no estigueu gelós
d'una fruita qui no es gasta.
No és res si un altre
la tasta,
mentre n'hi hagi per vós.
Tira-li...
|
JOTA DEL CASTELLUT
(País Valencià
- Castella)
Per carrer de les tronetes
quantes voltes he passat!
i les hauré de passar,
castelluda meua,
si no me'n vaig de soldat.
Ja voràs, ja voràs,
quin gustet li trobaràs,
quan el tingues que passar
agarrà del meu braç.
El dia que jo et vaig vore
em vaig quedar admirat
pensant si series xica,
castelluda meua,
o àngel del cel baixat.
Ja voràs, ja voràs...
Al cantar la despedida
les llàgrimes m'han
caigut,
perquè és molt
trist de deixar,
castelluda meua,
la jota del castellut.
Ja voràs, ja voràs...
|
HAVANERA
(País Valencià
-
Comarques del Sud i Borriana)
Si a la Pedrera anàrem,
el que faríem primer
de tot
és dir-li a Maria
que ens posara
un got o dos;
si no en tenim prou,
li'n farem posar més;
ja l'hi pagarem,
ja l'hi pagarem
quan tingam diners.
Posa'm un got
o dos o tres,
per a nosaltres
per als demés.
A les palmeres mo n'anirem
mo n'anirem,
si voleu vindre,
si voleu vindre,
un xic moreno
també vindrà,
també vindrà,
si no és moreno,
no ballarà.
|
Si te pregunten
si saps ballar,
que sí senyor,
que no senyor,
a mi "me gusta
ser bailaor".
A les palmeres
mo n'anirem,
mo n'anirem,
si voleu vindre,
si voleu vindre.
Posa'm un got...
Jo tinc una peixatera
que agarra gamba a volantí,
s'agarra de la cistella
i els dos de parella
se'n van per ahí:
"Pagell qui en compra,
qui en compra pagell,
que el porte fresquet".
|
ES FESTEIG DES DE SA TEULADA
(Mallorca - Andratx i Sant
Joan)
S'altre vespre
a colgar me n'anava,
mentre que resava
vaig sentir xiular;
i jo vaig tornar
tres passes enrera
per veure qui era
per sebre-ho més clar.
I va ser un jove
baix de sa finestra,
i, perquè era vespre
volia pujar.
I ella va dir:
-Pujar, pujaries,
si tu em prometies
de prest davallar.
I ell li digué:
-Pujar, pujaré,
i davallaré
quan l'auba se´à.
I ella va posar
sa guitarra en terra,
i ella, la "perra",
sa porta tancà.
|
I ell va
pujar
damunt sa teulada
amb una gelada
blanca com saneu.
I ell va alçar
tres dits una tela,
la jove va veure
a dins lo llit seu.
I ell li va dir:
¡Oh rosa florida,
qui vos ha nodrida
dins aqueix jardí!
I ella va dir:
-Amor estimada,
si tant vos agrada
veniu-me a collir.
Oh amor vertadera,
això què és,
perera
o passionera
que teniu aquí?
I ella va dir:
-Amor estimada,
si tant vos agrada
veniu-me a collir.
|
SA MORT D'EN COLOMER
(Mallorca - Sencelles)
Dia vint-i-set d'abril
va sortir en Colomer
amb so correu de mallorca
i pes camí se perdé.
Li tiraren salvavides
per sebre notícies
d'ell.
Trobaren es seu mecànic
i no el trobaren a ell.
Tenia vint-i-quatre anys
quan sa desgràcia
tengué.
Me'n recordaré molts
anys
de sa mort d'en Colomer.
I des cos d'en Colomer
es peixos ne gaudiran.
Que, si en Colomer no surt,
una festa li faran.
Li tirarem mil corones
en el fondo de la mar
i el qui pugui recollir-ne
recordatori en tindrà.
|
BOLERO
DE L'ALCÚDIA
(Música: Popular
País Valencià)
Lletra: V.A. Estellés
Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meus mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
|
L'ASGUILANDO
(País Valencià
- Ontinyent)
(Text de Joan Timoneda -
S. XVI)
Ai, Déu com no m'ha
fet arbre
perquè no sentís
dolor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés
d'amor!
Guanyara, sent invisible,
lo que perd en sentiment,
perquè sent tan gran
turment
que lo viure és impossible;
i així, volguera ser
arbre
o altra cosa pitjor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés
d'amor.
|
En edat
florida i tendra
tant lo foc d'amor me crema,
que té per estall
i tema
de fer-me tornar en cendra;
molt més valguera
ser arbre
per a passar tal ardor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés
d'amor.
Jo me sent desamada,
sens jamés fer-ne
mudança;
servixc fora d'esperança;
de poder ser remediada;
convertixca'm, doncs, en
arbre
sec sens profit ni verdor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés
d'amor.
|
CANÇONS DE LA NOSTRA
MEDITERRÀNIA