anells d'aigua

De: Ramon Pujol <ramon_merce@hotmail.com>
Enviado el: viernes, 02 de enero de 2004 10:39:29
Para: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto: COL·LOQUI

Vull fer-vos partíceps d'una troballa. Potser algú de vosaltres ja ho coneixeu, però per a mi va ser la sorpresa que em va reservar el tió: Al disc "Càlic La cançó catalana a Sardenya. L'Alguer des de la conquesta als mandolins napolitans 1" hi ha la col·laboració de la Maria del Mar Bonet en dues cançons: Mariner i Què teniu vós. Aquest disc és de l'any 2002. A l'any 2001 n'hi ha un altre amb idèntica denominació i amb presentació diferent, sense la participació de la Maria del Mar. Que tingueu bon any!

De: Ramon Pujol <ramon_merce@hotmail.com>
Enviado el: martes, 06 de enero de 2004 12:06:13
Para: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto: COL·LOQUI

Acabo de llegir a la premsa d'avui que el conseller en cap, Carod Rovira, proposa Antoni Mir per al càrrec de secretari general de Política Lingüística de la Generalitat. Aquest nomenament s'estudiarà en el consell executiu de demà.

Particularment celebro aquesta elecció i desitjo a l'Antoni Mir una gestió tan satisfactòria al capdavant d'aquesta secretaria com la que ha exercit fins ara com president de l'Obra Cultural Balear. Enhorabona i per endavant la meva confiança.

Amb motiu de les festes de Sant Antoni, na Maria del Mar Bonet i en Manel Camp varen oferir una actuació conjunta a l’església del poble. L’espectacle estava organitzat per l’ajuntament de Sa Pobla.

La primera i grata sorpresa va ser comprovar la gran quantitat de gent que va acudir al recital. L’església, malgrat ser de poble, és molt gran i així i tot es va arribar a omplir de tal manera que hi va haver gent que va haver d’escoltar el recital de dreta.

No se si és que ja feia molt de temps que no la sentia cantar en directe, però vaig trobar l’actuació realment excepcional. Vaig passar un gusté! No sé com ho fa però de cada vegada té la veu més i més guapa. En Manel Camp també va tenir una actuació sensacional i en tot moment es va notar que hi ha una gran enteniment entre ells dos damunt l’escenari.

Varen encetar el recital amb les cançons de “Ben a prop”: Ja n'hi ha prou, En algun lloc del meu cor, Dolça remor de cada tarda,... i així successivament varen anar caient totes.
Intercalades entre aquestes cançons varem poder gaudir d’aquestes altres cançons, entre les que n’hi havia dues que jo no havia sentit mai:
* Perfídia: amb lletra de Miquel Àngel Riera i música de Joan Bibiloni.
* Amor petit: de Joan Manel Serrat
* Ombra Negra
* L’àguila negra
* Què volen aquesta gent?

Aquesta darrera dedicada molt especialment als “néts” del dictador, la qual cosa va provocar els aplaudiments del públic (no se quina cara degué posar el senyor batle, que és del PP). A part de les no conegudes, va ser realment interessant poder sentir cançons interpretades normalment per corda i tocades ara al piano. Va resultar un Què volen aquesta gent? una mica diferent però amb la mateixa força a la seva veu.

Finalment, com que l’actuació formava part de les festes de Sant Antoni, el batle va entregar com a present a na Maria del Mar i en Manel Camp una ximbomba perhom i els va recitar uns versos que fan referència a aquesta festa. Finalment na Maria del Mar va desitjar unes bones festes i expressà el seu desig de que no hagi de passar molt de temps abans de tornar a actuar a Sa Pobla. Així sigui!

Algú ha dit que totes les accions humanes pertanyen a alguna forma de culte. Els grups de fans necessiten tenir un ídol que ajudi a esplaiar la necessitat d’adorar. Solen ser aquests subjectes d’adoració els cantants. La música, a més de fer miracles en els sentiments humans, és molt més assequible als òrgans sensitius que altres especialitats artístiques, que exigeixen coneixements específics. La música arriba a tothom, només cal predisposició sensible. És adequat que els “fans” usin el mot ídol perquè respon a un excés fora de la relació tant diferent de l’amistat. Sovint solen usar l’èxit del seu idolatrat personatge per compartir d’alguna manera la seva importància. Necessiten sentir-se vinculats a algun referent que els tregui de l’anonimat o de la rutina. Dir-se “fan” d’un artista és molt diferent que anomenar-se’n amic. El que ambdós tenen en comú és només que l’objecte de les seves preferències no els coneix. Pot connectar amb algun, però la relació no és recíproca. A tot estirar s’aconsegueix un cert reconeixement per part de l’idolatrat. Coneixem cantants que han dedicat declaracions d’amor al seu públic, però aquest constitueix un col· lectiu anònim, desconegut, impersonal, per molt que la seva existència afalagui el cantant.

Ara bé, quan un grup de persones vol dir-se amic de l’artista, no “fan”, aleshores descobrim -molt al contrari del que a simple vista pot semblar- que les pretensions d’aquests individus són força més agosarades. Ningú no pot evitar que es formi un moviment “fan”, però ser amic implica un compromís més profund. Els incondicionals “fans” solen ser arrossegats per un èxtasi estupefaent, al marge de la persona que hi ha al darrere del cantant. Un amic sempre va més enllà, es més global, més holístic. En el nostre cas qui ens ha reunit a la taula del festí amistós ha estat la Maria del Mar Bonet. Per què? Per descomptat, perquè ens agrada molt com a cantant, però el que ens ha fet trobar-nos com amics, no es redueix -tot i ser fonamental- al seu art, sinó que darrere d’ell, en ell, hem descobert uns valors, una concepció del món amb els quals combreguem.

Un mestre oriental atreia molta concurrència de deixebles. Un dia un d’ells va dir a un altre: ¿Véns a escoltar el mestre per les seves sàvies paraules? I l’altre li respongué: Sí, però també vinc a veure com es corda la sandàlia. Això és el que ens passa als amics de la Bonet. Ens reunim sota el seu nom per escoltar la seva prodigiosa veu, però també per observar el seu gest. El “com” i el “què”. Som ambiciosos. No ens acontentem en ser només “fans”, som una altra cosa diferent. I això sí que no ho pot evitar ni la pròpia cantant. Només pot prohibir usar el seu nom. I d’aquest requisit ja estem autoritzats. La Maria del Mar no és estimada com ho fan els simples “fans”, ho és perquè ens sintonitza amb les òrbites del sentit que poden ajudar-nos a ser millors persones. El seu gest ens és ètic. Ella pot dir “però si no em coneixeu!” , i tindrà tota la raó, perquè la coneixença requereix el tracte assidu de l’amic, i, per descomptat, que no és així. Ara bé, un artista ve a ser algú que “publica”, malgrat ell/ella mateixa, el que més l’identifica: els valors. Aquests traspuen. Viatgen, en el vol dels sentiments i la sensibilitat, cap als qui saben mirar. Després arriben declaracions de la cantant, actituds davant els poders fàctics. La tria de les lletres, dels sons, en el seu cas, tan nostradament mediterranis, etc. Tot plegat ve a ser el gest que tan bé resumeix el deixeble ja esmentat: “com es corda la sandàlia”.

La cantant ens ha fet amics. Mirant-la i sabent perquè la mirem ha fet que ens miréssim els uns als altres en aquest grup i ens ha agradat el que hem vist. Per això som “Els amics de la Maria del Mar Bonet”.

De fet a mi em sabia una mica de greu insistir i insistir intentant allargar allò que voldríem que no s’acabés mai però que malauradament havia arribat a la seva fi. La Maria del Mar ja havia fet el seu concert: 17 cançons més tres bisos, dos acceptats ja d’entrada i la típica “So de pastera” per finalitzar. Però les persones que ens havíem reunit al Centre Cultural Fundació Caixaterrassa seguíem aplaudint per dir-li que ens agrada molt la seva feina, que fruïm amb el seu art, que compartim les seves manifestacions, que estem contents perquè per a nosaltres el concert ha estat una festa...

I va fer un quart bis. Jo ho vaig viure com un regal: a capel·la ens va cantar Joan, d’on véns? I encara la pregunta ressona a les meves orelles, allunyant-se, cada vegada més tènuement, més subtilment... fins al silenci. D’aquesta cançó només n’havia escoltat algun enregistrament, però no havia tingut mai la sort d’escoltar-la en directe. La temàtica, mig pregària, mig misteri. La veu de la Maria del Mar ajustada al tema, modulada amb intenció –és clar!-, esplèndida. Només per aquest bis ja val la pena haver anat al concert.

Va ser una “collita pròpia” presentada com a una passejada per Raixa i per Caloma: Móns a part, Tonada de llaurar, Inici de campana, El cor perdut, Camí florit, Desolació, Cançó per a Àdam, Per una cançó, Ombra negra, Sempre hi ha vent, La dansa d’amor, Segadors de Son Mieres, Bir Demet Yasemen, L’amor de les tres taronges, De sentir, Per Hipòcrates, Des de Mallorca a l’Alguer. I els bisos: Què volen aquest gent?, Jota marinera, So de pastera i Joan, d’on véns?

Dissortadament continua l’actualitat del clam per la llengua que la Maria del Mar fa cada vegada que pot participant en actes, signant i llegint manifestos a Mallorca i a Catalunya, i cantant Des de Mallorca a l’Alguer en cada un dels seus recitals. Hem tornat a aplaudir la frase que ens recorda que tenim una mateixa llengua que ens agermana... Mal senyal!

I en un altre aspecte comentava la Maria del Mar que s’hauria de fer alguna cançó actual parlant d’una temàtica ja clàssica, com és la denúncia que es fa a Què volen aquesta gent?

Estratègicament ordenades les cançons dels bisos, va tornar a ser final de concert la Jota marinera. Al crit de la Maria del Mar unim els nostres crits: Visca Mallorca!

Una altra circumstància, per a mi extraordinària, és l’encoixinament musical que munten en Feliu, en Dimitri, en Jordi, en Dani i en Javier. Tots junts, i cada un en particular, són un espectacle de gran riquesa musical harmònica, melòdica, rítmica. Un grup difícilment insuperable que, acompanyant la veu de la Maria del Mar, constitueix la garantia absoluta que allò que escoltarem val la pena.

Després del concert la Maria del Mar ens va atendre pacientment i relaxada i vam poder mantenir amb ella una petita conversa, a part de signar-nos els discos que alguns li havíem portat.

Jo ja tinc les entrades per al dia 20 a Barnasants on cantarà amb Manel Camp. No m’ho voldria perdre per res del món.

Dissabte 7 de febrer escoltàrem la Maria del Mar Bonet a l’Auditori del Centre Cultural de Terrassa. Aquesta ciutat tan veïna de Sabadell, on vivim uns amics de la Maria del Mar. Cada vegada que tornem d’un seu recital ens costa dormir, més ben dit, no volem aclucar els ulls que ens allunyi de l’encís, volem perllongar aquest tast exquisit que la cantant ens brinda. Una admiració que ens catapulta cap als cims de la fruïció estètica per la seva extraordinària veu de potència i matisos càlids i vehements quan calen, que ens embolcalla, ens transporta i ens colpeix, però a la vegada, ens retorna al terra exigent de l’ètica, pels continguts, per la lletra de les seves cançons i pels seus comentaris testimonials, tan necessaris en contra dels energúmens i els seus gossos (amb perdó d’aquests animalets encantadors), mot emprat per la Maria del Mar abans de cantar “Què volen aquesta gent”, fent constar, també, que caldrien noves cançons de protesta semblants a aquesta.

Estimada Maria del Mar, el teu gest, el teu taranà personalíssim està impregnat de bellesa, una bellesa de moviments molt femenins, sobris i de gràcia insinuant, sense excessos, suggerent. L’artista que coneix el joc de la seducció múrria en cançons com ara “Tira-li pedretes en es davantal...” O la seducció que percudeix les cordes més íntimes de l’amor, com ara la manera que tens de cantar “Per una cançó”, que em té el cor robat de música i lletra de la cantant grega Jaris Alexiou. “Una dona i un home i una cançó són l’altar, la passió, són les esperances.”.... Sí, l’esperança d’un món on l’amor sigui el guia principal. “i oblidar-me de l’esguard que potser ens vigila”...etc.etc.. Un etcètera de continuïtat.

I la cançó menorquina “Joan d’on vens? Un regal esplèndid que ens va oferir de comiat com una oració silenciosa.

Fa poques setmanes que he conegut la vostra associació i vull dir-vos que teniu una pàgina magnífica. És la primera vegada que us escric i us parlaré del concert de Maria del Mar Bonet del passat divendres 13 de febrer a Vila-real (la Plana Baixa, País Valencià).

El concert es va celebrar a l'Auditori (que és precisament el mateix lloc on vaig veure per primera vegada a la Maria del Mar en directe, ara fa vuit anys) i mitja hora abans de l'hora prevista ja hi havia molta gent reunida davant la porta. La sala (moderna, gran i amb una bona acústica) estava plena a vessar.

El concert va començar puntualment (a les 23 h.) i la Bonet, vestida amb pantalons i jaqueta negra, va actuar acompanyada de Javier Mas, Feliu Gasull, Dimitri Psonis, piano i contrabaix (em sap greu xics, però no recorde els vostres noms i ara no puc buscar-los).

Els temes interpretats foren (potser me'n deixe algun): Mons apart, Cançó per a Adam, Cor perdut (quina lletra més bona i quina forma tan extraordinària d'interpretar-la!), Per una cançó (que bonica!), La dansa de l'amor (quina bella melodia la del piano), L'amor de les tres taronges, Inici de campana, Ombra negra, Desolació (gran tema), Sempre hi ha vent, De sentir, Camí florit, Tonades de llaurar, Bir demet yasemen (amb els llargs solos dels excel·lents guitarristes), Per Hipòcrates, Des de Mallorca a l'Alguer, Què volen aquesta gent i, com no, Jota marinera.

Després del concert, mitja dotzena de persones ens vam quedar a parlar amb ella uns minuts i ens va tractar amb la seua amabilitat característica.

Què us puc dir? És un plaer escoltar aquesta música, aquestes lletres i aquesta veu excel·lents, intenses i emotives. I no pense desaprofitar cap ocasió que se'm presente per seguir disfrutant!

Són les 10 de la nit i la pluja cau amb força. Sortosament el que havia de ser neu ha tornat aigua. Fins al darrer moment hem tengut com una espasa de Democles l’amenaça de neu a cotes baixes. Els noranta quilòmetres que ens separen de Barcelona i els 752 m. sobre el nivell del mar, ens han fet témer fins a mitja tarda que la meva asseveració de no perdre’m aquest concert “per res del món” fossin paraules vanes, desig incomplet.

El recinte és ple. Els moments previs a l’inici del concert són de silenci expectant, de converses superficials, veu baixa i frases curtes, perquè el que ara interessa és que surtin a l’escenari en Manel Camp i la Maria del Mar i tota l’atenció estarà centrada en un instant en músic i cantant.

Apareix en Manel Camp i comença amb el tema Mercè al piano-jazz que ens acompanyarà durant l’espectacle d’avui. La figura de la Maria del Mar arrenca de nou aplaudiments i comença amb En algun lloc del meu cor, Jo em donaria a qui em volgués, Dolça remor de cada tarda. I en Manel Camp: Me n’aniré de casa. Segueixen Abraça’m, Epigrama, Mai donis per finit. Si véns prest, Lover man, Amor petit. Ombra negra, No voldria res més ara, Jim i Què volen aquesta gent. Els bisos: L’àliga negra, Amor petit i Mai donis per finit.

“Mai donis per finit”, de Miquel Àngel Riera, és una de les cançons de les que no podem gaudir encara amb enregistrament. “Cançó de l’amor petit”, tampoc enregistrada, és una cançó de Joan Manuel Serrat. Ambdues les inclou la Maria del Mar en els concerts que fa amb Manel Camp i podeu veure’n una ressenya a les “Col·laboracions anteriors”, octubre del 2002.

Blocs de tres cançons intercalen temes al piano fins que al final del concert dedica “Què volen aquesta gent” als hereus del dictador i a ell mateix. Després de l’últim bis la gent demana d’empeus que tornin a sortir a l’escenari, només per dir-los que ens ha agradat molt tot això que han fet.

L’amor, la sensualitat, el desig... ens entren per les orelles i ens amaren, embolcallats per la profunditat de la veu que ens agrada, pel gest sensual, mesurat, adequat i precís. Marxarem a casa amb els sentits esmolats i la sensibilitat corulla. I, tots sabem per què, aquesta nit pot passar qualsevol cosa!

No ens queda més remei que reiterar els mateixos elogis. Excelsa. Com que la majoria de les vegades esdevé així, perquè ella és una artista extraordinària, et fa l’efecte que et repeteixes i és veritat. Però la necessitat que et provoca l’art, la bellesa d’expressar-la no pots retenir les ganes, vet aquí, de cridar-ho “als vuit vents del món”. És el mateix que passa amb aquell poema de la Gertrude Stein davant la bellesa de la rosa. Què es pot dir de la rosa? Quan es pretén adjectivar-la totes les lloances empal·lideixen al costat del seu nom: ”El nom de la rosa” . Per això el poema només pot dir: Una rosa és una rosa,

i així fins l’infinit... Per tant la Maria del Mar Bonet és la Maria del Mar, és la Maria del Mar, és la Maria del Mar..., la seva veu, els seus gestos, els seus moviments, et van calant, calant, endins, endins del cor, endins de la intel·ligència i penses i penses... que no s’aturi de cantar, perquè la meva sensibilitat es mantingui, així, així, a flor de pell.

I van caient com pètals de la rosa, sota la màgia dels sons que Manel Camp extreia del piano, “Si véns prest”, “Dolça remor”, “Ben a prop” “Amor petit ”, “Jim”, “Àliga negra”, “Ombra negra”, “Què volen aquesta gent”, “Jo em donaria a qui em volgués”...

I mentre li estava escoltant: “Mai donis per finit el temps de seduir-me” demanava silenciosament: Maria del Mar no et cansis mai de seduir-nos.

De: Montserrat Fernandez Mrn <mfmraixa@hotmail.com>
Enviado el: jueves, 11 de marzo de 2004 13:05:55
Para: ramon_merce@hotmail.com
Asunto: Col·loqui

"Gràcies, vida, gràcies". Amb aquesta cançó comença el recital en Joan Isaac. I se’m fa present en el meu ésser una mena de melangia que m’acarona el cor, però al mateix temps m’envaeix una sensació punyent del pas del temps. Ens féu reviure una barreja de sensacions, la sensibilitat per joventuts perdudes, per carrers i indrets desapareguts però guardats ben endins del record, entreteixits amb la lluita contra el dictador. Una lluita que no s’acaba mai, perquè la capacitat de resurrecció d’aquesta mena d’amenaça és persistent.

Per la vida, per preservar-la de tota aquesta pol·lució. "Gràcies, vida, gràcies", poderosa generatriu que ens empeny sempre, generosa, cap a la felicitat.

Continuen les cançons amb les seves lletres i cada una d’elles et va ordint la trama del viure.

A l'escenari van sortint les col.laboracions dels amics que han volgut estar amb ell en aquesta nit plena de sentiments. Entre ells la Maria del Mar Bonet interpretant "Però prefereixo els teus ulls", i aleshores vaig tornar a experimentar aquesta generositat de l’Univers per a cada un de nosaltres, de manera personalíssima, perquè aquesta cançó me la cantava un amor meu de joventut que, com diu la seva lletra , malgrat haver vist meravelles: "Els vents que mouen el món,... la llum despertar. l’Egipte groc i polsós... les naus travessar les portes de l'horitzó, ícars volar damunt de Keops.. les mans dels amants... i el bes calent que fa un infant." , ell, el noi, prefereix els ulls de la noia.

Aquesta cançó ha estat per a mi un autèntic regal. Quants records i quina mena d’enyorança he sentit a la pell d’aquell amor de joventut que sempre em recordava com preferia els meus ulls.

Tot el concert ha estat un oceà de sensibilitat. Les seves paraules fent referència a tantes i tantes coses.., l'última carta que va escriure en Puig Antich i la interpretació de "A Margalida", la seva noia. Nostàlgia, ràbia profunda, records de valentia. I la darrera cançó "Només han passat cinquanta anys" mentre anaven desplegant-se al fons de l’escenari diapositives que circulaven davant nostre per observar el pas de la seva i la nostra vida.

I acabo amb les potents paraules del cant fràgil de Joan Isaac: "gràcies, vida, gràcies", i gràcies, també, per haver pogut estar aquest 6 de març, al Teatre Nacional de Catalunya.

From: neapolis <neapolis@wanadoo.es>
To: <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: col.loqui
Date: Wed, 31 Mar 2004 17:40:05 +0200
Josep Hernández López
Palerm (Itàlia)

Sóc un català que viu a Itàlia i us escric per anunciar-vos que després de la concesió a la Maria del Mar del Premio Tenco, ha sortit al mercat italià el disc "Raixa". Aquí teniu la recensió publicada per la web músical de Kataweb, un dels servidors d'internet més coneguts del país.

Premiato all'ultima edizione del Tenco, arriva finalmente anche dalle nostre parti Raixa, un disco che nonostante non sia più recentissimo (in Spagna è uscito nel 2001), mantiene intatte le sue suggestioni. Non ha certo avuto una carriera facile, Maria Del Mar Bonet: pesantemente pressata dalla censura franchista dopo aver abbandonato la natìa Maiorca, è riuscita comunque a sviluppare un percorso significativo che le ha concesso una lunga serie di riconoscimenti per il suo vibrante impegno civile. L'amore per la pittura e la poesia si sono spesso incrociati nella sua estetica, sviluppata al meglio in Catalogna, nel pieno rispetto della tradizione. Raixa è stato registrato dal vivo e nell'insita semplicità scuote per l'intenso pathos emozionale che la sua voce ricca di sfumature riesce a veicolare nel più ampio respiro mediterraneo. Ombra Negra colpisce subito, tutto il resto cresce a ogni ascolto: tra similitudini e differenze potrebbe diventare un fenomeno come Cesaria Evora. Vittorio Pio (9 marzo 2004)

From: <joseparroyo@acpv.net>
To: "Maria Merce Piazuelo" <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: col·loqui
Date: Wed, 26 May 2004 12:42:27 +0200

El passat divendres 21 de maig vaig assistir al concert de la Maria del Mar Bonet a Quart de Poblet.

Maria va interpretar el seu repertori habitual dels últims mesos. Els moments culminants (segons la meua opinió, clar) foren les Tonades de llaurar; Com un mirall (una jota mestissa, segons les seues pròpies paraules); i Inici de campana i Desolació, amb la intensitat interpretativa que aquestes dues últimes cançons demanen de tot el grup i de la cantant.

Ja en la tanda de bisos, cantà Des de Mallorca a l’Alguer, amb els aplaudiments, habituals al País Valencià, quan diu allò de “que tots parlem el mateix”. Finalment, i davant la insistència del públic, va tornar a l’escenari per a interpretar La balanguera.

La Maria del Mar que em vaig trobar sobre l’escenari és una artista a qui el treball i l’experiència de tants anys l’han duta a un “estat de gràcia”, a una maduresa artística extraoridinària. La seua veu, la seua forma d’interpretar, el bon gust a l’hora de triar el repertori, l’amor per les coses ben fetes, les ganes d’innovar, el grup de músics amb qui s’ha envoltat, etc …., han convertit la seua obra i la seua carrera artística en una de les més notables a nivell internacional, comparable en qualitat amb qualsevol que us puga vindra al cap. I quan dic aquestes paraules, no em deixe cegar per l’admiració: poca gent ha fet tantes coses bones com la Bonet, i durant tant de temps. Si en el nostre país hi ha certa gent, potser massa, que té complex d’inferioritat cultural, jo no.

Aprofite per a comentar-vos (ja que no he vist que aquesta informació conste en la vostra pàgina) que els concerts que oferirà els pròxims 22 i 24 de juliol en Barcelona i Lorca (Múrcia) respectivament, comptaran amb la participació d’un grup de músics de Síria i una coral amb 50 veus. Sens dubte serà un espectacle molt interessant.

Per cert, és possible que per Nadal d’enguany aparega el seu pròxim disc, tal com em va comentar la mateixa Maria del Mar.

Hola Montse, Mercè, Lluïsa, salutacions a tots els admiradors/es de Maria del Mar Bonet.

Vaig a contar-vos una mica com va estar el concert de divendres 21 de maig a Quart de Poblet. Va ser fantàstic, com sempre!!!! Va començar a les 22:30h; primer van tocar els músics una mica. Després va sortir ella amb el seu vestit negre i el foulard roig, estava radiant!!! Va començar el recital amb la cançó de Bruce Springsteen “Mons a part" el so de l’auditori era millor que el de Vila-real, on vaig anar fa poc temps també per veure-la.

Després ens va delectar amb les dos cançons que ella diu que li agraden molt, són les que cantava la gent abans quan anaven a segar i llaurar: “Tonada de llaurar i Tonada de segar". A continuació va cantar Inici de campana, (particularment m’agrada molt aquesta cançò), seguida de Per una cançó i Desolació. Tot seguit va cantar Ombra Negra de Rosalía de Castro (molt ben cantada i amb el sentiment que ella li posa) és una cançó que a mi sempre m’emociona quan l’escolte de la seua veu.

Va continuar a capel·la, acompanyada només per les veus de Xavier Mas, Gasull i Espasa. Supose que ja sabeu a quina cançó em referisc. Sempre hi ha vent, (que li dedica al seu germà) i que sempre canta als concerts que he vist d’ella recentment, va estar meravellós, com sempre.

I continuà el concert amb El país secret i Com un mirall, jota que va definir com “mestisa” per haver segut composada per un aragonés (Xavier Mas) i una mallorquina (ella mateixa).

I va seguir amb la Dança d’amor, d’un dels seus cantants favorits Toti Soler, molt bonica!!! Després Camí florit. Maria del Mar es veia molt animada i ens va cantar Per Hipócrates, tots la vam acompanyar amb les palmes, fantàstic!!! Amb la de Bir Demet Yasemen, vam gaudir del “solo” de guitarra de Xavier Mas i després una altra que ara no recorde el títol, que va ser Felip Gasull el protagonista, (quan més els escolte més m’agraden; són molt bons en la guitarra, la fan parlar, no em cansaria mai d’escoltar-los, vaig disfrutar molt.

I així va acabar el concert, va ser una hora i mitja meravellosa, emocionant…, em va passar el temps volant!!, supose que ja sabeu de què us parle.

Per supost vam demanar més cançons tocant palmes sense parar, i clar, van tornar a sortir, per cantar Des de Mallorca a l’Alguer, i seguidament la Jota marinera. Després de l’estona que ens van fer passar amb aquestes cançons i el nostre acompanyament de palmes, es van retirar (jo estava molt emocionada). Però ens va quedar la sensació que faltava alguna cançó més, i li vam demanar que cantara la Balanguera, que fèia temps que no li l’escoltava, ella va complir i va sortir per cantar-la i aquesta va ser l’última d’aquest emotiu concert.

La gent no es va quedar a veure-la després del concert. I aixó em va faltar, perquè jo volia entrar a saludar-la i fer-me una foto amb ella, però com la gent se’n van anar de seguida i a més a més ja volien tancar les portes de l’auditori, vam marxar. La veritat, em féia molta il·lusió entrar a xarrar amb ella una estoneta, haguera segut la nit perfecta del tot. A vore si al proper concert puc coincidir amb algú de vosaltres i aconsegueisc entrar a saludar-la.

Per als que no vau poder asistir-hi, us he fet aquesta xicoteta crónica per descriure una mica com va anar el concert. Però és la primera vegada que ho faig i no sé si està ben escrita; disculpeu les errades que puguen haver-hi i espere que us haja agradat, encara que m’haja oblidat alguna cançó…que ara no recorde.

Maria del Mar Bonet va oferir el passat dia 26 de maig un concert a la Rambla Campus Nord, davant la Facultat de Filosofia i Lletres de Bellaterra, com a cloenda dels actes portats a terme de l'Any de la Mediterrània.

Anava acompanyada dels seus músics habituals, En Javier Mas, Feliu Gasull, Jordi Gaspar, Dimitri Psonis i Dani Espasa.

Va començar amb la canço "Mons Apart" de Bruce Springsteen. Abans de continuar, va donar les gràcies per la invitació que li ha ofert la Facultat per poder participar en aquest any dedicat a la Mediterrània i que el lloc on ens trobàvem responia plenament a la dedicació dels espais mediterranis.

Tot seguit va venir "Inici de Campana", "Per una Canço" de Jaris Alexiou, la lletra de la qual la trobo d'una intensitat emotiva especial,. " Dono tot el que tinc per ballar amb tu, per trobar en el meu cos les teves carícies, per sentir el teu alè en el meu coll nu......" continuà amb "Jardi Tancat", "Desolació" de Joan Alcover, en el comentari de la qual fa constar que aquesta canço barreja els sons i considera la Mediterrània com un país on tenim un diàleg per fer fructifer.

"Sempre hi ha vent", "Com un mirall", "Cami Florit" on defineix i parla de tota mena de flors amb el seus noms més autèntics i molt adients en aquests canvis de primavera que estem vivint. "De Sentir" , "Bir Demet Yasemen", "Per Hipocràtes" i finalitza amb "Des de Mallorca a l'Alguer".

Amb els aplaudiments unànims de totes les persones que hi érem, i d'alguns bravos tímids que s'escoltaven, vem aconseguir dos bisos, "L'Amor de les tres Taronges" i la "Jota Marinera".

Estar de nou a Bellaterra on feia més de sis anys que no hi havia tornat, em va fer reviure els temps d’estudiant, aquell ambient que, malgrat dir que s’ha malmès considerablement, sempre et fa tenyir la mirada d’enyor, i d'uns anys d'estudi viscuts plenament i amb molta il.lusió.

Quin retrobament tan tendra, portat de la mà de la Maria del Mar. Em vaig oblidar, com tantes vegades, de la rutina quotidiana, i em vaig deixar portat cap a les esferes del plaer acústic que em brinda aquesta dona de progressiva plenitud.

Ara ja ha passat aquest 26 de maig, tot és voladís, tot passa sense adonar-nos, esperes que arribi allò que et fara gaudir i se'n va com una volada d'ocell. Encara bo que et queden aquelles imatges, aquells records, que ningú et pot prendre, d'estones viscudes amb intensitat.

Tot just acabem d’arribar de la nostra estimada Mallorca quan em poso a escriure aquestes línies. Com ja s’havia anunciat a la pàgina, uns quants “amics” ens hem trobat, aquesta vegada a Cala Millor, de Mallorca, per escoltar l'admirada Maria del Mar.

A causa de la distància hi ha encara força associats que no ens coneixem i aquest concert ens ha brindat l’ocasió d’ampliar la coneixença virtual que havíem establert amb algunes persones de Mallorca i algunes del País Valencià, fent-la real i tangible, efectiva i propera. El grup mobilitzat a l’entorn de la nostra associació va ser de catorze persones. Déu n’hi do!, per ser que es tractava només d’un cap de setmana, fora del temps de vacances.

Com sempre que coneixem associats nous, hem tingut una gran satisfacció per la relació començada. Ens hem trobat unes persones que intuíem afins i que han sobrepassat les nostres expectatives. Cada u amb la seva diferència, tots amb interessos semblants. Des d’aquí voldria, sobretot, agrair als amfitrions a na Carme, a en Pep i a la Rosario i a en Pau, el gran acolliment que ens van fer i la gran paciència que hi van aportar. Sobretot voldria agrair-la-hi a en Pau, perquè quan es tenen onze anys i una “peli” per anar a veure, haver d’aguantar la gent gran amb la seva xerrameca inacabable és gairebé una heroïcitat. Gràcies a tots!, gràcies, Pau!

Del concert què en diré? Amb en Manel Camp van fer les cançons més jazzístiques de la Maria del Mar. Camí d’”Amic i Amat”, que farà al Teatre Grec de Barcelona el 22 de juliol, intercalà paraules de Ramon Llull, el nostre místic, com l’anomenava:

                                                                “Digué l’amic a l’amat:
                                                                Per lo molt que m’heu donat,
                                                                trist de mi, què us donaria?”

                                                                “Amic i amat s’amaven,
                                                                s’amaven i se nuaven
                                                                perquè ja mai de la vida
                                                                se desjunyissin els dos.”

Escaigudes introduccions per als temes “En algun lloc del meu cor”, “Jo em donaria a qui em volgués”, “Abraça’m”, “Mai donis per finit”, etc. que conformen aquest ramell de cançons intimistes i sensuals.

Immillorable el so de l’auditori que complia cinc anys, aniversari que celebràvem amb el concert de la Maria del Mar, tot un signe –espai i actuació- de cultura del municipi.

Per unes coses i per unes altres, aquest cap de setmana serà per a nosaltres inoblidable.

Uns quants amics ens vàrem animar per anar a Mallorca a conèixer altres amics de ses illes que encara no havíem tingut el plaer de gaudir de la seva companyia, i també per assistir al concert que feia la Maria del Mar Bonet a l'Auditori de Sa Màniga, a Cala Millor.

Han estat dos dies intensos, amb la companyia d'amics/amigues ja coneguts/gudes com la Carme, un poc, en aquesta ocasió, l'ànima de la trobada i amb el somriure sempre al rostre. També hem trobat altres amics com en Pep i la Rosario que generosament ens han acompanyat a visitar Els jardins de Raixa, i a dinar a un lloc conegut per ells a Sóller on gaudírem d'un àpat exquisit.

En aquest festí de l’amistat s’hi apuntaren també amics/amigues del País Valencià, la Lluïsa i el Nando, als quals ja teníem el goig de conèixer i la Xelo i l’ Elvira, dues dones ben bé del País Valencià, llevantines exultants, missatgeres de l’alegria i la llum d’aquell país tan nostrat, amigues de debò, de les que t'ofereixen de cor tot el que elles tenen.

Heus aquí, doncs, una avinentesa per celebrar la germanor dels països catalans, venim del Nord, venim del Sud..."que tots parlam el mateix", amb els mocadors saludant, els mocadors que han fet trobada a Mallorca, pàtria de la cantant que ens ha unit amb l’abraçada escollida de l’afinitat artística.

I ara parlaré un poc del concert celebrat a la Cala Millor, amb en Manel Camp. En començar la Maria del Mar dedica el recital a la reivindicació de l'amor i de l'amistat, i ens parla d’en Ramon Llull oferint-nos alguns fragments poètics d'amor. Ella cantant i en Manel Camp al piano és com un riu que et transporta a aquells indrets de la vida que el cor acarona. Una darrera l'altra les cançons "Si véns prest"," Cançó de l'Amor Petit", "No voldria res més ara", "Abraça'm", "Jo em donaria a qui em volgués", "Mai donis per finit el temps de seduir-me", "Jim", "Ombra Negre", "Què volen aquesta gent", "L'Àguila Negra", etc... van esborrant el tedi dels dies forçats al tancament entre parets d’oficina i sents, colze a colze amb els amics, que el record de l’amor i l’amistat, fets cançó, et salvaran l’ànima dels vents contraris.

De: Carme Cerdà <carmect@yahoo.es>
Enviado el: martes, 08 de junio de 2004 10:14:00
Para: Joan Gonzàlez Duarte <mmbv@arrakis.es>, <ramon_merce@hotmail.com>, Montserrat Fernández <montserrat_fernandez@es.hempel.com>, <pepoliver@mallorcaweb.net>
Asunto: MMB avui!!

Avui a partir de les set i mitja (dos quarts de... vuit?) de l’horabaixa, per Catalunya Cultura, retransmetran en directe l’acte d’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb actuacions de na Maria del Mar Bonet i en Manel Camp. També ho donaran en diferit pel 33 a partir de les 00:30.

El dia 25 de juny, a la secció Bústia del diari AVUI, es van publicar aquestes dues cartes. Com que ens van agradar i compartim opinions, les transcrivim per a tots vosaltres:

“El brotó d’Esquerra
Cent tretze mil quatre-cents seixanta-un vots són els que separen el PP de Balears d’ERC de les Illes Balears i Pitiüses: la dreta estatal es pot posar a tremolar. De fet, i fora bromes, no crec que els resultats d’ERC els hagin fet gens de gràcia. I tenen raó de no riure. El brotó illenc va de bo pel que significa d’identitat reeixida i consciència mediambiental. El brostam no deixarà de créixer ara que no hi ha eleccions, hi ha molta feina a fer en contra dels plans i projectes virulents del PP, que van molt en contra de la terra i la gent de les nostres illes. El brot creixerà per la confiança en la llibertat de la gent i malgrat els vots que encara li atorguen al PP molts dels electors illencs.
Les accions virulentes del PP clarament negatives pel nostre entorn natural, llengua, qualitat de vida o supervivència de la nostra pròpia identitat són l’adob necessari del reeixir popular i nacional de la nostra terra, els ho haurem d’agrair. Els plans del PP-UM i dels qui hi són darrera necessiten una mobilització popular, que ha de ser permanent i estesa a tots els àmbits. Hem de recuperar la paraula popular i donar-li el prestigi que es mereix: endavant les atxes, idò!
Joan Vicenç
Palma”

“Prou fal·làcia: hola, Països Catalans!
He volgut escriure aquesta carta per contestar l’article del Sr. Puigpelat, Adéu Països Catalans, publicat a l’AVUI el 21 de juny. Només volia donar-li les gràcies a l’autor pels seus esforços en la defensa de la nostra llengua als nostres territoris.
A més, és una fal·làcia el fet que l’ús que es fa del català a Mallorca és inferior al que es fa en poblacions com Terrassa, Sabadell, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans, Premià i un llarg etcètera de poblacions no només de Barcelona, sinó també de Tarragona, Lleida i fins i tot Girona.
Convido al Sr. Puigpelat que visiti el meu poble, que vagi a Sóller, a Alaró, a Consell, o que vingui a Palma, que visiti Benissa, Alcoi, Muro d’Alcoi, Tibi o moltíssims pobles de la província d’Alacant, de València o de Castelló, que viatgi a Menorca i digui “Bon dia”, i que des de l’experiència personal empírica em digui si es parla més o menys català en aquests indrets que en molts pobles i ciutats del Principat.
Tal vegada és que molts principatins quan vénen als nostres països ens saluden amb un buenos días, i, a més, en volen donar lliçons de com fer servir la nostra llengua, carregant-se l’Institut Ramon Llull.
Antoni Abad i Ninet
Munyola (Mallorca)”

De: Montserrat Fernandez Mrn <mfmraixa@hotmail.com>
Enviado el: domingo, 18 de julio de 2004 19:46:24

Avui 18 de juliol de 2004, a casa dels amics de la Maria del Mar Bonet hi ha novetat. Ens ha nascut un infant, el més jove admirador d’aquesta cantant nostra, en una estança curulla de país, aquell indret que canta la cançó: Girona estimada et tinc dins del cor... A la Montse i en Jordi se’ls ha aparegut el miracle de la vida que nom Biel., Llancem les campanes al vol perquè anunciïn tan entranyable esdeveniment, impregnades pels sons de la Bonet que en Biel ja els deu conèixer ben bé. Moltíssimes felicitats !!

és com definia una amiga el concert al Teatre Grec de Barcelona de la Maria del Mar Bonet. Una autèntica obra d’art del començament fins al final. Feina ben feta! A poc a poc, sense pressa, feina ben feta!

A poc a poc, sense pressa, anar fent camí per les cançons. Des de les més orientals fins a les seves de sempre. Amic i amat, sí, però també El cavaller Sant Jordi, dues tonades de treball, el Cant de la Sibil·la, La dansa d’amor, El càntic dels càntics. I la cançó del Bruce Mons a part, la de Robert Grave El país secret. I dues cançons de poetesses andalusís...

Calor una mica enganxosa d’un vint-i-dos de juliol barceloní... A l’orquestra grega un senzill jardí oriental, d’una bellesa innocent, es barrejà amb la sensualitat musical dels temes més àrabs, amb la mística amorosa de Llull, amb la proximitat lèxica de Verdaguer de l’escena. Els músics sirians, els “nostres” músics de sempre, la coral Cantiga, el so controlat per Ferran Conangla, feina ben feta!

La Maria del Mar, amb la seva veu incansable matisada d’accents, ara intensa i vigorosa, ara amorosa i dolça, ara severa, ara sensual..., donant a cada paraula la mesura justa, la inflexió adequada, assolint totes les tonalitats mediterrànies, esplèndida en la interpretació de tots i cada un dels temes, ens va portar a l’altra riba del nostre mar, fent-nos creure que no ens havíem mogut de casa, reafirmant-se i reafirmant-nos en què la gamma de cultures que el voregen no és més que una sola cultura amb les seves variants.

Després de dues hores de concert, doncs, les persones que omplíem les grades hel·lèniques, aplaudíem d’empeus després d’escoltar Den itan nisi, que endevinàvem l’última cançó del programa, i ens resistíem a creure que això fos així. I va venir la tan emblemàtica Què volen aquesta gent?, extraordinària amb la interpretació de la Cantiga. I aplaudíem d’empeus. I Bir demet yasemen. I aplaudíem d’empeus. I l’amor de les tres taronges. I els solos sensacionals dels músics. I aplaudíem d’empeus. Novament un tema del repertori inèdit va posar fi a un vespre que hauríem pretès infinit. Si bé el vespre no ho va ser, ho és la música, que perdura en les nostres oïdes, per sempre.

De: Jesús Gran Moreno <granjes@hotmail.com>
Enviado el: miércoles, 28 de julio de 2004 14:05:03
Para: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto: Concert de Llorca

Hola Maria:
Aquest dissabte vaig poder fruir d’allò que molta gent, vosaltres inclosos, pogué veure al Teatre Grec de Barcelona. En aquest cas va ser al castell de Llorca, que si bé no es pot comparar ni de lluny amb el Teatre Grec, com actuava Mª del Mar doncs també val la pena, i més amb la combinació de cultura mediterrània, lul·lisme, amor i tradició que oferia.

Per cert, que el concert de Barcelona el vaig gravar i no el vaig vore fins després d’haver-lo vist en directe en Llorca, que crec que va ser bona idea, perquè l’espectacle no va variar. L’única diferència era l’absència d’alguns amics que actuaren al Grec: Lautaro Rosas, Luís Delgado, l’americà... fins i tot em sembla que la coral era lleugerament més reduïda. En qualsevol cas, va ser un plaer poder contemplar a tants músics tocant alhora (hi havia cançons que tocaven fins a dotze o tretze!) la qual cosa és un goig per a l’oïda i els sentits. A més, només veure com tocaven alguns els seus instruments ja era en si un espectacle, només calia vore les diferents maneres de tocar una pandereta (o com es diguera eixe instrument) d’un dels músics siris, o un altre siri que tocava l’instrument de corda sobre una base plana tan estrany, o la part final de guitarra que toca Javier Mas a la cançó de “Mons apart” on un no deixa de sorprendre’s de com es pot traure un so tan penetrant amb només les últimes 6 cordes, com també la percussió que s’escolta (crec que en la de Sant Jordi) on els platerets de la bateria sonen com una introducció de rock progressiu, o... tant de moment!. I com a coronament a l’acte, els ‘solos’ d’alguns músics a les últimes cançons. Si és que em sembla que em vaig fixar més en els músics que en la Mª del Mar (bé, perdoneu-me per això, que potser haja exagerat). Ella, de totes les maneres, va estar impressionant en la interpretació, com cabia esperar.

I ja, el moment inoblidable de la nit va ser després del concert, que esperàrem per a saludar i conéixer, per primer cop, a la Mª del Mar, ja que no volíem haver fet un viatge prou llarg (d’Elx a Llorca, una hora i quart) sense obtenir un bon premi. Mentrestant, vaig felicitar pel concert a alguns dels qui havien participat: Javier, Feliu, el director de la coral; que supose que s’alegrarien d’escoltar a algú parlar en la nostra llengua per aquelles terres. Després d’esperar una mica, nosaltres i unes poques persones més la vegèrem eixir i la saludàrem. Nosaltres li demanàrem que ens escrigués unes paraules en el disc “Alenar”, que és el nostre preferit d’entre els que tenim i ella ho va fer molt amablement. No vam voler entretenir-la massa perquè deuria estar cansada, però de totes maneres en eixe poc temps ens va causar una molt bona impressió d’ella com a persona.

En fi, que ja sóc conscient de quant orgullosos podeu estar de tenir l’amistat, i de vegades la companyia, de tan meravellosa artista i probablement millor persona. Per a mi va ser molt emocionant només el poder saludar-la. I per cert, us he de demanar un favor, si coneixeu l’agent de Mª del Mar, digueu-li que faça algun concert per Elx o per les rodalies!!!

I res més, que si esteu ja de vacances, que siguen molt bones, i si encara no, doncs supose que no vos faltarà molt!

Salutacions i felicitacions, com crec que sempre faig, per la vostra tasca no només en favor de la Mª del Mar, sinó de la nostra cultura comuna en general.

Existeixen expressions prenyades de sons nostrats, d’al·lusions al “propium”, a allò que és de casa, de la casa nacional i cultural i aquest és el cas del títol que la Maria del Mar Bonet ha insuflat en el seu recital. Ens hem deixat bressolar per aquest seductor enunciat que respon a una obra de Llull, la que defineix el tarannà de tots els místics. L’amic rendit a l’Amat. I, subjugats pel tema i per la cantant, s’imposa la necessitat d’ocupar-nos d’ambdós, de dir la nostra.

La Bonet ens impregna el concert amb un virtuosisme complex de sons - malgrat que els crítics negatius del fer de dones, això ho anomenin dispersió - que abracen la col·lectivitat mediterrània de punta a punta. Amb aquest recorregut la Bonet procedeix a una immersió en els orígens amniòtics de la nostra cultura. Sentim un tremolor – els qui el sentim, és clar - a la pell que, lentament, així que avança la vetllada, va removent-nos l’entranya de totes les cadències que conté l’inconscient col·lectiu dels pobles, en el nostre cas els mediterranis. Afloren a la llum els batecs més íntims de la mare mar que va parir la nostra gent.

La cantant al·ludeix Llull i Verdaguer, ambdós ens obliguen a fer apologia del geni català. Tot el que féu el primer a l’Edat Mitja per la llengua catalana –fou el seu plasmador i divulgador - ho féu Verdaguer pel català modern. Cal recordar, per als qui ho han oblidat, que Llull s’avançà al Renaixement molt abans que esclatés aquesta poderosa època. Ell significà el mateix que l’italià Leonardo da Vinci, amb el plus considerable que suposa ser-li precursor en dos segles. Mentre Leonardo apareixia al segle XV, Llull desplegà el seu ingent i totalitzant saber al XIII. Sense anar més lluny i a títol d’exemple, Llull fou el creador de l’ordinador a les seves “Arts” demostratives i, fins i tot, esbossà un conat de cinema en la seva novel·la “Blanquerna”. En ella ens brinda una pantalla circumdada per una finestra que dóna a un carrer que li permet plasmar el procedir d’un film amb totes les seqüències reflectores de la vida humana, etc., etc. En Llull va culminar tot el que constituïa l´exponent d’un país precoç. Un país que no ens cansarem de recordar com a l’inventor del Parlament cent cinquanta anys abans que Anglaterra. El que Lluís Cifuentes anomena la vernacularització del saber científic i tècnic. La vernacle llengua que la valenta Bonet escampa arreu del món. Una lleialtat a la pròpia parla que sura amb la mateixa naturalitat amb què brota el pi o el taronger. Però el que els genis i els artistes fan, els polítics ho desfan amb els seus posicionaments. En citarem un dels més recents que ha tornat a ferir-nos: “el català no és prou important per votar “no” a la constitució”.

“Amic e Amat” és l’amor del ser humà per allò que es troba darrere, enllà i en l’origen de tot l’existent. Enamorat d’aquesta energia d’Amor en majúscula, Llull es llença a procurar l’acceleració del procés que ha de seguir el fenomen humà per a prendre consciència de les meravelles de l’existència: “Llibre de les Meravelles” (Llull). És la impaciència dels qui estimen. Els grans impacients que en el món han estat per correspondre a “la paciència de Déu que és el temps” (en expressió de Maria Zambrano). Fins on arribarà la paciència divina davant dels actuals tristos temps de destrucció, d’ulls cecs a tanta meravella que desplega la Natura?

La mallorquina Maria del Mar Bonet ha volgut batejar el seu variat concert, com un fervorós reconeixement, amb aquesta suggestiva al·lusió a la mística del seu compatrici.

Ens vàrem deixar gronxar, sacsejar i sempre agombolar per la potent veu de la Bonet i amb ella hem navegat per la nostra mar, fent escala a tots els ports on el zel místic de Llull enclava. Ens unim a la cantant en aquest homenatge a l’enamorament lul·lià: “Cantaven los aucells l’alba, e desperta’s l’Amic, qui és l’alba; e los aucells feniren lur cant, e l’amic morí per l’Amat en l’alba”.

    Dia   de   la   diada   de   Catalunya.   Dia de reconsideracions nacionalistes. El nostre poble continua en lluita per les seves llibertats. I malgrat que també és una data a recordar universalment, nosaltres ho volem fer des de la perspectiva dels drets dels pobles oprimits front a tota mena d'imperialisme. Amb la Bonet ho recordàrem, com a cloenda del recital, amb els crits de "Visca Catalunya", "Visca Mallorca" i la cantant ho sintetitzà amb la consigna definitiva de "Visca els Països Catalans".
    El   temple   de Delfos albergava unes pitonisses molt sàvies anunciadores d'un oracle que és la clau de tot coneixement. El famós "Coneix-te a tu mateix" I això pretén el teatre mostrar-nos com som. D'aquí que el nom d'aquesta sala sigui tant escaient. Ens digueren que el tirarien a terra i en el seu lloc què creieu que hi edificarien? Doncs sí ho heu endevinat, PISOS! Aquestes construccions que envaeixen totes les ciutats i pobles davant del mar, en bells paratges, destruint la bellesa. Aquesta lletjor que ens inunda provinent de l'avidesa perversa de l'especulació que no respecte res. Una nostàlgia ens va envair per l'estimat Delfos...
    Amb aquesta punxa al cor la nostra entrada al recinte augmentà l'emoció de l'espectacle, ens acomiadàvem del llogarret i la Maria del Mar també pareixia acusar aquesta sensació de comiat, perquè féu al·lusions a l'esperança que almenys el traslladessin en un altre lloc sense rebaixar-li el pedigrí
    I... començà el passeig... L'iniciàrem en l'entrada a "Mons a part" que ens mena més enllà dels oceans, per damunt de... , fins a trobar ? se en tot allò que pot donar l'amor que no hi entén amb desigualtats. Seguidament la "cançó de treball", "Inici de campana", i un "no sé què" recorre la meva sang quan sento la següent: "Per una cançó". Per molt que us digui és impossible transmetrer-vos la vibrant emoció que em fa tancar els ulls per encalçar aquesta melodia d'ones que em balanceja tot el cos i el seient no pot retenir-me quieta i es desplega el ritme i ballo, i ballo, i ballo... la sensual i tendríssima cançó. De Miquel Ferrà "Jardí tancat": quantes vegades ens ha passat com a l'autor, voler entrar al jardí, ecologia enyorada, però roman tancat per a nosaltres. Nostàlgia atrapada pel temps, els aires de setembre, la flor ja despullada. La "Desolació" de Joan Alcover. Com acompanyar aquesta gent?. "Ombra negra", la companya que ens adverteix de com hem estar de vigilants. "Sempre hi ha vent", són un sons dels músics acompanyants de la Maria del Mar, molt escaients però ben fàcils d'equivocació i tant divertit quan això passa!. "País secret" del feminista Robert Graves. "Un exèrcit", potser de tant cantar-la a la fi aconseguirem que ens escoltin. "Dansa d'amor" del rei Dionís de Portugal. De Josep M. Llompart "Camí florit", només cal guaitar la primavera mediterrània, i com a cloenda "De sentir" de Joan Valent.
    I els bisos oferts a un públic rendit, fins al punt que un senyor del nostre costat, molt entès i exigent, va dir que mai no havia aplaudit tant en un espectacle. "Des de Mallorca a l'Alguer" que tots parlam el mateix!!!!!!!!!!!!!!! La dolça "Balanguera" que es gronxa en el calmat mar mallorquí... La "Jota marinera"...
    En acabar l'estimada Maria del Mar va sortir a saludar-nos, els seus amics incondicionals, amb una simpatia i empatia entranyables.

De: Carlos Kuri <kuri@arnet.com.ar>
Enviado el: domingo, 31 de octubre de 2004 21:55:50
Para: "Ramon Pujol" <ramon_merce@hotmail.com>
Asunto: hermosa coincidencia

Amiga Maria Mercè: Les cuento que se realizó el viernes la nueva proyección de los videos de Maria del Mar, esta vez en el Colegio de Psicólogos de Rosario. Realmente salió fantástica, también hubo alrededor de 80 personas, pero fue un público diferente a la presentación de abril. Muchos más jóvenes y además muchos músicos o gente que tenía una vinculación más comprometida con la música. Tuvimos ocasión con Miguel de hacer una exposición detallada de la ubicación histórica y de la estética de Maria del Mar (de esto último les adjunto el pequeño texto que escribí para esta ocasión -acepto correcciones y sugerencias-). La gente estaba absolutamente entusiasmada, y una vez terminada la selección de temas, nadie se movía de su lugar, lo que nos obligó a pasar 3 temas más, terminando con aplausos en un efecto de sugestión como si Maria del Mar estuviese efectivamente presente. Todo terminó con un gran grupo cenando en un restaurante árabe. En la mañana del sábado, temprano, llegó el cartero, trayendo los dos boletines que nos enviaron...fantástica coincidencia. Muchísmas gracias, además de la utilidad para mantener actualizada la información, les agradezco la generosidad de incluir nuestra pequeña actividad. (Algo que me quedó pendiente de la útima comunicación es preguntarte sobre con qué músicos y qué repertorio ofreció Maria del Mar en los conciertos que tuvisteis la fortuna de presenciar recientemente.) Les mando un afecutoso saludo y les agradezco nuevamente vuestra consideración.

P.D. Aún no tuve respuesta sobre los datos de contratación solicitados a Yanni Munujos. En esta reunión del viernes vino gente del Centro Balear, que nos prometió ponernos en contacto con las personas del gobierno que visitarán Rosario este diciembre.

From: "Carmen" <carmen.mateu@laposte.net>
Reply-To: "Carmen" <carmen.mateu@laposte.net>
To: <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: MARIA DEL MAR I EL SEU DARRER CONCERT A TOULOUSE
Date: Fri, 29 Oct 2004 21:23:02 +0200

VISC A TOLOSA (FRANÇA) DES FA DOS ANYS. AHIR VAIG TENIR LA GRAN SORT DE PODER ESCOLTAR EN DIRECTE A LA MARIA DEL MAR EN UN CONCERT A LA BASÍLICA DE "SAINT PIERRE DE CUISINES" D'AQUESTA CIUTAT.

M'HE SENTIT DES LA MEVA PRIMERA JUVENTUD MOLT APROP I MOLT IDENTIFICADA AMB ELLA. L'HE ADMIRAT PER LA SEVA SENSILLESA, EL SEU CANDOR, LA SEVA GRAN SENSIBILITAT, LA GRAN QUALITAT DE LA SEVA VEU I DE LES SEVES CANÇONS, LA SEVA DOLÇA MANERA D'INTERPRETAR-LES I EL SEU CARISMA TAN PERSONAL I INIGUALABLE.

HE SEGUIT LA SEVA TRAJECTÓRIA ARTÍSTICA DURANT MOLTS ANYS. I JA EN TINC CINQUANTA TRES

LA HE INTENTAT IMITAR EN TOTS ELS ASPECTES., SOBRE TOT EN LA SEVA VEU TAN ESPECIAL, TAN PROFUNDA, TAN BEN TIMBRADA I TAN ENTRANYABLE QUE FA VIBRAR ELS SENTIMENTS MÉS PROFUNDS DEL ÉSSER HUMÁ.

ENCARE QUE HO ESTABA DESITJANT DES QUE VAIG ENTRAR, VEIA MOLT DIFÍCIL QUE EM PODÉS VEURE I PODER-LA SALUDAR. DE COP S'APROPÀ A ALGÚ DEL PÚBLIC QUE HI HAVIA AL SEU DAVANT Y LI VA DONAR LA MÀ. ¡COM EL VAIG ENVEJAR!

QUAN VA ARRIBAR A LA DARRERA CANÇÓ (LA BOLANGUERA) NO VAIG PODER EVITAR DE CANTAR FLUIXET AMB ELLA, COM TANTES VEGADES HE FET ESCOLTANT-LA. A CASA MEVA I EN ELS CONCERTS DE PLAÇA DEL REI A BARCELONA.

AMB EL PENSAMENT LI DEIA QUE E MIRÉS, NOMÉS UN COP, PERQUÉ SABIA QUE LLEGIRÍA DE SEGUIDA TOTS ELS SENTIMENTS QUE M'HA FET SENTIR DURANT TANTS ANYS I LA MEVA GRAN IDENTIFICACIÓ AMB LA SEVA PERSONALITAT ENCISADORA.

DE COP EL MIRACLE ES PRODUÍ. EM VA MIRAR, EM VA VEURE I EM VA LLANÇAR UN PETÓ DES L'ESCENARI QUE LI VAIG TORNAR DE SEGUIDA ESCLATANT DE JOIA..

US ESCRIC PER AGAÏR-LI, SI ES QUE LI PODEU DIR, QUE LI DESITJO MOLTA SORT, MOLTA FELICITAT , MOLTS ÉXITS I DIGUE-LI QUE NO COMBII MAI,PERQUÈ ÉS ÚNICA.

Era un dia d’octubre frescot i ens acompanyava un vent força molest mentre esperàvem que anessin arribant els amics que ens havíem de reunir en assemblea a Vilassar de Dalt. A mesura que anaven arribant es notava menys l’aire, la conversa s’animava: que quina fresca que fa, que quin poble tan costerut, que ara mateix hi havia un forat per aparcar i no te l’hem pogut reservar però que hi ha molt moviment i de segur que podràs deixar el cotxe aquí a la plaça de l’ajuntament, que el teatre és aquí mateix, que el restaurant també... que quants dies sense veure’ns, que si heu tingut bon viatge...

Érem catorze persones, cinc arribades del País Valencià, que ja és mèrit!, les que ens vam reunir al voltant de la taula. Dues altres persones s’hi van afegir a mitja tarda.

L’àpat va ser molt encertat, el lloc molt bonic i les persones que ens van atendre ho van fer amb molta amabilitat i tothora amb el desig de complaure’ns. Al Racó de can Feliu ens van preparar un menú a base de platets variats una mica sofisticats però boníssims, la possibilitat de triar el segon plat d’entre les opcions de carn, peix o pollastre, i postres.

Després del cafè i la copeta digestiva oferta pel restaurant, vam complir amb el tràmit estatutari de l’assemblea que vam dur a terme en una carpa annexa on vam poder restar sense límit d’horari.

Una passejada pel poble descobrint raconets i habitatges antics i moderns, restaurats o ruïnosos, carrers més planers, d’altres d’empinats, ens va conduir a les portes de l’exposició de pintures “Nascuts en el mar”. No podia ser més coincidència: la nostra estada a Vilassar de Dalt tenia a veure directament amb la nostra atracció per una persona nascuda en el mar i com que ens va semblar com una mena de presagi vam adquirir un dels quadres (val a dir dels més petitons que s’exposaven) per obsequiar-li a la Maria del Mar.

Com que diuen que una vegada hi havia un home que tenia un ase que se li va morir just quan s’havia acostumat a no menjar, nosaltres no volíem córrer el mateix risc i vam decidir que abans del concert, programat per a les 10, encara faríem passar alguna coseta. Davant per davant del teatre “La Massa” vam complir amb el ritual de l’alimentació, ajuntant unes quantes taules, on alhora tots setze ens preparàvem compartint criteris, esmolant els nervis, creixent l’emoció per escoltar la nostra cantant predilecta, la nostra preuada portantveus, la nostra estimada amiga.

El concert va ser magnífic! Problemes de disponibilitat dels músics habituals van fer canviar el repertori que va ser el de “Ben a prop”, acompanyats la Maria del Mar i en Manel Camp per en Jordi Gaspar i en Lluís Ribalta. Com sap la Maria del Mar voltar-se dels millors! El resultat musical d’aquest trio va convertir la trobada en un gran CONCERT i com que de vegades les coses vénen soles pensem que el que aquell dia va ser una casualitat, a causa de les circumstàncies, en el futur pot ser una opció indiscutible a l’hora d’oferir-nos bona música i bones cançons. La Maria del Mar, que acostuma a estar en plena forma vocal, estava “a tope”, perfecta en potència, en matisos, insuperable!

Mereix particular comentari el teatre on es va celebrar el concert anomenat “La Massa”. De construcció recent, no gaire gran, amb elements de fusta, amb unes llotges molt boniques, la cúpula que el corona és moderna i espectacular, així com la làmpada, en cercle de vidre del mateix radi que la cúpula. El so de la sala molt bo. Comentari d’un vilassarenc entès en acústica, bona sonoritat a les primeres files i a les últimes ja que, segons ell, precisament la cúpula deixa escapar so en les files centrals.

Després del concert, molt emotives les paraules de l’historiador local Josep Samon qui va fer un recorregut àgil per la Cançó, ressaltant el paper que hi va tenir la Maria del Mar, així com algun dels premis que la cantant posseeix.

L’endemà, 17 d’octubre, la Maria del Mar tornava a cantar amb en Manel Camp, aquesta vegada a Castellar del Vallès. Els amics que havien vingut del país Valencià van quedar-se a dormir a un hotel de Premià de Mar. Dues d’elles van manifestar el desig d’anar a Castellar el diumenge, però el seny es va imposar i davant del llarg trajecte de tornada van optar per fer via cap al sud. Tres “amigues” vam poder assistir a aquest darrer concert que es feia en homenatge a Miquel Martí i Pol i a la Maria Aurèlia Campmany. Afegides a les cançons de “Ben a prop” vam poder escoltar “Romanço” del poeta de Roda i “La barbera” amb text de la Maria Aurèlia. Aquesta cançó, que va interpretar dues vegades perquè va ser també un dels quatre bisos, va constituir tot un èxit, molt aplaudida i executada amb una gran mestria de l’escena, com acostumen a ser les interpretacions de la Maria del Mar, on cada gest, cada mirada, cada moviment, així com les diferents intensitats tonals tenen una intenció molt clara i una adaptació al text extraordinària.

Vam poder comentar aquestes impressions amb la pròpia Maria del Mar després del concert i vam poder dir-li com l’admirem i l’estimem. També li vam desitjar un fructuós viatge pels Estats Units, desig que des d’aquí repetim, esperant que gaudeixi de l’estada, dels contactes, dels concerts i de la vida.

De: <pepoliver@mallorcaweb.net>
Enviado el: jueves, 09 de diciembre de 2004 10:59:46
Asunto: [Fwd: gloses]

Hola companys i companyes vos envií aquesta glosa perquè la pugueu gaudir
com jo.
Salut
Pep

From: FVIGILC <FVIGILC@terra.es>
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Subject: asociación con amigos
Date: Thu, 30 Dec 2004 21:39:54 +0100

!Hola!
Me llamo Francis y tengo 43 años. Vivo en una ciudad de la que estoy enamorado. Se llama Granada; en el sur del sur. Siempre me ha fascinado María del Mar. Ella, junto a Lluís Llach, son los responsables de que amara y ame la lengua catalana. Cuando cursaba filología inglesa estudié vuestra lengua en la Universidad de Granada. Supone la EMOCIÓN,EL SENTIMIENTO DE PLENITUD EMOCIONAL y muchas sensaciones más que podrían sonar cursis así que lo dejo.
Quiero ( porque lo he descubierto hoy) formar parte de vuestra asociación y me mantengáis informados de las actividades. Será un poco difícil asistir pero... nunca se sabe.
Por cierto estoy , de nuevo, emocionado escuchando la "collita pròpia".
Feliz año y salud.

Doncs una dona del nostre país, no vestida de sarja ni esclop, sinó lluint un "ponxo" molt elegant, de veu clara, rostre i tarannà mediterranis, semblants a Maria, ens cantava a l'Església del Pi l'entranyable "Què li darem en el noi de la Mare, què li darem que li'n sàpiga bo"?... Tots ens gronxàvem a la falda de la Maria del Mar Bonet, tots menjàvem panses i figues, nous i olives i una miqueta de mel i mató. Tots vàrem anar a parar a la infància, al recer manyac de les nostres mares mentre escoltàvem el to de la Maria del Mar, tan i tan dolç, que una llagrimeta de profund enyor jo sé que a més d'una persona se li escapà.

Vaig pensar en la Montse, en la Clara recentment estrenades en la seva maternitat. Totes sentírem les ganes infinites d'acaronar un infant. Les dones, sempre mares amb pariment o sense, en la nostra natura batega aquest estrany i sagrat poder, per això la Bonet la cantava amb el sentir únic d'entranya que posseeix la gràcia d'infantar.

És tant l'èxtasi que provoca el Naixement, Nadal, que només podem parlar d'ell. La Maria del Mar va cantar també cançons de treball, el Pi de Formentor, El cant dels ocells..., però sobretot aquest darrer unit al poema de Nadal de Segarra ens ha robat el cor, sense que hi poguéssim fer res de res. La Nit que ens agombolà en sortir de l'Església del Pi, era la remembrança d'aquella que el poeta ens diu al final del seu cant:

I sota l'estelada d'una nit molt freda i molt càlida, caminàvem amb la cançó enganxada a la pell, al llavi, al cor, sota l'influx d'una veu molt estimada que ens acompanyà en el camí de tornada, tot taral·lejant amb ella:

Per una televisió i ràdio públiques en català i de qualitat firmau a la següent adreça de l'obra cultural balear:

From: MILNES <MILNES@terra.es>
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: col.loqui
Date: Wed, 05 Jan 2005 17:58:32 +0100

From: "Cristian Linares Bayo" <linaresbayo@hotmail.com>(by way of Xelo Casanova <ctorres@sg.uji.es>)
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Subject: Escàndol lingüístic a Castelló
Date: Sat, 22 Jan 2005 13:24:51 +0100

Escàndol lingüístic a Castelló: Josety (franquista reconegut) de Tele-Tronxo, (emissora local) serà l'assessor de la futura Ciutat de les Llengües de Castelló. Passeu este missatge perquè açò ja és massa.

POLÈMICA
Un anticatalanista sense titulació assessorarà Gimeno (exalcalde de Castelló) a la Ciutat de les Llengües José Luis Tirado «Josety» ha llançat furibunds atacs al català des d'una TV local. Va ser un dels col·laboradors de la guia de carrers que l'exalcalde va retirar per filofranquista

Levante de Castelló
L'ex-alcalde de Castelló José Luis Gimeno ha sembrat la primera polèmica després del seu nomenament com a conseller delegat de la societat pública "Castelló Cultural". Gimeno ha contractat com a assessor per a la "Ciutat de les Llengües" a José Luis Tirado "Josety", un comentarista de la televisió local que s'ha donat a conèixer per les seues opinions extremes, tant en assumptes polítics com en culturals. Tirado ha destacat com un defensor a ultrança del Partit Popular, però els seus comentaris han sobrepassat la ideologia conservadora amb la seua defensa de la dictadura franquista i les seues teories lingüístiques secessionistes sobre el català i el valencià.
Tirado va anunciar l'oferiment de Gimeno durant el programa "Josety", punt i a part, una tertúlia en què participa al costat de l'advocat Wenley Palacios, qui va protagonitzar una polèmica lingüística el dissabte passat amb un discurs de to anticatalanista en la proclamació de Na Violant d'Hongria en l'Auditori de Castelló. Ambdós comparteixen la teoria secessionista i llancen contínues proclames contra el català i el seu presumpte imperialisme cultural.
L'aversió al català no ha sigut obstacle perquè Gimeno haja imposat la seua decisió de contractar a Tirado. Des de les proximitats polítiques de l'exalcalde se li va tractar de fer veure l'inapropiat de la decisió, en considerar que el perfil del comentarista televisiu no s'ajusta al requeriment d'un càrrec, el d'assessor, que requereix una formació ajustada al projecte de la Ciutat de les Llengües que serà, principalment, el repte de Gimeno. Segons fonts consultades per aquest diari, Tirado no va arribar a completar els estudis de batxillerat.
La trajectòria de Tirat està jalonada de desencontres amb el món cultural i intel·lectual. En el seu currículum cal destacar un
polèmic llibre sobre el Teatre Principal, en el centenari de la seua construcció, que estava poblat de faltes d'ortografia; l'ajuntament va haver de contractar una persona per a la correcció gramatical, sintàctica i ortogràfica del text. Tirat també va ser un dels col·laboradors dels carrers de Castelló, el de la guia dels carrers que el llavors alcalde, José Luis Gimeno, es va veure obligat a retirar de la venda davant de les referències filofranquistes que contenia el llibre i la polèmica política que es va desencadenar, i que encara cueja en algunes pàgines web d'Internet.
Estranyesa en un sector del PP
El nomenament de José Luis Tirado com a assessor ha causat estranyesa en algun sector del Partit Popular. A Pesar de ser considerat afí al partit, Tirat havia aprofitat la seua presència habitual en la televisió local per a criticar obertament l'actitud del president provincial del PP, i de la diputació, Carlos Fabra, arran de la imputació d'aquest en «un o diversos» delictes contra l'Administració pública que s'investiguen en un jutjat de Nules. És més, Tirado es va decantar per que el mandatari popular presentés la dimissió dels seus càrrecs.
En aqueix sentit, cal destacar que José Luis Gimeno no s'ha caracteritzat en aquest període per haver protagonitzat una defensa pública de Carlos Fabra. Les diferències entre l'un i l'altre han sigut ostensibles durant l'última dècada en la política local de
Castelló.

From: <sumabra@tv3mail.com>
To: <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: COL·LOQUI
Date: Fri, 28 Jan 2005 08:50:21 +0100 (CET)

Per si fos del vostre interés, us trameto les webs per adherir-se a dues campanyes que aquestes alçades encara sembla trist que s'hagin de dur a terme. La ciutadania d'una nació no hauria d'estar reclamant coses tan evidents i necessàries per a la identitat d'un poble.

1.- Campanya per una ràdio musical pública a Catalunya dedicada exclusivament a la difusió i al recolzament de les diverses expressions de les músiques populars contemporànies.

2.- Campanya per un domini .cat a internet per a la comunitat lingüística i cultural de parla catalana.

Per fi va arribar el dia 26, tan esperat per a nosaltres! A un quart de vuit ja érem les cinc persones de l'associació (Lluïsa, Nando, Cristian, Elvira i jo) a l'entrada principal de l'auditori. No hi haviem estat mai i la veritat és que ens va agradar molt, el disseny molt modern i a més a més l'auditori molt gran. A l’arribada de la resta d’amics, (faltaven tres persones i una no hi va vindre per malaltia) vam entrar a la sala on actuava Maria del Mar.
A les vuit van sortir els músics al complet: Dani Espasa, Dimitri Psonis, Feliu Gasull, Xavier Mas i Jordi Gaspar i finalment ella, amb el mateix vestit que duu al CD d'”Amic, amat” cantant L'amor és mar desfeta i va continuar amb Digues Amic. Per cert, de l'auditori cal recalcar, abanda del seu disseny, l’excel.lent audició, la qual cosa feia que el directe fóra impressionant. Ja era hora que els "nostres" polítics feren alguna cosa bona!. Parer que també compartia Maria del Mar, ja que ens va dir que l'auditori era tant bonic com li havia comentat Joan M. Serrat amb qui havia estat parlant el dia abans (suposem que el felicitaria pel seu recent nomenament com “català de l’any”).

Després ens va deleitar amb Mons a part de Bruce Springsteen i Eklemedir (tradicional turca). Tot seguit del CD “Raixa” va cantar Sempre hi ha vent i Càntic dels Càntics del Rei Salomó traduïda per Jacint Verdaguer. Ací la Lluïsa ja començà a posar-se peces de roba, (l'auditori molt maco, però un poc fred).

La següent cançó va ser La dansa d'amor, i a continuació dos cançons més: una jota que canta ella sola amb la bandúrria i l'altra que canta acompanyada per l'acordió de Dani i el contrabaix de Jordi (d'aquestes no recorde el títol).

Tornem al disc “Amic, amat” amb Se nuaven, poema del "Llibre d'amic e amat” d'en Ramon Llull. De nou, amb la bandúrria va cantar Com un mirall, la deixa i segueix amb Tonades de segar i Desolació de Joan Alcover.

Ara amb el Cant de la Sibil·la acompanyada per Dani Espasa al piano ens va deixar "bocabadats", jo personalment em vaig quedar encisada davant d'eixa quantitat de veu, IMPRESSIONANT, no hi han paraules per descriure el que em va fer sentir. Van seguir altres tres peces mestres, Bir Demet Yasemen, L'amor de les tres taronges i Sarrià.

A punt d'acabar i per animar-nos més encara, ens va cantar Per Hipòcrates. Ací per acompanyar-la vam començar nosaltres amb les palmes (la gent encara no havia reaccionat) però de seguida s'hi van animar; necessitaven només una xicoteta empenta (per això estàvem els de l'associació, per fer-nos notar!).

I per finalitzar li va tocar el torn a la cançó Des de Mallorca a l'Alguer. Quan va acabar (una altra vegada nosaltres) ens vam alçar i vam aplaudir amb totes les forces perquè continuara cantant una mica més. I ho va fer, amb La Balenguera, va seguir amb la Jota marinera. I ara sí que es van retirar però es notava que ella estava a gust amb el públic i encara va sortir una altra vegada (ella sola) per cantar a capel·la Cançó de bressol. I ahí ja es va acomiadar i amb molta subtilesa ens va dir que havíem d'anar a dormir.

Va ser una nit freda (a 0º estàvem fora de l’auditori) però no importava, a qui li molestava el fred si després d’escoltar a Maria del Mar només notàvem l’embriaguesa que ens va deixar?

Ara només em queda per dir-vos que va estar un concert meravellós, sublim i que la Maria del Mar cada vegada se supera, aquest últim treball és per a mi dels millors que ha fet fins ara. L'únic que em va faltar va ser que em signara el CD però no ens vam poder esperar perquè a Lluïsa i Nando encara els quedava una hora i mitja de viatge i no havíem sopat, però espere que al proper concert me'l puga signar.

From: María José Fernández <mjfernandez@telecable.es>
To: <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: Amic , Amat.
Date: Sun, 27 Feb 2005 17:14:41 +0100

La diferencia de lengua nunca fue un impedimento para estar prendada de la obra de María del Mar Bonet desde hace muchos años. Con Amic, Amat esa vinculación se ha hecho del todo vital. Resulta imposible resumir la emoción y el placer que produce y mucho más hacerlo con palabras que resulten todo lo precisas que debieran . Es lo más grande y generoso, lo más bello, que algunas personas hemos escuchado en cualquier lengua. Forma parte de nuestro corazón.

Con cada una de las piezas de Amic, Amat es como si nuestro interior se expandiera en otros lugares y tiempos.

No es posible destacar ninguna canción sobre otra, el disco es una pieza única y así hay que disfrutarlo, pero........

El Cant de la Sibil.la, Mons apart, Digué l´Amat a l´Aimador; Tonades de Treball....Càntic de Càntics.... nos hacen amar esa voz y esa lengua como si nos fuera propia.

De: Xelo Casanova <ctorres@sg.uji.es>
Enviado el: viernes, 18 de marzo de 2005 14:53:49
Para: ramon_merce@hotmail.com
Asunto: Viena

Com esteu, va tot bé per la terreta? Ací estem preparant el viatge a Viena, per això us escric, per dir-vos quin vol agafem i l'hotel de Viena que hem reservat. Nosaltres ho hem buscat per e-Dreams i agafem el vol d'Iberia que surt de València a les 7:10h i fa escala a Madrid (Barajas) i arriba a Viena a les 12:10h. Després al tornar de Viena surt a la 13:20 fa escala a Barcelona i arriba a València a les 17:20h de la vesprada.

Name: Tourotel Mariahilf
Address: Mariahilferstrasse 156 1150, Vienna
Phone: +43 (0)1 892 33 35 401
Fax: +43 (0)1 892 33 35 495

Es que m'ha dit Lluïsa que et passe la informació per si la pots penjar a la web i s'anime algú més a vindre, que no se diga, que de moment només anem els valencians, sortim divendres dia 8 i tornem diumenge dia 10h.

El mateix cap de setmana actua Lluís Llach a París, i han fet paquets de viatge, hotel i vol a bon preu, van molts seguidors d'ell, nosaltres no hem de ser menys!

De moment aquesta és tota la informació, espere que us animeu a vindre que encara que siga un cap de setmana ens ho passarem bé i ens vore'm que també és important, si em podeu averiguar com aconseguir les entrades us ho agraïria molt, ja que sabem que actua a St Poltën a les 20h (em sembla) però no sabem on.

La Generalitat rebutja eliminar la filologia catalana i humanitats en les futures titulacions Bolonya
19/04/2005 10:21

El director general d'Universitats de la Generalitat, Ramon Vilaseca, ha criticat avui el Consell de Coordinació Universitària (CCU) per la seva intenció de "no incloure les titulacions actuals de filologia catalana i d'humanitats en el futur catàleg de titulacions oficials de grau de les universitats a Espanya", d'acord amb l'esquema de la Declaració de Bolonya que suposarà la convergència europea de l'ensenyament superior en 2010."

"La ministra de Cultura assegura que l'avantprojecte de la nova llei de l'audiovisual estarà acabat aquest mateix any
Carmen Calvo prioritza el doblatge a altres idiomes abans que al català

"Pel govern, és molt més important produir cine i col·locar-lo als grans mercats que fer doblatges interns"

La ministra de Cultura, Carmen Calvo, va dir ahir que la prioritat del govern passa per doblar les pel·lícules espanyoles a idiomes majoritaris abans que a les llengües cooficials d'Espanya, entre les quals el català.

Aquestes declaracions responen a la demanda feta per Esquerra Republicana de Catalunya al govern central de doblar totes les pel·lícules que s'estrenin a l'Estat a tots els idiomes oficials. En aquest sentit, la ministra va declarar en el transcurs del Fòrum Europa, organitzat per Nueva Economía i Europa Press, que el govern "prefereix tenir més recursos per fer més i millor cine espanyol i doblar-lo per col·locar-lo a més mercats fora de les nostres fronteres que fer doblatges al si del nostre país". La ministra va recordar que l'executiu ja està treballant en un esborrany de l'avantprojecte de la llei audiovisual que, preveu, estarà acabat aquest any. Calvo va afegir que el govern ha pres mesures "ràpides" en aquest àmbit perquè considera que actualment "l'audiovisual és un dels grans i potents llenguatges de la cultura". "Les grans línies de política cultural de la Unió Europea bàsicament passen per l'audiovisual".
Respecte al doblatge a les altres llengües de l'Estat, Carmen Calvo va dir que la UE treballa cada cop més "a fer doblatges a Europa perquè el cine europeu es vegi en aquest continent", i va deixar clar que el problema és que "això resulta molt car", fent al·lusió a les mateixes paraules pronunciades pel president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. Sobre com pagar aquests doblatges a les llengües cooficials, Calvo va dir que el govern encara no ha decidit res, però que queda clar que aquests fons no sortiran de la famosa directiva de la Televisió Sense Fronteres per la qual les cadenes han de destinar un 5% dels seus ingressos a la producció de cine espanyol. "Pel govern, és molt més important tenir els recursos actius per produir cine i doblar-lo als grans mercats on puguin col·locar-se que fer doblatges interns", va insistir. I per acabar de reblar el clau, va remarcar que Espanya és un país "molt ric" perquè, a més de català, gallec i euskera, existeix un col·lectiu molt important, el de la població gitana, que parla el romaní.
Per la seva banda, el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va replicar a la ministra de Cultura preguntant-se si el govern espanyol renuncia al doblatge de l'anglès a l'espanyol o si amb les seves declaracions Carmen Calvo posava al mateix nivell el català, l'anglès o el francès i, en conclusió, "l'assimilava a una llengua estrangera, cosa que em semblaria gravíssima". El dirigent republicà va recordar que hi ha un acord per a l'establiment d'un cànon a les televisions per al finançament del doblatge a les llengües cooficials de l'Estat."

El dia 6 de maig vam anar Lluïsa, Cristian i jo a Xàbia a vore a la nostra cantant preferida. El concert, que començava a les 22:30h, es feia a la plaça del poble. Lluïsa i jo hi vam arribar a les 21h i vam quedar amb Cristian allí mateix. Quan vam arribar MMB estava asseguda a una de les cadires que estaven preparades per al concert. M’havera agradat saludar-la, però estava parlant per telèfon i no la volia molestar. Per tant vam entrar a un bar per comprar-nos un entrepà i seure a les primeres files. Després va arribar-hi Cristian i ens vam posar a la tercera fila, doncs les dues primeres estaven reservades per a les autoritats (hi ha coses que no canviaran mai!). Aleshores va començar l’assaig i vam veure el concert dues vegades (pense que mai havia menjat un entrepà de pernil tan bo, acompanyat de les cançons de MMB).

Per fi a l’hora prevista van fer l’aparició la MMB i els seus músics, Feliu, Javier, Dani, Dimitri i Jordi. Va començar amb L’amor és mar desfeta per continuar amb Digues Amic i Mons apart de l’últim disc Amic, amat; després la cançó Sempre hi ha vent del disc Raixa. Va retornar una altra vegada al seu últim treball amb Eklemedir i Càntic de Càntics, a continuació Dança d’amor (no tinc clar que es titule així) i una cançó típica mallorquina.

Nosaltres estavem molt a gust, feia un mica d’aire però la veritat és que ni ens n’adonàvem! Continuà el concert amb Tonada de llaurar , Se nuaven, Com un mirall, Jardí tancat, Tonada de segar, Anells d’aigua i Bir demet yasemen, (esta cançò a mi particularment, m’agrada molt).

Ara estàvem ja molt emocionats, el concert era fantàstic i pareixia que ella també estava a gust amb nosaltres. La gent participava i aplaudia molt, la plaça estava de gom a gom; hi havia molta gent dempeus.

Ja per acabar cantà De sentir, Per Hipócrates i De Mallorca a l’Alguer, aleshores van baixar de l’escenari i com la gent no parava d’aplaudir tornaren a pujar i cantà La balanguera i la Jota marinera. I aquí va acabar el concert a Xàbia, però nosaltres ens vam esperar per saludar-la. Parlàrem una estoneta amb ella i li comentàrem que hi vam anar a Viena a veure-la, malgrat que finalment no hi va actuar nosaltres vam anar-hi igualment. Ella es va sorprendre que la seguirem fins allí.
Ara ja estem preparats per al proper concert.

HOLA MONTSE FERNÁNDEZ O MERCEDES PIAZUELO! NO SÉ BIEN A QUIEN VA DIRIGIDO ESTE E-MAIL! PUESTO QUE CUANDO OS ESCRIBÍ A "LOS AMIGOS DE MARIA DEL MAR BONET" ME CONTESTÓ MONTSE FERNANDEZ PERO UTILIZANDO UN E-MAIL DE MERCEDES PIAZUEL0.

EN MURCIA DESDE HACE 5 AÑOS SE LLEVA CELEBRANDO EL FESTIVAL INTERNACIONAL "MURCIA TRES CULTURAS"(JUDÍA, ARABE Y CRISTIANA). AYER MARIA DEL MAR BONET NOS REGALÓ SU VOZ Y PRESENCIA. NO PUEDO DECIROS CUAL FUE LA PRIMERA CANCIÓN PUESTO QUE LLEGUÉ TARDE PERO SÍ LAS ÚLTIMAS: "JOTA MARINERA" Y "SON DE AMASADERA", ÉSTA ÚLTIMA A CAPELLA.

SI HE DE SER SINCERA DIRÉ QUE NOTO DIFERENCIAS ENTRE LA MARIA DEL MAR QUE VÍ EN 1998 Y ESTA MARIA DEL MAR DE 2.005. COSA TOTALMENTE LÓGICA Y NORMAL PUESTO QUE YO TAMPOCO SOY LA MISMA DE 1998. SU CANTO ES MÁS SUAVE Y SU MÚSICA MÁS ANDANTE, NI MEJOR NI PEOR, DIFERENTE. NO ENCUENTRO LA FRASE ADECUADA EN ESTE MOMENTO PARA DEFINIR LO QUE QUIERO DECIR. SI LA ENCUENTRO PARA DECIR QUE PASÉ UN MUY BUEN MOMENTO ESCUCHÁNDOLA A ELLA Y A SUS MÚSICOS. ME PARECE MUY VALIENTE POR SU PARTE ESTANDO EN LOS TIEMPOS DEL "USAR Y TIRAR" Y EL"CORRE, CORRE QUE TE PILLO", QUE CONTINUE HACIENDO ESTE TIPO DE MÚSICA QUE GUSTA DE UN TEMPO Y CADENCIA DIFERENTES.

P.D.: POR FIN ME ATREVÍ A SALUDARLA DESPUÉS DEL CONCIERTO! ME IMPRESIONÓ LA PROFUNDIDAD DE SUS OJOS. APENAS CONOZCO LA MARIA DEL MAR BONET PERSONA: GUSTOS, PREFERENCIAS, OPINIONES; PERO SI MI INTUICIÓN NO ME FALLA POSEE UNA SENSIBILIDAD MUY ESPECIAL QUE SIN PRETENDERLO TE TOCA. Y AL PERCIBIRLO EL PEQUEÑO DISCURSO QUE LLEVAS PREPARADO PARA EXPRESARLE EN ESOS POCOS SEGUNDOS QUE LA TIENES TAN CERCA DE LO MUCHO QUE TE HA HECHO SENTIR SU MÚSICA SE DERRUMBA. Y AHÍ ESTÁS, DELANTE DE LA BONET, CON UN PUDOR TERRIBLE Y SOLTANDO FRASES INCONEXAS.
CONCLUSIÓN: A PARTIR DE ANOCHE NO SÉ QUE ME GUSTA MÁS, SI MARIA DEL MAR CANTANTE O MARIA DEL MAR PERSONA.

From: MILNES <MILNES@terra.es>
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: col.loqui
Date: Wed, 06 Jul 2005 17:14:47 +0200

És la veu de la Mediterrània que ens retornarà aquests dies feta oceà, amb ecos d'onades i de vents.

Per unes i altres coses fins aquest cap de setmana passat no he pogut complir la meva promesa de trobar-me amb els amics del Pais Valencià. A la fi vàrem poder fer l’encontre a la seva/nostra terra.

Ha estat un goig conviure amb ells tot un dia sencer. Com es poden fer tantes coses en tan poques hores? Tots ells/elles són d’una generositat immesurable. Junts gaudírem del recital que feia la Maria del Mar el dia 5 de novembre al Teatre El Musical del Cabanyal, un barri de València amb vivendes -que vàrem poder visitar i veure llur mostra de les obres artístiques en aquestes cases particulars dels veïns del barri-, amb models d'arquitectura modernista, característica d'aquesta zona del mediterrani, i que el seu conjunt va merèixer ser declarat Bé d'Interès Cultural, el qual és el grau més gran de protecció d'un conjunt històric. De tota manera una protecció que sembla ser insuficient, ja que està greument amenaçada pels plans urbanístics de l'actual equip de govern de la ciutat.

El recital de la Maria del Mar amb en Manel Camp va ser esplèndid. Un començament inesperat amb la cançó “Homenatge a Teresa” de l’Ovidi Montllor. En aquell moment el meu interior es va anar replegant en un íntim tremolor d’emocions. En el seguit del recital no sé com expresar totes les sensacions viscudes al llarg d’aquelles dues hores amb cançons com “Abraça’m”, “Dolça remor de cada tarda”, “Mai donis per finit el temps de seduir-me”, “Si vens prest”,”Es fa llarg esperar”, “La Barbera”, “Jim”, “Jo em donaria a qui em volgués”, “Epigrama” i una de Guillem d’Efak, “Blues en sol” amb uns components, especials per a mi, i d’altres d’inoblidable record.

Ha estat especialment emotiu tot ell. La Maria del Mar, tendra, i amb la seva força i veu extraordinàries.

Van ser, des de l’arribada a aquest país, unes hores que em feren emprendre el vol, desferrant-me del fer quotidià a vegades tan difícil d’assumir. M’ha estat com una ventada d’aire fresc que ha oxigenat la tònica del meu viure.

Es tracta d'una enveja sana, però, evidentment, tot plegat "em feia moltes ganes". En una altra ocasió vàrem anar junts en Ramon, tu i jo al País Valencià, amb alguns dels amics amb qui has compartit el concert de la Maria del Mar ara. Ens ho vam passar molt bé i en guardem un record entranyable. No cal dir que el concert també ens en feia de ganes, però per una o altra circumstància no podem fer tot allò que voldríem. Celebro que us ho passéssiu tan bé! Des d'aquí, records a tots.

En quant al concert i havent llegit l'article de la Núria Cadenas a El Temps, ja tinc unes ganes infinites d'escoltar "Homenatge a Teresa".

M'hauria agradat també haver pogut assistir al concert amb Mesquida de record a l'Ovidi i a en d'Efak. No sé si podrà ser més endavant perquè potser no es repetirà. O potser sí? Però en tot cas estic contentíssima de què es fes i amb melangia també l'he disfrutat.

From: "Kenneth Shockley" <kshockley@telefonica.net>
To: <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: Novedades y Conciertos Maria del Mar Bonet
Date: Sun, 27 Nov 2005 00:45:27 +0100

Soy estadounidense, concretamente de Tejas, y conocí por primera vez la música de Maria del Mar hace más de 30 años en una visita a España. Su voz y su imagen han permanecido vivas en mi memoria todos estos años. Ahora vivo en Zaragozadesde hace muchos años (soy profesor de inglés), y cuando un amigo me obsequió con el CD "Maria del Mar Bonet - Al Tall" los recuerdos de sus canciones se volvieron mucho más vivas e intensas. ¿Existe alguna posibilidad de que María del Mar de un concierto en Aragón? ¿Tiene pensado hacer algún disco en el futuro próximo? -- Ah, por cierto: Mi hija, como ella, es Mallorquina; nació en Palma.

From: "Kenneth Shockley" <kshockley@telefonica.net>
To: <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: Fa 50 anys: Rosa Parks
Date: Thu, 1 Dec 2005 18:49:50 +0100

Solo quería hacer un pequeño recordatorio aquí de una mujer valiente, como María del Mar, y como ella, ha dicho "no" ante la injusticia: Rosa Parks, la mujer de color que hace 50 años hoy, 1 de diciembre, se negó a ir a la parte trasera de un autobus sureño de los E.E.U.U., en desafío de unas leyes y un gobierno racista.

Yo simplemente quiero agradecerle a ella su valentía, la valentía y sinceridad que también veo y siento desde hace años en María del Mar, una mujer que, como Rosa, ha sido y sigue siendo una inspiración tremenda para muchos, entre los cuales se encuentra el Tejano "ex-pat" afincado en Zaragoza que escribe estas lineas.

El cap de setmana del 26 de novembre va tenir lloc l’assemblea de l’associació. Per això, tres amigues del País Valencià vam anar-hi envers Barcelona. El punt de trobada escollit per a reunir-nos el socis va ser el Cosmocaixa; per mi l’elecció perfecta, ja que estava en la llista de tot allò que vull anar descobrint de la Ciutat Comtal. El museu no em va decebre gens, tot el contrari, sobretot el Bosc Inundat, d’un realisme quasi màgic i al que s’accedeix des del Passeig de les Iguanes; sembla que estigueres a la mateixa Amazònia. Va ser una experiència molt enriquidora pel fet d’aprendre coses molt curioses dels éssers vius d’aquest ecosistema, per cert, un dels més fràgils del planeta.

Després de la visita cultural vam anar a dinar. Sèiem a taula a les 16h i ens aixecaven a les 19h, no pel fet de tindre bona barra, que la tenim, sinó perquè férem alli l’assemblea.
Quan acabarem, agafarem els cotxes i cap al Palau d’Esports... passejarem una mica amb el fred del Nord i ara cap al concert de l’Euromediterrànea.

La representant dels països catalans va ser la Maria del Mar Bonet, van actuar també: Dulce Pontes, Omar Faruk, Abdeljalil Kodssi, Amal Murkus, Amina, Belén Maya, David Broza, Eugenio Bennato i el Trio Lautari (Polònia) i Susheela Raman (Regne Unit). Va ser un concert senzillament extraordinari; Tot just Dulce Pontes i Maria del Mar cantant Cançò do Mar van fer que m’enlairare des del teatre fins a la volta del cel. Em vaig emocionar molt!!

A la fi del concert ens acomiadarem dels amics que se n’anaven cap a les seves cases i, nosaltres, amb la Montse cap a la seva a Sabadell, on vam dormir el cap de setmana.
La veritat és que la gent de l’associació va ser molt amable oferint-nos seves cases, però les tres amigues érem un “lot indivisible”, com els iogurts i, és clar, no ens podíem separar. A més a més, quan la Montse va vindre a Torreblanca ja quedarem amb ella que passariem els dies a sa casa. Tot i això, gràcies a tots per la vostra hospitalitat.

No puc acabar aquest escrit sense expressar també la meva gratitud a les amigues de Sabadell. Ens van fer passar un diumenge fabulós, fent-nos sentir com unes autèntiques convidades d’honor tot i que l’honor va ser nostre de compartir-ho tot amb elles; no els va faltar cap detall per fer-nos sentir com a casa nostra. I, conèixer a Conxita va ser un goig, és una persona molt especial que espere no canvie mai el seu tarannà!!
AH!! Sempre he sentit dir que els catalans sóns “agarrats” però déu ser una utopia, perquè la meua experiència ha sigut totalment la contrària.

XELO CASANOVA amb l’apreciada col·laboració d’una companya: MARIA JOSÉ SENENT

De: <info@gobmenorca.com>
Responder a: info@gobmenorca.com
Enviado el: Friday, December 30, 2005 3:08:44 PM
Asunto: Menorca salva el Port de Ciutadella

Moltes gràcies. El dic no es podrà fer.
El Ministeri de Medi Ambient ha dictaminat en contra de la construcció del dic al port de Ciutadella. Volem donar les gràcies a les 12.839 persones que, com tu, han enviat un mail a la ministra Cristina Narbona demanant que no es concedís la cessió del domini públic per la construcció del dic. Una vegada més, es demostra que la suma constant de petites actuacions pot arribar a fer caure grans despropòsits.
Menorca, illa declarada Reserva de la Biosfera, té de nou una oportunitat per demostrar que les coses es poden fer d'altres maneres. Tant de bo que notícies com la d'avui es reprodueixin a altres indrets del malmès litoral mediterrani.
Rep una salutació cordial.
GOB de Menorca

El GOB és una associació sense afany lucratiu que promou la defensa dels valors ambientals i l'equilibri entre les activitats humanes i la conservació de la natura. Més informació i possibilitat de col·laboració a www.gobmenorca.com.

Una investigació publicada a la revista oficial de la International Society for Subterranean Biology francesa, revela el descobriment d'una nova espècie d'insecte només trobada al sistema de cavitats i aqüífers soterranis de Miravet, exactament a l'Ullal de Miravet, cova situada a la carretera que va des de Cabanes a Orpesa (exactament al paratge natural del Desert de les Palmes).
Aquest article apareix a l'edició francesa Subterranean Biology baix la signatura de tres científics especialitzats en la matèria: Enrique Baquero i Rafael Jordana –els dos membres del departament de Zoologia i Ecologia de la Universitat de Navarra- i Salvador Herrando, biòleg de la fundació colombiana Omacha.

Són uns animals que s'associen habitualment al sòl dels boscos on juguen un paper molt important en la degradació de matèria orgànica que posteriorment és aprofitada per les plantes.
I us preguntareu el perquè de tota aquesta explicació, però és molt senzill! El descobriment d'aquesta espècie surt a la llum just un dia després que el “Consell valencià” reiterara la seua intenció d'executar el vial Cabanes-Orpesa pel traçat que afecta al sistema soterrani. La falta de fons econòmics ha deixat inconclús aquest vial després de sis anys de procés judicial i després d'haver gastat 22 milions d'euros en l'execució de set kilòmetres que porten a una rodona inconnexa.

L'inèdit sobrecost de l'obra ha motivat que la Conselleria d'Infraestructura decidira retallar el projecte a set kms i desistira (de moment) entrar en la zona d'afecció al sistema de Miravet.
Els distints informes sol·licitats pel Jutjat d'Instrucció nº 2 advertien de l'amenaça de despreniments i del risc de contaminació de la important fauna i flora localitzada en la unitat hidrològica de la Cova de Miravet. Les últimes investigacions realitzades al sistema soterrani constaten l'existència d'un mínim de 22 espècies cavernícoles (11 d'elles endèmiques o desconegudes per la ciència).

Com podeu comprovar ja en tenim una més del Govern del PP, l'oposició havia proposat un altre traçat (el traçat Nord) però clar eixe no els interessa perquè l'haurien d'acabar i no tenen el pressupost per a poder-lo fer, per tant ara no es poden tornar enrere i han de seguir recolzant el traçat Sur que és completament inviable. QUINA MANERA DE MALGASTAR ELS NOSTRES DINERS I FER-HO TOT MALBÉ, NO SÉ ON ARRIBAREM, SI NO CANVIA AVIAT EL GOVERN DEL PAÍS VALENCIÀ NO QUEDARÀ RES PER SALVAR!

DIX L’AMIC A L’AMAT: -TU QUI UMPLES LO SOL DE RESPLANDOR, UMPLE MON COR D’AMOR.

RESPÒS L’AMAT: -SENS COMPLIMENT D’AMOR NO FOREN TOS ULLS EN PLOR, NI TU VENGUT EN EST LLOC VEER TON AMADOR.-

El passat 1 d’abril, al municipi d’Argentona (Maresme), na Maria del Mar Bonet oferia el seu darrer treball Amic,Amat al Centre Parroquial d’Argentona, un petit edifici, reconvertit en sala d’actes culturals, situat al costat de l’església de Sant Julià.

El públic, fidel, i amb ganes de gaudir d’un gran espectacle no va fallar. Instants abans que comencés el concert, ja s’aplegava a les portes de la sala i denotaven ganes i il·lusió davant l’espectacle, una actitud que, més tard, es va mantenir durant tot el concert.

Na Maria del Mar va començar el concert agraint la presència del públic, tot recordant, que “hi ha més gent a la qual li agrada un altra tipus de cultura”. La primera peça, L’amor es mar desfeta, ja ens va introduir en el món lul·lià d’Amic,Amat, en el concepte d’amor místic en què creien Ramon Llull i Jacint Verdaguer, un amor que expressat de diferents maneres (misticisme, amor humà, amor per la terra, pel país, per un amic perdut o per la música) i per diferents personatges és el fil conductor d’aquest espectacle. Tot seguit, interpretà Mons apart fent referència, aquesta vegada, a un amor més terrenal, entre un ciutadà americà i una ciutadana afganesa. I les cançons s’anaren succeint: Digues amic, Tonades de treball, Càntic dels Càntics de Salomó, Inici de campana de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Digué l’Amat a l’Aimador, Sempre hi ha vent, Mateixa felanitxera.

Un esment especial per dues cançons: Bir Demet Yasemen (Un ram de gessamins), on na Maria del Mar va recordar la procedència armènia de la música i La jota del mirall, on na Maria ens cantava “com un mirall que no mira [...] a estones no alenaria sinó tingués les cançons”. Fou aquesta una de les peces més aplaudides per un públic, ja entregat des de la primera cançó.

El concert va acabar amb L’amor de les tres taronges. L’apartat de bisos va començar amb un record ben especial per l’amic que està “de vacances”, l’Ovidi, amb la interpretació de Tot esperant Ulisses i tot seguit la Jota Marinera, entre acompanyament de palmes del públic, que acabà amb na Maria enaltint la cançó “Visca la jota més maca del món!”, “Visca Mallorca!”. Però el públic va voler més i un tercer bis no fou prou. Davant els crits que demanaven La Balanguera, aquesta fou el quart i darrer bis (corejat per bona part del públic) amb què finalitzà el concert.

DIX L’AMAT A L’AMIC: -¿SAPS, ENCARA, QUÈ ÉS AMOR?-.
RESPÒS: - SI NO SABÉS QUE ÉS AMOR, SABERA QUÈ ÉS TREBALL, TRISTÍCIA E DOLOR.-

Amic, Amat – Maria del Mar Bonet
Centre Parroquial, Argentona (Maresme)
1 d’abril de 2006
22.00 hores

From: "FVIGILC@terra.es" <FVIGILC@terra.es>
Reply-To: FVIGILC@terra.es
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Subject: viatge a mallorca
Date: Fri, 14 Apr 2006 17:59:45 +0200 (MEST)

Quisiera agradecerle a Maria del Mar haber sido la "culpable" de que haya descubierto LA ISLA. Acabo de regresar de Palma y vengo fascinado. He disfrutado de sus calas, del agua azul turquesa, de su luz, de sus campos, del barrio de la lonja, de la sierra de Tramuntana, ensaimada, sobrasada, de su ambiente cosmopolita, de sus gentes, de los guiris, de sus cuevas, cabos, música, bares, de sus aires, del amanecer en la Bahía, de sus valles, del agua, las voces, los silencios, ... Me emocioné cuando pude entrar en los jardines de Raixa ,como un ladrón. Un buen hombre que trabaja allí se compadeció de dos granadinos amantes de la música de Maria del Mar.

Ha anat passant el temps des que al teatre Grec de Barcelona la Maria del Mar va estrenar “Amic, amat”. Durant aquest temps he assistit a moltíssims concerts amb el format musical adaptat a la formació habitual, sense els músics sirians, sense la coral que l’acompanyaven aquell dia. L’he gaudit aquest espectacle. M’ha entusiasmat la dolçor de la veu de la Maria del Mar en alguns fragments, el delit en d’altres, la tristor de vegades, l’enyor, la inquietud, la delectança; els colors i les aromes.

Després d’aquest recorregut per la malaltia amorosa de Llull i Verdaguer i de la universalitat del concepte viatjant a l’Orient amb tants dels temes i també a l’Occident de la mà de Bruce Springsteen, a Girona, vaig tenir el goig del retrobament amb les cançons de “Ben a prop”.

Dilluns passat, acompanyada al piano per Manel Camp, la Maria del Mar va reinterpretar aquest treball. El tema pràcticament el mateix -l’amor, la sensualitat, el desig, l’enyor-, sense la mística. Les cançons entranyables, i molts amics: "En algun lloc del meu cor", "Jo em donaria a qui em volgués" -Palau i Fabre-, "Dolça remor de cada tarda" -adaptació al català de Josep Tero-, "Abraça'm", "Epigrama" -Joan Salvat Papasseit, música de Toti Soler-, "Mai donis per finit" -Miquel Àngel Riera-, "Blus en sol" -Guillem d'Efak-, "La barbera" -Maria Aurèlia Campmany-, "Si véns prest", "Lover man" -adaptació de Josep Tero-, "L'amor petit" -Joan Manuel Serrat-, "Jim" -traducció al català de Pi de la Serra-, "Es fa llarg esperar" -Pau Riba-, amb el bis "Què volen aquesta gent".

La Maria del Mar sortia d'una grip que l'havia obligada a suspendre un parell de concerts, a Guadalajara i La Pobla de Vallbona. Estàvem advertits i preparats per "patir" les possibles conseqüències d'un "trancasso" massa recent. Jo vaig xalar de valent amb la permeabilitat de la seva veu -LA NOSTRA VEU-, la modulació, la inflexió... i amb els temes. Com tantes altres vegades, només una paraula resumeix el meu sentiment després del concert: GRÀCIES!

Em telefona la Montse Fernández des d'Alcoi. Ha tingut la gran sort, juntament amb quatre amigues més (la Conxita, l'Elvi, la Lluïsa i la Xelo) d'assitir al concert que juntament amb Biel Mesquida va fer dissabte la Maria del Mar; concert d'homenatge a l'Ovidi Montllor i a en Guillem d'Efak.

Està impressionada. Ens en promet una crònica. Tan bon punt la tinguem la penjarem per poder compartir amb tothom el gaudi que aquestes cinc amigues han viscut en directe aquest dissabte.

Alcoi, ciutat de desnivells i profunds esvorancs que la bellesa dels seus ponts uneix. Alcoi, on escoltàrem de manera normalitzada l’encant del valencià que la lletjor uniforme del centralisme no ha aconseguit foragitar. Allí restàrem quatre dies amb excursions cap els saludables pobles de l’interior. Sentírem com els alcoians i els habitants dels seus environs passegen la llengua nostra, t’entenen, i et contesten amb ganes de comprovar que tots parlam el mateix.

Els carrers encarenats d’Alcoi ens encimbellaven cap al teatre dels Salessians situat al cim del cim de la ciutat. 79 són els esglaons d’accés a l’auditori de l’edifici. Allà, vorejant el Cel, ens esperaven la Maria del Mar Bonet i en Biel Mesquida per fer-nos esclatar d’emoció –a l’estil de la traca valenciana- , en aquest cas era el vibrar del nacionalisme que deien Ovidi Montllor i Guillem d’Efak. Allà dalt, la muntanya dels Països Catalans fou venerada fins a l’elevació a què és capaç el poble conscient. Un espectacle inèdit de cançó i paraula alternant-se en un ritme ascendent d’amor a la Terra catalana, fet de protesta i de les notes més íntimes d’afecte entranyable.

Ens van delectar amb tot un intercanvi de poemes i cançons. D’Ovidi, “Tot esperant a Ulises”, “Montserrat”, “La cançó del cansat”, “La samarreta”, Les meves vacances”, i... més. De Guillem d’Efak , “Blues en sol”, “Mites”, “Sa cançó de son Coletes” i....d’altres per arribar al punt final amb la cançó de l’Ovidi “Homenatge a Teresa”, la tonada que aplega tots els enyors del paradís perdut de la infància. Tots tenim la “nostra Teresa” particular, el recordque ens ancora en un temps breçolat per la melangia. Tothom aplaudia amb ganes l’acte que posà dempeus el teatre.

Cantant la “Teresa” anàvem desfent l’escalada cap al peu pla que ens retornava a la quotidianitat. Allí, fent l’esforç ineludible del comiat, ens separàvem les amistats del Nord i del Sud que la Maria del Mar, una vegada més, havia unit.

Vaig tenir la gran sort de poder assistir, ahir al vespre, tot just fa unes horetes, a un dels espectacles del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac "Poesia i +". És un cicle que va del 30 de juny al 30 de juliol i ahir hi intervenien Biel Mesquida, Maria del Mar Bonet i Palau i Fabre.

Les poques hores que em separen del recital no m'han permès desempallegar-me encara de les paraules d'alguna de les cançons de la Maria del Mar. A mi això ja em sol passar. Tinc consciència d'haver estat tota la nit suant per aconseguir quatre mongetes: "Ai que de gotes de suor, que de gotes de suor, ses mongetes m'han costades..."

El senyor Palau, que fins fa poc recitava tots els seus textos de memòria, ens va dir encara de cor el seu "Cant espiritual", pregària que per sincera va amb ell com una part de si mateix, del seu propi ser. En una cultura que ha begut les aigües del cristianisme, deuen sovintejar les ànimes amb aquest contrasentit tan humà.

En Biel és un gran recitador i tenia l'atenció de tothom aclaparada amb la seva dicció clara, la seva veu potent, la flexió que inflingia a cada frase, el seu to i, també, en el seu text "Lluita de classes" per la temàtica exposada amb tanta claredat que va deixar a l'ambient un silenci que es podia tallar.

Jo, però, vull parlar de la Maria del Mar. I no tinc paraules. Va cantar a capella "L'amor és mar desfeta", "Digues amic", fragments de "El càntic dels càntics ", "Tonada de coir figues", "Tonada de treure aigo", "Cançó de bressol" (No ni no sa meva nina...), "Tonada d'esterrossar", "Tonada de segar" (Segadors de son Mieres...), "Cançó de llaurar", "Tonada d'espolsar ametles" i "Tonada de segar" (Adelerau segadors...). Es va acompanyar amb la guitarra per cantar "A Mallorca durant la guerra civil" i "Jo em donaria a qui em volgués".

És senzillament increïble. Després d'escoltar la música, implícita en la veu de la Maria del Mar, vaig poder corroborar la meva intuïcio: LA SEVA VEU ÉS LA MÚSICA.

Després de dir això, també puc dir que amb aquest seguit de cançons, sàviament intercalades entre els textos d'en Biel i de Palau, a la pèrgola de Can Muntanyà -fragment d'uns jardins mantinguts amb cura-, al costat de la bassa il·luminada amb espelmes, amb bona llum de lluna creixent i la brisa del mar acaronant-nos, ja era de preveure que el record de la vetllada seria inesborrable.

Construït l’any 978, el castell de la Pobla de Claramunt forma part de la ruta dels Castells de Frontera. Aquesta ruta rep aquest nom perquè els castells i el pobles que la formen eren el darrer punt de defensa de l’antiga Marca Hispànica enfront dels exèrcits sarraïns. Fou aquest indret el que escolliren els promotors de l’acte de 10 anys d’Anoia Folk per celebrar una vetllada de música amb Xarop de Canya i na Maria del Mar Bonet, que resultà inoblidable.

Com tot castell de defensa, el de la Pobla de Claramunt està situat en la part més alta de la població, en un turó d’accès restringit als vehicles privats. Això va fer que l’organització preparés un servei d’autobusos per accedir a l’esmentat castell, per a totes aquelles persones que no volguessin fer la pujada a peu.

Després que Xarop de Canya amenitzés l’espera, a dos quarts d’onze i il·luminada per una lluna quasi plena, na Maria del Mar i els seus músics van pujar a l’escenari per a presentar el nou espectacle “Terra Secreta”.

L’escenari estava muntat al pati del castell entre la sala principal on s’hi podia veure una impressionant volta gòtica i les ruïnes de l’església. L’ambient ens traslladava a èpoques de comtes, vegueries i lluites feudals i se’ns venien al cap cançons com “El comte Raixa”, “El comte i la pastora”, o “La dama d’Aragó”.

Na Maria del Mar va agrair la presència del públic i va afegir: “si no m’haguéssiu convidat, possiblement, mai hauria conegut aquest petit paradís que teniu aquí dalt”, tot referint-se al castell. Començà el concert amb “Mons apart” i “Inici de campana”. Seguidament arribaren les peces del darrer treball, les quals les va anar introduint una per una: “Jo em donaria a qui em volgués”, “Per una cançó” i “La barbera” donaren pas a “Un amor petit” de Joan Manuel Serrat, de qui Maria del Mar va dir “[…] M’agrada en tant en tant pispar cançons dels meus companys. Aquesta és una d’aquelles que sempre m’han agradat d’en Joan Manuel i finalment l’he cantada”. I més amics, en aquest cas els que ens guarden el sol a “Salònica”.

Les primeres notes al piano d’en Dani Espasa a “La dansa de l’amor” del Rei Dionís de Portugal ens va fer tornar a l’ambient medieval de la nit. Na Maria va dir que “possiblement aquesta cançó podria haver-se fet dintre d’un ambient com aquest castell”. Li seguiren “Montserrat” de l’estimat Ovidi Montllor, “una de les seves cançons més lluminoses”; “Sempre hi ha vent”, “Un exèrcit”, “Blues en sol” d’en Guillem d’Efak; “De sentir” de Joan Valent; i “Com un mirall”. La darrera cançó “L’amor de les tres taronges” tancava el concert com l’havia començat, amb aires d’Amic, Amat. El públic, entregat des de feia estona, va aplaudir fins que na Maria del Mar va tornar a oferir dos bisos, aquests d’accent plenament mallorquí, amb els quals va posar fi al concert: “Cavallet de serp” d’en Guillem d’Efak, “una cançó amb certa mala llet”, i la “Jota marinera”.

No sabem si el lloc va afectar d’alguna manera a la tria de les cançons. Si bé la gran majoria de les cançons formen part de “Terra Secreta”, el nou espectacle que havia presentat tot just una setmana abans a la Plaça del Rei de Barcelona, també és cert que moltes cançons d’aquest mateix espectacle no varen sonar. En el seu lloc, altres peces que si bé ens recordaven a altres espectacles com “Amic, Amat” o “Raixa”, encaixaven perfectament tant en la composició final de l’espectacle com en l’ambient que respiraven aquelles pedres.

Algun dia, en el passat del nostre país, La Pobla de Claramunt fou un territori de frontera i aquest fet li donà la possibilitat de poder viure en/al límit de dues cultures, i poder-se enriquir de totes dues, fet que la fa encara més interessant. I això és el que ens va oferir el concert de na Maria del Mar: la possibilitat de poder viatjar en el temps i en l’espai amb les seves cançons, de tocar terres de Grècia, de la Normandia, de Portugal, d’Afganistan o dels Països Catalans, des del País València a les Illes passant per Barcelona; des d’Ovidi Monitor a Guillem d’Efak, passant per en Joan Manuel Serrat amb una meravellosa selecció de cançons, interpretades, una vegada més, amb la gran mestria a la que ja ens tenen acostumats na Maria del Mar, en Feliu, en Xavier, En Gaspar, en Dani i en Dimitris.

Tortosa va acollir dins del XVI Festival del Renaixement, del 20 al 23 de juliol d’enguany, l’actuació de Maria del Mar Bonet. Fou el passat 21 de juliol. Aquesta festa és una de les moltes joies del costum popular que tenim al Principat. El fet d’estar declarada com a Festa Local d’Interès Turístic de Catalunya per part de la Generalitat de Catalunya i com a Festa d’Interès Turístic Nacional per part del Ministeri de Turisme, ja ens demostra la seva importància.

Era una cita molt especial per dos aspectes: era la primera vegada que Amic,Amat arribava a les Terres de l’Ebre i l’escenari escollit, les Avançades de Sant Joan, una construcció meravellosa, que forma part del conjunt fortificat de la capital del Baix Ebre. En els darrers anys s’han estat realitzant tota una sèrie de treballs de restauració i recuperació d’aquest indret, i arribats a aquesta data, aquest concert servia d’inauguració popular de la restauració d’aquest castell. L’expectació abans de l’obertura de les portes era màxima. Centenars de persones s’aplegaven a l’entrada pocs minuts abans de les deu del vespre. Les cadires facilitades per l’organització no foren suficients per acollir a tot el públic congregat, però no va ser obstacle perquè tothom no se les enginyés per trobar el seu lloc.

Així doncs, amb l’escenari ple a vessar, na Maria del Mar va sortir a l’escenari. Les seves primeres paraules foren d’agraïment al públic assistent, d’admiració envers l’indret on tenia lloc el concert i de presentació d’Amic,Amat. Tot seguit, començaren les cançons: L’amor és mar desfeta, Mons apart, Tonada de llaurar...El públic anava seguint el concert amb un silenci respectuós, amb grans i llargs aplaudiments, ja des de la primera cançó. Na Maria del Mar va presentar Sempre hi ha vent “dedicada al meu germà que és, era, mariner” i va parlar de “la necessitat del vent a les cançons”. Li seguiren més cançons d’Amic,Amat, Eklemedir, Digué l’Amic a l’Aimador, Tonada de segar, L’amor de les tres taronges i Se nuaven, barrejades amb cançons de Terra Secreta com Montserrat, Jo em donaria a qui em volgués, Tot esperant Ulisses i aquelles de Raixa que en paraules de Maria del Mar “tenen un aspecte més oriental” com Inici de campana, Desolació i De sentir. Finalment, amb Cavallet de serp d’en Guillem d’Efak, de qui va dir que tenia “una opinió dura i crítica de la cançó de la seva època” va concloure l’espectacle entre grans aplaudiments i crits d’admiració i la totalitat del públic dempeus.

L’apartat de bisos fou sorprenent fins al punt d’oferir-ne cinc. En el primer, Des de Mallorca a l’Alguer, el públic va irrompre la cançó amb un fortíssim aplaudiment quan na Maria del Mar va cantar “[...] els mots que canta la gent / vives paraules que entenc / que tots parlam es mateix”. Un aplaudiment que l’acompanyà fins que va acabar la cançó i que va continuar fins que va interpretar la següent, Aigo. Se’ns dubte va ser el moment més emotiu de la nit. A capela, amb un silenci absolut, enmig d’aquelles incomparables muralles, cantà: “Aigo, vos demanam, aigo / i vós, senyor, mos dau vent / i mos girau ses espatlles / i fais com qui no mos sent.” Una cançó, sens dubte, dedicada a tota la gent de les Terres de l’Ebre; els qui no han abaixat els braços en la seva lluita contra el transvasament; que ens han recordat que “Lo riu és vida”, i que han omplert les parets de totes les poblacions de les Terres de l’Ebre i de moltes de la resta del Principat amb pancartes contra aquell Pla Hidrològic Nacional, unes pancartes on es podia, i es pot llegir encara, “Què volen aquesta gent?”, amb una clara referència als propulsors d’aquest Pla. Ells agafaren el títol de la cançó de na Maria del Mar per reivindicar-se i na Maria del Mar els va cantar Aigo. No cal dir que, arribats en aquest punt del concert, els aplaudiments eren ensordidors, i vam poder veure més d’una llàgrima d’emoció. Finalment, la Jota Marinera, amb la qual semblava que acabaria el concert. Però no fou així. El públic entregat, dempeus, aplaudint, cridant i demanant més cançons va tenir premi a la seva fidelitat quan, de nou, a capela, va cantar So de pastera. Fou llavors quan va arribar un altre dels moments més màgics de la nit. El públic va demanar la Balanguera. Na Maria del Mar va mirar als seus músics primer, i al públic després, i amb gestos va dir que no podia ser, però el públic va continuar demanant-la. Davant la insistència, na Maria del Mar li va dir fluixet a en Dani Espasa “volen la Balanguera, els hi donarem la Balanguera, Dani”. I van sonar les primeres notes de l’acordió que acompanyaren a la Balanguera. Fou un moment meravellós, rebut amb grans aplaudiments que foren encara més grans al finalitzar la cançó. Fou una nit molt especial

From: Joan-Carles Corney Leon <jcorney@uoc.edu>
To: "bonetamics_ppcc@hotmail.com"<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: Reportatge de la Bonet Date: Thu, 03 Aug 2006 11:35:33 +0200

Ha sortit un reportatge-entrevista de la Bonet a una nova revista turística i de viatges: "Síria Magazine", núm. 1, 2006. 3 euros. Editada per Artual Ediciones (Barcelona, tel. 93-4593124).

Era el divendres, 4 d’agost d’aquest peculiar estiu del 2006. Cinc persones de la colla, tot dones!, esperàvem a la porta del Parc Municipal de Moià que ens deixessin entrar al recinte on havíem de presenciar el concert de la Maria del Mar, transcorregut ja pràcticament un mes des del darrer al qual havíem assistit. Un mes de juliol esgotador de calor xafogosa havia canviat a un principi d’agost que ens posava la pell de gallina a aquella hora del vespre.

Quan passava una mica de les deu, van sortir a l’escenari els músics i la cantant i es va iniciar el recital.

No hi havia en Dimitri; en el seu lloc les percussions estaven a càrrec de Lluís Ribalta. En Feliu a la guitarra, a prop seu en Jordi Gaspar amb el contrabaix, l’esmentat Ribalta, en Manuel Martínez del Fresno al violoncel, en Dani Espasa als teclats i en Javier Mas a la guitarra de dotze cordes.

Les cançons eren les del darrer espectacle, Terra Secreta. Pràcticament les mateixes que a la Plaça del Rei, amb alguna variació en els bisos. Les que ens sonen menys van adquirint força i es tracta d’un seguit de temes cada un dels quals per si mateix és un goig d’escoltar.

Conegut ja el programa que ens ofereix en aquest nou espectacle, he volgut escoltar les gravacions de les diferents cançons pels seus propis autors i, ves com les percebo jo, que penso que en la interpretació de la Maria del Mar són extraordinàries i insuperables. Parlo, per exemple, de La rosa de l’adéu, Tot esperant Ulisses, Blus en sol o Cavallet de serp. Em fascina Salònica, m’emociona Un exèrcit. Però la cirereta de la nit va ser Dos anònims. Recentment arribada de Síria, on finalment i donada la situació al Pròxim Orient, no va cantar, respectuosament i recollint suposo l’estat d’ànim de tots nosaltres, de tothom, diria jo, va cantar aquesta cançó de l’Ovidi. La vam seguir amb un silenci que es palpava i és que aquest estiu tots tenim el cor ple de flors.

                                                                    Al damunt de la tomba
                                                                    hi ha nat un taronger,
                                                                    i a la branca més alta
                                                                    hi canta l’esparver,
                                                                    que diu en son llenguatge,
                                                                    sempre de cara al vent:
                                                                    Maleïdes les guerres
                                                                   i aquell qui les va fer!

                                                                    Ja m’agafen i me’n lliguen
                                                                    i em porten a la presó.
                                                                    -Senyor batlle, senyor batlle,
                                                                    per què em porta a la presó?
                                                                    -A la presó no t’hi porto
                                                                    ni per lladre ni traïdor,
                                                                    sinó perquè vull que em diguis
                                                                    d’on has tretes tantes flors.
                                                                    -Senyor batlle, les he tretes
                                                                    de les penes del meu cor.

Remitent
Clara Chávarri
Per a
mpiazuel@xtec.cat
Data
Tue, 08 Aug 2006 17:44:17 +020
Tema
Notícies

Us he enviat una notícia sobre el Cant de la Sibil·la des del Vilaweb. Una gran notícia.

He vist que heu actualitzat la pàgina de l'Associació i m'ha agradat molt la teva crònica.

La crònica de Tortosa la porta la Iolanda així que quan torni ja us l'enviarà.

També volia comentar-vos que la productora Planeta-D ha tret en versió DVD la pel·lícula d'en Ventura Pons sobre el Gato Pérez "El Gran Gato" on surt la Maria del Mar cantant "Al carrer de la cera". Està esplèndida i "salada" que diuen els castellans. Aquesta pel·lícula-documental ja existia en VHS però l'havien retirada i ara arriba en DVD. A més a més, està previst que aquest setembre el C33 la passi però falta confirmar dia i hora. També hi ha la versió cd.

NOTA: Hem inclòs la citada crònica del recital de Tortosa més amunt, tal com correspon per la data del concert. La trobareu amb el títol: AMIC, AMAT ARRIBA A LES TERRES DE L’EBRE No us la perdeu.

De nou m’ha estat possible fer coincidir els dies que tenia destinats a anar a Menorca amb el concert que feia la Maria del Mar al Teatre Principal de Maó i que organitzava El Casal Català de Menorca en commemoració del seu vinté aniversari.

Menorca, una illa que ha sabut resistir l’embat de la destrucció del paisatge. Arreu trobem el respecte biològic, és a dir, l’amor a la natura. El vent constant bufa en totes direccions i escombra la pol·lució. La dona marinera que sempre mira d’on ve es vent aquí s’hi escau com l’anell al dit. Així ho remarca la Maria del Mar en un moment del concert.

Un recital íntim i amb un ventall ampli de cançons escollides, fent-les seves perquè les sent molt endins, que les coneix a fons, que les viu intensament i que ella les enriqueix quan les canta com són les de J.M.Serrat, L’amor petit i La rosa de l’adéu. De l’Ovidi Montllor, Montserrat, Dos anònims i Tot esperant Ulisses. De Jordi Guardans, L’exèrcit on s’expressa la indigació d’alguns soldats que no volen guerres sinó un país sense fronteres. De Guillem d’Efak, Blues en sol que t’embruixa amb les cadències precises de la seva veu, Tant com te cerc, i Cavallet de serp, amb tots els gestos reivindicatius cridant que ja n’hi ha prou, que estem cansats d’aquest món tant esbucat. Amb totes elles la Maria del Mar aporta el seu estil, el seu aire, donant el màxim. Continuà amb la Dansa d’amor del Rei Dionís de Portugal, que et fa bellugar els peus com si anessis a començar a ballar per poder anar a la casa de l’amor i no sortir d’ella. Després cantà de Robert Graves País secret, el qual està dedicat a les dones i de Gabriel Sopeña Salònica:

Quan la soledat és l’únic amic
quan no res acull l’esperança
i quan la tristesa aixopluga el jardí
i una boira de dol viu a casa
Tu guardes el sol.....

...Dono tot el que tinc per ballar amb tu...
Per un sol somrís
que s’endugui la raó que ara ens empresona....
Una dona i un home i una cançó
són l’altar, la passió, són les esperances.....

I si no tot el que tinc, sí un aspecte molt important de mi per escoltar aquesta veu que ens desvela generosament el secret que tota cançó conté amb el més recondit de l’alè de l’artista.

Quan arribà el final, el teatre ple de gom a gom, aconseguírem establir una comunicació tan intensa, que donà pas als bisos en què interpretà Com un mirall, La Balanguera, Jota Marinera i Glossat que dedicà al recordatori entranyable i de reconeixement al mestre menorquí Llorenç Galmés, que va ser un dels que la va introduir en l’harmonia musical amb cançons populars de les illes. Aquest gest tan significatiu va calar en el públic menorquí fent arribar a la cantant, amb els seus aplaudiments, la satisfacció que sempre produeixen uns fets d’aquesta índole i va donar pas a So de pastera:

....tira-li cocetes en es davantal,
no els hi tiris fortes que li
fares mal.....

Aquí tots els presents vam ser tocats pel ressò dels encestres, removent-nos les fibres de la terra pròpia. Es notà per les reaccions entusiàstiques que es manifestaren espontànies.

Al dia següent el diari de Menorca ressaltà l’encís de la cantant dient que per a ella no passa el temps i que la veu conserva la potència captivadora que va de les modulacions més íntimes a la força del compromís quan cal llançar la indignació en els seus esgarips de fer guerra a la guerra o maleir-les a elles i als qui les fan.

Un cop més tornàrem a vibrar, a gaudir d’aquesta dona tan esplèndida i tan estimada, com en el cas del concert d’Alcoi, agermanats per la mateixa llengua que la Maria del Mar feia dansar amb tots els matisos dels Països Catalans.

From: CATIANA Alomar Marí <vestaxxi@hotmail.com>
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Subject: Carta a una amiga
Date: Fri, 08 Sep 2006 14:09:26 +0000

Hola! em dic Cati, sóc d'Alcúdia (Mallorca...es que n'hi ha tantes, però cap igual). No sé si aquest correu el rebrà Maria del Mar Bonet però només li volia demostrar s'estima que li tenc a les seves cançons.
Tenc 21 anys, soc de les noves generacions, per tant no he pogut viure l'etapa d'esplendor de la cançó d'autor, però m'he criat amb les teves cançons que mon pare me feia escoltar, el primer disc que record va ser El Cor del Temps, disc que vaig escoltar moltíssim.
Vaig començar escoltant Bir Demet Yasemen i he acabat escoltant la darrera versió de l'Amor de les tres taronges, encara que un disc que vaig començar a escoltar fa poc va ser el Saba de Terrer i és el que més he escoltat junt amb el de Raixa, qué té un melòdic i màgic Inici de Campana.
En fi, jo ara estudii a fora, m'ha costat molt deixar "sa Roqueta" que ella va haver de deixar fa un temps per cercar noves oportunitats, jo he hagut de fer el mateix , encara que tengui ben present que son les meves arrels i sempre diré que si he de náixer un altre pic sempre diré que vull que sigui Mallorca, he hagut de deixar-la per endinsar-me a un altre món per conéixer noves experiències, i sempre duré la seva música ja que em fa recordar moments viscuts a l'illa i son cançons plenes de nostalgia que sent quan estic en plena solitud. En fi, si arriba a ella aquest mail estaré molt contenta, perquè això no és un mail sino es més que res un petit agraïment. Si me voleu donar resposta ho agrairé!

De: Clara <clara.chavarri@telefonica.net>
Enviado el: Thursday, September 21, 2006 9:43:49 AM
Para: ramon_merce@hotmail.com
Asunto: Vilaweb: Notícia enviada per Clara

From: "Roger Pujol" <rogerpujol@wanadoo.es>
To: <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: Sobirania i Progrés
Date: Fri, 6 Oct 2006 16:19:30 +0200

Hola, família!!!
Suposo que ja us deu haver arribat això, però per si de cas... cliqueu aquí: http://www.sobiraniaiprogres.cat/
Una abraçada!!!

De: Iolanda López Martínez <yogui_1974@hotmail.com>
Enviado el: Thursday, October 26, 2006 10:46:23 AM
Para: ramon_merce@hotmail.com, mfmraixa@hotmail.com
Asunto: NOTÍCIA BOMBA!!!

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=350745&idseccio_PK=1026&h=

La Maria del Mar a Nova York amb en Poveda i Lou Reed recitant en Català amb la Patti Smith i la Laurie Anderson recitant en CATALÀ.

De: Iolanda López Martínez <yogui_1974@hotmail.com>
Enviado el: Friday, November 03, 2006 1:02:52 PM
Para: mfmraixa@hotmail.com, ramon_merce@hotmail.com
Asunto: DVD-Visca l'amor

Ja ha sortit el DVD-Visca l'amor "Homenatge a Teresa Rebull" on la Maria del Mar interpreta "Dona d'aigua".

Es pot adquirir per Internet a la següent adreça: http://www.actualrecords.com/interprets.php?lletra=t.

Em pensava que anava a escoltar només a la Maria del Mar Bonet en el concert que organitzava “Matres Mundi” en commemoració del seu 10è aniversari, i em vaig trobar que se’m proporcionava una quantitat d’informació tan humana per part d’ alguns membres d’aquesta ONG “Matres Mundi”, que el meu cor quedà colpit per les barbaritats que sentia i que succeeixen al Tercer Món. Ja ho sabem, però que t’ho diguin de nou i et mostrin imatges tan summament inhumanes fa que et revifin la consciència per la pietat i la solidaritat.

Com pot ser que en aquest segle XXI amb tanta tecnologia i tants avenços, poden haver-hi països que encara es morin les dones i els seus nadons en donar a llum. És incomprensible.

Nenes de 13 i 14 anys que les casen i que queden embarassades i quan arriba el moment del part, aquest, en la majoria d’elles, és tan llarg i traumàtic, ja que poden estar fins a una o dues setmanes, que les conseqüències són molt greus perquè el nadó, fill d’una “nena”, fa tanta força per néixer i triga tant de temps lluitant per sortir a la llum que arriba mort, ofegat. I, la mare per fer un esforç que traspassa el llindar de les seves possibilitats li provoca una fístula en la bufeta de l’orina i com que no rep cap mena d’ajuda mèdica que l’atengui adequadament, aleshores li esdevé un altre calvari terrible, contínuament va mullada, perquè el descarnament fisiològic li produeix una incontinència continuada. Llavors el seu marit ja no la vol i torna a casa dels seus familiars que la accepten però li destinen un lloc apartat d’ells perquè l’olor que desprèn no es pot aguantar. Quin infern viuen aquestes dones tan joves.

Encara bo que existeixen persones solidàries, que es proposen fites per ajudar els que més ho necessiten, com és el cas d’aquesta ONG humanitària “Matres Mundi” fundada a l’any 1996 per metges, llevadores i persones especialitzades per alleugerir la greu situació de la salut materno-infantil que pateixen països d’Àfrica i Llatinoamèrica, especialment.

Tot i que té les seves arrels en els professionals que treballen en les Maternitats espanyoles, abasta, sense cap mena de distinció, a tota persona que desitja ajudar i millorar la situació dels països més pobres de la terra.

“Matres Mundi” va néixer amb uns objectius específics de millorar i donar suport, amb recursos i ajuts diversos, el de posar en funcionament maternitats en aquells llocs on no existeix cap infrastructura mèdica especialitzada. Desplaça personal sanitari especialitzat, per un període de temps amb la finalitat assistencial i docent.

Recolza amb recursos i amb diversitat d’ajudes com (formació, gestió, material, etc..), a aquelles maternitats del Tercer Món que es troben en situacions crítiques i necessiten d’ajuda urgent. I col·labora amb altres ONG nacionals i Internacionals

Fa programes de sensibilització a les poblacions sobre els desastres que s’estan forjant i crida a la consciència, individual i col·lectiva, a despertar la necessitat de col·laboració de cada u de nosaltres.

Engloba, així mateix, a personal voluntari vinculat professionalment a un Hospital materno-infantil o a un Centre d’Atenció a la Dona.

“Matres Mundi” vol possibilitar en el Tercer Món el dret de nèixer amb les millors condicions.

En aquest acte Concert – Aniversari 10 anys d’esperança es va fer el lliurament, del Diploma i premi de 10.000 euros a la Dra. Catherine Hamlin, per tota una vida dedicada a les dones africanes portadores de fístules, i pel seu extraordinari coratge, esperit solidari, i eficiència professional.

La Dra. Catherine Hamlin és una ginecòloga australiana, que en l’any 1974 juntament amb el seu marit, fundaren el “Addis ABABA Fístula Hospital” a Etiòpia, dedicat exclusivament a solucionar, per mitjà d’intervencions quirúrgiques, les fístules urinàries d’aquestes dones.

Ha ensenyat les seves tècniques a molts cirurgians perquè podessin solucionar aquest problema. A més va fundà una Escola d’Infermeria, i l’anomenada “Ciutat de l’Alegria” on poden allotjar-se les dones, abans i després de ser operades, tot el temps que li calgui per la seva recuperació física i psicològica, a vegades pot ser un any.

Finalment ha creat la “Fístula Foindation”, una organització, la missió de la qual és la prevenció i tractament de les fístules mitjançant programes educatius així com el de donar suport als centres hospitalaris específics.

En els seus deu anys de vida “Matres Mundi” ha fet tot l’humanament possible per millorar la situació de les mares i els seus fills.

Rés de tot això s’hagués fet sense els professionals de la salut materno-infantil, que han estudiat, dissenyat i controlat cada una d’aquestes accions solidaries i, per descomptat, de tots els voluntaris, dels quals es necessiten moltíssims, que han portat a terme els projectes.

I amb tot aquest revulsiu tan necessari per despertar el còmode quietisme de les societats consumistes, arribàrem al concert benèfic que feia la Maria del Mar Bonet i en Manel Camp. Inicià el recital amb aquesta cançó tan significativa:

Nosaltres les dones
“Nosaltres les dones som molt a prop de la terra.
Preguntem als ocells que esperen la primavera
Acollim al pi despullat dins els nostres braços.
Cerquem en la posta de sol senyals i consells....”

Dolça remor de cada tarda
“Dolça remor de cada tarda,
no t’esvaeixis, amanyaga’m
amb veus i amb rialles
d’infants que canten
al meu carrer, on, només ells,
duen tendresa cada vespre
i vells records que fan renéixer
nostàlgia dels braços,
de no poder estimar-los...
Atura un poc aquest turment......”

El noi de la Mare
Què li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances,
Li darem figues amb un paneró.
Què li darem al Fillet de Maria?
Què li darem al formós Infantó?.....

No puc fer comentari d’elles ja que aquestes cançons parlen per elles mateixes en el context tan adient que ens deien aquest vespre.

Va continuar amb L’Àguila Negra, Blus en Sol, La Barbera, Es fa llarg esperar, Cançó de l’amor petit, Jim, Ombra Negra , Què volen aquesta gent, i....

Aquest recital va ser entranyablement especial, va estar una nit tendra de les que mires l’Univers sabent que tots hem de caminar agermanats, i que en aquest cas ho fèiem per una mateixa causa. Les dones i els seus fills.

Al finalitzar el concert, enmig dels aplaudiments que expressàvem totes les persones que acudírem al Palau, li feren lliurament a la Maria del Mar Bonet del diploma “d’Ambaixadora Extraordinària” de “Matres Mundi”.

De: Clara Chávarri <clara.chavarri@telefonica.net>
Enviado el: Friday, November 17, 2006 4:15:32 PM
Para: "Montserrat Fernandez Mrn" <mfmraixa@hotmail.com>, <ramon_merce@hotmail.com>
Asunto: Sabor de Gràcia versiona la Nova Cançó

Des de principis de mes ja està a la venda el nou disc de Sabor de Gràcia "La cançó amb rumba" de la discogràfica Stress Music.

Hi apareixen dues cançons de la Maria del Mar passades pel filtre de la rumba: Alenar i Què volen aquesta gent?

Sortim de l’aeroport de Barcelona tres persones per trobar-nos amb alguns amics de Mallorca a La Lloseta, poble d’aquesta illa on la Maria del Mar Bonet i en Biel Mesquida han de fer, aquest vespre, un recital-poètic recordant-nos Ovidi Montllor i Guillem d’Efak. Fa poc més de 10 anys que ens deixaren.

Quina nostàlgia en escoltar en les veus de Bonet i Mesquida , el que ells diuen, rellegint, recantant i rescatant aquestes dues grans personalitats que sempre van mantenir un compromís amb tot el que feien. Els seus valors són paradigmàtics.

Tant Ovidi Montllor com Guillem d’Efak,, en les seves cançons, posen contínuament de relleu la seva llengua catalana i la llibertat.

Encara que hi hagi el perill d’allargar massa aquest escrit, crec que val la pena de rellegir les magnífiques lletres d’ambdós cantants.

LA CANÇÓ DEL CANSAT
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València

Sa cançó que escoltareu
l’ha feta Guillem d’Efak,
més de mig manacorí
i fill d’en Toni Cremat.
La va fer a Son coletes
un horabaixa de març.
Déu vulgui que per molts anys
pugui anar-hi caminant.
L’any mil quatre-cents cinquanta
pitjor fou que el de la fam.
Els rics mengen pa de xeixa,
diuen les dones plorant.
Els rics mengen pa de xeixa
i per noltros sols no hi ha mestall.
Lo Tort Ballester ho escolta
i li envest cap a Ciutat.
I era una colla de veure, tots eren manacorins.
Fent-se costat un a l’altre anaven replegant amics.
Primer s’hi ajuntava en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda perquè era el més decidit.
Per donar compte an el rei
a Nàpols varen anar
i el rei els dóna penyora
de que tot s’arrenjarà;
però els senyors de casa bona
ni el rei volen escoltar.
Tres anys, lo Tort Ballester,
els tengué acorralats.
Set mil cinc-cents sous donaven
els nobles a qui el matàs.
Feren venir mercenaris,
moros i napolitans.
Calaren foc a les cases
i es fartaren de robar.
Després ‘ribà la venjança
color de vi i de sang.
I era una colla de veure,, tots eren manacorins,
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins;
primer mataren en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
I a lo Tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu.
I escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.
Després d’aquesta endemesa
tot romangué com abans;
els pobres més bocaclosa
i més viudes plorant plorant.
I no ploraven per elles,
ploraven pels seus infants.
Sa cançó que heu escoltat
l’ha feta Guillem d'Efak
qui demana a Déu que el poble
no tengui mai més tirans
i que si hi torna a haver guerra
la guanyem els catalans

Un nascut a Alcoi i l’altre a Riu Muni (Guinea), però que de ben petit el portaren a Manacor i sempre més deia que es sentia mallorquí.

Dues persones que mostraren el significat ampli de la nació, tant al Principat com al País Valencià com a les illes. Preocupats per la situació política i social que els envoltava, mancada de llibertat i de motivacions.

Se’ls negava l’accés als mitjans de comunicació perquè incomodaven uns determinats sectors de la societat. Ovidi deia: faig cançons per expressar coses encara que em senti desplaçat, però les cançons tenen vida pròpia.

El teatre de la Lloseta, dissabte 25 de Novembre, va ser l’escenari on vaig poder escoltar per segona vegada, en les veus de Maria del Mar Bonet i en Biel Mesquida, l’ample compromís d’aquests dos cantants. Em van transmetre durant tot el recital poètic la valentia que van esmerçar en aquells anys tan durs que els va tocar viure.

Fóra bo, com diu la Maria del Mar Bonet, que molts joves tinguessin l’oportunitat de conèixer aquests artistes de destacada vàlua, perquè el que deien llavors és avui encara tristament vigent, i, així, tenir el referent humà i social per poder compartir, en el temps, les vivències d’ells, i comprendre l’actualitat del seu missatge amb la frescor amb què ho feien.

Aquestes generacions joves no poden prescindir d’uns antecessors caracteritzats pel coratge d’alta volada, una base on fer peu per construir el present.

En Biel Mesquida i la Maria del Mar Bonet donaren intensitat, molta força, a les paraules d’Ovidi i en Guillem, captivant l’atenció dels assistents. Ens endinsaren en un recital farcit de creativitat i sentiment, ple de tendresa, de lluita i passió. Un espectacle viu, recreatiu de la memòria dins una nit càlida que ens anava agombolant amb aquests valors i missatges socials ple de reivindicacions.

Quan m'agafa sa cantera
no és que estigui malsofrit,
és que haig de pegar un crit
per no rebentar en plorera.
Tantes coses voldria, tantes coses vull,
els somnis que tenia han passat per ull.
De les papallones que he perseguit
sols tinc la polsina que em tenyeix els dits.
Cavallet de serp que tant t'he encalçat
sols remenes l'aire d'un món esbucat.
Mala pesta sa cantada i mala pesta es cantador,
mala pesta sa cançó i mala pesta sa tonada.
Dormir desperts, al meu veure, mai no fa acabar sa son.
Malviatge els qui em fan creure que amb cançons tot se compon.
Els somnis agafaren un caminoiet
enlloc no arribaren, moriren de fred.
Just a banda i banda del mateix camí
hi ha uns avellaners que mai no han florit.
Cavallet de serp que tant t'he encalçat
sols remenes l'aire d'un món esbucat,
d'un món esbucat, d'un món esbucat...
A on són els somnis, a on se n'han 'nat.

From: ctorres@sg.uji.es
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Subject: Xelo Casanova Torres us ha enviat aquesta felicitació de Nadal
Date: Wed, 20 Dec 2006 11:04:34 +0100

Xelo Casanova Torres us ha enviat aquesta felicitació de Nadal
Montse, per a tu per a Conxita, Mercé.. i tots els amics/gues de l'associació desitjar-vos un Bon Nadal i un any 2007 plé de felicitat i coses bones

petonets a tothom!
Podeu veure la felicitació animada en: http://www.uji.es/serveis/scp/nadal/2007/bn2.thtml

From: Joan-Carles Corney Leon <jcorney@uoc.edu>
To: "bonetamics_ppcc@hotmail.com"<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: Bonet i la Sibil·la
Date: Thu, 21 Dec 2006 09:38:56 +0100

Us envio amb pdf l'article sobre els cants de la Sibil.la i la Bonet
publicat avui a El País, Suplement Quadern, pàg. 3, titulat: "Un últim antic ritual".

El dia 20 de gener vam anar a Betxí a veure el concert de Maria del Mar Bonet, la nit ens va acompanyar, ja que feia una temperatura primaveral.

El concert començava a les 22:30 però nosaltres a les 20h ja estàvem donant voltes pel poble, buscant alguna cosa per menjar.

Finalment vam entrar a una bocateria i, després ràpidament cap a la taquilla per si la regidora de cultura no s'havia recordat de guardar-nos les entrades, però voilà!, les entrades eren allà. Després encara faltava una hora i mitja per al concert i vam passejar una mica més, la veritat es que s'estava molt bé, fins l'hora del concert.

Ens van reservar els seients a la vuitena fila, però es veia molt bé, (per cert, l'auditori de Betxí ens va agradar molt) donarem idees perquè a Torreblanca el reformen així.

L'amfitriona ens va fer esperar quasi 15 minuts, però com sempre l'espera va merèixer la pena. Va sortir amb el vestit negre, i començà a cantar Mons a part, després Se nuaven, La Primavera i els Segadors.

A continuació ens va cantar algunes cançons del nou treball TERRA SECRETA: El poema de Jordi Guardans (un exèrcit ), d'Ovidi Montllor (Dos anònims), de Toti Soler (Dança d'amor); també de Joan Manel Serrat (La rosa de l'Adéu) i (Un Amor Petit). Seguidament un romanço francés de Normandia (La Barbera) i de Joan Valent (De Sentir).

Quan anava a cantar Bir Demet Yasemen a l'Eduard, que havia de començar amb un sol de guitarra se li va trencar la corda, ho va fer igual amb una corda menys, es nota que no té massa experiència!

Ja quasi per finalitzar el concert ens va regalar, L'Amor de les tres taronges i Des de Mallorca a l'Alguer, i aquí acabà el meravellós concert... però ens vam quedar amb més ganes i la vam reclamar una altra vegada, ella va sortir i ens va cantar de Guillem d'Efak (Cavallet de serp), la Jota Marinera i a capel·la, tocant palmes amb els músics, ens va cantar una cançó popular mallorquina el So de Pastera. I ara sí, es va acomiadar i allà ens vam quedar, emocionades pel concert!

Després vam anar a saludar-la i em vaig fer una fotografia amb ella, encara que ens va costar perquè estava cansada, va rebre a uns xics de l'institut de Betxi i ja no volia rebre ningú més, però com li vam dir que érem de l'associació va fer un esforç i vam anar cap allà!

De: Iolanda López Martínez <yogui_1974@hotmail.com>
Enviado el: Thursday, February 15, 2007 2:31:18 AM
Para: ramon_merce@hotmail.com
Asunto: RESSENYES

Primer, ens alegra molt que us agradés LA TRAPA. El Mercat de Sant Antoni és una mina pel que fa a curiositats.

Segon...us enviem la ressenya de Lloseta. És un pel llarga. Estàvem molt filosòfiques. Si creieu que cal escurçar-la, vosaltres mateixos...

Tercer...quan vulgueu tornar a quedar ens ho dieu amb una mica de temps i pugem una altra vegada

Quart...La tornada de La Palma molt millor que l'anada (que es va fer eterna). Dimarts dia 6 estàvem a la consulta del metge pregant-li que ens "xutés" com fos perquè havíem d'anar a la Palma i havíem enganxat una galipàndria que va deixar a la Clara amb unes febrades considerables (encara no s'ha recuperat) i a mi afònica, amb veu de moc i una tos que no s'aturava de cap manera. Ens vam atiborrar a Paracetamol i unes pastilles de nom llarguíssim i dijous ja estàvem més o menys en condicions d'agafar un avió però se'ns va fer etern el viatge: Barcelona-Las Palmas-La Palma.

La Palma molt maca. Dijous vam arribar i directes al llit a suar. Divendres al matí vam fer un tomb per la ciutat i a mitja tarda vam tornar a l'hotel on ens vam topar per primera vegada amb la Maria del Mar i la Clara. Elles van entrar a l'hotel i nosaltres estàvem parlant amb el noi de la recepció. Després vam anar al Teatre, una meravella de lloc, a veure el concert. Fou genial. Estava esplèndida i se la veia molt contenta. Quan va acabar el concert hi havia molta gent que volia saludar-la. Un matrimoni català amb una nena que portaven un pòster perquè li signessin, uns senyors que van dir que l'anirien a saludar en "valencià", unes senyores d'edat avançada i nosaltres. Sí. Hi érem a la cua per saludar però l'entrada del teatre era molt petita i vam pensar posar un peu fora perquè ens toqués l'aire. A mi me n'aniria bé per respirar perquè em vaig passar el concert tossint cada vegada que la gent aplaudia i la Clara volia aprofitar per fer-se un "piti". Estàvem tranquil·les i esperant quan un senyor, de cop, va tancar la porta del teatre. Ostres tu! Ens vam quedar fora. Va anar sortint gent i vam intentar entrar però el senyor no ens va deixar i vam marxar a sopar a una terrasseta. Als 15 minuts van aparèixer en Manel Camp i els tècnics de llum i so i vam pensar...potser ve la Maria del Mar, però no. Va venir la Clara però no la Maria del Mar i ja no vam dir res. Al dia següent vam anar a esmorzar. Anàvem adormides i empastillades quan vam seure a esmorzar. Als pocs segons vam sentir una veu familiar: ostres! Teníem a la Maria del Mar a la taula del costat esmorzant!!!! Però no li vam dir res. Vam pensar que estava esmorzant i que era un moment íntim i que no tocava.

Quan vam sortir una mica més tard vam veure com en Manel Camp sortia amb les maletes i vam pensar: adéu! Ara sí que ja no els hi podem dir res. Així que vam sortir de l'hotel perquè havíem quedat per anar a visitar l'illa amb "guagua" i quan vam tornar ja no els vam veure. Suposem que deurien marxar.

A la nit vam parlar amb tu i diumenge al matí vam anar a donar un tomb i a les cinc vam tornar: La Palma-Madrid-Barcelona. Vam arribar a quarts de dotze a el Prat i fou horrorós el tema del transport públic perquè vam coincidir amb centenars de persones que arribaven per assistir a la fira del Mòbil GSM3 i vam tornar amb l'autobús apretades com anxoves. Possiblement més d'un viatger d'aquell autobús està avui amb grip. Culpa nostra.

Ens hauria agradat molt de saludar-la, és clar, i la propera vegada serem més espavilades i no ens mourem de dins i ens hauria agradat que sabés el que ens va passar, que no va ser només timidesa, que ho som i molt, sinó també mala sort. L'únic consol és que s'hauria portat una imatge una mica "desastre" de nosaltres perquè entre l'afonia, la tos i els estornuts...millor que ens vegi un altre dia en millor forma!!!

Res...us enviem les dues ressenyes. Falten les fotos. Això és tema de la Clara però porta dos dies al llit , no es troba bé i fins que no estigui una mica millor no crec que tingui ganes de passar les fotos, posar-les ben guapes i enviar-vos-les. Però que sabeu que hi ha fotos!!!

Hem arribat a Palma de Mallorca procedents de Barcelona per assistir al concert de na Maria del Mar i d’en Biel Mesquida a Lloseta. Feia més de quinze anys que no havia tornat a l’illa. Està tan diferent. Tenia el record del centre històric i dels barris que voregen la catedral, plens de gent, plens de vida, de petits comerços que es barrejaven amb antics palaus i amb convents, de jardins interiors, oberts al públic, petites joies urbanes, olor a ensaïmades acabades de fer... Sembla que la gent ha fugit. Està tot tancat. Ni rastre dels jardins. Grans portalades barrades, carrers buits, silenci... Potser és perquè és dissabte... (Iolanda)

PER RETRE EL FOC SOLS TENEN LA IMPOTÈNCIA,
LES PREGÀRIES I L’AIGUA DE LES LLÀGRIMES,
LA COVARDIA DELS QUI AMB POR S’AMAGUEN
I LES PELLS SOCARRADES D’UNS QUANTS MÀRTIRS.

Hem visitat el barri de Calatrava on va néixer na Maria del Mar. Hem visitat Santa Eulàlia, Sant Francesc, el convent de Santa Clara i els carrers de Sa Pelleteria i Montisión. He anat recordant “Mercè” per imaginar-me com seria aquell barri anys enrere. Avui dia és un barri preciós però tan silenciós...buit...cartró pedra...on és la gent? Potser és que és dissabte... (Clara)

QUI ENS FARÀ TORNAR MOLLA
LA VOLUNTAT DE POBLE
SI NI ELS VENTS NI ELS TORRENTS
NO HAN GUANYAT EL SEU JOC?

És la primera vegada que estic a les Illes. Marxem des de Palma cap a Lloseta amb el tren. Anem guaitant els afores de Ciutat de Mallorca. Com tota gran ciutat ha anat creixent amb més o menys ordre. És el pa de cada dia en tants i tants llocs. Construir per construir sense tenir en compte que moltes vegades construint estem destruint. Les parets de les estacions del tren ens parlen. Les pintades sempre són sentiments, expressions urbanes, idees o sentiments reflectits en quatre o cinc paraules, en eslògans prefabricats i grafitejats. Vols saber què li preocupa a una comunitat? Llegeix les parets de la seva població. I aquelles parets ens parlàvem de llengua, de país, de resistència (Clara).

NO VEUS QUE LA NOSTRA TERRA
TE DEMANA DEIXONDIT, I QUE EL FONS DE LA NOSTRA ENTRANYA JA COMENÇA A PEGAR CRITS?

Estem a Lloseta. Ens trobem amb dues companyes més i ens dirigim cap al teatre. Hi ha ganes d’escoltar a na Maria del Mar. Moltes, moltes ganes. Comença l’actuació i amb ella aquest particular homenatge a n’Ovidi Montllor i a en Guillem d’Efak. De l’Ovidi en coneixem coses. El vàrem seguir com a artista i com tothom vàrem lamentar que es prengués les vacances tan aviat. D’en Guillem d’Efak en coneixem ben poc. Una a una, na Maria del Mar va cantant cançons de tots dos, cançons que es van intercalant amb els fragments que recita en Biel (Clara).

TOT BEN SENZILL I BEN ALEGRE. EM CREUREU MORT. JO NO HAURÉ MORT. FARÉ VACANCES! EL COLOR NEGRE QUE TANT M’ESTIME, SE’N VINDRÀ AMB MI. BEVEU CONYAC I VI I CASSALLA. (...) RES D’ADÉUS NI RECORDS. VAIG DE VACANCES! QUALSEVOL DIA IMPENSAT, US TORNARÉ A EMPRENYAR AMB LES DARRERES CANÇONETES.

Cada paraula, cada so, cada lletra ens omple a poc a poc d’una gran tristesa, d’un immens sentiment d’impotència, de ràbia, de plor. Na Maria del Mar i en Biel canten i reciten els seus amics, amb la idea que no sols ells no caiguin a l’oblit sinó que els missatge de les seves cançons es mantingui viu per sempre més. I ho aconsegueixen. És un cant fet des del més profund dels sentiments, un cant amb força, amb ràbia, amb esperança...Ens fan recordar l’inoblidable Ovidi i ens descobreixen un Guillem d’Efak per a nosaltres inèdit (Iolanda).

SI NI LA TRAMUNTANA
ENS HA TOMBAT LA SOCA,
QUIN MAL ENS PODRAN FER
ELS BRÚFOLS DE PONENT?

Un a un van caient els versos i un a un ens van colpejant els sentits, ens remouen els sentiments, ens omplen d’inquietud, de tristor, de pessimisme... Tot és trist. Tot és negre. Ens omple la sensació que tot resta immòbil. Han passat anys i anys des de que n’Ovidi i en Guillem composaren aquestes cançons i resten tan actuals...Res no canvia i nosaltres què? Hem restat immòbils davant la situació? (Clara)

FEIXOS FEIXUCS ENS SERVIRAN COM D'ALES
I ELS ALENS SOCARRARAN ELS DUBTES.
TEL·LÚRICA ÉS LA FORÇA QUE ENS IMPULSA
I LA RECONSTRUCCIÓ ÉS TASCA NOSTRA.
DESPRÉS DEL FOC LA LLUITA RECOMENÇA
I AIXÍ SERÀ TANTS PICS COM FACI FALTA.

Arriba “Montserrat” i amb ella una escletxa d’esperança, d’il·lusió, de vitalitat. Passem del negre al gris i del gris a veure els primers colors. Una interpretació meravellosa, com sempre, de na Maria del Mar, ens empenta de cop cap a l’esperança. Hi ha molta feina per a fer però tot és possible si ens hi posem (Clara).

MALLORCA VOLEN EIXORCA,
LI VOLEN ESVAIR ELS FILLS,
PERÒ, ELS BONS FILLS DE MALLORCA, AMB CANÇONS NO ELS FAN DORMIR.
Ben al contrari, els bons fills de Mallorca utilitzen les cançons, la poesia, la cultura per despertar-nos. Perquè la cultura ens fa lliures. Perquè el saber i el coneixement ens dóna raonament, i aquest ens dóna opinió i crítica i autocrítica. A l’escenari dos bons fills de Mallorca ens estan despertant amb la paraula musicada (Iolanda).

EM FA L'EFECTE QUE EL PODER, SIGUI QUIN SIGUI, MAI NO VOL SER CRITICAT. AMB LA GENT QUE ARA OCUPA EL PODER, ENS HI HAVÍEM TRACTAT MOLT DURANT ELS ANYS DE LLUITA PARAL·LELA D'ELLS I NOSTRA. ELS EN CONEIXEM FORÇA LA JUGADA I AIXÒ NO ELS DEU FER MASSA GRÀCIA. EM FA PENSAR MOLT QUAN VEIG QUE LES PERSONES QUE ARA ENS ARRACONEN SÓN LES MATEIXES QUE ABANS ENS CRIDAVEN PER ANAR A CANTAR ALS POBLES, ON OCUPEN ACTUALMENT TOT SOVINT CÀRRECS MUNICIPALS, I SOVINT EN L'ÀMBIT DE CULTURA.

El concert no hauria estat còmode de sentir per a aquests que ocupen càrrecs electes amb l’ajuda dels vots d’un poble al qual sovint no escolten i menyspreen. Els dos artistes tampoc deuen ser gaire còmodes per a aquells que no accepten la crítica perquè es creuen amb la raó universal i inalterable. Perquè aquests dos artistes, al igual que feren n’Ovidi i en Guillem d’Efak s’han mantingut fidels a les seves idees, fidels al servei del seu poble, del nostre poble (Iolanda).

Fou un concert amb una gran càrrega política, amb un missatge clar i directe i malgrat que durant gran part del concert la tristesa t’omple i la sensació d’impotència es fa palesa, finalment reculls el testimoni que ens passen. Seguir treballant, no decaure, no defallir en la perseverància i en la tossuderia de lluitar per aquelles coses que realment ens importen: la nostra societat, la nostra cultura, la nostra llengua, en definitiva, els nostres Països Catalans (Clara).

SA CANÇÓ QUE HEU ESCOLTAT
L'HA FETA GUILLEM D'EFAK
QUI DEMANA A DÉU QUE EL POBLE
NO TENGUI MAI MÉS TIRANS
I QUE SI HI TORNA A HAVER GUERRA HO INTENTAREM ATURAR ABANS.

Tornem cap a Barcelona amb dues idees al cap: unes paraules de na Maria del Mar al Diari de Mallorca on deia “m’agradaria de Guillem d’Efak i Ovidi Montllor s’estudiessin a l’Escola” i l’esperança que en un temps no gaire llunyà puguem veure aquest espectacle arreu del Principat, i molt especialment a la ciutat de Barcelona (Clara i Iolanda).

La Palma és la més occidental de les Illes Canàries. També s’anomena “la isla verde” o “la isla bonita” per la gran quantitat de boscos i d’espais naturals. El nom originari de La Palma era Benaohare. Pels volts del segle XV estava regnada pel rei Tanausú fins que el desembarcament de les tropes castellanes acabà amb el seu regnat. Era l’any 1493. Des d’aquest moment l’illa va passar a anomenar-se “La Palma” i la seva situació geogràfica va fer que es convertís en un lloc indispensable pel comerç amb les Índies. Així ho varen veure milers de catalans, que procedents del Principat i de les Illes, principalment de Mallorca, van establir-se a l’illa. Encara és visible la herència catalana en molts dels cognoms dels habitants de l’illa, en el nom dels comerços, i en la gran quantitat d’empreses catalanes que operen a l’illa.

Com a tota illa ha estat exposada a centenars d’invasions de diferents cultures, i cadascuna d’elles ha anat deixant part de la seva empremta. Des de la construcció de diversos convents, per part dels castellans, fins a la construcció de grans obres d’enginyeria al port, per part dels anglesos, passant per petites joies com el “Teatro Chico”, amb cert regust afrancesat. Fou en aquest meravellós indret, el “Teatro Chico”, on la nit del 9 de febrer, na Maria del Mar Bonet, acompanyada al piano per en Manel Camp van oferir un concert memorable.

Eren dos quarts de vuit tocats quan el timbre del teatre avisava que el concert estava a punt de començar. En Manel Camp aparegué a l’escenari i oferí una peça instrumental, preludi de la sortida de na Maria del Mar. Enmig de grans aplaudiments, aparegué sobre l’escenari i dedicà unes paraules d’agraïment al públic assistent, tot dient-los que mai abans havia visitat la Palma, però que ella també procedia d’una altra illa, amb el mateix nom, Palma...de Mallorca, i que era un luxe i un privilegi en la vida d’una artista el poder tenir l’oportunitat d’actuar en un recinte amb una acústica tan fantàstica i un indret tan especial com el “Teatro Chico”.

Començà el recital, i abans d’interpretar la primera cançó, la va llegir, en castellà, per fer-la més entenedora a una part del públic present. Així ho feu amb totes les cançons i fou un doble obsequi, ja que no sols vam poder gaudir de na Maria del Mar cantant, sinó també recitant. Una cançó amb lletra de Joan Salvat-Papasseit inaugurà la vetllada: “Epigrama”. Li seguiren “Abraça’m”, “Mai donis per finit” de Miquel Àngel Riera i “Dolça remor de cada tarda”, una impressionant versió del tema “As tears go” de Mick Jagger que na Maria del Mar dedicà, en el seu dia, al seu pare. I més versions, “Lover man” i ...“Jim”. Fou un de tants moments especials. “Jim”, aquesta cançó d’amor i desamor, aquest gran homenatge a una de les més grans veus del jazz i swing nordamericà. Amb “Jim” vàrem rememorar Billie Holiday, la gran “Lady Day”, l’artista de color de veu meravellosa, vida turmentada i mort tràgica, com tràgiques eren moltes de les seves lletres de desamor.

Tot el repertori de la nit tenia el fil conductor de ser cançons que parlaven d’amor. “L’amor sempre és el mateix, no?” va dir na Maria del Mar “[...] però hi ha tantes maneres de cantar-lo...” “[...] Fa molts anys, vaig escriure una cançó a un xicot que tenia...que sempre arribava tard...” Amb aquestes paraules va introduir “Si véns prest”, en la nostra opinió una de les cançons més, més, més maques del repertori. Li seguiren “Blues en sol” d’en Guillem d’Efak, i “Ombra negra” amb lletra de Rosalía de Castro de qui na Maria del Mar va dir “ser una de les poetesses més conegudes però ben poc llegides”.
Finalment, dues cançons més, d’amor, és clar, escrites per dos amics. “Cançó de l’amor petit” de Joan Manuel Serrat, “una de les persones que té la gran capacitat d’escriure molt i de fer-ho molt bé”, segons na Maria del Mar i “Es fa llarg esperar” de Pau Riba. Aquesta darrera interpretació aixecà al públic dels seus seients. Tot el públic present havia guardat un silenci d’allò més respectuós i agraïa amb grans aplaudiments cada cançó, però amb “Es fa llarg esperar” el públic va aixecar-se per aplaudir, sense parar; per cridar, d’emoció; per expressar la seva més absoluta satisfacció envers el gran concert que estava presenciant.

La salutació plegats de tots dos va presagiar que el concert estava tocant a la seva fi. Davant de la satisfacció del públic present, na Maria del Mar i en Manel oferiren dos bisos: “Què volen aquesta gent?” i “L’àliga negra”. Com havia fet amb totes les cançons, prèviament les va recitar en castellà. Amb “Què volen aquesta gent?” es produí un silenci profund. Sols la seva veu anava llegint: “¿Qué quiere esta gente, que llama de madrugada?”. Aquesta cançó, en veu de na Maria del Mar “[...] fou escrita fa molt de temps, en aquells anys on el dictador encara vivia i encara li quedava molt, i en un diari va aparèixer una petita notícia de la mort d’un estudiant de Madrid [...] Era tan petita, tan petita la notícia, que li vaig demanar a en Lluís Serrahima que hi composés una lletra i una música, perquè calia parlar del que havia passat”. Després d’una interpretació magistral i plena de força de “Què volen aquesta gent?”, el concert finalitzà amb “L’àliga negra” de Bàrbara.

És un privilegi, com a públic, poder assistir a un concert de na Maria del Mar, i coincidim plenament en la idea que si pot ser en un escenari tan singular i preciós com el “Teatro Chico” de La Palma, el privilegi és molt més gran.

From: "Consuelo Casanova Torres" <ctorres@agenda.uji.es>
To: "Amics Maria del Mar Bonet" <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: videos
Date: Thu, 15 Feb 2007 13:49:37 +0100

us envie uns videos que m'han passat per si (al vostre criteri) els voleu posar a la web de l'associació com
a curiositat, per vore el que està passant al País Valencià, o simplement vore'ls vosaltres i després llançar-los
al fem. El del Cabanyal estaria bé que se li donara difusió, com tu també saps una mica de què va el tema.

http://www.youtube.com/watch?v=3de26Ch-hxA <BLOCKED::http://www.youtube.com/watch?v=3de26Ch-hxA>

De: <mfmraixa@hotmail.com>
Enviado el: Friday, February 16, 2007 2:38:54 PM
Para: ramon_merce@hotmail.com
Asunto: MMB

He trobat aquesta notícia a Internet.
Avui marxo a la Bisbal i demà al matí pujaré amb "globo" tot fent una volta
per l'Ampurdà. Estic cagadeta de por.
Ja us ho explicaré l'experiencia de volar

Antonio Carmona, Cherifa y María del Mar Bonet confirman su participación en el XVI Festival Womad de Cáceres

Algunos de los rincones de la capital cacereña serán los escenarios en los que se desarrolle este encuentro anual con los
ritmos y las danzas del mundo

Antonio CarmonaArtistas como Antonio Carmona, Cherifa, Ladysmith Black Mambazo y María del Mar Bonet ya han confirmado su participación en la 16ª edición del Festival Womad de Cáceres, que se celebrará del 9 al 12 de mayo. Rincones de la capital cacereña como la Plaza Mayor, San Jorge, el Gran Teatro, el Centro de Exposiciones San Jorge, el Palacio de Carvajal y la Plaza del Conde de Canilleros serán los escenarios en los que se desarrolle este encuentro anual con los ritmos y las danzas del mundo, según informa la organización del certamen en una nota de prensa.

Así, en un primer adelanto del cartel artístico, los responsables del certamen señalan que Womad Cáceres 2007 será una buena oportunidad para escuchar la voz de la cantante mallorquina María del Mar Bonet, que aportará su particular y mestiza visión de las melodías mediterráneas.

Por su parte, Antonio Carmona acercará al público el cóctel de ritmos e influencias que definen la carrera en solitario que ha iniciado con paso firme tras su exitoso periplo al frente de Ketama.

Junto a estos dos nombres españoles estarán los sonidos bereberes de la marroquí "Cherifa Kersit" y el excelente grupo vocal "Ladysmith Black Mambazo", una auténtica referencia de la música del continente africano de la que los espectadores occidentales tuvieron noticias a partir de su colaboración con el músico Paul Simon.

El dia 21 d'abril de 2007, a les 11.30h., uns quants amics ens vam trobar a l'estació de Sants de Barcelona per tal d'agafar un tren amb destinació al País Valencià. El motiu del viatge no podria ser cap altre: aquella mateixa nit, la nostra admirada Maria del Mar actuava a Torrent. I a aquestes alçades de la pel·lícula, ja no es pot concebre un concert de la Maria del Mar sense la presència entre el públic d'alguns dels seus amics.

Després d'un agradable i divertit passeig en tren, vam arribar a la ciutat de València on ens vam retrobar amb la Lluïsa, una de les amigues valencianes. Fetes les salutacions pertinents i tot fent un altre agradable i divertit passeig pel centre de València, ens vam dirigir cap a la seu del centre de cultura Octubre, que vam tenir l'oportunitat de poder visitar. Vam poder comprovar que l'edifici, antiga seu dels magatzems El Siglo i després d'una intel·ligent i ben dissenyada feina de rehabilitació, ha quedat convertit en un edifici funcional i pràctic que permet dur a terme, entre d'altres, un dels objectius del centre: oferir a grups, entitats i associacions un espai on poder realitzar activitats sempre i quan suposin expressions de cultura valenciana.

Acabada la visita, vam dirigir les nostres passes cap al metro que haviem d'agafar per poder arribar a Torrent. Com que ja haviem agafat el gustet a passejar per València, vam tornar a fer un agradable i divertit passeig per Torrent en direcció a l'hostal on haviem de passar la nit. Després de descansar una mica a les habitacions, ens vam adreçar en autobús (que encara ara no sabem si havia de ser color blau o de la línia blava, tot i l'ajuda del recepcionista de l'hostal) cap a l'Auditori de Torrent, lloc del concert. Recollides les entrades, vam buscar un lloc on poder sopar.

Finalment, a les 22.30h, va començar el concert. Acompanyada pels músics Javier Mas, Francesc Capella, Antonio Sánchez i Jordi Gaspar, Maria del Mar va anar interpretant, de manera esplèndida i mostrant que estava gaudint moltíssim, les cançons que formen part de l'espectacle Terra Secreta, del qual ja esperem amb delit el disc i on esperem que inclogui cançons que vam trobar a faltar en el concert, com ara La Barbera.
Com ja ve sent habitual, els mots per descriure un concert de la Maria del Mar són pocs i es queden curts. L'únic que se m'acut per descriure'l és emprar el primer mot que em va sortir quan se'm va demanar el meu parer quan va acabar: genial. I càlid, entranyable, nostàlgic, esplèndid, eufòric, meravellós, fantàstic, perfecte en tots els aspectes i amb l'encara necessari toc reivindicatiu. A assolir aquesta genialitat, hi van ajudar molt, a banda de la veu ja de categoria divina de la Maria del Mar, uns músics que van tocar amb tot el sentiment i un públic que, des de bon començament, va participar de manera activa i entusiasta amb els seus aplaudiments i missatges adreçats a ella on, per exemple i entre d'altres coses, li van dir dolça o li van demanar que "no ens deixés mai" paraules que ella de manera espontània i immediata va contestar amb un MAI!

Acabat el concert, vam esperar-nos per poder parlar amb ella i felicitar-la pel bon concert que ens havia fet gaudir. I ja no es quedava res més per fer aquell dia que tornar cap a l'hostal (ho endevineu? Sí, senyor, amb un altre agradable i divertit passeig) per dormir una mica.

El dia següent va començar trobant-nos, a les 10h. del matí, per anar a esmorzar i, tot seguit, agafar el metro cap a València. Va ser a l'estació on ens vam acomiadar de la Lluïsa que també agafava el metro per tornar a casa, però en direcció contrària a la nostra.
Arribats a València, no va haver-hi temps per gaire cosa més: un darrer passeig buscant un lloc per dinar on oferissin paella, i agafar el tren de tornada a Barcelona. Un cop a Sants, cansats però molt contents perquè ens ho haviem passat molt bé i havia valgut molt la pena fer el viatge a Torrent, ens vam acomiadar fins a la propera trobada.

From: "Erik Valencia" <erik-valencia@hotmail.com>
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Subject: col·loqui
Date: Sat, 19 May 2007 16:09:23 +0200

Estimats companys, en primer lloc donar-vos les gràcies per la tasca que esteu fent en aquesta pàgina web. Sóc l'Erik de Granollers i tinc 14 anys. Mai n'he escrit aquí i m'he decidit per que sapigueu que també n'hi ha gent jove que li agrada la música i sobretot la veu de la Maria del Mar Bonet. Bé us vull preguntar si sabeu quina mena de repertòri es fará als concerts que farà la Maria del Mar juntament amb l'Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música els dies 16 i 17 de Juny, ja que tinc pensat des de fa temps anar al meu primer concert de la Maria del Mar. Moltes gràcies.

Són les set del vespre. No sé què em neguiteja. Ah, sí! Al Palau de la Música...
Recordo vivament el dia 26 del mes passat. Les Úniques ens van portar el concert extraordinàriament deliciós de la Maria del Mar Bonet acompanyada per l'Orquestra Simfònica del Vallès.
No m'imaginava què cantaria amb aquest important acompanyament. Per paral·lelisme pensava amb "Mallorca es presenta", acompanyada en aquella ocasió la Maria del Mar per l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, però no!, no tenia res a veure, els temes eren uns altres i variats, diversos. I és que amb un repertori tan extens... Prèvia la introducció musical de l'Orquestra la Maria del Mar ens saludava amb Merhabà i seguia, esplèndida, amb Les Illes, La dansa de la primavera, Dons anònims, Epitalami -que va dedicar carinyosament al públic-, La dama d'Aragó, Abril (Abril menut, abril menut que prens la mà a la primavera...), Den itan nisi. I mitja part.
Ja ens havia anticipat que el concert estaria estructurat en dues parts i, mira, té la seva gràcia tornar a esperar amb la certesa que gaudirem encara una estona més de la veu que ens agrada. Com que sóc tan "bonetiana" tot i les dues parts encara se'm va fer curt.
Nova introducció orquestral i Tots dos ens equivocàrem, A la platja, Tonada de segar, La dansa d'amor, Sarrià, Per Hipòcrates, Des de Mallorca a l'Alguer i després dels agraïments La Balenguera. Els bisos Jota marinera, La dama d'Aragó, Una tonada (Adelerau segadors...) i Des de Mallorca a l'Alguer.
Què podria dir de cada una d'aquestes cançons, si són el fil musical de la nostra vida! Algú va dir SOLEMNE. A mi, pel cap baix, se m'acut SUBLIM!

Avui es repeteix aquest concert I DEMÀ! Demà hi tornaré. No podria, si no...Un consell: ENCARA HI SOU A TEMPS. Si no ho heu fet, feu-ho, val la pena i molt, i molt, i molt...

Quan una perd el pare massa aviat, només et queden els records: com quan asseguda a la seva falda et bressolava, amb la cadira recolzada a la paret, sota la repisa de la ràdio, cantant una melodia inventada ”nena petita, non-non”; o bé cantant “Allà en el rancho grande…”, “Guadalajara en un llano…” o “Yo tenía un chorro de voz…”. Un home molt alegre, entranyable, també sever, dient al seu fill una nit de Sant Joan: “Apaga la metxa. Si a l’hora d’encendre el foc se t’ha gastat ens n’anirem tots a dormir” i, tal dit tal fet, tots al llit abans de l’hora esperada.

I tot això personificat en la imatge que només t’evoquen les fotografies d’una persona estimadíssima aturada en una edat, sense evolució, l’edat en què tu el recordes millor.

També mitifiques aquelles narracions que havies sentit tantes vegades que de tant sentir-les ja no les escoltaves, perquè sense l’absència no eren importants. El meu pare va fer la mili a Mallorca, es va apuntar voluntari a fer de cuiner per tal d’assegurar-se l’àpat diari, hi va passar tres anys perquè va enllaçar amb la guerra d’Espanya i es va enamorar de l’illa. Quan va tornar a Barcelona va plantar un llimoner a casa, cuinava frit de matances i, agnòstic, pregava a Catalina Tomàs. No sé ben bé si explicava haver estat pres al castell de Bellver…

El dia 14 d’aquest mes d’agost la Maria del Mar tornava a cantar, després d’haver-ho fet fa 40 anys, al castell de Bellver. Jo no m’ho volia perdre. El castell feia viva la meva emoció; la circumstància de tants anys passats sense cantar-hi feia viva, suposo, l’emoció de la Maria del Mar. Per l’entorn, doncs, se’ns presentava un concert únic.

Es tracta de “Terra secreta”, un recull, diu, de cançons estimades, íntimes, d’amics preuats: País secret (de Rover Graves), Dos anònims (de l’Ovidi Montllor), Sempre hi ha vent (escrita per la Maria del Mar i dedicada al seu germà, Joan Ramon), Camí florit (de Josep Maria Llompart), La rosa de l’adéu i Cançó de l’amor petit (de Joan Manuel Serrat), Mai donis per finit (de Miquel Àngel Riera), Tant com te cerc (de Guillem d’Efak), Per una cançó (de la cantant grega Haris Alexiou´s), Epitalami (d’Antoni Maria Alcover), Salònica (de Gabriel Sopeña), La dansa d’amor (del Rei Dionís de Portugal), Un exèrcit (de Jordi Guardans), de Sentir (de Joan Valent), L’amor de les tres taronges (popular) i Des de Mallorca a l’Alguer (d’Albert Garcia), amb els bisos Blus en sol (de Guillerm d’Efak), la Jota marinera i La Balanguera. Aquesta darrera entonada per tots els assistents al concert i d’empeus.

Portàvem la notícia a la pell, el dia 11 havien trobat mort en un bosc d’Ogassa Lluís Maria Xirinacs. Símbol de la lluita pacífica, lluitador impertorbable dels Països Catalans, sotraguejava fortament les consciències amb la seva mort voluntària, darrer acte de llibertat, deixà escrit.

Era una nit fosca de lluna nova. El cel circular sobre el pati del castell. El cor corull d’emocions. A mig concert batecs i nostàlgia, música i goig, amistat i gratitud; una llàgrima de Sant Llorenç travessava el zenit per unir-se a les que furtivament s’escapaven dels meus ulls.

From: "Erik Valencia" <erik-valencia@hotmail.com>
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Subject: Dalai Lama
Date: Thu, 23 Aug 2007 10:38:53 +0200

Hola companys, sóc l'Erik, acabo de llegir una notícia de societat a Terra.es del 22-08-07, en què la Maria del Mar, l'Escolania de Montserrat i la Comunitat Catalana al Tíbet obrirán 1 conferència sobre ''L'art de la felicitat'' a càrrec del Dalai Lama el 10 de setembre al Palau Sant Jordi. No sé en en teniu més informació sobre què en farà la Maria del Mar.Per cert, m'acabo d'acabar el llibre de l'Emilio Garrido sobre la Maria del Mar, encara que m'ha costat molt trobar-ho al Vallès i he tingut que anar-hi a Barcelona. Es estupendu!!! Se m'ha fet tan curt... ara 30€, un gran totxo per després siguin en realitat ni 150 pàgines... massa car i massa curt. Però mereix la pena. Apa n'espero la resposta!

T’hem anat a veure en Ramon i jo, per enèsima vegada, ara a Prada de Conflent. Tu sempre ens dius: -I no us en canseu? No, no ens en cansem, no podem cansar-nos-en mai. Estem encisats per la teva veu. I també per la teva capacitat interpretativa. Cada cançó és una petita, o gran, obra d’art. El gest, l’entonació, el ritme, el tremp, l’emoció, l’expressió…

Propers a tu per ideals i utopies et vull agrair una altra vegada que cantis, que t’expressis com ho fas, que continuïs manifestant-te a favor de les teves conviccions, que continuïs seduint les nostres ànimes. La teva veu és un tresor que vas optar per regalar-nos i a cada nou concert despertes inquietuds en nosaltres com gairebé ningú més pot fer-ho. La cultura del nostre país no seria el mateix si tu no cantessis.

Tenim la sort de ser coetanis teus i habitants del mateix país petit i per aquests motius som uns privilegiats que podem fruir del teu art molt sovint. Et necessitem i t’agraïm que hi siguis: Maria del Mar, MOLTES GRÀCIES!

HEGOAK EBAKI BANIZKIO
NEREA IZANGO ZEN,
EZ ZUEN ALDEGINGO.
BAINAN, HONELA
EZ ZEN GEHIAGO TXORIA IZANGO
ETA NIK...
TXORIA NUEN MAITE.

Tots els presents a l’església de Sant Pere (Prada de Conflent) van aplaudir llarga, càlida i emotivament, quan Maria del Mar Bonet dedicà la seva cançó “Des de Mallorca a l’Alguer” a Lluís Maria Xirinacs. Fou, sens dubte, el moment més sentit d’una nit plena de grans moments acompanyats per la veu sempre impressionant d’una Maria del Mar feliç de participar, una vegada més, com ella mateixa va recordar, en la Universitat Catalana d’Estiu que aquest any arribava a la seva 39a edició.

Diu la veu popular que l’home surt a viatjar, a descobrir món, a cercar allò que pensa que el farà feliç; i després de molts o pocs viatges, torna a casa per a trobar allò que estava cercant. Tots tornem als nostres orígens, perquè de fet, mai els abandonem. Això va ser Terra Secreta a Prada: un ventall de cançons íntimes, un viatge cíclic pels sentiments que es va iniciar a Deià amb País secret de Robert Graves, i va recórrer Portugal, Grècia, Barcelona, Alcoi, Manacor... i va acabar on havia començat, a Mallorca, amb La Balanguera i amb la Cançó d’es segar.

SI LI HAGUÉS TALLAT LES ALES
HAURIA ESTAT MEU,
NO HAURIA ESCAPAT.
PERÒ AIXÍ,
HAURIA DEIXAT DE SER OCELL.
I JO...
JO EL QUE ESTIMAVA ERA UN OCELL.

From: kronosapiens@hotmail.com
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Subject: Maria Maria Maria.... desde Montevideo Uruguay
Date: Tue, 9 Oct 2007 16:09:21 -0300

Hoy entré por primera vez a la página de nuestra Maria del Mar; digo nuestra porque vive en mi casa desde que por los 80 la escuché en la radio y grabé dos canciones en una cinta muy precaria. Entrados los 90 conseguí comprar un par de cds, hasta que ahora me encuentro con ustedes.

Les cuento que no tengo ancestros por sus tierras pero siempre sentí muy hondamente vuestra cultura, para mi la Maria es la que pone música al mar Mediterráneo y me ha invitado a viajar en alas de águilas de vientos o de barcos por todos vuestros paisajes. Quiero que sepan que por el sur desde hoy pueden contar con un amigo más. Viscaaaaaa Maria....

From: "Joanjo de Marènia" <jagma@correu.mesvilaweb.cat>
To: <undisclosed-recipients:>
Sent: Monday, October 22, 2007 6:01 AM
Subject: ¿Per què el diari LEVANTE-EMV encara no està en vale nvalencià?

¿PER QUÈ ELS DIARIS 'LEVANTE-EMV' I 'INFORMACIÓN' ENCARA NO ESTAN EN VALENCIÀ?

Vegeu la carta de protesta que he enviat als diaris 'LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO' i 'INFORMACIÓN DE ALICANTE'.

Si us animeu, podeu fer-los arribar una semblant. O la mateixa, fins i tot. No costa res.

Assumpte: ¿Per què el vostre diari encara no està en valencià?
De: Joanjo de Marènia <jagma@correu.mesvilaweb.cat>
Data: Dilluns, Octubre 22, 2007 5:25
A: levante-emv@epi.es
A: info@diarioinformacion.com
_______________________________________________________________________________

Fa quasi dos anys, concretament el 27 d'octubre del 2005, els diaris 'LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO' i 'INFORMACIÓN DE ALICANTE' signaren un acord amb la Generalitat Valenciana en el qual es comprometien a oferir també en valencià la seua edició digital, a canvi d'ajudes econòmiques procedents de cabals públics.

Després d'aquest temps, ni el 'LEVANTE-EMV' ni 'INFORMACIÓN' no disposen encara de versió electrònica en la nostra pròpia llengua, el català (o valencià, que és el mateix). ¿Es pot saber per què?

¿On s'han gastat els diners destinats a aquelles ajudes, concedides per la Generalitat i pagades entre tots els valencians? ¿Podrien mostrar-nos els resultats? ¿On caldria anar a buscar-los?

I, si no és molt demanar, ¿quan tindrem una edició impresa d'eixos rotatius íntegrament en català, comptant-hi suplements i tot?

Un exemple: La sèrie de llibres 'LA GRAN HISTÒRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA', que ofereix mensualment el LEVANTE-EMV, m'agradaria poder llegir-la en valencià, però, com sempre, no ens han permés escollir l'idioma i la presenten únicament en castellà.
Una autèntica llàstima. O discriminació, segons es mire.

¿En què ha quedat l'antany anhelada equiparació del valencià amb el castellà? ¿En un somni? ¿O, millor dit, en un malson?

Al final esdevé extenuant, tanta promesa incomplida i, sobretot, tanta hipocresia...

(PODEU PUBLICAR O REENVIAR ESTA CARTA ON US DONE LA GANA, SENSE
INCONVENIENT. ENDAVANT).
_______________________________________________________________________________

From: Marga Demmers <marga.demmers@planet.nl
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Subject: lletra 'Dona d'aigua'
Date: Tue, 30 Jan 2007 18:18:07 +0100

Molt interessant les vostres pàgines web. Sóc una admiradora de la Maria del Mar des de fa molts anys. Després de llegir les notícies m'ha sorgit una pregunta. Em podreu indicar on puc trobar la lletra de la cançó 'Dona d'aigua'? Moltes gràcies per endavant.

Un salut cordial,
Marga Demmers
_____________
Marga Demmers
Vorensaterstraat 37
3312 NV Dordrecht
Holanda
Website: www.margademmers.nl

-----Oorspronkelijk bericht-----
Van: Amics Maria del Mar Bonet [mailto:bonetamics_ppcc@hotmail.com]
Verzonden: donderdag 1 februari 2007 14:13
Aan: marga.demmers@planet.nl
Onderwerp: RE: lletra 'Dona d'aigua'

Hola Marga, moltes gràcies per les teves paraules això ens anima per anar avançant.

La canço que demanes la lletra "Dona d'aigua" sempre l'habia cantat la Teresa Rebull. La Maria del Mar Bonet la cantà el passat dia 6 de Juliol de 2006 al Palau de la Música Catalana en un homenatge que li van fer a la Teresa Rebull que es deia "VISCA L'AMOR" d'aquest homenatge ha sortir un C.D. i un D.V.D. amb totes les col.laboracions que van fer alguns cantants entre els que hi havia la Maria del Mar.

Segurament es pot trobar en botigues de discos aquest recopilatori. Com jo el ting i hi ha la lletra d'aquesta cançó te la paso a continuació.

Clar de lluna en l’alta nit
la dona d’aigua que ha eixit
amb ses fines estisores,
tot vagant ha repetit
paraules encisadores:

“La ribera del Cadí,
la que de vespre i matí
va seguint la comalada,
en tot salt fa resplendir
una escuma platejada”

“A sa vora dormireu,
vós, dels nostres cant l’hereu,
i jo, vestida amb roselles
coronada amb flocs de neu,
us clucaré les parpelles”

“I per prova de l’amor,
vos deixaré com record
ma mirada d’esmaragda
i les estisores d’or
que perlegen dins ma falda”.

From: marga82@planet.nl
To: bonetamics_ppcc@hotmail.com
Subject: RE: lletra 'Dona d'aigua'
Date: Tue, 23 Oct 2007 12:29:48 +0200

Volia informar-te que tot just he penjat un article sobre 'Terra secreta' al meu blog sobre la cultura catalana (catalonie.web-log.nl). Hi he inclós un enllaç al vostre club, perquè els visitants puguin trobar més informació sobre Maria del Mar i la seva música.

Per cert, vaig anar al concert de Maria del Mar i Miguel Poveda durant la Fira de Frankfurt. Els dos ens van impressionar moltíssim i el concert va ésser una experiència inolvidable. La intensitat i la passió amb les quals canten ens va deixar molt emocionats.

______________________________
Marga Demmers Taaldiensten Catalaans
(Serveis Lingüístics)
Vorensaterstraat 37
3312 NV Dordrecht
Països Baixos/The Netherlands

T: +31786314405
M: +31620938666
Skype: margademmers
W: www.margademmers.nl
www.proz.com/profile/640542
catalonie.web-log.nl

per na Maria del Mar Bonet?
De: Ramon Cuellar (r.cuellar.ultreia@bluewin.ch)
Enviado: domingo, 02 de diciembre de 2007 22:38:31
Para: Montse Fernández (bonetamics_ppcc@hotmail.com)

Felicitats pel vostre art, que poseu a l'abast de tot el poble català i arreu del mon.

He escrit un munt d'auques, sempre amb l'objectiu de difondre la cultura catalana.

tel 0041 218 241 167
tel-fax 0041 218 241 250
skype ramoncuellar
http://www.rodolins.cat

De: Erik Valencia (erik-valencia@hotmail.com)
Enviado: viernes, 03 de octubre de 2008 21:45:49
Para: Amics Maria del Mar Bonet (bonetamics_ppcc@hotmail.com)

Ja he comprat el nou cd del Kepa Junkera. Fantàstic! Trobo que és un cd molt encertat i diferent als altres de la mateixa temàtica. Aquest cd, amb més de 40 cantants, i músics, d'estils diferents, crec que expressa maníficament la voluntat de conèixer i dialogar els cançoners populars, en aquest cas, cançons tradicionals bàsques, mitjançant persones que inusualment treballen amb aquestes cançons en euskera.

La cançó que canta la Maria del Mar és de les poques que canta ella sola, de 20 cançons. Està molt ben gravada i la versió i acompanyament és encertat. En quant a la veu: màgnífic! La veu i la projecció, ho trobo molt millor enregistrat en aquesta cançó, que en general a Terra Secreta (sense menysprear el magnífic treball de l'últim disc de la Maria del Mar), no sé si serà per qüestions de l'estudi de gravació, l'enfocament de la veu... o que simplement ha millorat la veu. Està en una tonalitat bastant greu, però no es nota gens que en realitat les notes que fa són greus, sembla un to normal, no com a Terra Secreta que en alguna ocasió sembla que de lo greu que estan les notes sigui "tenebrós".

"Lili eder bat Badut nik" està increíblement bé! Cada dia aquesta dona em sorprèn més!

CRÒNICA DETALLADA D’UN VIATGE D’ANADA I TORNADA

En Ramon i jo hem sopat a “El Refugi” del carrer de Gurb, un plat de musclos al vapor, un de calamarsets a la planxa i un de xai a la brasa, compartits, i a les 10 del vespre ja som a casa.

N’havíem sortit a quarts de vuit del matí d’ahir dissabte, 4 d’octubre. La nostra destinació era Canet d’en Berenguer. Pel camí havíem de recollir l’Erik, a Granollers, i al País Valencià trobar-nos amb la Lluïsa. Una trobada familiar i una inoportuna afecció van deixar el nombre d’amics reduït a quatre. L’Erik, en Ramon i jo vam esmorzar tranquil•lament a l’estació de Sants, abans d’agafar el tren de llarg recorregut que ens havia de portar al país germà. El motiu del viatge era assistir al concert “Terra Secreta” que la Maria del Mar oferia a l’auditori d’aquella població, tornar a gaudir amb la seva música i amb la seva veu, tornar a compartir les circumstàncies, els anhels, les presències. I, després de tot això, amb les motxilles plenes de vivències, guiats i agombolats per l’amiga valenciana, tornar a pujar al tren Alaris que ens havia de dur de retorn a Barcelona.

Una quinzena de dones que voregen els quaranta pugen a Oropesa al mateix vagó que nosaltres i ocupen els llocs encara buits. Havien deixat parelles i plançons el dia abans i tornaven a casa abaltides, algunes mig dormint i d’altres esgotant les darreres energies que dóna l’excitació de fer coses diferents. Parlen d’alguna persona coneguda, n’admiren la presència física, era atractiu, em fascinava…, però després, quan hi parlaves, era buit, buit, tot era buit, no hi havia res… Parlen d’esports, em va a rampells, ara el golf el trobo súper avorrit tia, és que quan m’agafa vaig a totes, tinc les pales de padel, la faldilla, les sabatilles, i després ho deixo, sóc súper vaga tia... Parlen de la feina, tinc una oficina d’interiorisme a la Via Augusta. Abans d’anar a casa he de passar pel despatx, demà al matí tinc una sessió de fotografia… Parlen de cuina, totes van “sobrades” i s’expliquen els “secrets” de la crema de llet o dels xampinyons. Una que pateix a l’hora de cuinar aprofita el viatge per ampliar el seu llibre de receptes i les apunta en un tros de paper que algú li ha fet arribar. Parlen en castellà però totes sense excepció fan comentaris addicionals en la nostra llengua amb perfecte accent central i sense deix xava. Han anat al bar i barregen patates fregides amb gust de pernil amb crispetes i rajoles de xocolata i amb magdalenes i altres pastes i beuen cocacola ligth. Quan falta poc per a que abandonem els “nostres” llocs al tren recullen les deixalles, tovallons, engrunes, gots mig plens -alerta que no s’aboquin- i es preparen per abandonar, lentament com tothom, l’espai que havien pres per assalt. Ens ha quedat clar a tots que són unes “pijas”.

Ahir, l’Erik va sentenciar en veure-les entrar atropelladament al mateix espai on nosaltres teníem assignats els seients: patirem. Duien l’energia en potència i es mostraven temibles. La protagonista -sembla que es tractava d'un comiat de soltera- es passejava amb pirates i sostenidors amunt i avall del tren, la panxa i els ronyons farcits de dedicatòries amb retolador negre, la cara ensutjada, perruques de colors. A cada parada que feia el tren, baixava en companyia d'una o altra, feien quatre "animalades", alguna fotografia i amunt! La despesa al bar va ser considerable però al preparar-se per baixar van oblidar recollir els seus “efectes personals” i semblava que havia passat un cicló. Quina ditxosa casualitat les va posar dues vegades al mateix lloc i al mateix moment que a nosaltres? Quan van abandonar el tren a l’estació de Benicàssim tothom al vagó les va considerar unes “mal educades”.

Nosaltres vam baixar a l’estació de Sagunt -ei!, sense deixar ni una brossa-. La Lluïsa ens hi esperava ja feia una estona -és molt puntual- i ja havia inspeccionat el camí fins a Canet i havia pres consciència de la situació.

Vam dinar a Canet prop de l’Hotel i, havent dinat, hi vam anar a deixar els quatre trastets que dúiem. Fins a l’hora del concert podíem aprofitar per conèixer el territori. Sagunt té un polèmic teatre romà i les restes d’un enorme castell emmurallat, i ens agradava, essent allà, fer una visita al seu passat . El teatre ha estat grollerament restaurat i només el vam poder veure des de fora. Al llarg de l’any s’hi fan actuacions però dubto que et puguis sentir transportada a l’època de la romanització a causa d’aquestes reformes. Quan la Maria del Mar hi faci un concert anirem a comprovar-ho!

Sense tenir-ho previst ens vam trobar l’Entrada de Moros i Cristians, des de la Plaça de la Moreria pel carrer dels Horts, plaça Cronista Chabret i Camí Reial fins a la Plaça Blasco Ibáñez. El diumenge al matí havien de dur a terme la conquesta amb les ambaixades mora i cristiana, a la Porta d’Almenara del Castell, en la celebració del 9 d’Octubre, que commemora l’entrada triomfal del Rei Jaume I a València.

A Canet obria les festes del 9 d’octubre el concert de la Maria del Mar.

CRÒNICA SUBJECTIVA D’UN CONCERT OBJECTIVAMENT ESPLÈNDID

Fan “Terra Secreta”. Els músics que acompanyen ara la Maria del Mar: en Dani Espasa als teclats i acordió, en Manuel Martínez del Fresno al violoncel, en Vicenç Solsona a la guitarra, en Jordi Gaspar al contrabaix i l’Antonio Sánchez a les percussions.

Les cançons, amb molt petites variacions, les que fa en directe sota el nom de Terra Secreta. Començant pel País secret, de Robert Graves i que dóna nom al disc i al concert, la segona cançó del repertori és Dos anònims de l’Ovidi. Per a nosaltres un valor afegit escoltar la Maria del Mar cantant l’Ovidi al País Valencià. Sempre hi ha vent, amb l’acompanyament vocal dels músics, per aquest motiu sempre diferent, dedicada a en Joan Ramon, el germà de la Maria del Mar. La rosa de l’adéu, d’en Joan Manuel Serrat, oportuna en el temps més aviat fresc, també aquí al sud, de començament d’octubre. Camí florit, pintat de colors i embolcallat d’aromes, nascut de la mestria de Josep Maria Llompart. Mai donis per finit (el temps de seduir-me...) escrivia Miquel Àngel Riera, que potser evoquem quan tot “miquelangelejant” perdem de vista l’estimat en la proximitat sensual de l’abraçada. Epitalami. L’escolto, la sento, la gaudeixo. Me l’està dedicant a mi? Així la noto, com si ho fes. I assaboreixo les paraules i els sons i la veu i la perfecció amb què avui la canta, i em sembla que del concert, avui, és la que ha quedat millor. Cançó de l’amor petit, també d’en Joan Manuel, res no et deixo, ningú m’espera, me’n puc anar i tornar, cantava ell mateix fa tants anys en “Com ho fa el vent”; un amor escadusser que mossega l’esquer i no s’empassa l’ham; jo tinc un amor company que no duu records ni deixa penyores, canta ara. Salònica, a nosaltres sempre ens guardarà el sol de l’amistat amb la Maria del Mar, les sensacions viscudes al llarg del temps en què desitjàvem poder gaudir de l’enregistrament de la peça que no acabava d’arribar mai; per fi! Quan la soledat és l’únic amic, quan no res acull l’esperança i quan la tristesa aixopluga el jardí i una boira de dol viu a casa..., Viu a Mallorca la veu del meu cant i el meu somni vola a Alexandria. Si a Nicòsia m’adorna el corall a Menorca m’acaricia la brisa... I tu ens guardes el sol. Versos esplèndids de Gabriel Sopeña, bella adaptació de l’Albert Garcia, llengua preciosa de mots exquisits. Tant com te cerc, amb la murrieria del manacorí de pell negra, Guillem d’Efak, com l’Ovidi desaparegut massa aviat i estimat per moltíssims amics. Un exèrcit ens trasllada al temps de les cassolades de Barcelona protestant per la guerra contra l’Irak, per totes les guerres, i ens col•loca a les primeres files d’un exèrcit amb la llum per bandera, mogut per l’amor. Per una cançó de Haris Alexiou ens porta a la sensualitat de les carícies i a sentir la vida, acompanyats per la bella melodia arrenjada per Dani Espasa. La dansa d’amor, del Rei Dionís de Portugal, amb traducció de Marià Manent i música de Toti Soler, composició del segle XIII-XIV, a l’estil de les obres líriques occitanes. De sentir, que a Raixa ens descobria un enardit Joan Valent. I Des de Mallorca a l’Alguer, que al País Valencià adquireix una significació especial per la identificació amb tots els germans de llengua. Com a bisos hi ha el Blus en sol de d’Efak i la Jota marinera, esperada i acompanyada amb picar de mants, que clou l’acte abans de dir-nos el definitiu “a reveure” amb So de pastera.

Als braços de la Clara dorm en Martí, que en el seu son tranquil deu recollir les paraules de la Maria del Mar que li diuen des de l’escenari que l’estima molt.

COLATERALITATS

Abans del concert, que començava a les onze, vam passar per un bar a prop de l’auditori per tal de fer un mossec. Vam tenir ocasió de saludar tècnics i músics que buscaven un lloc on poder veure per uns moments el partit del Barça amb l’Atlètic de Madrid. Als tretze minuts de joc ja anaven dos a zero i el resultat final va ser de sis a un.

Pel mateix bar va passar la Clara Holgado amb el seu nen, en Martí, que “havia anat a la feina de la mama i es portaria molt bé, i parlaria fluixet i no faria soroll”; un encant!

Abans i després del concert vam poder saludar-ne els responsables de Canet, que durant les gestions fetes aquí per a adquirir les entrades van estar molt atents i col•laboradors amb nosaltres.

la vanguardia en català!‏
De: Dalmau Pedró (dalmaup@rofran.net)
Enviado: jueves, 06 de noviembre de 2008 15:21:13
Para: Ma. del Mar Bonet (bonetamics_ppcc@hotmail.com)

----- Original Message -----
From: Laura Pedró

Us reenvio aquesta informació que pot ser del vostre interés i seria important que ho tinguéssiu present.

Dalmau

--------------------------------------------------------------------------------

Inicio del mensaje reenviado:
> De: "Joan Codina" <com170@iservicesmail.com>
>>
> Benvolgudes i benvolguts,
>
> Un grup de pencaires, d'aquesta gent que creu en el país i que creu que val la pena dedicar-hi esforços, ha aconseguit el miracle que poguem gaudir de les edicions digitals en català de La Vanguardia i el diari Sport.
>
>http:// www.lavanguardia.encatala.net
>http:// www.sport.encatala.net
>
> Però ara allò que ens cal és que aquestes pàgines tinguin milers i milers de visites i poder demostrar l'èxit de la iniciativa alseditors dels diaris.
>
> En aquest sentit, goso demanar-vos:
>
> 1) Que poseu ambdues adreces electròniques a "favorits"
> 2) Que les cliqueu, com a mínim, un cop cada dia encara que no tingueu temps d'entrar-hi en profunditat per comptabilitzar-ne la visita
> 3) Que feu córrer aquesta iniciativa als vostres contactes.
>
> Abraçada
>
> Joan

Una ramiola d'aire, fredíssim,
em recorda la neu de les muntanyes
i les muntanyes mateixes
i una persona que hi viu a prop.

Bon Nadal !!‏
De: Joan (joan_duarte@ono.com)
Enviado: miércoles, 24 de diciembre de 2008 2:01:37
Para: bonetamics_ppcc@hotmail.com;

1 datos adjuntos
nadal.JPG (115,2 KB)

Us desitgem un bon Nadal i un molt bon any nou 2009 !!

Anna, Joan, Laia i Aina

judici Vicent Martí‏
De: homenatge antifeixista (homenatgeantifeixista@gmail.com)
Enviado: miércoles, 21 de enero de 2009 17:25:08

ABSOLUCIÓ VICENT MARTÍ!!

Vicent Martí és un agricultor ecològic d'Alboraia i activista per la terra i el territori des de fa més de 30 anys. Ell, junt a d'altres llauradors i membres de diferents moviments socials, han protagonitzat les darreres lluites per defensar i salvar l'horta valenciana de les garres de l'urbanisme salvatge i depredador instigat per les institucions i poders econòmics valencians i espanyols. Alhora, s'ha caracteritzat sempre com un pioner de la producció directa de verdures conreades de manera tradicional i natural, buscant sempre que les persones estiguen per damunt del consum i els diners i que tothom sàpiga que és el que està menjant i d'on prové.

Ara, la repressió vol colpejar-lo per intentar aturar la seua incansable lluita per l'horta, per la terra i les persones que ací l'habitem.

Desprès de les protestes contra el pla urbanístic d'Alboraia (que preveia construir un gran centre comercial provocant la destrucció de gran part dels terrenys d'horta del poble), i aprofitant la participació de la Plataforma Salvem l'horta d'Alboraia en el ple municipal on havia de tractar-se l'anomenat pla, Vicent Martí i 4 membres més de la Plataforma van ser denunciats per part de l'Ajuntament acusats d'alteració de l'ordre públic (amb penes de més de 6000€ per cadasqú d'ells). La realitat és que a aquell Ple, celebrat el desembre del 2005, l'única acció consistí en desplegar una pancarta denunciant el cas (sense cap tipus d'aldarulls ni problemes), cosa que demostra que, de nou, l'únic que s'està buscant és un "cap de turc" a qui fer pagar per tota la mobilització realitzada a Alboraia. I, per això, qui millor que un dels membres més actius i visibles del moviments de defensa de l'horta valenciana.

Desprès de més de 3 anys, Vicent Martí i la resta d'encausats han estat citats aquest divendres a les 10'30 hores per jutjar-los i condemnar-los sense raó.

Per això, des dels companys, amics, centres socials, moviments de lluita per l'horta... hem volgut convocar-vos a tothom perquè anem a recolzar-lo i, així, demostrar al jutge que els 5 processats no son més que unes víctimes d'un sistema injust i que quan toquen a un ens toquen a tots i totes. No els deixem sols, que les nostres mans els agafen ben fort i mostrem-lis el nostre alé en aquests moments.

Defensar l'horta no és cap delicte!!

Absolució 5 d'Alboraia!!

Per favor, reenvieu aquest correu a tots els vostres contactes per col·laborar en aquesta tasca.

www.homenatgeantifeixista.org

Reenvia aquest correu a tots els teus contactes per col·laborar amb aquest acte. Sense tothom açò no seria possible!
Visca la lluita antifeixista!

Fwd: judici Vicent Martí‏
De: homenatge antifeixista (homenatgeantifeixista@gmail.com)
Enviado: jueves, 22 de enero de 2009 2:17:11

From: [Centre Social Terra] <centresocialterra@gmail.com>
Date: 2009/1/22
Subject: judici Vicent Martí

Se'ns ha oblidat el més important!
La concentració serà a les 10 hores a la Ciutat de la Justícia de València.
Us esperem!!

Fes-te amiga del terra:

www.elterra.org
---------------------------------------------------------------------
centre social-bar Terra
baró de sant petrillo n9 benimaclet, valència

col.loqui‏
De: ricard pau (gimeil.pau@gmail.com)
Enviado: jueves, 12 de febrero de 2009 16:21:19

bé em sembla que hi hagut sort. he descobert aquesta pàgina avui mateix, ja en són de més que segueix a la MMB, arrel del nostre idili irracional envers la mediterrània he anat fent una mica de memorabilia a traves dels temps de tot allò que ens ha fet tan inversemblants com a persones i malgrat tot, tan propers i tan amants del lligam que tot ho soporta La mar. Arribat l'hora però que no se amb qui puc compartir tota aquesta mediterraneitat que he carregat sense soroll al meu sarró. heee! que hi ha algú ahi?

Per St. Jordi:Llibre homenatge a Xesco Boix‏
De:    LPANYELLA@terra.es (LPANYELLA@terra.es)
Enviado:    viernes, 13 de marzo de 2009 0:09:23
Para:     bonetamics_ppcc@hotmail.com

1 archivo adjunto
    Portada L...pdf (605,1 KB)

El dia de Sant Jordi, llibre homenatge: "Xesco Boix, història de la nostra història" serà a totes les llibreries. Passa-ho!
Moltisímes gràcies.

Lluís M. Panyella (Grup d'Animació La Bicicleta) www.labicicleta.cat

Tels: 93 762 43 57 - 676 759 758

22:25 e hora de te amar‏

De:	livia (hunmerto@fofocasquentesfofocas.com)

Enviado:	lunes, 13 de abril de 2009 3:25:20
Para:	liviasempre@gmail.com (bonetamics_ppcc@hotmail.com)
CC:	liviasempre@gmail.com

Eu,reporto...
Que meu caminho sempre faça parte...
Do seu!

Que em meus sonhos sempre esteja você...
E eu!

Te gosto daquele tanto...
que você nâo sabe!

Porem, sabe o gosto que és
o meu gostar!

UN DIA DE SANT JORDI COMPLET

És allò de sempre: que si Sant Jordi hauria de ser festiu o bé és millor que continuï essent laborable... A qualsevol població de Catalunya l'ambient és de festa malgrat que laboralment no ho sigui. Arreu senyeres, llibres i flors. I sensació d'alegria en l'ànim de les persones que passegen pel carrer i miren i "compren" llibres! Tot l'any hauria de ser sant Jordi pel bé de la lectura, si és que aquests llibres que comprem un cop a l'any acaben llegint-se, és clar. Només falta que el bon temps hi ajudi, com ahir. Doncs, per acabar-ho d'arrodonir i perquè no quedés cap raconet de l'esperit per omplir, al vespre, a Solsona, hi va haver concert de la Maria del Mar Bonet, acompanyada al piano per Dani Espasa. Avui repetiran a Porreres (Mallorca).

És un format de concert nou. El vam poder veure estrenar a Viladecans, on, a més, hi va haver realment una estrena: "No sé tu com ho sents".

Amb poques variacions el concert d'ahir va ser com el de Viladecans. Es tracta d'un concert de poemes mallorquins fets cançó per diferents músics i val a dir que és una proposta molt encertada perquè, naturalment, les lletres que al llarg de la història de la literatura catalana -mallorquina en aquest cas- van escriure gent culta, savis de la llengua, són joies en elles mateixes. Hi afegim el bon fer i les característiques artístiques de la Maria del Mar que tantes i tantes vegades hem repetit i el resultat és exultant.

Prèviament, en el mateix acte, es va fer lliurament dels premis Drac que ha organitzat l'ÒMNIUM del Solsonès; de fet, el concert tenia la finalitat de donar categoria a aquest lliurament, i vam poder gaudir de la presència i de les paraules dels dos guanyadors -poesia i prosa- d'aquest certamen que enguany iniciava la seva trajectòria.

No sé com ho sent cadascú, però per a mi, la Diada de Sant Jordi, és una altra bona Diada Nacional de Catalunya, política a part, celebrant el país i la cultura.

Maria Mercè Piazuelo i Fàbrega

24-04-09

Sobre la Balanguera

De: Miquel Font (miquel.font@escolapia.cat)
Enviado: jueves, 16 de julio de 2009 20:09:26
Para: bonetamics_ppcc@hotmail.com

Hola

Sóc Miquel Font

Us envio dos escrits dels que faig normalment pels meus amics, perquè aquests dos fan referència a dos versets de La Balanguera.

Només com a mostra d'agraïment per l'aportació cultural tan magnífica de Maria del Mar Bonet

Cordialment

Miquel

ARRELS

La Balanguera també sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar. Alcover.
En el món de l’esperit sempre es pot arrelar. L’altra cosa és si es vol o no es vol, perquè això d‘anar gaire endins en la terra del cor ens fa por. Preferim quedar-nos a la “llum de fora”, és a dir, en l’enlluernament de les aparences. Anar molt endins en el coneixement de la veritat és arriscat i demana coratge. Ara bé, si no ho fem no podrem arribar gaire amunt en les branques de la llibertat i maduresa personal. És la veritat la que ens fa lliures. Jo 8,32. Si no anem a fons, l’arbre de la nostra vida es quedarà simple arbust, arbre petit. Sempre serem com infants en el pensar. Però, tant se val! pot dir el nostre costat fosc ¿per què pujar més amunt? Això de viure a les altures, a mercè del vent de l’esperit que bufa allà on vol i com vol, Jo 3,8. no és gaire agradable. Per això, és preferible viure com a matolls (“monte bajo” en diuen els castellans). Així, com a petites plantes d’ornamentació ja ens està bé, aixoplugats per les santes tradicions i costums dels “nostres majors”, els arbres vells i de gran altura, estem més segurs i tranquils!! Tanmateix, els arbres de debò, - que no tenen el costat fosc com els humans -, no paren de fer arrels i d’anar endins fins a trobar la terra que necessiten.

D’algú que a anat a viure en un altre país i s’adapta als seus costums, se’n diu que hi ha fet arrels. Fer arrels demana passió i dedicació plena. Els cristians, en general, en el món espiritual de l’Evangeli no hi hem arrelat. Sovint hi passem fent de turistes. Hem anat per l’Evangeli com anem viatjant pel món: contemplant les formes de les coses. Les formes ens agraden i ens captiven. I embriagats de formes, no reparem que, això sol, és perillós, perquè és com un arbre que estén les seves arrels per la superfície. El dia d’un temporal fort l’arbre no resisteix i cau. El dia que es posen a prova els nostres conceptes i teories trets d’ací d’allà del món de l’especulació superficial i de les revistes i articles d’estil periodístic, no tenim respostes convincents ni per a nosaltres mateixos.
Les formes són atraients i no ens cansem de veure formes noves i de llegir articles de fàcil lectura. Això ens agrada i hi dediquem part del nostre temps amb gust. Si llegim, per exemple el Càntic espiritual de Joan de la Creu encara hi trobem certa delectació, però si agafem el llibre de les Nits obscures, és una altra cosa i fàcilment ens cau de les mans. Ara bé, de les nits en surten les grans clarors. És també Alcover que ens ho diu en el seu poema de la Balanguera: Dins la profunda nit tranquil•la destria l’auba que vendrà. Si la terra on arriben les nostres arrels són només les revistes i els llibres de divulgació, l’arbre de les nostres vides no arribarà gaire amunt.
Una cosa és veure com a turista el claustre gòtic d’un Monestir i una altra és quedar-s’hi alguns dies per fullejar els llibres de la Biblioteca. Finalment, la tercera opció, és quedar-s’hi a viure per sempre.
L’Evangeli és per viure-hi. Les seves paraules són paraules de vida eterna. Jo 6,68. i per tant, per viure-hi i quedar-s’hi. És a dir, per portar-lo sempre a sobre amb la mateixa peremptorietat que es porta una targeta de crèdit. L’Evangeli, però, s’ha de llegir d’una manera intel•ligent, altrament ens pot fer més mal que bé. Hem de pouar en els grans pensadors antics i actuals, perquè tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles. Mt 13,52. Això demana un considerable esforç per superar la peresa intel•lectual que és com el vestit de l’home vell que se’ns ha enganxat a les carns com una sangonera. Però és necessari: “La filosofia salvarà el món”.

LA LLAVOR

... i de la nova primavera sap on s’amaga la llavor. La Balanguera.- Alcover.

La Balanguera sap on s’amaga la llavor. I nosaltres, ho sabem?
El fet és que tots desitgem i esperem la nova primavera de l’Església i de la societat. I mirant al voltant veiem que uns la desitgen, altres la reclamen, fins i tot l’exigeixen i la reivindiquen...
Tanmateix, no tothom sap on s’amaga la llavor d’aquesta nova Església que es desitja i s’espera. Uns la busquen en les noves formes, altres la demanen als de dalt, sense saber ben bé què és allò que demanen.
Quan reivindiquem una nova Església, fa la impressió que volem quelcom diferent, però no sabem exactament el que volem. I també passa que volem i dolem. Volem certament coses noves, però encara estem molt enganxats a les maneres de sempre i ens costa molt deixar-les. I és que, lligats com estem a les paraules convencionals que ens han acompanyat durant tota la vida i han configurat la nostra manera de pensar, hem perdut, sense tenir-ne consciència, la paraula original. Hem deixat la bona llavor, per una llavor transgènica i, sovint, de mala qualitat.
Sembla talment que, als de baix, als de la base, se’ns ha acabat l’oli de la saviesa i anem a les palpentes temptejant i provant plans i projectes. Mt 25,8. Per la seva banda, els de dalt semblen cecs que guien altres cecs. Mt 15,14.

La llavor de la nova Església no es troba en cap dipòsit doctrinal ni en cap arxiu d’alguna cúria. La primavera no la fan les lleis, ni neixen flors a cops de decrets. La primavera la fa el poble fidel. La llavor és el tresor amagat en el cor de cada creient. Aquest cor és la terra on Déu sembra la llavor de la paraula Mt 13,44. Mt 13,1 ss. La llavor de la paraula és bona, perquè és obra de Déu. Cal, però, cuidar de la terra del cor. Si el cor és bona terra, hi creix la planta i dóna fruit. La planta creix per si sola, gràcies a l’energia que li és substancial. Mc 4,26-28. I moltes flors fan primavera; molts creients fan Església. El Decret institucional que pot venir després, no crea la comunitat, sinó que solament accepta en el seu si allò que ja és. Però, tant si ho accepta com si no, si és, és. I això només ho sap Déu, i nosaltres, només ho sabrem al final dels temps: Cf. Mt 13,39 i Mt 13,49. Tanmateix, hem d’actuar amb llibertat i responsabilitat. En tenim obligació! La Comunitat de fe l’hem de fer tots, uns i altres. L’actitud més sàvia és començar fent allò que deia sant Antoni Abat al seu company: siguem bons tu i jo i hi hauran dos dolents menys en el món. La bona llavor la posseeixen els savis. I de savi ho pot ser tothom. Més aviat són el senzills els qui saben on es pot trobar la llavor del Regne. Mt 11,25. Cf. 1 Cor 1,26-31. La senzillesa és indici de veritable saviesa.

Mentrestant, sempre hem d’estar a l’aguait. Perquè sempre n’hi ha, que a la nit, sembren mala llavor en el camp. Mt 13. 26-28. És la nit de la ignorància culpable, de les cobejances, dels interessos emmascarats, de la mandra, dels prejudicis... I, moltes vegades, ens deixem enganyar...Cf. 1 Cor 1. Això és el que va passar als gàlates: Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar...? els diu enfadat l’apòstol Pau. Ga 3,1-5. Vigilem doncs, i anem amb compte amb els falsos profetes... Mt 7,15. I no esperem dels de “dalt” allò que hem de fer nosaltres.

BONET AMB VENT I AIGUA

Llegeixo la crònica de Xevi Planas al diari El Punt. Una introducció que ens recorda que els dos cantants en llengua catalana més populars que ara mateix es poden veure en un escenari són Raimon i Maria del Mar Bonet. Totalment d’acord. En tot cas em pregunto què s’ha fet d’en Quico Pi de la Serra, d’en Xavier Ribalta, d’en Feliu Ventura..., per posar casos diferents i de diferents èpoques també. Així mateix potser hauríem de potenciar nous cantants en català, i de tots els estils musicals. Voleu dir que no tenim la cançó en català una mica bandejada? Quan en Raimon i la Maria del Mar ja no cantin, s’haurà acabat la cançó en català?... Alguns noms nous donen lloc a l’esperança.

Em trec el barret davant en Raimon per la veu que ha tingut tota la vida i que manté; per la capacitat de recordar poemes i més poemes sense cap suport; per la tasca cultural i artística que ha desenvolupat durant tants anys. M’agrada molt. Però no puc deixar d’emocionar-me amb els abundosos i variats matisos que descobreixo en la veu de la Maria del Mar, amb el to vellutat, arrodonit, dolç o tràgic, suau o enèrgic de la seva veu.

No veig el per què, però, de la comparació. Jo tinc la visió que en Raimon canta relativament poc i que quan ho fa el concert té més el format de concert únic i per tant, les seves característiques són una mica diferents pel que fa a la durada, per exemple. Pel que fa als comentaris del públic, jo que he assistit a molts, moltíssims concerts de la Maria del Mar, al sortir n’he sentit sovint d’admiració absoluta. També n’he sentit d’altres una mica decebuts perquè no havia cantat “L’àguila negra”; això no és argument per jutjar un concert, és una expectativa personal no acomplerta.

Comparteixo plenament amb Xevi Planas l’opinió sobre els cinc músics que acompanyen la Maria del Mar, molt professionals, extraordinaris.

Penso que tothom sap a hores d’ara que els concerts de la Maria del Mar no s’han caracteritzat mai per unes introduccions fluides i divertides i/o dinamitzadores; en tot cas es tracta de la simple presentació dels temes per tal de situar l’oient i orientar-lo sobre el tema que seguirà.

Un espectacle “poc travat”. Segons mestre Fabra (perdoneu, però per a mi encara és un referent) travar vol dir unir una cosa a una altra, entre elles (dues o més coses), de manera que no puguin separar-se, moure’s independentment l’una de l’altra; unir (coses) d’una manera que formin un tot fortament lligat. El concert de la Maria del Mar “Terra secreta” té un lligam que fa que totes les cançons funcionin com un tot fortament lligat: tal com ella explica, són cançons d’amics seus que a ella li agraden. Aquest n’és el nexe: el fet de ser cançons d’altri, no pròpies, que a ella la motiven i que ofereix al seu públic. El seu públic sap què va a veure quan va a veure “Terra Secreta” i no es tracta de “cançons prou conegudes de la seva trajectòria”. Un altre nexe, la temàtica, unificadora, d’amor, de país i de pau.

La veritat, després de sentir a Cadaqués, per exemple, Dos anònims, La rosa de l’adéu, Mai donis per finit, Cançó de l’amor petit, Salònica, Tant com te cerc, No sé tu com ho veus, Per una cançó, Blus en sol, entre d’altres, no puc dir que el concert fos lent ni que es fes llarg. El sentiment, la veu i l’estil de la Maria del Mar, sensuals i plens de sensibilitat, seguiran fent llarg el camí fins a tornar a escoltar-la en un pròxim concert que espero que sigui ben aviat.

Maria Mercè Piazuelo

08-08-09

Quin vigor, quina energia, quina força, quina veu! Un concert vivíssim, impressionant, un concert extraordinari.

Maria del Mar Bonet, ahir, 21 d'agost, a dos quarts d'onze de la nit, al claustre de l'oratori de St. Felip Neri (Festa Major de Gràcia).

Ple total, localitats exhaurides, cadires suplementàries, gent engrescada, 4 bisos...

"Ben a prop" amb Manel Camp. També en Manel extraordinari. Els dos molt compenetrats. Ens en recordarem dies!

Fw: recuerdos

De: Joan Perez (joanperez@arnet.com.ar)

Enviado:sábado, 12 de septiembre de 2009 5:53:57Para: bonetamics_ppcc@hotmail.com

ME PONE MUY CONTENTO SABER QUE EN POCO TIEMPO RECIBIRE NOTICIAS

DE MI QUERIDA MARIA DEL MAR .

GUARDO DE ELLA HERMOSOS RECUERDOS YA QUE TUVE LA SUERTE DE

COMPARTIR PARTE DE SU VIDA ALLA POR EL AÑO 77 ,NO OLVIDARE NUNCA LO BIEN QUE

ME TRATO Y PARA MI LO MAGICO DE HABER VIAJADO DESDE ARGENTINA

Y LOS POCOS DIAS ESTAR FRENTE A LA BELLA MARIA ESCUCHANDOLA CANTAR

PARA MI YA QUE PRECENCIABA SU ENSAYO, TENGO GUARDADO UN FOLLETO QUE NO

ME DEJA MENTIR.

EN OTRO DE MIS VIAJES TUVE LA SUERTE DE ENCONTRARLA EN SU CASA Y COMO

NO PODIA SER DE OTRA MANERA CHARLAMOS UN RATITO Y MUY GENTILMENTE

ME OBSEQUIO 4 CD LOS CUALES ESCUCHO A DIARIO.

MARIA GUARDO DE TI UN RECUERDO INBORRABLE TE ESTIMO Y ESPERO RECIBIR

NOTICIAS TUYAS.

QUIEN TE ESCRIBE NORBERTO HERMANO DE JUANITO O COMO YO LE DIGO EL AMERICA

SANCHEZ O BIEN JUAN CARLOS.

TE ESTIM MOLT CARIÑOS Y UN ABRAZO FUERTE

MI EMAIL TIENE EL NOMBRE DE MI HIJO QUE YA TIENE 22 AÑOS JOAN PEREZ

PERO SE LLAMA JOAN MANUEL PEREZ

LLUNA DE PAU	JARDÍ TANCAT
JOTA MARINERA	DES DE MALLORCA A L'ALGUER