MarIa DeL Mar BOneT

Digué l'Amat a l'Aimador:
-Quina és la nit de més foscor?
-La vostra ausència.
-Quin és el jorn de més claror?
-Vostra presència.

01 L'amor és mar desfeta (fragment)
Textos de Jacint Verdaguer.Perles del "Llibre d'Amic e d'Amat" de Ramon Llull

L'Amor és mar desfeta d'onades i de vents,
que no té port ni riba pels pobres bastiments. [229]
 
 

Amic tu que tan estimes
no em diries què és amor?

Amor és mort de qui viu
i vida d'aquell qui mor;
és en el jorn alegria,
dolça tristesa en la mort,
enyorança en el viatge,
felicitat en el port.

-Digues, Amic: ¿qui té més gran amor,
aquell qui d'amor viu o aquell qui en mor?
-Aquell que en mor -respon l'Amic lleial-
puix ja no hi pot haver amor més alt. [360]

-És la ditxosa punyida
que mata l'enamorat
quan sent cantar en la vida
les belleses de l'Amat. [165]
 

Quan no tenia més esperances,
quan el meu cau només era l'oblit,
només bevia aquest vi aspre
del més obscur raïm.

Tu vares dir-me unes paraules
que em van tornar als meus petits abrils.
Amada, amada em deies, i el sol fugia
gelós d'aquelles nits.

Amb la tendresa m'acariaciaves;
la meva pell volava com un crit
perquè somniava amb les paraules
que mai no em vares dir.

Vas apagar-te com un capvespre.
Jo vaig tornar al cau dels meus oblits
on m'esperava un vi més aspre:
la teva veu fugint.

Només deu dies varen bastar-te
per a emmudir, amat, amat
ara ets un eco que no em contesta.
Amat, adéu, amat.

Sa vida d'un llaurador
no hauria d'acabar mai
si cada cap de tornai
hi pogués trobar s'amor.

S'altre dia jo mirava
es camp de Son Julià
perquè hi via de llaurar
es qui alegria em donava.
 

Jo no sé com has guardat la bellesa entre l'infern
ni com vas poder fugir de l'horror que t'ha esquinçat.
Quan et llepo les ferides veig al fons del teu esguard
el que no puc esborrar: que hem nascut en mons a part.

Més enllà dels oceans, més enllà del crit del mar
on la pluja té l'arrel beneïda per Al·là.
On la lluna cau dels estels sobre un món empolsegat
s'han trobat els nostres cors en un pont que hem aixecat.

En aquests temps que ens ha tocat no serveix la veritat
fem un temps pel nostre amor ple de vida entre la mort.
Acompanyen els estels el camí que hem inventat
el teu cor amb el meu cor per damunt dels mons a part.

Amb la sang i la foscor que hem après a tuejar
no tenim altre moment, no l'hem pogut triar.
La tristesa de la mort dels nostres mons separats
prò que doni el nostre amor tot allò que pot donar.

L'Amat a l'Amic li deia
i eix somrient li respon
¿Què us plau, oh estimat dolcíssim
rosa mel del meu consol,
daurat somni dels meus somnis,
de mes alegries font,
principi de mos principis,
dolça amor de mos amors. [285]

Amic i Amat se nuaven
se nuaven ses amors
perquè jamai de la vida
se desjunyissin els dos. [126]

La corda amb què les nuaven
era feta de records,
de pensaments i de flors.

Espòs:
-Plega tes fredes ales vent del Nord
vine, aire del migdia,
l'aroma del meu hort
fluesca per l'hermosa rodalia. [4.16]

Filles de Jerusalem:
-Aqueixa qui és
que retxosa puja,
com pluja pel cel
l'aurora que apunta,
brillant com el sol,
bella com la lluna,
terrible com brau,
exèrcit en lluita? [6.9]

Espòs:
-Jardí tancat
ets tu, esposa aimada.
Jardí tancat, fontana segellada. [4.12]

Filles de Jerusalem:
-Aqueixa qui és
que retxosa puja,
com pluja pel cel
l'aurora que apunta,
brillant com el sol,
bella com la lluna,
terrible com brau,
exèrcit en lluita? [6.9]

Espòs:
-Fins que fugin les ombres de la nit
i s'esbadelli el dia
aniré a la collada de l'incens
pujaré a la muntanya de la mirra. [4.6]

Filles de Jerusalem:
-Aqueixa qui és
que retxosa puja,
com pluja pel cel
l'aurora que apunta,
brillant com el sol,
bella com la lluna,
terrible com brau,
exèrcit en lluita? [6.9]

Esposa:
-Mon estimat és per mi
(i) jo só per mon Estimat
qui entre lliris son ramat
pastura cada matí. [2.16]
 

Ai!, si pogués saber
com estar amb ell a soles
i allunyar de nosaltres
les oïdes del vigilant.
Que estrany!
A soles vull estar
amb un amat que, encara absent,
viu en mi, dintre del meu pit.

Nazhum Bint Al-Quilap. Poetessa d'al-Andalus (Granada s. XII)

Seria capaç de canviar el meu pare
per aquell que va batre les forces del meu cos.
El dels ulls negres!
Va passar pel meu costat, amb els seus amics:
anava collint flors!
Recitava una aleia de les seves pròpies atzores
buscant recompensa!
Em va fer recordar el seu amor
una altra de les seves aleies!
Si hagués volgut, podria no haver-me'l recordat
quan jo ja l'havia oblidat!
Em cremà el cor amb espurnes de passió
deixant-me en aquest estat!
I aquesta donzella segueix mostrant-li
una passió ardent
-quan entona el seu cant!-
tot i que, si ell volgués que fos justa,
recelosa es retrauria!
Ell l'estima, però es mostra altiu
i és per això que ella canta:
Em desitja, quan no em mira,
em desitja!
I, quan em veu, desdenyós se n'allunya.
Quin porc!
Però em desitja, quan no em mira,
em desitja!

Digué l'Amat a l'Aimador:
-Quina és la nit de més foscor?
-La vostra ausència.
-Quin és el jorn de més claror?
-Vostra presència. [119]

D'amor plorava l'Amic
i del turment se planyia
cridava a son Estimat
per veure si el gojaria.
Tantost l'Estimat l'oí,
féu-li dolça companyia.
Com més ell se li acostava, més el turment li creixia;
com més hi anava creixent
l'amorosa malaltia,
més dolçament l'Estimat
de ses llangors el goria. [238]

"Alegris mon Amat.
-l'Aimador li escrivia-.
D'ell és ma voluntat,
seva és la vida mia. [121]

De vostra amor mai n'isc
i encara vos enyoro;
per Vós és que jo visc,
per Vós és que jo moro". [121]
 

Segadors de Son Mieres
Quan acabau de segar?
Com figues flors hi haurà
i mores per ses voreres.
I segadors de Son Mieres.

Venia de Son Ramon
de segar Sa Romaguera
i vaig perdre sa somera
i mal d'altri riaies són.

I venia de Son Ramon
 
 

Això era i no era.
Que faci bon viatge la cadernera!

Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.

-L'amor de les tres taronges,
no sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia...
-Hi arribaré, si a Déu plau.

Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.

Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana.
La geganta l'ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se'l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.

Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.

Els gegants dormen tranquils,
-dormen amb un ull obert-.
Collí l'amor en Bernadet
i, abans que fos descobert,
reprèn el camí del vent, 
peus falaguers, cor despert.
Cada cabell li tremola.
Ai, que la nit l'ha encobert!

Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.

Ai, ai! que els gegants l'encalcen.
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda,
flocs de colors que, a l'instant,
omplen aquells camps d'espines,
de ganivets i d'espant,
de foc, que al punt ja no resta
ni l'ombra d'un  sol gegant.

Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
 

Amat, amat que espero cada jorn (bis)
l'amor per tu esdevé malaltia:
absent de tu, jo sóc malalt d'enyor;
i un jorn amb tu m'obre més la ferida.

Malalt, malalt de cos i d'esperit. (bis)
Un mal plaent, només d'amor nodrit.
Quan més esper, més amat i servit.
Quan més remei, més poc em puc guarir.

L'amic em veu perdut d'enteniment (bis)
i em diu: "Per què poseu la nit al dia,
per què moriu d'amor tan resplendent?"
"Perquè abans sense l'amor vivia"

Només l'Amor, uneix follia i seny. (bis)
nodreix el mal amb mal de més voler.
Presó i ermàs dels aimadors pendents,
miratge estrany el buit que els protegeix.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Em va venir a veure el meu amat als jardins d'Ass.
M'ha convidat a beure, i m'ha omplert la copa.
 
 

El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei Universal,
homo i ver Déu eternal, 
del cel vindrà per jutjar
i a cada un lo just darà.

Ans que el judici no serà, 
un gran senyal se mostrarà:
La terra gritarà suor
i tremirà de gran paor.

Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.

Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals.
Reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.

Gran foc del cel devallarà 
mar, fonts i rius tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit, 
perdent son natural delit.

El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fos i alteral;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Humil verge qui haveu parit
Jesus infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.

El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.