AMICS DE MARIA DEL MAR BONET
ASSOCIACIÓ

---

Recordeu que si voleu formar part com a associats del nostre grup d'amics, ens ho heu de comunicar al nostre correu electrònic: bonetamics_ppcc@hotmail.com
També si voleu comunicar-vos amb nosaltres per a qualsevol qüestió.

ATENCIÓ ! ! !

Demà dimecres, dia 29 de gener, Quilapayún actua al Palau de la Música. La Maria del Mar Bonet els acompanyarà en dues cançons.

CALOMA és el nom del nou espectacle de la Maria del Mar.

Anem fent boca...

  «Maria del Mar Bonet ha basat sempre el seu repertori en el cançoner popular de les Illes, que no ha deixat mai de cantar. Ha musicat les seves pròpies lletres, els poemes d'autors diversos (de Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Jordi Guardans) i les seves cançons d'altres cantautors (Theodorakis, Jackson Browne o Gabriel Sopeña). Considerada una  de les millors veus d'Europa, la investigació l'ha dut a endinsar-se pels camins de la música popular mediterrània. En un mestissatge enriquidor, les seves cançons barregen ritmes i sensibilitats d'arrel tradicional i contemporània d'arreu del món. "M'agrada -afirma- tot el que soni a mediterrani, però estic oberta a totes les cultures".»

  A continuació es reprodueixen les següents paraules de la mateixa Maria del Mar:

  «Una de les meves pretensions de sempre és conèixer a poc a poc totes les cançons de la Mediterrània, ja sé que totes no les podré conèixer mai, ni que visqués set vides, però ho intentaré sempre, perquè en començar cantant cançons de Mallorca i de Menorca em vaig adonar que hi havia arrels comunes en moltes cançons que he anat escoltant, no només a la nostra més pròxima Mediterrània, sinó també més i més enllà. Jo pertany a la cultura i civilització mediterrànies. La meva ciutat de Palma l'he trobada per camins i racons de Venècia, de l'Alguer, de Nàpols, d'Atenes, d'Istambul i de Tunis; i sé que m'estim tots aquests ports de mar perquè vaig néixer en aquesta ciutat devora mar» (Ma. del Mar Bonet)

Extret del quadern del TNC on s'anuncia aquest nou espectacle.

AMB GALÍCIA

PAÍS VALENCIÀ

Amb els amics de Canal 9, amb els catalans del sud, NO A LA PRIVATITZACIÓ!

ATENCIÓ!

JA SÓN A LA VENDA LES ENTRADES PER ALS CONCERTS AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA.

24-02-03

PREMI

En Yanni Munujos, mànager de la Maria del Mar, ens fa arribar la notícia d'un altre premi. Es tracta del que atorga l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya ARC, amb la col·laboració d'un jurat de professionals de la música: Premi ARC a la trajectòria artística.

L'hi serà lliurat el proper 27 de maig a Barcelona.

FELICITACIONS PER A ELLA I PER A TOTS ELS QUI FAN POSSIBLE EL SEU CAMÍ MUSICAL!

ENHORABONA A TOTS PER LA BELLESA DEL SEU CANT!

A TOTS ELS ASSOCIATS "AMICS" MISSATGE DES DEL CANADÀ bonetamics_ppcc@hotmail.com         Para :               bonetamics_ppcc@hotmail.com         Asunto:               ESTIMATS AMICS         Fecha :               Sat, 08 Feb 2003 19:34:31 -0500   Estic al Canada fent una gira de quatre recitals. Comencem el dia 12. Encara Capgirada pel jet - lack, m'he assegut davant la pantalleta per enviar-vos un record. Fa un fred que pela i per tot hi ha un pam de neu. M'ha escalfat molt  veure els vostres comentaris, no mel's mereixo.   Espero que no us canseu de tanta Bonet. Despres de Canada ens espera Holanda i Belgica. Cap el 27 tornem a casa. Ja fa temps que estem preparant els recitals CALOMA. Desde Mallorca a l'Alguer amb el Cor cantiga i noves cancons amb moltissimes ganes de que us agradi com a nosaltres. (Perdoneu les errades ortografiques pero estic en una maquina americana que no sap massa Catala). Despres e farem un disc, pero aixo ja es una altra historia . Us envio a tots una abracada molt gran i un peto especial per la Merce i el Ramon.   Vostra,   Maria del Mar.

Extraiem del diari AVUI un parell d'articles de la Isabel-Clara Simó, del 27 de febrer i l'1 de març, respectivament:

DICTADURA

No ens penséssim pas que els atacs a la llibertat d'expressió són puntuals, sinó genèrics. La mateixa administració Bush té en aquests moments la premsa en situació d'inèdita vigilància; en cas de guerra, les ordres sobre la informació han acabat amb el que hom anomenà el somni americà, en tant que paradís d'oportunitats i de llibertats.

A l'Estat espanyol la cosa està agafant el to d'una dictadura, eliminant els mitjans d'expressió en euskera, posant sota sospita les ikastoles i tancant tavernes: tot allò que sigui basc, en tant que entenen -ho entenen els del PP!- que ser basc i ser espanyol és incompatible. Però l'embat és més ample; ara mateix, al País Valencià els periodistes estan  desesperats, intentant salvar la televisió, una televisió tan parcial i obedient com vulgueu, però lligada, per imperetiu legal, a la seva condició d'ens públic. Doncs bé, la Generalitat del PP ha decidit privatitzar RTVV. Primer van ser els mateixos empleats, però de seguida s'hi va sumar tota la professió i tots els polítics, excepte els del PP, clamant contra una arbitrarietat impossible de justificar. Hi ha hagut manifestacions, s'hi ha creat una Plataforma, i el govern fa el sord a les legítimes preguntes a les Corts sobre a qui afavoreix aquesta privatització i quins grups empresarials en sortiran beneficiats, d'una propietat que és del poble valencià.

No sols això: diumenge passat, hi va haver una concentració -poc concentrada, tot s'ha de dir- defensant la valencianía del Pla Hidrològic de Madrid; la iniciativa, d'uns pocs, ben pocs, agricultors de la dreta de tota la vida, s'ha vist magnificada pel govern, que hi ha abocat els recursos públics necessaris per fer una campanya en què s'insisteix que els bons valencians diuen sí al Pla Hidrològic, i que si estàs en contra ets un catalanista. A sobre, i segons dades del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, només el 24% dels alumnes reben ensenyament de la seva pròpia llengua. Així doncs, el 76% són analfabets en aquella llengua que la Constitució diu que l'Estat ha de protegir.

Per acabar-ho d'adobar, Rodríguez Ibarra, president d'Extremadura, ha proposat que s'eliminin els partits nacionalistes no espanyolistes. No diu res de passar-los per la cambra de gas ni d'empresonar-los. Només vol que sigui  eliminats. Diu que formen part de l'eix del mal. De naixença.

MALSON

Crec que estem patint un problema d'anticipació: triomfants i incontestats, alguns líders mundials han arribat a la conclusió que el pensamiento único ja és un fet, l'aldea global l'única manera civilitzada de viure, la població, no contaminada per ideologies adverses, un ramat de bens, i el poder,  un cop travessat el tràngol d'unes urnes a mida, absolut i impune. Per això, i com s'havia fet tota la vida, ningú no s'ha cuidat de vestir el llop de corder. Quan han vist que el carrer esclatava d'indignació, s'han afanyat a buscar la disfressa de corder -per carnestoltes, és fàcil (fora de carnestoltes, també)-, i ara la disfressa no encaixa, els ve baldera o estreta, amb el resultat que el llop ensenya l'orella. Mirem Bush, en primer lloc: ara promet democràcia a la zona d'Iraq, oblidant que el seu pare la va prometre per a Kuwait, i dir-li a aquella autarquia una democràcia no val ni com a llicència poètica; també ho va dir d'Afganistan, ofegats ara pel tràfic de drogues i per les lluites internes. També promet un Estat palestí; per què s'ha esperat fins ara? No serà a canvi de la docilitat àrab en aquesta guerra immunda? És igual com el que el germà de Bush va prometre en terres espanyoles: beneficis magnífics. L'opulència. Que lligarem gossos amb llonganisses.

El costum està tan estès, que Mariano Rajoy parlava de "hilillos" de fuel en el Prestige, Acebes parla de sospites químiques desmentides pels laboratoris retenint així innocents a la presó pel lleig pecat de ser magribins, Álvarez Cascos fracassa estrepitosament amb un AVE que deu ser gavina voladora, alhora que esquiva responsabilitats tot apel·lant a la coneguda excusa del sabotatge. Per acabar-ho de reblar, Aznar es passeja pel món parlant de pau, provocant riallades del personal.

Les conseqüències de tot plegat, però, podrien ser a favor del PP, a jutjar pel darrer article de Salvador Cardús, que m'ha deixat feta un nyap, tot i que diu que es tracta d'un malson. Doncs l'amic Cardús me l'ha encomanat i aquesta nit he somiat Aznar desfilant per la Diagonal, entre Jiménez de Parga i Rodríguez Ibarra -que per fi s'ha afiliat al PP- proclamant a crits que queda prohibida la sardana i que tots els ciutadans d'este rincón de España estan obligats a ballar el chotis cada matí de 7 a 8 a la porta de sa casa. I ai!, sent aplaudit per un bon nombre de catalans. I veges aquest cop on fuges...

ATENCIÓ:

La Maria del Mar Bonet serà al programa d'en Josep Cuní "Coses que passen" diumenge 23 de març a la nit. NO US HO PERDEU!

Així acabava la Maria del Mar els concerts de Raixa i així acaba, també, Caloma, amb la Jota Marinera.

Així volem començar nosaltres una passejada pels diaris que hem pogut recollir, que s'han fet ressò dels concerts al TNC. Aquests concerts van començar dijous i acabaran demà, diumenge. Avui un bon grup d'"Amics" serem a les primeres files, com els soldats de l'exèrcit de pau de Jordi Guardans.

Del suplement del diari AVUI del diumenge 23 de març:
...
-Persisteix la idea, però, que cantar en català tanca portes.
-Encara hi ha molta gent que em pregunta si quan vaig per aquests països canto en català. ¿Doncs com volen que canti? Molts d'aquests consideren que cantàvem en català perquè estàvem en contra de Franco, i no volen entendre que era Franco qui estava en contra nostra. Des del seu raonament, una vegada mort Franco ja podíem cantar en castellà, i segueixen sense entendre que una l'únic que fa és el més natural del món: expressar-se en la seva llengua.

-On són, doncs, les limitacions?
-És una cadena molt llarga de responsabilitats que comença per nosaltres mateixos. Hauríem de ser molt més fenicis i saberobrir els nostres productes a l'exterior. Sempre hi ha aquella sensació que no ens entendran o que no agradarà. Els mitjans de comunicació tampoc estan per la feina. Si com a criteri de programació la base només són les estadístiques d'audiència, és clar que la cultura no hi té cabuda.

-Què impedeix l'existència d'una aposta decidida per la cultura catalana?
-Estem massa carregats de pors i de complexos estranys. Sembla que anem trepitjant ous, amb por de trencar-losi molestar els veïns, sense importar-nos que s'incompleixin lleis i que la nostra llengua tingui cada vegada més un rang de segona. Va haver-hi un temps que cantar en català era un valor afegit, però ara sembla que estigui devaluat per la mateixa gent del país. És surrealista.
...

De LA VANGUÀRDIA del diumenge 23 de març:

...
"Canto com sempre però ara triomfo fora perquè diuen que és world music"

-Quina és la seva utopia?
-Que en el Mediterrani es comerciï més, s'intercanviïn idees necessàries, creatives. Aquí fem moltes coses, de teatre, cinema, música, arts plàstiques... però no compartim res. Si Ramon Llull anava tant a Tuníssia no era per a fer turisme, sinó perquè entre Mallorca i el Magreb es comerciava moltíssim. Hauríem de seguir fent-ho.

-En els seus recitals assistirem al retorn de Lautaro Rosas. Per als qui tenen memòria és tot un esdeveniment.
-Va ser ell qui en els anys vuitanta va decidir deixar de treballar amb mi. Li vaig preguntar no fa gaire si li venia de gust tornar i, sorprenentment, va dir que sí. Crec que formem un bon tàndem.

LES NOVES CANÇONS, COMENTADES UNA A UNA

"TONADES DE TREBALL DE SEGAR" És una tonada mallorquina de camp, una autèntica preciositat. Feliu Gasull ha fet un esplèndid arranjament per a la Coral Cantiga.

"CÀNTIC DELS CÀNTICS" Parteix de la traducció que va fer Jacint Verdaguer del "Càntic dels Càntics del rey Salomó". El que és interessant de Verdaguer no és la traducció en si, sinó les bellíssimes pàgines evocadores que ell mateix va escriure sobre aquells hermosos passatges i tota l'època, així com també sobre Santa Teresa i Sant Juan de la Cruz.

"DANSA D'AMOR" Un dels temes que apareixen en el darrer disc de Toti Soler. Sóc una admiradora seva, total. És un tema escrit pel rey Dionisio de Portugal.

"SALÒNICA" L'he cantada alguna vegada però no està enregistrada. La va escriure gabriel Sopeña fa alguns anys i em va semblar idònia per a aquesta temàtica viatgera.

"PAÍS SECRET" És un homenatge a Robert Graves. El meu pare era amic seu i el tinc mitificat. Graves és un gran poeta, i emanava una protecció sobre tot el que l'envoltava. La música és de Jay Ansill, un fan meu que vaig conèixer a Filadèlfia i que és profund coneixedor de Graves.

"PER UNA CANÇÓ (YIA ENA TANGO)" La signa Jaris Alexiou, una cantant grega molt famosa a la resta del món; és lamentable que mai hagi vingut a cantra a Espanya. És una de les poques composicions que he escrit i narra un amor clandestí.

"MONS A PART" Parla d'un amor especial, entre el món afgà i el nordamericà. Oportú, no oportunista.

"LLUNA DE PAU" El seu missatge no invita a l'equívoc.
...

Del diari AVUI del dijous 27 de març:

...
També hi ha una cançó de Bruce Springsteen, oi?
Sí, és un dels temes nous que Springsteen va escriure sobre la guerra de l'Afganistan i que es titula Mons a part. És una història d'amor, molt crua, de dos amants que teixeixen un pont entre la cultura oriental i l'occidental. La cançó diu que sense amor, respecte i admiració dificilment les cultures podran apropar-se i superar els odis que les separen, les venjances i les guerres, que hauríem d'eradicar d'aquest món en què vivim.

Una cançó de guerra per a temps de guerra...
És que hi estem immersos i no ho podem obviar. Com tothom, els cantants necessitem expressar el que pensem, tant al carrer com dalt de l'escenari. Per això una part del recital farà referència a la pau.

Des de fa anys s'ha erigit en la veu d'una Mediterrània unificadora.
És que el nord, sense el sud, no pot viure. Tota la cultura mediterrània està feta d'aquest mestissatge intens. Cal recuperar el comerç a la Mediterrània, en el sentit fenici de la paraula, intercanviar productes i muntar empreses que donin llocs de treball. Si no hi ha una intercomunicació comercial és molt difícil pensar en aquesta utopia que jo tinc d'intercanvi cultural. Jo no puc obviar que formo part d'una Mediterrània mestissa des que vaig començar a cantar i a estudiar música tradicional de les Balears i del nord d'Àfrica i de com ens va influir.
...

La cançó segueix tan maltractada com sempre?
Més. No s'ha fet res de veritat entorn de la cançó ni de la música d'aquest país, i els mitjans audiovisuals nostres tampoc no hi dediquen cap programació. Si hi hagués un canvi de criteri cultural dins del govern d'aquest país en què vivim possiblement funcionaria. Però mentre sempre mirin el que ve de fora i hi hagi tan poc xovinisme per les nostres coses és molt difícil.
...

De EL PERIÓDICO del dijous 27 de març:

Maria del Mar Bonet tira l'àncora durant quatre dies al TNC

A Maria del Mar Bonet, una cantautora permanentment ancorada al Mediterrani, li agrada titular els seus poemes, discos i espectacles amb termes marins. L'últim, Caloma -paraula mallorquina amb què s'anomena la longitud de cadena que s'ha deixat anar per ancorar-, ha estat concebut com "un viatge" que després de quatre dies al Teatre Nacional de Catalunya - a partir d'avui i fins diumenge- seguirà la seva ruta cap als ports de Cadis i València...

RECOMANEM:

Al Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107), a les 8 del vespre d'avui, dos d'abril del 2003:
Trio Sàssia: Olvido Lanza (violí), Feliu Gasull (guitarra), Dimitri Psonis (percussions).
Escoltarem música popular de diferents regions i països de l'Orient, música otomana, melodies nord-africanes que s'enllacen amb la tradició clàssica i popular espanyola. El resultat és un repertori de gran contingut rítmic interpretar des d'un prisma contemporani.

TV3

La nit del diumenge al dilluns, a les 00'15, TV3 retransmet el concert Caloma. Des de Mallorca a l'Alguer.

Una persona del grup s'ha encarregat de fer arribar la seva queixa a TV3 i a la bústia d'alguns diaris per l'horari de retransmissió del concert així com del seu contingut, escapçat, censurat, malmès. Esperem que en algun moment tinguin la delicadesa de retransmetre'l en la seva totalitat i a una hora decent.

El diumenge, 27 d'abril, un grup d'"amics" vàrem assistir al concert que la Maria del Mar feia a Figueres i vam aprofitar per felicitar-li el seu aniversari. Va estar molt amable amb nosaltres i des d'aquí li ho agraïm.

També la volem felicitar en nom de tots els que no hi van poder ser:

Maria del Mar,

PER MOLTS ANYS!

Que tinguis un llarg viatge i puguis tirar l'àncora, amb salut i èxits, a tots els ports que desitgis.

Maria del Mar Bonet edita "Lluna de pau", un disc benèfic i solidari amb el poble iraquià per recordar les víctimes de la guerra i per "no oblidar que la música és un instrument en favor de la pau". Tots els guanys obtinguts amb la venda del disc senzill, que conté "L'exèrcit", de Jordi Guardans, "Lluna de pau", un poema de la pròpia Maria del Mar i "Què volen aquesta gent", amb la Coral Cantiga, i que es vendrà a un preu aproximat de 5 €, estaran destinats a tasques d'ajuda humanitària a l'Iraq.

Demà, dia 10 de maig, de les 10 h. a les 20 h., se celebra al parc de la Ciutadella la festa dels 10 anys d'Enderrock. Arrossada popular i cercaviles. També se celebren 35 anys del concert històric (maig del 68) del Grup de Folck al mateix espai. Entrada lliure per a tots els públics. La Maria del Mar hi cantarà amb Manel Camp cap a les 7 de la tarda.

SI ESTEU INTERESSATS EN EL VIATGE A NAXOS, MIREU EL REQUADRE BLAU QUE HI HA MÉS AMUNT.

"Amagada" en una noteta al diari Avui, hem trobat la notícia (que ha estat a punt de passar-nos per alt), de l'homenatge que dimarts dia 27 van fer a la Maria del Mar per la seva carrera, els promotors dels premis ARC. Enhorabona, doncs, per l'homenatge!

ATENCIÓ!  Aquest és el cartell que anuncia a Tòquio l'actuació de la Maria del Mar. Des d'aquí li desitgem que sigui tot un èxit. Vaja, segur que ho serà!

Ens fem ressò del comentari que fa Ignasi Riera en el darrer dels seus habituals articles a l'AVUI "Veu en off" (del dia 6 d'aquest mes de juny) on manifesta que Raimon, Maria del Mar Bonett i Lluís Llach, entre d'altres, fan més que l'Institut Ramon Llull per donar a conèixer tant el català com els Països Catalans. Pensem que, en general, totes les Institucions podrien fer més en aquest aspecte.

Hem penjat fotografies noves a l'apartat "Petita estança". Esperem poder-ne penjar més, properament.

Amb el títol 15 altres veus -15 són les edicions que porta el festival Altaveu de Sant Boi-, i sota la batuta artística de Joan Albert Amargós, l'Altaveu reunirà, el dissabte 13 de setembre sobre l'escenari de la plaça de l'Ajuntament, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Sisa, Manolo García, Gerard Quintana, Lluís Gavaldà, Mayte Martín, Miquel Gil, Pau Riba, Roger Mas, Pomada, Miqui Puig i "dos noms més encara per anunciar", segons va desvelar Albert Puig, director artístic del festival. Cada artista oferirà una versió d'un tema triat per ell, cançons que de moment es mantenen en secret.

Aquesta informació ha estat treta del diari Avui del dia 4 de juliol del 2003.

Serà el dissabte 13 de setembre, a les 22 h.

UNA PETITA JOIA DE L'IGNASI RIERA

Del diari Avui del 6 de setembre del 2003: VEU EN OFF

LLACH A VERGES

Aquesta nit, Lluís Llach, el noi de Verges, actuarà a Verges. Hi aniré, naturalment. Perquè em sorprèn la joventut renovellada d'un Llach que parla sense pèls a la llengua, que defensa causes perdudes i que sap de música. Sobretot, però, aquest cop hi aniré perquè Lluís Llach voldrà ser profeta a la seva terra, on el pare va ser metge i alcalde, on la mare, mestra d'ofici, animava els seus fills a aprendre música, on la senyora Margarita feia de perruquera, on... Sempre m'havia admirat el sentiment alcoià d'Ovidi Montllor, com  m'admiren encara sentiments idèntics de la meva col·lega del pis de dalt, Isabel-Clara Simó. I que tot un Raimon, a qui ningú no discuteix el títol de primus inter pares, sigui el cantant de Xàtiva. I el mallorquinisme de Maria del Mar Bonet, illa que un tal Jaume Matas, doctorat en ignoràncies encadenades, ara vol castellanitzar. Va ser Raimon qui ens ensenyava a repetir que qui perd els orígens perd la identitat. I jo que he viscut en un racó de Catalunya on eren i són dominants les memòries d'origen andalús he reivindicat tothora el dret legítim a la nostàlgia. Als valors melòdics de Lluís Llach, al seu sentiment de persona enamorada del mar i dels drets del cos, hi haurà, aquest vespre, un valor afegit (sense IVA!), quan ens canti cançons que ens recordin que "el meu país és tan petit...". ¿Puc acabar dient que només serem universals si som d'un localisme tan devot com obert a tots els horitzons?

UNA DELICADESA DE LA PILAR RAHOLA

Del diari Avui del 18 de setembre del 2003:  DIÀLEG

Cadaqués com a escenari que recorda la grandesa dels seus poetes
Ciutadà poeta, salut!
Sa Plaça és petita, com arraulida, gairebé tímida en el paisatge dolç que l'amoroseix. Algun ajuntament normalitzador que s'inventa noms, li ha posat un rètol, "l'Estrella", però la memòria del poble sempre l'ha anomenada Sa Plaça, així, sense atributs, nua dels accents que no necessita, única en el seu gènere. No hi bufa la tramuntana. És un d'aquells escassos espais calms en el Cadaqués que venteja, quan Cadaqués venteja. Hi té un porxo que és com una poesia bella, ell tot sol, de bonic que és. Dos camins empinats, llambordejats amb la pedra seca, de cantell, que sàviament varen inventar els cadaquesencs antics per tal de no relliscar els dies de pluja, la fereixen en el centre. Al darrere, la subtil mirada del mar, com una espurna de blau, acomiadant-la. ¿Hi podia haver espai més delicat que aquest, per llegir poesia? Una plaça tímida, sense altra grandesa que la seva fràgil harmonia, closa en el seu anonimat, bellíssima. Lentament, com en una cadència, Sam Abrams va cridant els noms propis que avui, en extraordinària sobrecàrrega creativa, omplen i atabalen la petita placeta. I un a un van pujant a l'estrada per llegir el poema escollit. La veu fonda de la Marta Pessarrodona, la imponent dignitat d'Antoni Puigverd, la punyent humilitat de Jordi Pàmies, la dolcesa de Ricard Creus, la provocativa apel·lació de Vicenç Altaió, la saviesa de Francesc Parcerisas... Tants! tants poetes junts que sembla que ofegui, poc avesats a condensar, en tan poc espai i temps, tanta grandesa. L'excusa no podia ser cap altra, a Cadaqués, que la que és, homenatjar dos mestres, Carles Riba i Clementina Arderiu. En el camí de l'homenatge, dos noms més hi pengen com un recordatori precís i incisiu: Rosa Leveroni i Quima Jaume. Quatre poetes en la memòria poètica, i desenes de poetes en el petit marc físic que acompanya el record. Amb ells la poesia, per dues hores, senyora del temps i de l'espai.
M'agradaria transcriure el cúmul d'emocions, estranyes, insolents, contradictòries, que varen acompanyar la meva ànima d'oient privilegiada aquella tarda de dissabte. A la falda hi seia el Noè, el meu fill d'onze anys, neguitós de tanta poesia, vagarejant entre jocs i atzars, de tant en tant rebel de tanta quietud, de tant en tant sorprès. Has entès res? He entès que són molt pesats els poetes... Però? Però diuen coses...
Les coses que diuen... "I si la mort no és sinó un son indefens / sota l'ona voluble del temps, que t'engolia, / nàufrag atònit...", Carles Riba. "Qui ens ha afollat la primavera / no té perdó...", Clementina Arderiu.
Puja a l'estrada una poeta que m'agrada molt, la Cèlia Sànchez Mústich -"Si pogués tornar a aquell temps / recolliria, amb desfici, la moneda petita / que em deixessin les hores"- i la miro, distant i còmplice. Els poetes són gent estranya, rotundament humils i alhora tan altius, tan esquerps, llunyanament situats en la talaia de la seva sensibilitat feridora. Habitants de l'ànima compartida, però des d'una ànima singular. La poesia és humil, per molt que la vanitat conformi l'aventura poètica tant com conforma qualsevol creació artística. No conec cap altre expressió sensible més humil que aquesta. Serà escrita per pocs. Serà llegida per pocs. Interessarà poques pàgines de diari, si n'interessa alguna. Durarà poc als aparadors de les botigues, si arriba algun dia a tenir-ne l'honor. Seran pocs els crítics que n'ocuparan les hores, massa atrafegats amb gèneres més lluïts. I si alguna hora és atiadora de consciències, seran poques les consciències que se sentiran apel·lades. Pobre la poesia, pobres el poetes, més enllà de les moltes feines a què s'obliguen, pobre la influència que exerceix damunt nostre. I tanmateix... quina rica pobresa!
Les coses que diuen... "Jo porto dintre meu / per fer-me companyia / la solitud només. / La solitud immensa / de l'estimar infinit / que voldria ésser terra / aire i sol, mar i estrella / perquè fossis més meu / perquè jo fos més teva". Rosa Leveroni.
Les coses que diuen tronen a l'interior dels murs vells de Sa Plaça, malgrat que alguns xiuxiuegen més que no llegeixen. De sobte tinc la impressió que tot allò té molta força, que el que passa en aquell espai clos i perdut no és aliè al món, que el món contempla els poetes altius que avui, insolents, li xisclen poesia. Però els miratges ingenus duren en la mesura en què volem que duri l'engany, i sé molt bé que allò que està passant, tan bell, tan punyent, tan emotiu, no interessarà a ningú. Ni tan sols interessarà al mateix poble, avui absent de la placeta perduda, rialler de festa major amb activitats menys subtils, més assequibles. Poca propaganda per a un acte tan estrany. De fet, cap propaganda. per a què? L'economia municipal és llesta com la llima i sap d'interessos públics. Estem sols? Segurament, més o menys, som els que som. Uns l'escriuen, els altres la llegim, cercle tancat sense perfecció possible. I tanmateix, quan trec el cap de la placeta, i acomiado els amics, i encalço pare i filla, perduts pels carrers estrets, i contemplo el bell poble dels ancestres que m'acull, la seva gent adelerada, allò que l'amoïna, allò que la motiva, la vida que flueix, quan contemplo i em contemplo, res no m'ho imagino sense poesia. No és que fóra pitjor el món sense l'aguda sensibilitat que extreu mots i música del ferro fred, talment una forja. És que no fóra. la Poesia no explica el món. El construeix.
Les coses que diuen... "Avui et queda el gust de molts camins / fressats a l'horabaixa / i el tast dolcíssim de fruits prohibits. / Ja res t'és aliè. / Tens la certesa d'ésser sols humà". Quima Jaume.

Ens informen des de l'Argentina que al Centre Català de Rosario el mes d'octubre és el mes de la Maria del Mar Bonet. Entre altres coses es projectaran vídeos i més endavant ens donaran notícia de com han anat les diverses activitats realitzades per un "grupo de persones embrujados por la voz de Maria del Mar".

No cal dir que des d'aquí ens ajuntem a la seva celebració i desitgem als amics argentins un bon gaudi de la música mediterrània de la Maria del Mar.

Us fem saber que la nostra web ha estat inscrita al directori de webs de BalearWeb. Així, doncs, la nostra pàgina pot ser visitada des de l'adreça http://www.balearweb.com

Hem pogut escoltar l'arrenjament que Mesclat ha fet de la cançó amb lletra de Lluís Serrahima i música de la Maria del Mar "Què volen aquesta gent". Juntament amb la versió que en va fer la Coral Cantiga i amb la de Quilapayún, fan d'aquesta cançó un tema popular de la cançó catalana. En felicitem als autors.

PREMI

El dia 24 d'aquest mes d'octubre la Maria del Mar viatjarà a Sant Remo per tal de recollir el premi Tenco amb que ha estat distingida. També hi farà un concert.
Felicitats pel premi i molts èxits!

Tenim els ulls i el cor plorosos. Aquesta matinada, sobtadament, en Manuel Vázquez Montalbán ha mort, després d'un inesperat atac de cor. Avui el nostre país petit també plora.

18 d'octubre del 2003

CONCERT COMMEMORATIU del naixement d'Amnistia Internacional de Catalunya.

Data: 26-11-03
Hora: 21'30 h.
Preus: de 6 a 30 €
Lloc: L'Auditori
Adreça: Lepant, 150 - Barcelona
Telèfon: 93 247 93 00

En l'acte hi participaran: Carlos Núñez, Enrique Morente, Gerard Quintana, Gossos, Jaume Sisa, Javier Álvarez, Joan Manuel Serrat, Kiko Veneno, Lucrecia, Luis Eduardo Aute, Lluís Llach, Luz Casal, Maria del Mar Bonet, Miguel Ríos, Nino Galissa, Pasión Vega, Quimi Portet i el pianista Manel Camp, entre d'altres.
També hi participarà Manuel Casanovas, fundador d'Amnistia a Catalunya.
La presentació correrà a càrrec d'Antoni Basses, Carles Flavià, Elisenda Roca, Joan Barril, Joel Joan, Manel Fuentes, Marta Cáceres, Ramon Pellicer i Xavier Grasset.

De les illes ens arriba un clam del qual nosaltres ens fem ressò: ENS PODEM QUEDAR SENSE TV3

Manifest per impedir-ho:

       Benvolguts companys i companyes:

       A la plana web http://www.ocbweb.org/index.php podeu signar un manifest en favor de què la televisió autonòmica de les Illes Balears sigui en Català.

       La proposta del govern Matas és que sigui en bilíngüe (p. e. Canal 9) i molt probablement per damunt dels canals de la Televisió de Catalunya. Si no ens movem aviat, tendrem una merda de tele (p. e. Canal 9) i el que és pitjor ens quedarem sense veure TV3 ni el Canal 33. Algú de voltros pot viure sense veure el telenotícies o el Barça en la nostra llengua?

       Per favor, si no signau aquest document feis-ho arribar a les vostres amistats.

Salutacions,

Carme Cerdà

Si voleu seguir de prop la presentació del nou disc de la Maria del Mar, "COLLITA PRÒPIA", atenció a aquestes dates i programes:

Dilluns, dia 24 de novembre,    a Catalunya Ràdio, a partir de les 11 del matí
                                             a Ràdio Nacional, amb Sílvia Tarragona, a partir de les 18'30 h.
                                             a TV33, a La Nit al Dia, amb Mònica Terribas, a partir de les 23 h.

Dimarts, dia 25 de novembre,  a Com Ràdio, amb Joan Barril, a les 10 del matí
                                             a Catalunya Cultura, amb l'Albert Puig, a les 11 del matí

MANIFESTACIÓ A LA PLAÇA DE SANT JAUME

Contra el tancament de Som Ràdio

Llegeix el manifest Maria del Mar Bonet

Dissabte, 29 de novembre del 2003, a les 5 de la tarda.

L'associació s'ha adherit al

Manifest per una televisió i ràdio públiques en català i de qualitat
Obra Cultural Balear
wmaster@ocbweb.org

i al

Comunicat de l'Institut Joan Lluís Vives
http://www.vives.org/pdf/comuni-llen.php

en defensa, en ambdós casos, de la llengua catalana, el seu ús i la seva unitat.

Si desitgeu adherir-vos-hi personalment, podeu utilitzar les adreces que us hem apuntat.

Un doble CD amb 35 cançons escollides per la Maria del Mar d'entre la seva extensíssima obra, més un DVD del concert de Raixa al Palau de la Música Catalana. GAUDIU-NE!

Primera setmana de gener del 2003

Dilluns, 15 de desembre del 2003

Júlia Otero entrevistarà Maria del Mar Bonet al seu programa diari aTV3, La Columna, que comença a les 16'20.

El dimarts 16 de desembre la Maria del Mar va celebrar, a la Sala Luz de Gas, una festa amb motivació triple: el final de la seva gira de Raixa per diversos països del món, l'edició del doble CD "Collita pròpia" + DVD de Raixa al Palau i el prestigiós Premi Tenco, rebut a San Remo l'octubre passat.

Va ser una festa plena d'amics en la que la Maria del Mar ens va obsequiar amb un exquisit concert que, després de la temporada d'abstinència forçada que acabàvem de passar, ens va semblar música del cel.

Moltes gràcies i enhorabones per a ella i per a tots els implicats en el seu camí.

Ens afegim als desitjos d'en Carles i juntament amb ell us felicitem i us desitgem bon any nou.

  De:
            Carles Morreres i Morreres <MORRERESM@teleline.es>
  Enviado el:
            sábado, 20 de diciembre de 2003 13:01:20
  Para:
            <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
 Asunto:
            bon Nadal

   Amb els meus millors desitjos de felicitat, pau i prosperitat.
   Carles Morreres.
   http://www.terra.es/personal4/morreresm
   morreresm@teleline.es

EL CANT DE LA SIBIL·LA

Recordeu que aquesta nit podeu col·laborar amb els nens del Raval alhora que gaudiu de la veu esplèndida de la Maria del Mar. Serà com de costum a l'església de la Bonanova, a les 12.

Molt bon nadal a tots!

24-12-03