lawebdelConselldemallorca.net
02.03.08
Armengol i Ramis reclamen una major igualtat
de gènere en l'acte del Dia de la Dona
Més de tres-centes persones han participat
en l'acte celebrat al teatre de Lloseta i que ha comptat amb un concert
de la cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet
La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol i la
consellera de Joventut i Igualtat, Josefina Ramis, han presidit a Lloseta
l’acte celebrat amb motiu del Dia Internacional de la Dona i al qual hi
ha assistit també la directora insular d’Igualtat, Maria José
Varela, responsables municipals de les polítiques d’igualtat i les
representants de les diferents associacions de dones que lluiten per la
igualtat de gènere a Mallorca.
La jornada s’ha desenvolupat amb el lema “Totes les dones. Totes
les cultures. Totes juntes a Mallorca” amb l’objectiu de destacar la
convivència de totes les dones a l’Illa, independentment
del seu lloc d’origen i destacar, a més, que totes, siguin del
país que siguin, s’enfronten als mateixos problemes.
En aquest sentit, en el seu parlament la presidenta del Consell
ha recordat la tragèdia que el 8 de març de l’any 1908
va acabar a Nova York amb la vida de 130 treballadores de la fàbrica
Sirtwwot Cotton que lluitaven per unes condicions laborals més
dignes i un salari igualitari. Francina Armengol ha elogiat també
la capacitat de lluita i sacrifici de totes les dones que compaginen
la vida laboral amb la familiar, amb totes les dificultats i les poques
hores de descans que això suposa, a la vegada que ha instat a totes
les administracions i entitats a donar exemple en la lluita contra la desigualtat
entre homes i dones.
En el mateix to s’ha expressat la consellera Josefina Ramis,
qui ha reconegut que, si bé ja s’han aconseguit moltes coses
en l’àmbit econòmic, social o cultural, encara queda molta
feina a fer perquè les dones gaudeixin de les mateixes oportunitats
que els homes en els diferents àmbits de la vida quotidiana. Josefina
Ramis ha recalcat l’aposta ferma que es fa des del Departament de Joventut
i Igualtat que presideix per impulsar polítiques igualitàries
a tots els municipis de Mallorca.
L’acte s’ha iniciat amb un minut de silenci en record de les
dones víctimes de maltractaments i s’ha retut homenatge a totes
les dones anònimes que dia a dia treballen per conciliar la vida
laboral i familiar. S’ha comptat també amb el testimoni de la
peruana Fabiola Velasquez, de l’associació Tarpey, qui ha narrat
l’experiència de les dones immigrants que viuen a Mallorca.
Una breu actuació dels Ministrils, i un concert de Maria
del Mar Bonet han posat el punt i final a l’acte institucional organitzat
avui pel Departament de Joventut i Igualtat amb motiu del Dia Internacional
de la Dona (8 de març). Posteriorment, totes les assistents han
pogut degustar una paella al centre juvenil Sa Mina, també a Lloseta.
Mientras Gijón guarda un minuto de silencio en señal
de duelo por el enésimo zarpazo terrorista, aparece Maria del Mar
Bonet con su belleza serena, discreto traje de chaqueta azul marino y
melena al viento casi dorada por la luz íntima del Teatro Jovellanos.
Emana paz sobre tan imponente escenario, esa paz que caracteriza su
arte y su presencia. Asume con humildad lo poco glamouroso que es salir
a cantar con un brazo en cabestrillo -impidiéndole tomar la guitarra-
y aclarando que se rompió el hombro de la forma más tonta,
comprando tomates y cebollas en un mercado... El público sabrá
irle devolviendo la profesionalidad del gesto en forma de aplausos cada
vez más encendidos.
Aunque limitada en sus movimientos corporales, abre el recital
emocionando con un poema de José Martí dedicado a esta
paz y a cualquier otra, "Cultivo la rosa blanca", cantado en nuestra
lengua asturiana, excusándose por no hacerlo del todo bien y demostrando
que la lesión pasó de largo de su privilegiada voz, plena
de agudos erizantes y también de unos graves menos asiduos. Poco
a poco, desgrana el disco "Terra secreta", sus doce canciones, traducidas
previamente al castellano con lirismo de poetisa romántica.
El conjunto de sus músicos habituales resulta excepcional
en improvisaciones y arreglos. Entre el sentimiento de "Rosa de
l'adéu", la belleza de "Epitalami", la marcha del "Blues en sol",
la lucha de "Un exèrcit" y "Salònica", un maravilloso canto
al sol de la amistad mediterránea, deja caer cariñosas menciones
a autores y amigos protagonistas de su último trabajo. De un disco
anterior, "Raixa", regala al auditorio la simpar "Sempre hi ha vent", que
dedica a su hermano, además de la táctil y olorosa "Camí
florit", unida a "De sentir" y sus tremendos agudos como bis final en lugar
de su habitual "Jota marinera". Calidad, calidez y sencillez en partes iguales.
Un vespre, en fi, amorós, de pau i mar en calma, molt,
molt agraït i recomanable.
MARIO, Gijón (ASTURIAS), 07/03/08
Països
Catalans
"L'Alguer ja emet el senyal de TV3"
Aquest dilluns, els ciutadans de l'Alguer han començat
a veure alguns programes de TV3 des dels seus televisors. Obra Cultural,
els algueresos promotors d'aquesta idea, han hagut de treballar fort per
fer-hi arribar el senyal, però tenen ganes de continuar lluitant per
recuperar la cultura catalana. El senyal s'emet des d'un nou canal de televisió
que també tindrà informació pròpia, independent
de TV3. L'Alguer és una ciutat del nord-oest de l'illa de Sardenya.
Carles Secchi és el president d'Obra Cultural.
-Per què és
important d'obrir un nou canal en català a l'Alguer i rebre el senyal
de TV3?
-Entrar a les cases és essencial
per a continuar treballant en l'àmbit lingüístic. La
televisió pot entrar-hi i, segurament, serà acollida perfectament.
També és important per al sector econòmic i empresarial
que mira cap als Països Catalans com una oportunitat. Ens ajudarà
a entrar-hi.
-Combinarà informació pròpia amb la que emet
TV3?
-Sí. Si només emetéssim el senyal de TV3
es veuria com una forma d'imperialisme i invasió. Hem d'aconseguir
també produir informació dels nostres problemes, de l'Alguer.
Ens interessa el Futbol Club Barcelona i Montserrat Caballé, però
també la cosa viva del català a l'Alguer. Sabem que gràcies
a TV3 tindrem una programació de prestigi. Per això emetrem
el senyal de TV3 i informació pròpia.
-Quin percentatge de la programació serà de TV3 i
quin serà propi?
-De moment n'hi haurà més de TV3, però a
poc a poc anirem fent més programació local. A partir del
moment que arribi el senyal, animarà la gent. Som tot just al començament,
però ja tenim els mitjans tècnics. La voluntat hi és
i no hi ha problemes. Farem un telenotícies propi cada hora i debats
sobre l'Alguer.
-Costa molts diners aques projecte? Qui ho paga?
-No, no costa gaires diners. La Fundació Alguer Liberada,
formada per diversos accionistes, i presidida per Pasquale Chessa sostindrà
la televisió. De totes maneres, hem de mirar si hi ha subvencions
de TV3 per a emetre en català, com ja passa a Catalunya Nord.
-Us han rebut bé els responsables de TV3 i de la Generalitat
de Catalunya?
-Sí, hem trobat de seguida la seva solidaritat. Hem parlat
amb Albert Sáez, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,
i amb el conseller, Joan Manuel Tresserres. Tinc molts amics a Catalunya,
però la solidaritat del senyor Tresserres ha estat immediata.
-Quina és la salut del català a l'Alguer?
-A l'Alguer hi ha 43.000 habitants i un 15% entén i parla
correctament el català. Però falta un ús social de
la llengua. Falta confiança. A vegades es troben dues persones catalanoparlants,
però entre elles parlen italià. Ara, hi ha un moviment d'avantguarda
que lluita per recuperar la catalanitat, amb molta força en el
sector cultural i polític. El que fem és demostrar que el
català és una llengua europea que enriqueix. Avui, a Itàlia,
tant Catalunya com Barcelona són moda.
-Fins a quin punt ha influït el moviment migratori i el turisme?
-Fins els anys 60, gairebé tots algueresos parlaven català,
però va arribar molta immigració italiana. Els anys 70 es
va començar a recuperar i, actualment, el vol directe Girona-l'Alguer
ha ajudat molt. El turista català reivindica la llengua i això
es veu amb simpatia perquè sempre hem tingut simpatia cap als catalans.
També ajuda l'economia, però és molt més que
diners.
Jordi Mumbrú
EL TEMPS
18 DE MARÇ DEL 2008
VALLADOLID | AUDITORIO MIGUEL DELIBES HASTA EL 12 DE ABRIL
La cantante María del Mar Bonet presenta
35 dibujos y pinturas de sus viajes
Uno de los dibujos de María del Mar Bonet. (Foto:
J.M. LOSTAU)
Actualizado martes 01/04/2008 19:46 (CET)
J. T.
VALLADOLID.- 'La veu a la má. La voz en la mano'. Colores para
contar las historias que, por lo general, resuenan sobre un escenario. "Pintar
es cantar, no hay diferencias entre una y otra forma de expresión",
dice María del Mar Bonet, que desde el martes 1 de abril cuelga en
el Centro Cultural ‘Miguel Delibes’ una selección de 31 dibujos y
pinturas de pequeño formato, "apuntes" de sus viajes por Túnez,
Grecia, Marruecos o Sicilia.
"Pintar para mí es como escribir un poema, como observar enamorada
algo hermoso. La mano es una extensión de la voz", confesó
en la inauguración de la muestra la cantante, que el próximo
12 de abril se subirá al escenario del Teatro Experimental del ‘Miguel
Delibes’ para cantar dentro del ciclo 'Voces de ellas'. Carmen Paris, la
peruana Susana Baca y la artista saharaui Mariem Hassan completan el programa
dedicado a la música de raíz interpretada por mujeres.
Serenos atardeceres, verdes campos y playas de aguas tranquilas... Naturaleza
viva. Homenajes al poeta Palau i Fabra ya desaparecido. Emociones llevadas
a un papel. "La pintura forma parte de mi vida interior. Significa mirar
dentro de uno mismo y reflexionar", explicó junto a sus obras.
La cantautora de Palma de Mallorca recordó cómo a los 11
años, tras ganar un concurso de pintura y sentir por primera vez que
alguien reconocía su trabajo, inició un camino que nunca ha
abandonado. "Quise ser ceramista y pintora, y aunque me dediqué a
la música nunca dejé de dibujar".
El sol de su isla es el que ha guiado a la artista a la hora de expresar
sus emociones. "Me inspira la luz. Te anima a pintar. Siempre es el camino
de la pintura, y también el de la música aunque con otros acordes",
señaló María del Mar Bonet.
La exposición 'La veu a la má. La voz en la mano' permanecerá
en el Centro Cultural hasta el próximo 12 de abril. El horario de
visita es de lunes a sábado, de 10.00 a 14.00 y de 17.00 a 20.00 horas,
excepto los días 5, 11 y 12 de abril hasta las 21.00. Entrada libre.
VALLADOLID
CICLO MUSICAL 'VOCES DE ELLAS'
Maria del Mar Bonet, Carmen Paris, Mariem Hassan y Susana
Baca, en el 'Miguel Delibes'
VALLADOLID.- El Centro Cultural ‘Miguel Delibes’ abre sus puertas a
un nuevo ciclo musical que se desarrollará en el Teatro Experimental
en cuatro sesiones del 5 al 13 de abril, todas ellas a partir de las 21.00
horas. Es 'Voces de Ellas'.
La de una ilustre veterana de la canción de autor como Maria
del Mar Bonet. La de quien ha sabido renovar sin asustarse un género
como la jota desde la fusión, como Carmen Paris. La de quien trae
consigo los ecos del Sáhara Occidental, como Mariem Hassan, y de
su herencia afroperuana, como Susana Baca.
Será Carmen Paris la encargada de inaugurar el ciclo, el 5 de
abril. La cantante aragonesa, según informan en un comunicado los
responsables de 'Voces de Ellas', llegará a Valladolid con un nuevo
disco bajo el brazo, que verá la luz en los próximos días.
Se trata de 'Incubando', un trabajo grabado en Cuba que promete mantener
el espíritu abierto y ecléctico de los dos anteriores, 'Pa
mi genio' y 'Jotera lo serás tú', en los que renovó
el folclore de su tierra desde la fusión de estilos, como por ejemplo
el flamenco o los ritmos latinoamericanos.
El 11 de abril se subirá al escenario del Teatro Experimental
Mariem Hassan. Como Paris la artista saharaui sintetizó en su día
la tradición musical de su tierra, el haul, y la asumió para
renovarla desde la modernidad. En 2005 publicó su primer trabajo
en solitario, 'Deseos'.
Al día siguiente hará lo propio Maria del Mar Bonet.
Cuatro décadas dedicadas a la música contemplan a una cantautora
que, en su día, también sufrió la censura del franquismo
y que ha paseado los versos de, por ejemplo, Serrat, Robert Graves o Jordi
Guardans –en su último disco, 'Terra secreta'– por escenarios de
medio mundo.
Finalmente, el ciclo 'Voces de Ellas' concluirá el 13 de abril
con la participación de Susana Baca. Nombres como los del escocés
David Byrne –fundador de Talking Heads–, que la fichó para su sello
Luaka Bop, o los del artista y ministro de Cultura brasileño Gilberto
Gil y del guitarrista Marc Ribot –es reclamado habitualmente por Tom Waits
o Marianne Faithfull–, que participan en su último disco 'Travesías',
hablan de la calidad de la artista peruana.
Carmen París, Mariem Hassan, Bonet y Susana Baca
protagonizarán en abril el ciclo 'Voces de Ellas' en Valladolid
VALLADOLID, 12 Mar. (EUROPA PRESS)
Carmen París, Mariem Hassan, Maria del Mar Bonet y Susana
Baca protagonizarán durante el mes de abril el ciclo 'Voces de Ellas',
que se desarrollará en el Teatro Experimental del Centro Cultural
Miguel Delibes (CCMD) de Valladolid.
Según informaron a Europa Press fuentes de la Consejería
de Cultura, el primero de los conciertos, que tendrá lugar el sábado
5 de abril, tendrá como protagonista a la aragonesa Carmen París
mientras que la segunda cita será el viernes día 11 con
la actuación de la saharaui Mariem Hassan.
La cantante balear Maria del Mar Bonet será la tercera
figura del cartel del ciclo 'Voces de Ellas' y actuará el sábado
12 de abril en el mismo espacio aunque, además, entre el martes
1 de abril y el sábado día 12 la cantante acercará
al CCMD la exposición 'La Veu a la mà' ('La voz en la mano').
EN HOMENATGE
Transcrivim, per resumir el sentiment dels qui el vam conèixer,
la carta que Josep Tero -des del seu vessant de cantautor- escriu al Director
de l'AVUI (01-04-2008):
Carta del dia
A Salvador Escamilla, en el record
Va obrir la porta de la ràdio i la TV a la nostra llengua
amb aquelles cançons que al llarg dels 60 ens deien que érem
d'una cultura diferent de la que les escoles franquistes s'esforçaven
a fer-nos empassar..., i els matins a comarques haurien estat molt ensopits
sense el tremp amb què, a través de Radioscope -el seu programa-,
Ràdio Barcelona projectava una manera nova de cantar la quotidianitat
i el país.
Li agrairé sempre haver-me reforçat en la descoberta de
la unitat de la meva pàtria amb la divulgació que va fer
de tots els dialectes de què es compon la nostra llengua. El recordaré
sempre en l'afecte amb què ens obria la porta i el micròfon
del seu espai radiofònic a valencians, baleàrics, rossellonesos,
algueresos, nord-occidentals, i nord-orientals, com jo mateix.
Josep Tero, cantautor
Barcelona
10/4/2008 (14:27) - DOMANI IL COMPLEANNO DEL CIRCOLO FONDATO NEL 1988
Venti Folk al Regio
I Tenores di Bitti
Maratona di trenta artisti da tutto il mondo per festeggiare il locale
PAOLO FERRARI
TORINO
Si intitola «Venti di musica nostra» la maratona di suoni
popolari indetta domai sera dal Folk Club al Teatro Regio. Dove quel «venti»
sta a significare altrettanti anni di attività del circolo fondato
nel 1988 da Franco Lucà; ma anche brezza e aria fresca in arrivo nel
cuore della città da aie del Sud e valli alpine, paesi esotici e
terre d'esilio. L'appuntamento è alle 20,30, il biglietto costa 25
euro.
Il tamtam scatenato dagli organizzatori ha dato i suoi frutti, e nelle
tre ore di spettacolo si avvicenderanno sul palco di piazza Castello almeno
trenta artisti. In rappresentanza di una miriade di paesi, scene, generazioni
legate in qualche maniera al concetto di folk e al lavoro che il locale torinese
ha svolto in una piccola sala da sì e no duecento persone. Gli artisti
invitati al gala del Regio sono amici di Lucà e della sua équipe,
e hanno risposto all'invito per affetto; del resto, se un cast del genere
avesse applicato agli organizzatori il cachet abituale, il party non avrebbe
potuto raggiungere il prestigio e le dimensioni annunciati. È uno
dei segreti del Folk Club, ci suoni una volta e ti senti uno di famiglia.
Alla pari con gli altri, tanto che la locandina della serata allinea i protagonisti
all'insegna della massima umiltà, ovvero in ordine alfabetico, come
scolaretti.
Dalla A di Abnoba, giovani che nella sala di via Perrone hanno trovato
il trampolino giusto per lanciare la loro lettura disinvolta della tradizione
piemontese, alla T dei Tenores di Bitti, gruppo vocale così famoso
da indurre pochi giorni fa l'Unesco a proclamare il canto a tenore sardo
Patrimonio Intangibile dell’Umanità, le lettere scorrono tra realtà
locali e profili internazionali.
A questa seconda categoria appartengono Alfio Antico, Eugenio Bennato,
Flora McNeil & Maggie McInness, Iness Mezel, Joan Isaac,
Maria del
Mar Bonet, Giovanna Marini, Miriam Meghnaghi, le Mondine di Novi, Riccardo
Tesi, Rita Marcotulli, Pierre Bensusan, Sainkho Namtchylak, Stella Chiweshe,
Giorgio Conte, Elena Ledda, Miguel Acosta e Gianni Coscia. C'è chi
arriva da Asti e chi dallo Zimbabwe, sono rappresentati i canti delle risaie
e la canzone d'autore del Maghreb, fanno capolino il jazz, il blues, il cabaret
e la musica celtica, s'odono la lingua di Catalogna e ritmi del Vesuvio. Il
cartellone è completato da altri nomi assai noti in Italia, come Claudio
Lolli, Enzo Gragnaniello, Coro Bajolese, Bugo, Massimo Bubola, Mimmo Locasciulli,
Paolo Bonfanti, Roberto Ferri, Alkartasuna, Max Manfredi & Mauro Spiccio,
Roberto Ciotti, Silvio Peron & Gabriele Ferrero. Tutti insieme per festeggiare
una storia non solo torinese e non solo folk, in una notte irripetibile cui
hanno dovuto rinunciare a malincuore per altri impegni amici come Georges
Moustaki e Vinicio Capossela.
Lastricato di celebrità, il percorso del circolo è stato
costruito giorno dopo giorno da scoperte inattese, come i recital degli allora
sconosciuti Gianmaria Testa e Sergio Cammariere, come pure da colpi internazionali
degni dei grandi teatri, quali sono stati gli show dei Klezmatics, degli
Inti Illimani, degli Oregon o di Eugenio Bennato con suoi Taranta Power.
Nello scantinato sono sorti progetti ex novo, grazie all'incontro tra cantautori
e jazzisti, bluesman americani e musicisti rurali europei. E si continua
a mettere in cantiere idee anche bizzarre: la prossima riguarda Luca Barbarossa,
cantautore spesso transitato al Festival di Sanremo che il 15 maggio si
proporrà in via Perrone in un'inedita dimensione blues nata su misura
per Torino.
La vicenda del circolo è stata raccontata dallo stesso Franco Lucà
nel libro «Folk Club», edito nel 2006 da Libero di Scrivere.
www.radiocatalunya.ca
La veu independent dels Països Catalans
Notícies
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: SETMANA 25 D' ABRIL PER LA LLENGUA
17.04.2008 - 18:19
Des de 1998, l’Àrea de Dinamització del Servei de Política
Lingüística de la Universitat de València organitza cada
any la Setmana per la Llengua, tot fent-la coincidir amb la celebració
del 25 d’Abril. Enguany, com també en les darreres convocatòries,
està organitzada en col·laboració amb la Universitat
Politècnica de València.
L’objectiu d’aquesta setmana lúdica és doble: Fomentar l'ús
de la nostra llengua en els diferents àmbits i habituar els estudiants,
els professors i el personal d’administració i serveis a fer-ne un
ús normal en qualsevol àmbit de la seua vida, i donar a conèixer
i promoure els grups de música i de teatre, tant valencians com de
l’àmbit lingüístic que interpreten en català, reforçant
així les actituds de compromís amb la nostra llengua. L’oferta
d’activitats d’enguany inclou teatre i, per descomptat, els concerts d’autor
i de pop rock: Maria del Mar Bonet, Obrint Pas en acústic, Desgavell,
Pirat’s Sound Sistema, Sva-ters i Miquel Gil així com el teatre de
la companyia El Pont Flotant seran els plats forts.
AYUNTAMIENTO DE JEREZ
María del Mar Bonet presenta el domingo en el Teatro Villamarta
su concierto ‘Terra Secreta’
La artista participará el próximo martes en la presentación
del libro ‘Voz del Mar’, de Emilio Garrido
18 de abril de 2008. Las actividades que se incluyen en el ciclo Pasión
por el libro, cuentan el domingo 20 de abril con la presencia, en el Teatro
Villamarta, de la cantante mallorquina María del Mar Bonet, quien
a partir de las 21 horas ofrecerá el recital ‘Terra Secreta’, libro
de viaje que recorre la vida de la artista, a través letras de autores
como Joan Bibiloni, Ovidi Montllor, Guillem d’Efak o Joan Manuel Serrat.
Cantautora en lengua catalana, Bonet llegó a Barcelona en 1967,
donde empezó a cantar con Els Setze Jutges, formando parte del movimiento
de la Nova Cançó. Desde entonces ha realizado diversos conciertos
en diferentes puntos de Europa, Norte de África, Estados Unidos, Japón
e Iberoamérica, además de participar en el campo de la investigación
de nuevas formas artísticas.
En 2007 fue galardonada con la Medalla de Honor del Parlamento de Cataluña.
Entre sus discos cabe destacar: “A l’Olympia”, “L’àguila negra”, “Breviari
d’amor”, “El cor del temps” o “Amic, Amat”.
El concierto cuenta con trece títulos: La Terra Secreta, Dos anónims,
Sempre hi ha vent, La Rosa de l’adéu, Mai donis per finit, Cançó
de l’amor petit, Tanto com te cerc, Por una canción, Epitalami, Salónica,
La Dansa d’amor. Un exércit, y Blues en sol.
Además, el próximo martes, a partir de las 20horas, y en
Hotel Prestige Palmera, la artista participará en la presentación
del libro ‘Voz del Mar’ del que es autor el periodista y escritor valenciano
Emilio Garrido.
Igualmente, y dentro de la agenda del domingo día 20, último
de la Feria del Libro, a las 13 horas se llevará a efecto un
espectáculo de animación en la calle a cargo de Alminar Servicios
Culturales, que representará la obra “Sabios de Andalucía”.
Este espectáculo tendrá lugar en la plaza del Arenal.
http://www.uv.es/spl/v/activitats/setmana.htm
SERVEI DE
POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Setmana per la llengua
XI SETMANA 25 D'ABRIL PER LA LLENGUA
Del 21 al 25 d’abril de 2008
Des de 1998, l’Àrea de Dinamització del Servei de
Política Lingüística de la Universitat de València
organitza cada any la Setmana per la Llengua, tot fent-la coincidir amb
la celebració del 25 d’Abril. Enguany, com també en les darreres
convocatòries, l’hem organitzada en col·laboració amb
la Universitat Politècnica de València.
L’objectiu d’aquesta setmana lúdica és doble:
· Fomentar l'ús
de la nostra llengua en els diferents àmbits i habituar els estudiants,
els professors i el personal d’administració i serveis a fer-ne un
ús normal en qualsevol àmbit de la seua vida.
· I donar a conèixer
i promoure els grups de música i de teatre, tant valencians com de
l’àmbit lingüístic que interpreten en català, reforçant
així les actituds de compromís amb la nostra llengua.
L’oferta d’activitats d’enguany inclou teatre i, per descomptat, els concerts
d’autor i de pop rock. Les activitats estan obertes tant a la comunitat universitària
de la nostra Universitat i de la Politècnica (estudiants, PAS i PDI)
com per al públic en general. L’accés és lliure i gratuït
en tots els casos, amb la limitació imposada per la capacitat dels
llocs on es desenvolupen; excepte al concert de pop rock on l’entrada serà
gratuïta però caldrà presentar el carnet universitari
o la invitació corresponent.
Pel que fa a la música, cal destacar enguany la presència
(divendres 25 d’abril, 22.30 h, al Claustre de la Universitat, al carrer
de la Nau) del valencià Miquel Gil www.MiquelGil.com (amb la
Bandaband i les col·laboracions de l’Orquestra Àrab de Barcelona,
Krama, David Pastor, Ricardo Belda, Sole Giménez, Feliu Ventura...);
el qual, amb una llarga i meritòria trajectòria -bé
amb Al Tall i altres grups i actualment en solitari- amb més de 20
discos publicats, ha demostrat que s’ha guanyat un destacat i merescut reconeixement
dins la música folk internacional (ha actuat i triomfat arreu del
món: França, Anglaterra, Alemanya, Mèxic...), fent música
en català en aquest món globalitzat.
El ja tradicional concert pop rock (dijous 24 d’abril, 23.00 h, Sala El
Loco) comptarà amb les actuacions de tres destacats grups: els saforencs
Desgavell (www.desgavell.org): ritmes mestissos i ballables de reggae i ska,
sense perdre la contundència dels seus inicis punks; els barcelonins
de Sants, Pirat’s Sound Sistema (www.myspace.com/piratssoundsistema): el
primer sound en català amb ingredients de reggae, ragga, dancehall,
hip-hop i drum’n’bass, i els alcassers Sva-ters (www.svaters.com): una
barreja de rock clàssic, ska, jazz, rumba i reggae, entre d'altres...
L’altre plat fort d’aquesta Setmana per la Llengua és l’obra de
teatre que triomfa actualment: Com a pedres, de la companyia El Pont Flotant
(dimarts 22 d’abril, 20.00 h, a l’Escola de Magisteri Ausiàs March,
c/ Alcalde Reig, 8). Premi Max Aub al Millor Text dels Premis Arts Escèniques
de la Generalitat Valenciana 2007, nominada als Premis MAX Espectacle Revelació
2007, Millor Actriu, Millor Direcció i Millor Espectacle als Premis
Abril 2007, obra valenciana seleccionada per al Projecte Alcover 08. “L’obra
revelació del teatre valencià recent. Sorprenent, divertida,
entranyable”. Creada, interpretada i dirigida per Jesús Muñoz,
Pau Pons i Joan Collado (http://www.elpontflotant.com).
A més, al Paranimf de la Universitat Politècnica de València,
el dilluns 21 d’abril, a les 21.00 h, tindrà lloc el concert de Maria
de Mar Bonet, i el dimecres 23, a les 21.00 h, hi haurà l’actuació
d’Obrint Pas en acústic (amb alguns membres del grup). L’entrada serà
gratuïta amb la invitació que es recollirà a l’Àrea
de Promoció i Normalització Lingüística de la
UPV (www.upv.es/apnl).
PROGRAMACIÓ
Del 21 al 25 d’abril
CONCERT D’AUTORA
Dilluns 21, a les 21 h, al Paranimf de la Universitat Politècnica
MARIA DEL MAR BONET. GIRA 2008: TERRA SECRETA
Entrada amb la invitació que es recollirà a l’Àrea
de Promoció i Normalització Lingüística de la
UPV (www.upv.es/apnl). Capacitat limitada
EL NOSTRE AMIC JOAN AGUIAR, DES DE BRUSSEL·LES ENS ENVIA A
AQUEST CORREU:
Casal Català de Brussel.les - Sant Jordi
De: Aguiar Lopez Juan (Juan.AguiarLopez@eesc.europa.eu)
Enviado: miércoles, 23 de abril de 2008 12:04:06
Para:
Ei!
Sortim a El Periodico
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=503022&idseccio_PK=1007&h=
HEM ANAT A AQUESTA PÀGINA DEL PERIÓDICO I HI HEM TROBAT
AQUESTA INFORMACIÓ:
23/4/2008 LA PRESERVACIÓ A L'ESTRANGER DE LES TRADICIONS
DE CATALUNYA|CATALANS SENSE FRONTERES
El Casal Català de Brussel.les organitza cursos, tertúlies,
mostres de cine i un esplai infantil
• La històrica entitat va ser fundada per Macià el
1930, durant el seu exili belga
BRUSSEL.LES
Uns han arribat fa poc temps a Brussel.les, altres viuen a la ciutat
des de fa molts anys. Alguns han tornat un altre cop a Bèlgica i
altres han estat gairebé tota la vida a la capital belga. En són
uns 400, de totes les edats. Junts intenten mantenir vives les tradicions,
la cultura i la llengua catalanes lluny de la seva terra natal. Integren
el Casal Català de Brussel.les, una històrica entitat ciutadana
que ha experimentat una enorme revitalització els últims anys
gràcies al dinamisme i la dedicació d'un nodrit grup de socis.
Malgrat els escassos recursos financers, el Casal Català està
multiplicant les seves activitats per a totes les edats, des de cursos
de català fins a un esplai recreatiu per als més petits,
passant per mostres de cine català, tertúlies literàries,
el seguiment del Barça i la celebració de Sant Jordi, de
l'Onze de Setembre, de la revetlla de Sant Joan i de les tradicions nadalenques.
"El Casal vol ser el punt de trobada dels catalans residents a Bèlgica
i de totes aquelles persones interessades en Catalunya", explica Elvira
Ballesta, l'actual presidenta d'aquesta entitat. "Una de les nostres principals
limitacions és que no tenim un local propi", es lamenta.
Una llarga història
El Casal Català de Brussel.les va néixer el 1930, fundat
per Francesc Macià i Ventura Gassol durant el seu exili belga, mentre
les successives dictadures dels generals Miguel Primo de Rivera i Dámaso
Berenguer a Espanya conduïen la monarquia al precipici. L'entitat
va jugar un paper clau després de la guerra civil espanyola per
acollir nombrosos exiliats republicans, entre els quals figuraven el poeta
Josep Carner i el general Frederic Escofet.
En la dècada dels 60, el Casal Català també va servir
per agrupar els nous immigrants econòmics, que, alliberats del jou
franquista, van consolidar el caràcter marcadament polític
de l'activitat de l'entitat fins a l'arribada de la democràcia. Amb
l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea (UE) i la presència
a Brussel.les de representacions de totes les grans empreses internacionals,
va arribar una nova generació d'immigrants catalans: eurofuncionaris,
professionals, gestors empresarials, estudiants i cònjuges de parelles
de nacionalitat mixta destinats a Bèlgica.
Una de les noves activitats de més èxit del Casal Català
és l'esplai, en què participen de manera regular aproximadament
30 nens d'entre 4 i 11 anys i que es desenvolupa quinzenalment els diumenges
a la tarda en un local llogat. "La iniciativa va sorgir d'un grup de mares
fa quatre anys durant una botifarrada. Volíem organitzar alguna
cosa perquè els nens poguessin jugar junts i també poguessin
parlar en català", explica Dolors Bofarull, una de les seves promotores.
"Al principi van començar tres famí- lies", recorda.
Sant Jordi
"A més de cantar i jugar, l'esplai serveix perquè els nens
descobreixin les principals tradicions catalanes i aprenguin una mica de
geografia a través d'un follet que recorre les diferents localitats",
destaca Núria Borràs, una altra de les responsables de l'esplai.
Diumenge passat va ser la llegenda de Sant Jordi la que va dominar l'activitat
dels nens, que fins i tot van representar disfressats per torns l'alliberament
de la donzella presonera del drac per part del valent cavaller. Amb motiu
de Sant Jordi, el Casal encarrega a la llibreria Punto y Coma, situada
molt a prop de la Comissió Europea, una àmplia varietat de
llibres en català i després distribueix roses i copes de
cava entre tots els compradors.
La revetlla de Sant Joan és un altre dels actes més populars.
"L'any passat hi van assistir més de 100 persones. No hi va haver
petards, ni foc, ni coets, perquè està prohibit a Brussel.les,
però no hi van faltar la coca, el cava i el ball", recorda Elvira
Ballesta. Vestir de català el Manneken-Pis l'Onze de Setembre i el
cagatió nadalenc per als nens són altres de les activitats
anuals clàssiques, igual que les calçotades i les castanyades.
La Penya Blaugrana del Casal també vesteix cada any el Manneken-Pis
amb la samarreta del Barça el dia 20 de maig, com a commemoració
de la Copa d'Europa del 1992, i segueix amb passió els partits de
futbol i bàsquet des del bar Monkey Bussines. Quan el partit es juga
a prop de Bèlgica i si el club no els deixa sense entrades, es desplacen
tots junts fins a França, Alemanya, Holanda o la Gran Bretanya per
poder aclamar junts el seu equip favorit.
AMICS
DE MARIA DEL MAR BONET 
