AMICS DE MARIA DEL MAR BONET
ASSOCIACIÓ

---

Des d'aquí donem suport  a la convocatòria de l'OCB per a una manifestació en pro de la rectificació de la política lingüística per part del Govern de les Illes Balears. Els que pugueu, no hi falteu!
 

Exigim que el Govern de les Illes Balears rectifiqui la seva política lingüística L’OCB convoca una concentració davant el Consolat de Mar el dia 9  de gener Divendres, dia 9 de gener de 2004, a les 20.00 hores, nombroses entitats cíviques, liderades i coordinades per l’Obra Cultural Balear, reclamarem a la Presidència del Govern de les Illes Balears una prompta i completa rectificació de la seva política lingüística, la qual ha pres fins ara una orientació preocupant i obliga els ciutadans conscients, amb independència d’ideologies i posicions concretes, a exigir un canvi de rumb. Sota el lema “RECTIFICAU”, i amb esperit crític, però positiu i integrador, els manifestants reclamarem que es tornin enrere mesures tan lesives per a la llengua pròpia de les Illes Balears com són la dràstica reducció dels pressuposts per al foment de l’ús del català, l’alentiment en l’aplicació íntegra del decret de mínims a les escoles, la reducció continuada en l’exigència de la llengua als funcionaris o el tancament de Som Ràdio. També exigirem que la futura ràdio i televisió autonòmiques usin l’idioma propi de les Illes Balears com a llengua vehicular, amb la mateixa orientació dels canals catalans o el segon canal valencià. Aprofitarem la trobada per lliurar al president del Govern, Jaume Matas, les signatures recollides per una televisió autonòmica balear de tots, en català i de qualitat. Comptam amb el vostre suport!

Els concentrats rebutgen el tancament de Som Ràdio i la rebaixa de l'exigència de la llengua als funcionaris Unes 2.000 persones reclamen al Govern Balear que canviï la seva política lingüística Denuncien el retrocés del català a causa del model bilingüe que practica l'executiu de Matas Josep Pons PALMA La manifestació convocada per l'Obra Cultural Balear (OCB) per demanar al govern de les Illes que rectifiqui la seva política en matèria lingüística i cultural va aplegar ahir unes 2.000 persones, un miler segons la policia municipal. Els participants es van concentrar davant l'edifici del Consolat de Mar, seu del Govern Balear, per exigir la rectificació de la política que van qualificar d'anormalització lingüística i denunciar la rebaixa dels pressupostos dedicats a cultura i normalització del català, el tancament de Som Ràdio, el projecte de biligüisme per a la ràdio i la televisió autonòmiques i el decret del català per als funcionaris que rebaixa l'exigència de coneixement de la llengua pròpia. Diverses entitats i associacions cíviques van donar suport a aquest acte de protesta contra el govern del PP de les Illes, que presideix l'exministre Jaume Matas. La manifestació va tenir lloc sota el lema "Rectifiqueu", consigna que van corejar els manifestants juntament amb d'altres com ara "No volem que ens llevin el català" o "PP no llevaràs el català". El manifest que van llegir la cantant Maria del Mar Bonet i l'actor de la companyia Cucorba Francesc Aguiló denuncia que "el retorn de Jaume Matas a l'executiu illenc ha significat un trencament amb els principis que han regit la política lingüística del nostre país des de la recuperació de l'autonomia. Els ciutadans de les Balears no acceptem negociar ni subhastar els nostres drets lingüístics". El manifest també va expressar una forta crítica contra el bilingüisme, ja que "suposa la supremacia del castellà en els àmbits en els quals és majoritari i la imposició del castellà on la llengua pròpia és la dominant. El PP ha modificat el bilingüisme defensat durant la campanya electoral un cop arribat al Consolat de Mar, sense demanar permís als seus votants que van elegir igualtat i no asimetria. Es tracta d'una política que pot abocar a èpoques anteriors, una tendència al monolingüisme, disfressat de bilingüisme". Per altra banda, el portaveu del Govern Balear, Joan Flaquer, va instar ahir l'expresident de l'OCB i futur secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Antoni Mir, a "aplicar un major sentit institucional en les seves actuacions dins de l'administració catalana, ja que a Balears no ho ha fet mai". Flaquer va afirmar: "Compartim les inquietuds lingüístiques de l'OCB, però des del més absolut respecte cap a les modalitats de cadascuna de les illes. El govern ha de vetllar per la llibertat dels ciutadans, ja sigui a través de l'ensenyament o d'un lloc a la funció pública". El Govern Balear, va afegir, considera que la llengua ha de ser un instrument de convivència i diàleg, i no de confrontació política o social. Avui, 10-01-04

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Sala Gran 5 i 6 de març de 2004 La cançó a escena  Joan Isaac Només han passat cinquanta anys Amb la participació de Luis Eduardo Aute Roberto Vecchioni, Maria del Mar Bonet, Moncho i d'altres...  Assessorament escenic: Ramon Simó El proppassat disset de setembre (2002)vaig fer cinquanta anys. De tots aquests anys viscuts, podria dir que n'he consagrat trenta a la cançó i a la música d'una manera apassionada. M'estimo aquest ofici per sobre de tot i estimo tots aquells companys que intenten transmetre sensibilitat i  bellesa a través de les paraules i la música.  La meva obra ha estat definida moltes vegades com una obra fonamentalment intimista, però jo la definiria com una obra profundament autobiogràfica. Autobiogràfica vol dir que mai no he defugit escriure sobre els meus paisatges interiors com tampoc sobre la realitat que m'envolta. Escriure sobre un mateix a vegades pot ser perillós, perquè el mirall on et   reflecteixes pot mostrar-te com un ésser contradictori, dubtós..., però al mateix temps és un exercici extraordinari per conèixer-te cada dia més i sobretot ajuda a entendre la gent i la vida. (Joan Isaac). La cançó a escena  Satisfets i agraïts per l'èxit de públic i de crítica que la temporada passada van obtenir les actuacions de Raimon, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, el TNC vol reiterar de nou la seva confiança en la capacitat comunicativa de la cançó amb la participació de dues figures històriques més: Quico Pi de la Serra i Joan Isaac, tots dos acompanyats de col·laboradors convidats especialment per a aquesta ocasió. Del primer, un dels llegendaris setze jutges, en el seu espectacle “Els temps ja han canviat”, podrem gaudir un cop més dels dots que l'honoren com un dels intèrprets amb més personalitat de la cançó i alhora valorar-lo com un dels músics catalans més originals i creatius de les últimes dècades. El contrapunt a la figura inqüestionable de Pi de la Serra ens el proporciona Joan Isaac. Després d'uns anys d'absència dels escenaris, Joan Isaac retorna amb força a l'activitat musical amb un deliciós espectacle basat en joies robades a altres reconeguts cantants dels últims trenta anys. Només han passat cinquanta anys permetrà que el nostre públic pugui assaborir una de les veus més sensibles i de ressons intimistes de la cançó catalana i, sens dubte, gaudir-ne.

La revista enderrock del mes de gener publica un article que parla de la Maria del Mar. És un article molt bonic i li dedica quatre pàgines.
La revista surt acompanyada d'un suplement on s'anuncia una actuació de la Maria del Mar per al 20 de febrer a les Cotxeres de Sants.

ATENCIÓ!

A la revista enderrock del mes de gener hi ha la butlleta per poder votar els Premis Enderrock 2004.
De la Maria del Mar Bonet es pot votar "Lluna de Pau".
També es pot emetre el vot a través d'Internet a les adreces següents:

   http://www.rockcatala.com http://www.discmedi.com        http://www.picap.com

VOTEU!    VOTEU!    VOTEU!    VOTEU!    VOTEU!    VOTEU!    VOTEU!    VOTEU!    VOTEU!

CONCERT A TERRASSA

Ja es poden comprar les entrades per al concert que la Maria del Mar farà a Terrassa el proper dia 7 de febrer.

El preu de les localitats és de 18 euros i es poden adquirir al Centre Cultural Fundació Caixa Terrassa de dilluns a divendres de 9 a 20 h., dissabtes de 15 a 20 h. i el mateix dia de l'espectacle des d'una hora abans de començar. A totes les oficines de Caixa de Terrassa. Per telèfon, amb targeta de crèdit, al 902 180 677, o per Internet: www.fundacet.com

El lloc de l'actuació és al Centre Cultural, Rambla d'Egara, 340.

L'hora del recital: les 10 del vespre.

CONCERT A BARNASANTS

El dia 20 de febrer.

Les entrades ja són a la venda. Es poden comprar a TEL ENTRADES (Caixa de Catalunya), tel. 902 10 12 12. El preu és de 15 euros i les localitats són sense numerar.

El lloc del recital és: LES COTXERES DE SANTS, carrer de Sants, número 79, tel. 93 431 49 11.

L'hora: les 10 del vespre.

En una entrevista a la Maria del Mar per a la revista Sa Plaça, de Sa Pobla (Mallorca), li van fer una pregunta relacionada amb la nostra associació i que transcrivim:

-Què en penses de què un grup de fans es digui “Amics de Maria del Mar Bonet?
-És afalagador que hi hagi gent que t’estimi i formi grups i es reuneixin perquè t’estimen i per fer coses relacionades amb mi. Agrada. M’agrada que facin coses pensant en mi.

Ei!!! JA  TENIU EL NÚMERO 100, CORRESPONENT AL MES DE FEBRER DE LA REVISTA ENDERROCK? NO US EL PERDEU!
Es ven juntament amb un DVD que inclou "El Woodstock català 30 anys després", "Canet Rock" -la pel·lícula del festival del 1975- i "La Nova Cançó. Els cantautors a la transició" (Dos títols històrics de Francesc Bellmunt i Àngel Casas).

MANIFESTACIÓ HISTÒRICA A MALLORCA Els partits de l'oposició i un centenar d'entitats desfilen sota el lema 'Qui estima Mallorca no la destrueix' Prop de 60.000 persones, contra el model urbanístic del govern balear Palma acull la manifestació més gran contra el PP Josep Pons PALMA El rebuig a la política urbanística del govern balear del PP va aplegar ahir a la tarda milers de persones a Palma, en la manifestació més nombrosa feta mai a la capital illenca. Unes 25.00 persones, segons la Delegació del govern central a les Illes, 45.000 segons la policia local i prop de 60.000 segons els organitzadors van seguir la convocatòria de tots els partits de l'oposició i més de 100 entitats dels àmbits social i cultural de les Illes sota el lema Qui estima Mallorca no la destrueix. Des del migdia milers de persones d'arreu de l'illa van anar arribant a Palma en autobusos i en tren a Palma i es van concentrar a la plaça d'Espanya, punt de partida a la sis de tarda de la manifestació que va discórrer sense incidents. Després de recórrer el centre urbà la marxa va finalitzar a la plaça Major, on es va cantar la Balanguera i es va donar lectura al manifest de la diada. La policia local de Palma va haver de tallar el trànsit a diferents indrets per facilitar el pas dels manifestants. A la capçalera de la manifestació, vint representants de les diverses plataformes convocants portaven una pancarta on es podia llegir: Qui estima Mallorca no la destrueix. La manifestació va tenir com a objectiu rebutjar públicament la política urbanística que duen a terme el PP i Unió Mallorquina. Així va quedar palès en el manifest que es va llegir en acabar la marxa, que va denunciar projectes com ara l'ampliació de l'aeroport, la construcció de noves urbanitzacions i la reducció de la superfície dels parcs naturals i els espais naturals protegits. També es van rebutjar projectes viaris com ara l'autovia Inca-Manacor, i el segon cinturó de Palma.  Entre els manifestants destacava la nombrosa presència dels integrants de la plataforma Autopista NO, que a través del seu portaveu, Miquel Gelabert, van indicar que "els projectes proposats pel govern balear són irreversibles, malmeten el territori i serà impossible donar passes enrere". El conseller del PSOE de Mallorca, Antoni Alemany, va denunciar que el nou pla territorial insular permetrà la construcció de 250.000 nous habitatges en el termini de deu anys, mentre que la diputada del PSM, Joana Lluïsa Mascaró, i la consellera insular d'aquest partit, Bàrbara Bujosa, van destacar el desinterès del govern balear en política social i com, paral·lelament, destina quatre milions d'euros per construir autopistes que malmetran el territori. Coincidint amb la convocatòria, Esquerra Unida-Els Verds va presentar ahir set al·legacions contra el projecte de segon cinturó que envolta la ciutat de Palma, i reclama l'estudi de noves alternatives. Per la seva part, l'exconsellera de Medi Ambient del govern del Pacte de Progrés, Margalida Roselló, va denunciar el greu impacte mediambiental que tindran les autovies i noves carreteres que vol executar el PP a les Illes. Els presidents de la junta rectora i patronats de parcs i reserves naturals de Balears es van adherir a la manifestació, tot esperant "que la mobilització ciutadana faciliti una reflexió en positiu dels valors dels parcs entre les nostres autoritats". Superades les previsions La participació a la manifestació va superar les previsions dels organitzadors, que esperaven treure al carrer unes 40.000 persones. L'objectiu era superar la participació de la manifestació que va tenir lloc l'any 1998 contra la política territorial del primer mandat de Jaume Matas. Tot i l'elevada participació, des del PP es va assegurar que la manifestació no canviarà el rumb de la política del govern balear. El secretari general del partit, José María Rodríguez, ja va advertir que el que faran serà respectar "l'opinió majoritària" a les urnes el 25 de maig passat.

La Maria del Mar també hi era!!!

"Aquest Govern ha actuat en contra de la cultura, l'ecologia i també de la gent d'aquest país"
La frase de Maria del Mar Bonet resumeix el sentir d'artistes, intel·lectuals, candidats electorals i representants socials.
J. TORRES. Palma. "S'han de començar a dir les coses pel seu nom i aquest Govern ha actuat en contra de la cultura, l'ecologia i de la gent d'aquest país. Això no és política, és actuar sense sentit comú". Aquesta frase pronunciada per Maria del Mar Bonet resumeix el sentir d'intel·lectuals, polítics d'esquerra, sindicalistes, ecologistes i representants de les més de 100 entitats socials que s'adheriren a la manifestació "Qui estima Mallorca no la destrueix".
15 de febrer del 2004, Edició 1985, ULR: http://ww.diaridebalears.com/segona.shtml?185+3+114320

                                              PETITA TRAMUNTANA

                                                        A Tramuntana he demanat: baixa la veu quan passis,
                                                        tanca la porta de la llar, deixa'm aquest silenci.
                                                        Al fons d'aquest petit racó tota la nit vigilo,
                                                        però al matí ha entrat la mort i ha pres qui més estim.

                                                        Adéu amor, jardí de flor menuda,
                                                        illa del meu cor i mar que m'envoltava,
                                                        adéu besades, gavines de la nit,
                                                        adéu al temps encara per venir.

                                                        Sé que l'estiu no tornarà a despertar els meus arbres.
                                                        El meu jardí ja va esborrant els verds que l'envoltaven.
                                                        Com el velam d'aquell vaixell que es fa petit anant-se'n
                                                        se'm fa petit el món sencer, avui trencat d'absències.

                                                        Adéu amor, jardí de flor menuda,
                                                        illa del meu cor i mar que m'envoltava,
                                                        adéu besades, gavines de la nit,
                                                        adéu al temps encara per venir.

                                                                                                Odysseas Elytis

L'amic Josep Hernández, des de Palerm, ens fa tramesa del següent comunicat:

Sóc un català que viu a Itàlia i us escric per anunciar-vos que després de la concesió a la Maria del Mar del Premio Tenco, ha sortit al mercat italià el disc "Raixa".  Aquí teniu la recensió publicada per la web músical de Kataweb, un dels servidors d'internet més coneguts del país.

Fins aviat
 

Maria Del Mar Bonet
          Raixa
World Muxxic\Egea

Premiato all'ultima edizione del Tenco, arriva finalmente anche dalle nostre parti Raixa, un disco che nonostante non sia più recentissimo (in Spagna è uscito nel 2001), mantiene intatte le sue suggestioni. Non ha certo avuto una carriera facile, Maria Del Mar Bonet: pesantemente pressata dalla censura franchista dopo aver abbandonato la natìa Maiorca, è riuscita comunque a sviluppare un percorso significativo che le ha concesso una lunga serie di riconoscimenti per il suo vibrante impegno civile. L'amore per la pittura e la poesia si sono spesso incrociati nella sua estetica, sviluppata al meglio in Catalogna, nel pieno rispetto della tradizione. Raixa è stato registrato dal vivo e nell'insita semplicità scuote per l'intenso pathos emozionale che la sua voce ricca di sfumature riesce a veicolare nel più ampio respiro mediterraneo. Ombra Negra colpisce subito, tutto il resto cresce a ogni ascolto: tra similitudini e differenze potrebbe diventare un fenomeno come Cesaria Evora. Vittorio Pio (9 marzo 2004)

Agraïm a en Josep la gentilesa de la seva informació.

31-03-04

Des de l'Argentina, Carlos Kuri ens posa al corrent de l'activitat que van realitzar al Centre català de Rosario:

"Este fue uno de los mails que enviamos:

El lunes 19 de abril a las 20 hs. en el Centre Català de Rosario (Entre Ríos 761), se realizará una proyección de videos (VHS y DVD) en pantalla, de la cantante mallorquina María del Mar Bonet.

Considerada una de las mejores voces de Europa (alguien al que puede aplicársele las consideraciones de Barthes sobre el "grano de la voz", pues no en muchas cantantes puede oírse el cuerpo en la voz que canta). Oriunda del grupo de la nueva canción catalana (Els Setze Jutges), fue expandiendo su música con influencias étnicas del mediterráneo, griegas y árabes.

La presentación estará a cargo de Miguel Garrofé y Carlos Kuri, quienes agradecen muy fuertemente a Joan González i Duarte y a los Amics de María del Mar Bonet, por el apoyo y los materiales fílmicos.

LUNES 19 DE ABRIL - 20HS.
CENTRE CATALÀ DE ROSARIO - ENTRE RÍOS 761
ENTRADA LIBRE Y GRATUITA

Y esta fue la lista de temas que proyectamos: 1. L'amor de les 3 taronges 2. Ciutat preciosa 3. El carrer descalc 4. 18 de novembre 5. Abril 6. Des de Mallorca a l'Alguer (Todo esto de l'Espai -de uno de los videos que nos envió Joan-) 7. Les veus de Raixa 8. Inici de campana 9. Sonet 10. Cami florit 11. La Balanguera (esto del DVD Collita pròpia) 12. Temps de calabruix 13. La dansa de la primavera 14.Carta a l'exili 15. Dona' m sa mà 16. Bir demet yasemen 17. Anells d'aigua (Del video del concierto en el Palau St. Jordi) Y como bises, enfáticamente pedidos: La mort de na Margalida y Per Hipòcrates

. Se puede considerar la primera difusión pública de María del Mar Bonet que se realiza en esta ciudad de Rosario (que es la segunda del país en importancia demográfica y comercial).

Además del grupo de viejos catalanes que habitualmente concurren al Centre, y que para ellos era una desconocida (los agradecimientos fueron muy efusivos por haberles presentado una cantante tan impresionante); también se sumó un público conformado por las invitaciones del ámbito de trabajo de mi primo (Miguel Garrofé), de la Facultad de Arquitectura y también de mi círculo (de la Facultad de Psicología y de la Escuela Superior de Música), en definitiva hubo unas 120 personas, de las cuales casi ninguno tenía idea de quién era esta mujer y quedaron fatalmente fascinados por su voz y la escena que impone su figura.

Tal es así que ya tenemos solicitada otra proyección para el mes de junio, en el Colegio de Psicólogos, que es un ámbito más abierto que el del Centre.

Sabiendo que ustedes están en contacto directo con María del Mar Bonet, pueden hacerle saber que aquí, en Rosario, muy lejos del Mediterráneo, existe un grupo de personas que disfrutan y le agradecen el mundo sensible que ha inventado su canto, el modo único en que su voz ha trabajado la lengua, el idioma, que no se reduce a la significación de las letras, sino que alcanza al cuerpo,  y hace oír el origen voluptuoso del sonido de las palabras.

Por otra parte, les reitero a ustedes lo mismo que le consultaba a Joan ¿qué posibilidad, de que manera, con que auspicio es posible traerla a María para que aquí ofrezca una serie de recitales semejantes a los que pudimos ver el lunes?????

Nos hemos conectado con Casal de Catalunya de la ciudad de Paraná, en donde actuó en el 98 María del Mar, y además de una muy buena acogida, porque las dos mujeres que dirigen son realmente fanánticas, por un lado me informaron que el hecho de que en aquella ocasión sólo haya estado acompañada por Javier Mas, se debió a que no era una gira preparada, sino un desvío de su participación en Chile de un acto a en homenaje a Salvador Allende (cosa que yo ya sabía pero que no había asociado con esto). Por otra parte se mostraron dispuestas a hacer contactos en Barcelona para ver de qué modo se puede facilitar una gira a la Argentina."

El 27 d'abril del 1947, al carrer de sa Pelleteria, número 14, de Palma, naixia Maria del Mar Bonet.

Maria del Mar!

Des d'aquí volem desitjar-te

Uns quants "amics" ens hem animat a assistir al concert que la Maria del Mar farà a Cala Millor el proper dia 29 de maig. Tothom qui vulgui anar-hi cal que gestioni el viatge pel seu compte.

El concert es farà a l'Auditòrium Sa Màniga de Cala Millor - Sant Llorenç des Cardassar - Mallorca.

El preu de les entrades és de 18 €. Hi ha unes tarifes -reduïda i súperreduïda- de 16 € i 4 € respectivament, però no sabem quines condicions hi donen dret.

El telèfon d'informació i taquilla és el següent: 971 58 73 73.

L'hora del concert és: les 10 del vespre.

El proper dia 14 la Maria del Mar farà a San Sebastián de los Reyes la presentació del llibre "Quadern de viatge / Cuaderno de viaje" que ha editat l'Ajuntamiento de San Sebastián de los Reyes. Departamento de Publicaciones de la Universidad Popular José Hierro.
Es tracta d'un llibre amb les lletres de les seves cançons en català i castellà, il·lustrat amb pintures de la Maria del Mar, que inclou bibliografia i una cronologia fins al 2003.

Sobre l'abandonament de l'Institut Ramon Llull per part del Govern Balear, la Maria del Mar, membre del Patronat, es pronunciava així el dia 13 de maig a l'AVUI:

"No em semblen malament els noms que han sortit per dirigir el Llull, des d'Aina Moll, una persona validíssima a qui estimo molt, fins a Xavier Folch i Gabriel Janer Manila. Tots ho poden fer bé. M'agradaria que s'arribés a un acord, a un consens per deixar la política de banda i fer del Ramon Llull una eina per enfortir la llengua catalana, que és l'ànima dels Països Catalans, i projectar-la al món. El Ramon Llull no pot estar en mans de polítics. Si s'hi fica gent que no sap per on va o gent que, com Matas, malèvolament vol separar i dividir, no anirà bé. Al Ramon Llull hi han de ser tots, des de les Illes al País Valencià i Andorra".

Subscrivim les seves paraules.

Plaça Major de Palma

Festa infantil, exposició 10 anys de Diades, celebració dels anys Alcover i Costa i Llobera, pintors per la Llengua, ballada popular, concentració, concert, festa...

RECTIFICAU ARA la retallada de pressupost de normalització lingüística

RECTIFICAU ARA el tancament de Som Ràdio

RECTIFICAU ARA la retallada de requisits lingüístics als funcionaris

RECTIFICAU ARA. Volem la tv de les Illes Balears en català, plural i de qualitat

RECTIFICAU ARA les mesures regressives a l'Ensenyament

RECTIFICAU ARA. Volem el català llengua oficial de la UE

Coordinació: Obra Cultural Balear (OCB)

discriminar: en una col·lectivitat, donar un tracte d'inferioritat a determinats membres per motius socials, religiosos, lingüístics, polítics, etc.

Si vols manifestar la teva adhesió, fes-ho a: www.vilaweb.com/sapgreu

Aquest mes de maig la coral Polifònica de Puig-reig, acompanyada al piano per Manel Camp, ha tret al mercat el disc "País de Cançons". El títol és molt suggerent i el contingut està basat en cançons dels nostres cantants més propers. No hi són tots, és clar, però n'hi ha uns quants. De la Maria del Mar canten "Me n'aniré de casa" i "Què volen aquesta gent". També canten la mateixa versió de Pi de la Serra de la cançó "Jim" .

El dissabte 5 de juny la Maria del Mar va inaugurar a Cervera una exposició amb un recull de les seves pintures. El local on s'exposen els treballs s'anomena "La Cerverina d'Art" i és al carrer Major, número 105. Estarà oberta d'11 a 14 h i de 18 a 21 h, del 5 al 27 de juny: caps de setmana; del 28 de juny al 2 de juliol: cada dia.

No hem estat a temps d'avisar-vos per a l'emissió en directe per Catalunya Cultura de l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Sí que us podem avisar, però, de l'emissió en diferit pel Canal 33 de la Televisió de Catalunya. Serà a partir de les 00,30 i té una durada d'una hora i mitja encara no.

Aquest premi, en la seva edició número trenta-sis, ha estat atorgat al valencià Joan Francesc Mira.

Una de les actuacions que han acompanyat l'acte, exactament abans de fer públic el nom del guardonat,  ha estat la de la Maria del Mar, que ha cantat La Relíquia, de Joan Alcover, Cançó de na Ruixa Mantells, de Miquel Costa i Llobera, Cel d'horabaixa, de Maria Antònia Salvà, El Pi de Formentor, de M. Costa i Llobera i La Balanguera, de Joan Alcover, en homenatge a aquests il·lustres poetes mallorquins.

Celebrem que als actes de cultura hi sigui cridada la Maria del Mar.

8 de juny del 2004

El dimecres 16 de juny, a quarts d'onze del matí, la Maria del Mar serà al programa de l'Antoni Bassas, a Catalunya Ràdio. Juntament amb Sebastià Alzamora parlaran dels poetes mallorquins Joan Alcover i  Miquel Costa i Llobera, donat que enguany s'escau el 150è aniversari del naixement d'ambdós.

ATENCIÓ!!!
El darrer número de "Descobrir Catalunya", corresponent als mesos de juliol i agost (n. 78), ens acosta a Mallorca en un magnífic reportatge a càrrec de diversos escriptors i amb les fotografies excepcionals que caracteritzen la revista, en aquest cas de Juan Manuel Borrero. Un mapa detallat de l'illa acompanya l'escrit de Carme Riera i, finalment, un recull de dades útils per a poder "Gaudir de l'illa" a pler. No us el perdeu!

EL TEMPS D'ART - Juliol-agost 2004
Aquest suplement de la revista "El Temps" ens parla de "Terres mítiques". Volem transcriure la bella col·laboració "La Serra de Tramuntana" del nostre amic i soci Biel Mesquida:

Polaroids precipitades
per la serra de Tramuntana
Són les nou del matí d'un dia d'estiu. Vaig d'excursió dins un bus tot ple de turistes. Acabam de sortir de Palma en direcció a Valldemossa. Rer els vidres podem veure, majestuosa, una part d'aquesta serralada que forma la columna dorsal de l'illa. Agaf el micro i dic: "Mirau, aquí davant els puigs de la serra de Tramuntana, que va des del sud-oest de l'illa fins al nord-est en una extensió aproximada d'un centenar de quilòmetres. És com un gran mur que ens defensa i protexeix dels vents freds del nord i que té una altitud mitjana d'uns mil metres. És una de les causes del clima benigne del pla de Mallorca. La zona d'Andratx, que té el Galatzó (1.027 m) com a puig més alt, és molt poblada de boscos d'alzines a les alçàries amb camps de conreu a les zones planes. El puig del Ram (835 m) domina un grup de muntanyes separades per amples valls agrícoles com les d'Andratx i de Puigpunyent. Dues amples sèries de muntanyes van des del poble d'Esporles cap  a Campanet i Pollença amb els cims més alts. Com podeu veure, els ametllers i garrovers són els arbres del pla, mentre que a la muntanya trobam el cultiu en marges de l'olivera i els boscos de pins i alzines. Ara entram per l'estret dins la vall de Valldemossa, que té la serra del Teix (1.064 m) com a mur i des d'altres llocs de l'excursió podrem veure la muntanya més alta, el puig Major (1.068 m), el puig de l'Ofre (1.081 m), el Massanella (1.340 m). En una altra línia de muntanyes, més cap al pla, hi ha la Comuna de Bunyola (700 m), el Castell d'Alaró (750 m) i l'Alcadena (816 m). Mirau com ja dominam la cartoixa de Valldemossa, amb el seu campanar de majòlica verda, on habitaren l'hivern de 1838 George Sand i Chopin, el palau del rei Sanç, l'església parroquial, que data del segle XIII, prop de la qual hi ha la casa de l'única santa mallorquina del segle XVI, Catalina Thomàs, i les cases acaramullades d'aquest poble carregat d'història situat a 400 m d'altitud." Així resumia la complexitat d'aquest paisatge calidoscòpic, aquest gran parc natural que és la serra de Tramuntana i si tenia humor i eren gent sensible els cantava gloses dedicades a la santa mallorquina o els recitava "La Serra", del poeta Joan Alcover. Poetes com Rubén Darío, escriptors com Jorge Luis Borges, Unamuno i Azorín i Josep Pla han passat temporades en aquest poble i han deixat planes i planes en què alaben a voler lloc, història i panorames. Sortint de Valldemossa cap al llogaret de Deià podem veure les grans possessions de muntanya: aquests casals que provenen d'antigues alqueries àrabs i que amb els segles s'han transformat en un conjunt de construccions amb cases per a tots els seus ocupants, la planta noble dels senyors, les cases dels amos i els estables, les solls i les bovals del bestiar, tot situat al voltant d'un pati central que és l'eix de la vida pagesa. No hi mancaven en totes aquestes cases una tafona on s'elaborava el bon oli dels oliverars que s'enfilen fins al capcucurull dels cims. Son Gallard, Son Moragues, Son Galceran són les que deixam enrere fins a trobar-nos amb un dels xocs més impressionants d'aquest viatge:
la carretera vola a uns quatre-cents metres sobre el mar. Aquest mar, vist des d'una perspectiva tan alta, forma la característica essencial d'aquest paisatge. És el ciclorama que fa d'aquests precipicis, d'aquests fondals, d'aquests espadats, un conjunt de miradors en què descobrim uns escenaris fets per al plaer dels sentits, per les felicitats d'estar en un lloc on la bellesa és l'atmosfera. Així ho va entendre un curiós, savi i inquiet arxiduc de l'imperi astro-hongarès que s'enamorà d'aquestes terres, comprà possessions, i n'habità una: Son  Marroig. Escriví una enciclopèdia dedicada a les Balears, va aprendre el català, es dedicà a fer pública la figura de Ramon Llull, que havia creat en una altra possessió, Miramar, un col·legi de llengües orientals en ple segle XIII, i va estendre Mallorca a personatges com la seva cosina Sissí i a tota la noblesa del seu temps. La visita a la Foradada, una península plena de pins que surt de la costa i que culmina en un gran penya-segat amb un forat a la part superior, és un espectacle mundial. El poblet de Deià, situat damunt un pujolet amb el mar davant i la gegantina serra del Teix darrere, ha fet tornar bojos escriptors i pintors de tots els temps. El poeta anglès Robert Graves passà mitja vida aquí escrivint entre mar, oliveres i pins, que era la costa més grega que les mateixes costes gregues, i la seva tomba es troba en el petit cementeri marí vora l'església parroquial. El català Guinovart deia que no podia fer feina davant l'excés de bellesa. Antoni Gelabert, magnífic pintor mallorquí de principis del segle XX, va dur a les seves teles extraordinàries algunes de les clarors i de les formes d'aquesta contrada. Ell era amic de pintors pleinairistes com Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Anglada Caramasa, Tito Cittadini i Bernareggi i tots coincidiren a ser uns amants de la serra de Tramuntana. Sóller és un bell i ric poble dins la vall plena de tarongerars i envoltada dels cims més alts de la serra, i el port de Sóller és un perfecte port natural des d'on, en barca, es pot anar cap cala Tuent, la Calobra i la desembocadura del torrent de Pareis. Veure com cauen els espadats amb els colors de les roques grises i negroses plenes de pàtina de la terra roja i clapades de vegetació agresta de mates i pins escadussers o endemismes com l'eixorba-rates i la nàufraga sobre aquelles aigües fondes d'un blau violeta és una aventura dels sentits. I la grandiositat del paisatge de les terres d'Escorca, en què tot és quasi roca pura sense vegetació, carst, entranya geològica al descobert, fa que els quadres de Mir amb les seves pinzellades voluptuoses esdevinguin retrats de la imaginació realista. Dins aquest entreteixit de muntanyes hi habita un gran nombre d'espècies animals amb endemismes tan poètics com el ferreret, un gripau que es pensava que s'havia extingit feia milers d'anys. El voltor negre i el falcó de la reina són, també, dos supervivents. El gran monestir de Lluc, situat en una vall tranquil·la, conserva una imatge de la Verge amb tradició inclosa que és la patrona dels mallorquins i hi ha frares dels Sagrats Cors i cel·les per als visitants, així com un gran cor: els Blauets. Si anam cap al nord, arribarem al poble de Pollença, lloc de naixement del gran poeta Miquel Costa i Llobera, propietari de la possessió de Formentor; la península final de la serra que abans s'ha mostrat esplendorosa a la cala San Vicenç i els gegantins espadats del carall Bernat aconsegueixen aquí conjurar tot l'esplendor dels jocs que fan el mar, la terra i el cel. La platja de Formentor, fins i tot malgrat el turisme, podria formar part d'un ver paradís perdut, i el cap de Formentor, des d'on es veuen les darreres formacions muntanyoses totes nues caient dins el mar, és d'una força colossal. La serra de Tramuntana és blava, és verda, és carbassa, és negra, tots els colors entinten aquesta fortalesa segons les hores, segons les estacions. Ningú no és el mateix després d'haver conegut la serra de Tramuntana. I els artistes en són el millor testimoni. Biel Mesquida, escriptor i poeta.

*De la nostra collita: Un cop a Lluc, no deixeu de visitar l'exposició permanent de Coll i Bardolet, nascut a Campdevànol i resident a Valldemossa, un dels pintors més exquisits del nostre país.

HEM DE TORNAR A INSISTIR

Des de Mallorca, l'Arnau ens envia aquesta convocatòria:

Dissabte vespre dia 17 de juliol, concentració a Campanet contra les autopistes.
El proper dissabte dia 17 de juliol, els mallorquins i les mallorquines tenim una cita a la Plaça Major Campanet per a defensar Mallorca de les agressions que representen la construcció d'autopistes.
Aquest dia, a partir de les 21,30 tendrà lloc una acte reivindicatiu. músical i lúdic amb el lema ja basta d'autopistes.
Hi haurà música, projeccions, menjar (tremponada popular, coques) beure, etc.
Actuacions de Miquel Àngel Llonovoy, Quico el Cèlio, grups de pop-rock, tradicional etc,
Ho organizten les entitats i les plataformes de "Qui estima Mallorca, no la destrueix".
No hi podeu faltar, és la darrera ocasió que tenim per aconseguir frenar aquests projectes d'autopistes.

RÀDIO ESTEL

Aquest vespre, de 9 a 10, el programa "Artilletra" de Ràdio Estel, que realitza l'Òscar Peret, comptarà amb la presència de la Maria del Mar Bonet qui ens explicarà, entre altres coses, el treball que presentarà dijous dia 22 al Tetre Grec de Barcelona. No us ho perdeu!

19 de juliol del 2004

DES DEL MOLÍ
DE MALLORCA A L'ALGUER
Maria de la Pau Janer

Hi ha geografies que formen part del nostre imaginari. Per alguna raó, quan vam sentir el seu nom, aquest nom va seduir-nos. Potser no en sabíem gaires coses. O tal vegada sí: anàvem descobrint-les des de lluny, des d'una distància que les acoloria. El pensament tinta els escenaris que no hem trepitjat amb unes tonalitats pròpies. Llavors, molt més endavant, haurem de descobrir si els colors de la ment coincideixen amb els de la realitat.

Heu escoltat la cançó de Maria del Mar Bonet Des de Mallorca a l'Alguer? Jo l'he escoltada moltes vegades. Vaig néixer a Mallorca  somniava amb l'Alguer, un lloc que sabia voltat de mar. Un lloc on es parlava amb les paraules que estim, on es deien els mots que són també els meus mots. Per això l'Alguer tenia una certa dimensió màgica, un punt de misteri grat. Fa anys, vaig viatjar-hi. Era un viatge que empreníem un grup d'amics, amb ganes de descobrir aquella terra germana. Em seduïren els colors de l'Alguer real, i vaig perseguir-hi les meves paraules.

A vegades, trobar-les no era senzill. El català també a l'Alguer ha estat víctima de la indiferència i de l'oblit. Vaig sentir parlar català sobretot als vells. Els joves que en sabien no volien parlar-lo. Els feia vergonya adreçar-se a nosaltres amb les paraules comunes. Era una situació trista, que em va saber greu.

M'alegra l'anunci de la posada en marxa per al curs vinent de la primera escola de l'Alguer que farà immersió lingüística en català. Es diu La Costura i té com a objectiu "aconseguir una escola en la llengua minoritària que prestigiï aquesta llengua i que  serveixi de model per a altres escoles". La meta és clara i resulta clau: només des del prestigi una llengua assoleix la normalitat. Quan els parlants d'aquesta llengua s'avergonyeixen d'emprar-la, ha començat el seu camí de destrucció.

AVUI, 20 de juliol del 2004

CANAL 33 de Televisió de catalunya

Si no teniu l'oportunitat de poder assistir al concert del Grec, el canal 33 us ofereix la possibilitat de seguir-lo en directe. Sobretot, NO US EL PERDEU. GAUDIU-LO!

Els que el vau veure en directe, els que el vau veure per la televisió, tots suposem igualment impressionats per l'esplèndid concert que ens van oferir la Maria del Mar al teatre Grec de Montjuïc, amb set músics sirians -Mouslim Moslem, Jamal Al Sakka, Maemon Rahi, Mohamad Itmeh, Mhd Muwaffar Alzahabi, Samer Aljandalil, Raafat Kassem- i Luis Delgado, amb els seus músics de sempre -Javier Mas, Dani Espasa, Jordi Gaspar, Dimitri Psonis i Feliu Gasull-, amb Lautaro Rosas, amb Lluís Ribalta, amb Jaume Cortadelles i la Coral Cantiga.

Després del concert vam poder felicitar la Maria del Mar. Satisfeta per haver-nos ofert el seu nou treball, relaxada i serena, conversava amb tothom, una més entre els amics. En aquests moments de satisfaccions mútues ens va encomanar que féssim arribar a tots vosaltres el seu record. En nom de tots, des d'aquí, li ho agraïm.

Nota per als associats: Si voleu col·laborar en el proper número del butlletí Cançons de Pluja, ja podeu fer-nos arribar els vostres escrits, que ben aviat començarem a confeccionar-lo.

De Mallorca ens arriba aquesta informació:

La cantant Maria del Mar Bonet actuarà al concert
commemoratiu de Líthica

C.D./EFE.Barcelona.
La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet ha confirmat la seva participació al concert commemoratiu
que tindrà lloc el pròxim 19 d'agost a Menorca, amb motiu del desè aniversari de Líthica, l'associació que
gestiona les cantades de s'Hostal de Ciutadella.

Concert

Concert de Maria del Mar Bonet i Miquel Gil

Lloc: Pedreres de s'Hostal
Hora: 22.00 h
Organització:Lithica

De la xarxa obtenim aquesta informació:

XIII Bienal de Flamenco de Sevilla

Sevilla (España), del 2 de septiembre al 10 de octubre de 2004

Lunes 4 de octubre

Paco Cepero en Concierto. Con María del Mar Bonet (artista invitada)

PICAP 20 ANYS EL CONCERT

PLAÇA DE LA CATEDRAL DE BARCELONA
DISSABTE 25 DE SETEMBRE A PARTIR DE LES CINC DE LA TARDA

JAZZ-NOVES MÚSIQUES, POPULAR-TRADICIONAL, CANÇÓ D'AUTOR, POP-ROCK...

ENTRADA GRATUÏTA

L'actuació de la Maria del Mar Bonet està prevista cap a les 10 de la nit.

A LA PORTADA DE L'AVUI (26-09-04)

També a la xarxa hem trobat aquesta referència al concert del porper dia 14 a Alacant:

Data: 14 / 10/ 2004
Població: Alicante
Horari: 20.00 h
Lloc: Paranimf (Universitat d'Alacant)

   Observacions: Amb la seua passió per explorar altres cultures, María del Mar Bonet ha contribuït intensament a difondre entre nosaltres la música de països tan pròxims com desconeguts. Perseverant en la consideració del Mediterrani com un únic país i prenent a Síria com gran referent de la seua
cultura, María del Mar Bonet estrena el que serà el seu nou treball, amb la participació especial de músics procedents de Damasc, els seus col·laboradors de sempre i la Coral Cantiga. La proximitat de la poesia de Ramón Llull amb la mística amorosa de la poesia i la música dels països àrabs, així com la musicalitat de les moaixakhes sirianes inspiren la nova creació de la cantant mallorquina i vénen a constatar que Amic i Amat, seguix sent un pont de diàleg entre dos cultures agermanades pel mar Mediterrani.

Entrada: Entrada. 10 euros. Amb TIU-ESTUDIANT UA 5 euros. Venda FNAC, Servicam, Llibreria Compás i una hora abans de lactuació al Paranimf

                                                  Url: http://www.veu.ua.es

                                                    Mail: ofi.cultura@ua.es

                            Adreça PIC. Campus de Sant Vicent del Raspeig 03690

                                                         Tlf: 965903725
                                                         Fax: 965909649

Els amics del Centre Català de Rosario (Argentina), ens van fer arribar la invitació que van editar per assistir al segon passi de videos de la Maria del Mar en aquella ciutat. Més avall les reflexions de l'amic Carlos Kuri ens fan adonar de fins a quin punt la veu de la nostra cantant amiga, de la Maria del Mar, contribueix al raonament i a l'anàlisi. Uns pensaments vastament madurats que ens arriben des de l'altra banda de l'Oceà. Moltes gràcies.
 
 

La voz y el estilo
Notas sobre Maria del Mar Bonet

  Sería pertinente, para hablar de Maria del Mar Bonet, hacer, con un carácter histórico, una ubicación que hable de la voz joven de los estudiantes izquierdistas de Barcelona en la década del ’60, la que alza, como un himno antifranquista De matinada han trucat (Què volen aquesta gent que truquen de matinada? –figura que en Argentina resuena con una familiaridad atroz-). Considerar las referencias, insoslayables, a els setze jutges; o apelar a las metáforas, frecuentes cuando se trata de definir lo más difícil: el alcance físico de la música; así se alude a su carácter intempestivo, como el mar, por supuesto, o a una Mallorca angélica. Pero no son estas las vías que permiten pensar en dónde se constituye el estilo de Maria del Mar Bonet.
  Con los cantantes en general sucede algo parecido a lo que sucede en el jazz. A diferencia de la música clásica, en donde la cadena de determinación de una estética obedece a la línea de los compositores; a diferencia también del tango, que posee otra cadena de transmisión, múltiple (orquestadores, compositores, instrumentistas), pero que tampoco pone la ejecución como aspecto dominante, en el jazz es a través de los ejecutantes por donde se constituye la línea de transmisión: no se habla tanto de los compositores sino más bien de Coltrane, Davis, Gillespie, Corea, Mingus. Se habla del sonido, del instrumento, de la manera de soplar o de atacar la nota, del fraseo o de la “tartamudez” que puede caracterizar a un ejecutante o a una improvisación.
  Es por esta razón que en el caso de Maria del Mar elijo identificarla a partir de la voz; oír lo que ha impuesto en su manera, en su dicción, en su dinámica, más que aquello que la identifica a partir de su contexto histórico o de su tradición folklórica. Existe por supuesto la Maria del Mar que exhuma, delicada y rigurosamente a los poetas mallorquines (Joan Alcover y B. Rosselló-Porcel, Gabriel Alomar), a las canciones de la tierra y que conforma sus códigos y su política de resistencia, como una militante de la lengua; pero elijo escuchar ahora, por encima de todo eso, lo que Maria del Mar instaura con la voz.
  Si entendemos al estilo como “la firma de la voluntad artística”, en Maria del Mar el estilo se decide en la voz. No ignoro lo que es Bonet como compositora, con una obra exquisita y original. Tanto en lo musical o en la manera en que su escritura reconstruye la soledad, el deseo, el refugio de lo penoso con los significantes que extrae de las Islas (Inici de Campana, Alenar, Petita Estanca, No trobaràs la mar, Carta a un amic, Cancó de na ruixa mantells, Dona’m la mà); sin embargo no puede aislarse de la “vocalidad”, pues sobre esto hay una pregunta fundamental ¿qué tipo de transformación, de vida, de pérdida tienen sus obras interpretadas por otros? Lo más enérgico y singular de su diferencia parece establecerse desde la voz. Un indicio de esto, principal, se encuentra en el modo en que en su repertorio, inmenso y heterogéneo, donde se cruzan distintos compositores y poetas, de distinto tipo de influencias (folklóricas, griegas, árabes, la balada de la nova canco catalana, y hasta del jazz), es, siempre, la voz de Bonet la que las unifica, la que las domina bajo un misma dinámica, una misma pulsión, la que las hace sonar envueltas en su nombre. Es en ese punto en donde Maria del Mar Bonet adquiere un carácter incomparable: lo incomparable en una cantante, en un músico, es aquello que lo salva de las modas o de reducirse a ser únicamente el representante de una época. Es la consecuencia de haber alcanzado el estilo: lo que atraviesa las épocas, cierto margen del tiempo; aquello que excede los géneros y los códigos artísticos de la región.
  Por supuesto que este debería ser el punto de análisis de cualquier cantante; aunque esa consideración no es obvia, el criterio para localizar el estilo a partir de la voz es frecuentemente subsumido bajo las escuelas, los géneros o la técnica. Por eso precisamente hay que decir que no se trata de la voz en tanto emisión fónica, de la distribución del aliento para cantar con corrección técnica, de una apelación al dominio fonoaudiológico del cantante. Aquí conviene recurrir (una vez más ) a las indicaciones de Roland Barthes, cuando, para buscar el “grano de la voz”, distingue el feno-canto y el geno-canto. El feno-canto permite la clasificación en géneros, es funcional a la comunicación, a la emoción codificada (es lo que dirige también la vulgarización técnica a base de perfección); pero esto jamás excede lo que sirve para situar lo irreprochable, lo correcto de un cantante. El cuerpo del placer que instaura una voz, en cambio, se inscribe del lado del geno-canto. Lo más aproximado que tenemos, para pensarlo desde el punto de vista técnico probablemente sea la noción de timbre, de “timbralidad”, casi como la huella digital de la voz, pero aquí se trata de un esfuerzo más para capturar el rasgo diferencial de una voz, localizar su cuerpo. Ajeno a la comunicación, se trata de buscar el estado de la voz en la zona donde el origen voluptuoso de la lengua aún no fue clausurado en las significaciones. “Es el cuerpo en la voz que canta”.

¿Qué escuchamos aquellos que no hablamos el catalán, más allá de que podamos entender algo de su significado? Pero también ¿qué escuchan los catalanes cuando oyen a Maria del Mar? A pesar de esta diferencia, existe sin embargo un punto común: lo que Maria del Mar extrae de la fricción entre la lengua y su melodía.
  El fonema, se sabe, no es el sonido, no es un dato primario, sino una selección, una reducción, una purga de sonidos en función de un idioma, de un idiolecto (cuando incorporamos un idioma se excluye una infinidad de sonidos potenciales -se excluye mucho de lo que la música recupera-). Estos elementos discretos resultan indispensables para la función lingüística del sonido; resulta imprescindible fijar la diferencia entre sonidos para combinarlos y para que queden al servicio de la significación, tanto de la connotación poética como de la claridad comunicativa. Pero no es esto lo que explica a la voz que canta. Existe un “antes” del fonema y del hablar, que no es meramente cronológico: se trata del estado de la voz en el punto en que aún no está en función del sentido y sin embargo ya le dio su volumen, su carne a una lengua; el punto en que una voz comienza a trabajar, delicadamente, alguna zona particular de la garganta, del paladar blando. En donde la boca y los labios toman la forma que va a necesitar ese idioma, en esa instancia en que aún no se acuña más que la voluptuosidad de una lengua, el cuerpo, la pulsión de la lengua. Es por eso que podemos obtener placer al escuchar a Maria del Mar sabiendo muy poco de catalán, del catalán de Mallorca. La voz de Maria del Mar parece exponer ese momento originario: en su voz, las palabras del mallorquín están hundidas en lo visceral de la lengua: es el acontecimiento que muestra la constitución física de una lengua. Su secreto, lo que no se aprende como extranjeros y aquello que hace oír a sus propios hablantes lo oriundo del cuerpo de su lengua, como si se tratase de una lengua olvidada...o extranjera. Maria del Mar nos hace escuchar, más allá del significado de las palabras, el paladar, la boca, la profundidad de las vocales, la garganta, los labios de la lengua mallorquín. Es el punto en que “la voz en la melodía trabaja verdaderamente sobre la lengua, no en lo que dice sino en la voluptuosidad de sus sonidos” . La voz de Maria del Mar Bonet instaura: en ella se encuentra el estilo, que es una acción física más que una caracterización musicológica.
  El estilo es una lucha contra la dispersión. Esta zona en donde Maria del Mar trabaja la voz, en la sensualidad de la lengua, está más allá del significado de las palabras. Esto es decisivo, pues es lo que permite que desde la voz constituya una musicalidad, un dominio, una fuerza para entrar en contacto con otros elementos, puros: melodías, armonías y ritmos árabes, griegos, sicilianos, sin que suenen como injertos, sin que estemos ante una formación ecléctica. Porque si bien existe una afinidad de lo mediterráneo que está latente, no se constituye sola, sin la mano del artista. Disponer de esta voluptuosidad de la lengua para amalgamar sonidos heterogéneos, eso es una definición de estilo . La voz de Maria del Mar Bonet opera sobre la disparidad de esos sonidos del norte de Africa, de Theodorakis, de Sicilia, consiguiendo la instauración de lo mediterráneo como estética, esto es, un mapa de sonidos y sensibilidades dispersas capturados, dominados, inventados  en su voz.

1 Aun cuando resulte fundamental la discusión de cómo y con qué criterio el intérprete -el cuerpo del ejecutante, más que el lector- se aloja en la partitura: el criterio, por ejemplo, de un Bach interpretado con estética e instrumentos originales, como lo hace la Petite Bande, en contra de la monumentalidad romántica que le otorga Von Karajan.

2 Ya lo he hecho para situar la estética de la música de Astor Piazzolla, en Piazzolla, la música límite. Ed. Corregidor, Buenos Aires, 1997.

3 Podríamos pensar en otras cantantes en donde la imposición de la vocalidad resulta insoslayable y determinante. Pero, como para tomar un ejemplo, si pensamos en Björk, la cantante islandesa del pop, hallamos un tratamiento que exacerba la sonoridad que rodea a un idioma, en su caso hay una búsqueda de lo periférico, los residuos sonoros de la lengua, lo que acentúa lo onomatopéyico, lo lateral de la lengua (aquello que un crítico, acertadamente, nombro como parafonética). Su voz se construye en el cuerpo (lo dental, lo muscular, la respiración), pero en lo que le sobra a una lengua, como un “refugio final” del sonido. El caso de Maria del Mar es casi al revés: toma el cuerpo de la voz desde el otro extremo, no donde se extingue, sino donde nace.

4 Boulez, P.: Puntos de referencia, Ed. Gedisa, Barcelona, 1984.

                                                                                                                          Carlos Kuri

                            13 de novembre                            CHICAGO (Illinois - EUA)
                            18 de novembre                            NAPA (Califòrnia - EUA)
                            19 de novembre                            STANFORD (Califòrnica - EUA)
                            21 de novembre                            SAN RAFAEL (Califòrnia - EUA)
                            28 de novembre                            GUADALAJARA (Mèxic)

A la xarxa trobem aquesta notícia "americana":

MARIA DEL MAR BONET: The warmth of her voice and her passionate elegance have seduced audiences who fall under the Spanish charm of her defiant pride. Born on the island of Majorca, introduced in Barcelona to Catalan musical traditions, and then hit by censorship under the Franco regime, Maria del Mar Bonet has since become the spokesperson for Mediterranean song.She began her first performances abroad in the early seventies in France, Denmark and England, and has visited the following countries during the course of her career: Switzerland, Venezuela, Mexico, Portugal, Poland, Italy, Sweden, Germany, Greece, Tunisia, Holland , Belgium, the former USSR and Japan.   In 1981, she recorded Jardí Tancat in Paris with arrangements by Jacques Denjean in cooperation with Alan Stivell. In 1984, the French government awarded her the Charles Cross Academy Prize for the best foreign record edited in France. That same year she was awarded the Cross of San Jordi, the highest distinction of Catalunya. In 1985, as a result of her interest and research in North African music, she recorded Anells d’aigua with the Ensemble of Music Traditionelle di Tunis, and went on tour around France and Spain.   A year later she toured Spain with the internationally famous Brazilian musician Milton Nascimiento offering an international blend of Mediterranean music and South American rhythyms. The tour was extended to Brazil the year after.   She received the 1992 National Prize awarded by the Generalitat de Catalunya (Catalan Government) for popularizing Catalan folk music, and presented her new show The Greece of Theodorakis in Plaça del rei in Barcelona, after she recorded El las.     AUDIO / VIDEO SAMPLES: AUDIO:1. "Mateixa Felanitxera" - from recording: Cavall de Foc2. "So De Pastera" - from recording: Cavall de FocAREAS OF REPRESENTATION: Western HemisphereMAKE AN OFFER: Presenters: Click Here to Make an Offer

PERFORMANCE SCHEDULE (next 3):11/18/2004 - San Rafael, CA11/19/2004 - Stanford, CA11/21/2004 - Santa Cruz, CAview full Performance Schedule PRESS:Rough Guide Music, Maria Del Mar Bonet  01/01/01>> read review >> go to source (web) PHOTOS & MEDIA: Solo Photo: B&W 300 dpi 5x4 >> view full size  Solo Photo: Color 300 dpi 5x7 >> view full size  Solo Photo: Color 300 dpi 9x7 >> view full size To download photos from our site:PC USERS- Right-Click on the image, choose 'Save Picture As' and save it to your computer. MAC USERS- Click and Hold your mouse pointer over the image, choose 'Save As' and save it to your computer. TECH RIDER: Maria Del Mar Bonet Tech Riderdownload

Maria del Mar Bonet: Tour Detail

11/17/2004Wednesday   Napa, CA Napa Valley Opera House, 1030 Main St. Tix: $15, $23, $27, Show: 8:00 p.m.

Maria del Mar Bonet: Tour Schedule (all future dates)

11/18/2004Thursday   San Rafael, CA Osher Marin JCC -Center Stage, 200 N. San Pedro RoadShow: 7:30 p.m.

11/19/2004Friday   Stanford, CA Stanford University, Stanford Lively Arts, Dinkelspiel AuditoriumShow: 8 pm

11/21/2004Sunday   Santa Cruz, CA Kuumbwaa Jazz Center, 320 Cedar StreetShow: 7:30 pm

11/28/2004Sunday   Guadalajara Mexico Catalonian Cultural Center

TOTES AQUELLES CANÇONS

Els diumenges, quan falta poc per les vuit del vespre, TV3 emet el programa "Totes aquelles cançons". Fa un repàs de la trajectòria de la cançó catalana i, evidentment, la Maria del Mar hi té la seva presència. Aquest programa, que condueix l'Àngel Casas, està estructurat seguint un ordre cronològic i per tant esperem que, tot i haver-hi intervingut ja en dues ocasions, gaudirem de la citació de la Maria del Mar en altres moments d'aquest "documental".

Del "Diari de Balears":

Fira del Llibre

Maria del Mar Bonet dugué el so de la Mediterrània a Guadalajara
La cantant oferí un espectacular concert a la Fira del Llibre

EFE.Guadalajara.

La cantautora Maria del Mar Bonet va arrencar el seu concert a la ciutat mexicana de Guadalajara amb un exhort a que el món viva en pau, en el segon dia d'activitats de la Fira Internacional del Llibre. «Esperam que algun dia en aquest món no es persegueixi la gent ni per la seva llengua, ni per les seves creences polítiques ni les seves creences religioses, esperam que realment es pugui viure i viure en pau», va dir Bonet. L'artista mallorquina va ser rebuda diumenge a la nit amb aplaudiments en obrir la seva actuació dins del programa artístic de la FIL, que aquest any té com a convidada a la cultura catalana.

En un escenari ple de llums, Maria del Mar Bonet, va oferir un dels millors concerts i va aconseguir contagiar als presents de la màgia mediterrània. En iniciar l'espectacle, la cantant va dedicar la seva música al poeta català Joan Vinyoli, que va néixer a Barcelona el 1914 i va morir fa deu anys. Acompanyada per quatre músics, la cantant va oferir una combinació sonora i literària. Un concert amb temes dels seus últims treballs discogràfics: Raixa, que va gravar en directe durant el Festival Grec de Barcelona el 2001; Caloma, des de Mallorca a l'Alguer (2003), un repàs i adaptació de la seva obra d'arrel mediterrània, i el recull de totes les seves èpoques Collita pròpia (2004).

D'altra banda, també tingué lloc un homenatge al finat escriptor Manuel Vázquez Montalbán. En ell hi varen prendre part escriptors com ara Saramago i Rosa Regàs, a més d'intel·lectuals... Com a curiositat, val a dir que el subcomandant Marcos, líder del moviment zapatista, se sumà a través d'una carta a l'homenatge refereint-se a l'autor com un «renaixentista d'esquerres». Així mateix, afegí que l'autor de Carvalho «no com el nostre amic, sinó el nostre company».

MÚSICA

La transmisión mediterránea de Maria del Mar Bonet
 

La artista mallorquiona triunfó ante más de 2.000 espectadores de la ciudad mexicana de Guadalajara en el concierto que puso un punto final cálido y emotivo a su exitosa gira americana
XICU LLUY. ENVIADO ESPECIAL A GUADALAJARA.

Los tapatíos, como se denominan los habitantes de la ciudad mexicana de Guadalajara, seguirán sin entender prácticamente nada del catalán, pero al menos desde el último domingo habrán podido adquirir conciencia de la variedad lingüística y cultural de una España que sienten cada vez más alejada de los clichés del flamenco, los toros y el porrón. Maria del Mar Bonet aportó su granito de arena a este cambio de mentalidad ofreciendo un concierto memorable ante las más de dos mil personas que abarrotaban la explanada al aire libre situada frente al recinto que acoge la XVIII Feria Internacional del Libro (FIL), el mayor escaparate mundial para la difusión de la literatura hispana.
"Suena raro", decía un joven espectador. Su amigo replicaba con un argumento tan lógico como apabullante: "En realidad, es idioma mediterráneo". Así de sencillo. En las primeras filas, un matrimonio de mediana edad escuchaba como hipnotizado unas letras poéticas de las que apenas alcanzaban a comprender algunas palabras sueltas: "No nos enteramos, la neta (verdad), pero transmiten algo". Otro prodigio de explicación. Al margen de cualquier consideración nacionalista, la cantante mallorquina desplegó en la cuna de los mariachis su envidiable amplitud de registros vocales y escénicos. Arropada de maravilla por su formación actual, que integran Xavier Mas, Feliu Gasull, Dimitri Psonis y Dani Espases, la gran dama de la canción balear bebió con deleite sorbos de las fuentes que nutren la historia, la cultura y las tradiciones de los pueblos del Mediterráneo, tanto los prósperos europeos como los demasiado a menudo olvidados vecinos orientales y del sur, que la Bonet siempre tiene muy presentes en su memoria sin fronteras ni cortapisas. De ahí que en Guadalajara cupiesen hermanadas desde las jotas mallorquinas -aplaudidas a rabiar- hasta el electrizante sirtaki griego, pasando por una espléndida versión de La dança d´amor de Toti Soler y bellas melodías de sensaciones y complicidades inspiradas en Cerdeña, Armenia, Siria y Turquía. Arrasó por cierto con Des de Mallorca a l´Alguer, cuyas referencias geográficas abrazaron también a las Pitiüses y la Comunidad Valenciana.
Como si se tratase de una gigantesca botica, hubo un poco de todo en el repertorio, desde el homenaje a las víctimas asiáticas de Bush (Mons apart) al recuerdo obligado a Joan Manuel Serrat, el gran ausente de esta FIL dedicada a la cultura catalana, que probó el sabor amargo del exilio mexicano, al igual que otros 10.000 republicanos procedentes de su tierra. Entre ritmos árabes, canciones de fiesta y poemas musicalizados de Ramon Llull, Josep Maria Llompart (Camí florit), Joan Valent y Joan Alcover, el público de Jalisco disfrutó de una velada completa, edificante y didáctica. Maria del Mar Bonet centró el recital, que despedía una exitosa gira americana, en los contenidos del disco Raixa y su nueva producción, Amic amat, trabajo presentado en el pasado Fórum de Barcelona cuya comercialización se llevará a cabo estas mismas navidades, según anunció la intérprete.
La velada había tomado una dosis de emociones, sensibilidad y ternura tan fuerte que sólo podía acabar con la entonación del himno mallorquín por excelencia, La balanguera, que levantó de los asientos a los más enfervorizados. De esta manera, no debe extrañar, que la cantante balear destacase especialmente la "calidez" de los mexicanos presentes en el acto organizado por el Institut Ramon Llull y la Universidad de Guadalajara. Muchos de ellos ya se han dado cuenta del valor añadido de la sobrasada.

Del diari "Avui"

Nits mexicanes de cançó

>> Dues mil persones es van emocionar amb Maria del Mar Bonet. La poesia va tornar a ser cançó en la nit memorable de diumenge. La cantant va portar a Guadalajara la intensitat de la seva veu, en un repertori que va saber anar de la intimitat amorosa a la tradició popular. Tant la il·luminació com les cançons van transportar un públic amb la pell de gallina a les ones de la Mediterrània. De Mallorca a Turquia, de Barcelona a Grècia, de València a l'Alguer. Acompanyada d'un quartet de músics extraordinaris, llegint en castellà com si es tractés de poemes cadascun dels temes abans d'interpretar-los, la cantant va saber protagonitzar i compartir el seu viatge mediterrani, d'una poesia que ens agradaria sentir amb el mateix grau punyent en els recitals poètics i que potser va tenir com a epicentre el motiu de l'enyor.
Els versos de Vinyoli (als vint anys de la seva mort), Alcover i Llompart van conviure amb els de Bruce Springsteen i la mateixa Bonet, que va tenir paraules per a Joan Manuel Serrat, a qui va dedicar una cançó popular grega que tematitzava el carpe diem, i per a l'exili. Mentre un grup de joves reivindicava amb pancartes la llibertat dels presos polítics de la repressió de la darrera trobada entre Iberoamèrica i la UE, la cantautora mallorquina va evocar el "què volen aquesta gent, que truquen de matinada", dirigida contra qualsevol tipus de persecució ideològica. La famosa cançó va ser una de les més aplaudides; perquè, com els clàssics, no perd la seva capacitat d'interrogació ni la força de la seva vigència.
Ahir va ser el torn del flamenc de Miguel Poveda, Agustí Fernández i Eugenia León. I avui serà el grup Xerramequ Tiquis Miquis l'encarregat d'animar la vetllada. Peces d'una programació que, més enllà de les misèries polítiques, ha reflectit la fèrtil diversitat de la cultura catalana, informa Jordi Carrión.

Catedral de Tarragona

NADAL EN CONCERT

Amb M del Mar Bonet i Manel Camp

“El Poema de Nadal”. Amb Montserrat Salvador, Enric Majó, Mercè Pons, i Pep Munné
Direcció musical: Josep Prats
Direcció: Esteve Polls
Esteve Polls, Josep Prats i Montserrat Salvador tornen a formar un trio de luxe per a la representació a la Catedral d’El Poema de Nadal, la brillant obra de Josep M. de Sagarra que l’any passat ja ens va visitar per Nadal de la mà del Teatre Popular de Barcelona. Enguany a la representació s’afegirà un concert que arrodonirà una nit espectacular amb la inigualable veu de Maria del Mar Bonet i la mestria de Manel Camp.
Dilluns | 27.12.04 | 21 h |
Música i Poema Dramatitzat

Intentarem concretar aquesta notícia ja que, segons vam sentir per la ràdio, aquest mateix espectacle es repetirà a la Seu de Lleida (el 26 de desembre), a la Catedral de Girona (el 2 de gener) i a l'església del Pi de Barcelona (en diverses dates).

Tot just arribada de Mèxic, la Maria del Mar va tenir la generositat de trucar-nos per fer-nos saber que era aquí i que l'activitat duta a terme per terres americanes havia estat molt satisfactòria. Alhora ens feia arribar una abraçada per a tots. Maria del Mar, MOLTES GRÀCIES!

També ens comentava que el dimarts va fer la presentació del disc nou, Amic, amat, a l'Espai Mallorca.
Com que ja l'hem pogut "tocar" i escoltar, no ens podem estar de recomanar-vos-el, amb el desig que el disfruteu a pler.

CERDANYOLA

Demà, dissabte 18 de desembre, a dos quarts d'onze de la nit, la Maria del Mar farà un concert al Teatre Ateneu de Cerdanyola, situat al carrer Indústria, números 38-40, d'aquella població. Telèfons del teatre: 935808888 ext. 870 i 935807426.