Arreu, arreu, segadors,
que sa madona se queixa.
Això és blat, i això és xeixa,
veiem si ho coneixereu.

Adelerau, segadors
que sa madona té pressa,
i vós sou blat i jo som xeixa,
ai, mestall de bona llavor.

A Aubenya segaven ordi
un mes davant Sant Joan
i com veien es camp tan gran
cridaven misericordi.

Popular mallorquina.
 

No-ni-no, sa meva nina,
no-ni-no-nes, petitó;
no-ni-no, quan l'engronxava
i antes d'engronxar-lo.
Sa nineta és petiteta
i a poc a poc tornarà gran.
Els fadrins qui la voldran
s'hauran de posar levita.
Sa nineta que és petita.

Popular mallorquina.

M'agrada es collir olives
però és un art perillós;
germanets, aferrau-vos
que amb doblers no compren vides.

Popular mallorquina.

Sa ximbomba ja no sona,
ni sona, ni sonarà
perquè té sa pell de ca
i sa canya qui no és bona.
I jo que volia tocar...

En anar a segar a es canyar
colliràs una canyeta
per sa meva ximbombeta
pes DARRERS DIES sonar (1).

Sa ximbomba ja és passada,
jo que volia ballar
i mumare em fa filar
cada vespre una fusada.

Popular menorquina.

(1) Darrers dies: últim dia de Carnaval
 

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s'hort sa terra és eixuta,
s'ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s'han 'secat,
es blat és mort i no és nat.

Aigo, vos demanam...

Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s'amor s'ha assecat.

Aigo, vos demanam...

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?

Aigo, vos demanam...

Lletra i música: MMB.
 

Me n'aniré de casa
me n'aniré des camp, 
ses oliveres grises
endarrera quedaran.

Me n'aniré de casa
per es camí des vent,
potser trobaré tempesta,
tal vegada molt mal temps.

Es meu amic en Pere
i es meu germà més gran,
fa temps que se n'anaren
i ja no tornaran.

Si jo li dic a mumare
que també me'n vull anar,
mumare sempre plora
i jo ja no sé plorar...

Me n'aniré de casa
per es camí des vent,
potser trobaré tempesta
tal vegada molt mal temps.

Però me n'aniré de casa, 
me n'aniré des camp,
ses oliveres grises
endarrera quedaran.

Lletra i música: MMB.
 

Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contaran al batlle, larà,
ho contaran al batlle.

Vindran guàrdies civils
armats amb simitarres,
dos frares del Remei
i el sometén amb arma, larà,
i el sometén amb arma.

Convicte de mant crim
ens penjaran a plaça,
quan ja siguem penjats
repicaran campanes, larà,
repicaran campanes.

Acudirà la gent,
proclamaran l'alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules, larà,
dirà quatre paraules.

Serà un dia revolt,
amb molta tramuntana;
com brandarem, amor,
tota la santa tarda, larà,
tota la santa tarda.

Per veure'ns vindrà gent
de tota la comarca;
algú dirà: -és molt trist-
i et mirarà les cames, larà,
i et mirarà les cames.

Entorn del cadafal
nenes uniformades
recaptaran diners
per les missions de l'Àsia, larà,
per les missions de l'Àsia.

En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa,
gats adúlters viuran
la nit a les teulades, larà,
la nit a les teulades.

Ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben balbes,
els ulls inflats del vent
i un tremolor a les cames, larà,
i un tremolor a les cames.

Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades, larà,
parelles amagades.

Abans no es faci clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires, larà,
disfressats de captaires.

Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre, larà,
i esborrarem el rastre.

Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula,
ens besarem de nou
amb una força estranya, larà,
amb una força estranya.

Lletra: Miquel Martí i Pol
 

Inici de campana
efímer entre els arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.

Lletra: Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Música: MMB.

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella só que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, a causa del dol, de la dolçor
en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.

Lletra: Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Música: MMB. i Hilario Camacho.
 

Sí, nina, ninona,
seràs una dona
gràcies al plaer d'un somni.

Sí, nina, ninona,
natural dintre teu
duràs l'alegria i el seu esguard.

Sí, nina, ninona,
no n'hi haurà d'altra com tu,
ni abans, ni ara.

Sí, nina, ninona,
seràs sola i llesta entre els homes,
els teus.

Sí, així vaig somniar
que em naixia una filla
i després era una euga clara
que corria sola
dins un bosc de pollancres.

Lletra: MMB.
 

Com un ocell posat
a dalt de tot d'un arbre,
Abril vigila el seu temps
alerta, que tot canvia.
L'herba més petita de les plantes
verdeja mentides de bon temps,
i el cel, ara gris, ara bon dia.
Entre el polsim daurat
que fan els plàtans
passa la gent indiferent,
entre espurnes vives i ferides
canta i ajuda el vent.
Un abril em va portar
per l'aire una cançó,
el meu amic la cantava,
també la vull cantar jo.
Ai, abril, mes amorós,
aire de llum,
vol de llavors!

Què ens durà el riu d'abril
dins el corrent:
aigua neta, aigua bruta,
bones hores o mal temps?

Seran de mort o de vida
aquestes flors?
Jo vull la del meu amic,
clavell de bones olors.

Estimat, no estiguis trist
si et costa alenar;
si no ens ha canviat el març
un bon abril ho farà.

Ai, abril, mes amorós,
aire de llum, 
vol de llavors!

Lletra: MMB.
 

No sé com acabarà
tot aquest joc,
el gest que vós perdeu
i que jo guardo.
Seríeu ben rebut
si l'esperança
dugués el vostre alè
fins als meus llavis.
Els llocs on ens trobem,
plens de recances,
disfressen intencions
i ens separen.

Si em doneu una mà
vet aquí l'altra,
si penseu en un bes
vet aquí els llavis.
Espero que em crideu,
ja tantes nits
semblant que del meu cos
aneu fugint.

I quan de mi
tendreu esment
hauré de guardar per mi
aquest pensament.
Voldria reposar dins vós,
portal ombriu,
i oblidar la por
i el temps que em queda.
I que fos tan fort
el nostre abraç
que no es sabés on moro jo,
on naixeu vós.

Lletra: MMB.