Teuladins de la plaça de Santa Eulari
adéu, adéu, adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.

He estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera.

El moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de les illes
és de debò que Eivissa s'ha casat?

Totes les illes de la mar
s'agafen de la mà i canten i ballen
ara que ets lliure, oh! Cuba.

Illes de cap al tard...
com un enyore llimes i taronges
volaven les parres.

Menorca la bella
damunt Maó la lluna
i el sol dorm a Ciutadella.
Anit vaig somiar
que em naixia una illa
uns homes la trossejaven
ai! Dragonera petita.

Lletra: Vicent Andrés Estellés.
          MMB. (dues últimes estrofes)
Música: MMB.
 

Enmig del pit hi tenc
una finestra blava
oberta sobre el port
d'una illa blanca
i et mostrarà la mar
tempesta i calma.

Dins el meu pit hi tenc
la meva cambra
obri la porta al fons
sentiràs l'aire
entraràs al jardí
petita estança.

Enmig dels tarongers
una font raja
escolta la cançó que la font canta
i et dirà molt baixet
que l'amor passa.

Damunt el pit hi tenc
com dolça marca
la teva mà amic
coloma blanca
ben endins del xiprer
nia la garsa.

Lletra i música: MMB.

Eivissa

Camino al teu costat
cap a les escoles emblanquinades,
callada som per tu,
amiga de les teves paraules.

Em miro en els teus ulls
com en el fons d'unes aigües,
hi veig el meu esguard
i llunyanes imatges.

Dormia al teu costat
i habitava els teus somnis
tranquils com el camí
en el cel d'un ocell, sol
en el seu vol.

Caminàrem ahir
per camins de pedres altes,
i entre els tarongers,
en el fons,
com un tassó d'aigua,
la mar petita i blava
i una vela blanca.

Lletra i música: MMB.

Dins el jardí de ca meva
ha caigut gran pedregada,
i jo que estava florint
ne tenc l'esquena mullada.

Les abelles esperant
culet inquiet dins la casa,
i jo que volia cantar
tenc la cançó inundada.

La perera que ja reia
té el somriure censurat,
i jo que encalçant l'abril
tenc el cos gelat de març.

Les anèmones vermelles
i les margarides blanques,
i jo que em veig tota verda
florint pobres esperances.

El mes de transformacions
és abril i ara som març,
i jo no em puc esperar:
se'm floreixen les cançons.

Se'm floreixen les cançons
aquest temps de calabruix,
i ara diuen que es govern
prepara ses eleccions.

Prepara ses eleccions
i que tot s'apujarà i mos llevaran ses festes
que mos queda per cantar.

Lletra: MMB.
Música: Adaptació de MMB d'una música popular eivissenca.
 

I
Oh que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.
Quan s'espera que tot ja s'acabi
per tot d'una tornar a començar
quan s'espera que el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.

II
I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dis
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!

III
I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sens amb el cor ensopit
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!

IV
I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan la fi sents a prop per tots dos
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar!

Lletra i música: Pau Riba.
 

Nosaltres les dones som molt a prop de la terra
preguntem als ocells que esperen la primavera.
Acollim al pi despullat dins els nostres braços.
Cerquem en la posta de sol senyals i consells.

Vaig estimar un cop un homo
ell no creia en res.
Arribà un dia gelat amb els ulls buits.
Se n'anà un dia feixuc amb l'oblit sobre el front.
Si el meu fill neix mort, és seu.

Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona,
i et sents desengantyat.

Lletra: Adaptació de MMB sobre poemes d'Edith Södergran.
Música: Lautaro Rosas.
 

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala.
La mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?"

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra."
"Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?"

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?"

Dies ha que parla poc
i cada nit s'agitava,
li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?"

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l'asfalt, d'una volada.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?"

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclinada al finestral.
Darrera xiscla la mare.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?"

De matinada han trucat
-la llei una hora assenyala-.
Ara l'estudiant ja és mort
és mort d'un truc a trenc d'alba.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?"

Lletra: Lluís Serrahima.
Música: MMB.
 

Orat caçador
flairejo un bosquet
una presa cerco
i no duc llebrer
una caça espero
que esperant la tenc.

Orat caçador
del morir més prest
disparo sagetes
en un dolç turment
cada tir que erro
m'augmenta el lament.

Orat caçador
que l'amor encén
tots els bancals corro
encalçant-me el vent
si torno amb mans buides
el cor duc ben ple.

Orat caçador
del caçar més vell
escapço les branques
per veure on ets.
T'he de prendre, llebre,
que el seny em tens pres!

Lletra: Francesc Parcerisas.
Música: MMB.

Vares venir fins on jo dormia
i em vas despertar,
i em vas convidar a tenir set,
una gran set per a la qual
et vas fer copa on jo la pogués beure.

Lletra: Joan Vinyoli.
Música: Lautaro Rosas.

El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.

Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.

Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.

Lletra i música: MMB.