AMICS DE MARIA DEL MAR BONET
ASSOCIACIÓ

---

    Per mitjà d'aquesta entitat volem donar suport a la Maria del Mar.

    També volem posar en contacte les persones associades per facilitar-los la coneixença, l'intercanvi, la comunicació, l'amistat, i per organitzar i dur a terme activitats culturals i lúdiques conjuntes.

    Necessitem aportacions noves perquè aquestes activitats puguin ser diverses,  divertides, enriquidores...

    Si us voleu comunicar amb nosaltres, podeu utilitzar el nostre correu electrònic:
bonetamics_ppcc@hotmail.com

    Per a associar-vos: 

RECORDEU:

Visca l'amor "Homenatge a Teresa Rebull"; la Maria del Mar canta "Dona d'aigua"

Darrer disc de Túrnez & Sesé

"Per al meu amic... Serrat"; canta "La rosa de l'adéu"

"El disc de la marató de TV3"; canta "Dolça remor de cada tarda"

Ateneu Barcelonès
c/. Canuda, 6
BARCELONA
 
 

APECAT    (07-11-2006)
Associació de Productors i Editors
Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya
 

Amb Veu Pròpia

Gerard Quintana, Lluís Llach, Lídia Pujol, Maria del Mar Bonet o Pau Riba són alguns dels músics que participaran al cicle Amb Veu Pròpia d'aquest curs 2006-2007. El cicle consisteix en un seguit de trobades amb alguns dels principals escriptors i escriptores, poetes i cantautors actuals per fer un repàs a la seva trajectòria literària o musical. Després de l'èxit de les coferències, celebrades per primer cop l'any passat dins els cursos de l'Ateneu Barcelonès, aquesta temporada l'Escola d'Escriptura ha decidit repetir l'experiència.

El curs s'ha ampliat i enguany es presenta amb una estructura formada per tres blocs temàtics, amb la participació de vuit conferenciants cadascun. Els artistes aniran acompanyats d'una segona personalitat encarregada de presentar-los i acompanyar-los durant les dues hores de ponència i col.loqui amb els assistents.

Com a novetat d'aquest any, apareix un bloc dedicat únicament a la cançó d'autor. Els vuit protagonistes d'aquest cicle seran Manolo García, Lluís Llach, Ismael Serrano, Maria del Mar Bonet, Luis Eduardo Aute, Lídia Pujol, Gerard Quintana i Pau Riba. Un segon cicle correspon a la narrativa i dramatúrgia on escriptors com Josep M. Benet i Jornet, Javier Cercas o Emili Teixidor explicaran la seva experiència en la creació de novel·les. Finalment es dóna espai a la poesia, en un tercer cicle, on hi participaran autors com Joan Margarit, Cristina Peri Rossi o Ángel González .

El cantaor Miguel Poveda va ser l'encarregat d'inaugurar el cicle amb un concert que va oferir el passat 16 d'octubre a l'Ateneu Barcelonès. Al recital es va poder gaudir del disc que Poveda esta presentant arreu del país, Desglaç (Discmedi, 2005), on musica poetes catalans com Enric Casasses, Sebastià Alzamora i Maria Mercè Marçal. Cada curs d'Amb Veu Pròpia té un total de setze hores lectives i es realitzen els vespres (de 19 a 21h) a l'Ateneu Barcelonès Tots aquells interessats poden inscriure's a la web de l'Ateneu Barcelonès:

www.ateneubcn.org

30-11-2006: http://www.radiopays.org/pcatalans/actualite.php

Maria del Mar Bonet i Biel Mesquida omplen la Maison de la Catalogne

Els dos autors mallorquins han recitat i cantat textos de Ovidi Montllor i Guillem d’Efak a París. L’espectacle ha estat tot un èxit d’afluència fins a col·lapsar la sala d’exposicions del casal català de París. Els assistents han pogut repassar la vida i el pensament dels dos artistes desapareguts.

Andreu Abuín. Foto: Kazuko
A partir de les set del vespre ja es podien veure els nombrosos assistents que esperaven a la Cour du Commerce Saint André. El recital, que havia de començar a les vuit, va haver d’esperar un quart d’hora per tal poder fer encabir els nombrosos assistents. El reduït espai va deixar la majoria d’espectadors sense cadira, entre ells, la del pintor barceloní Miquel Barceló. En total, unes 200 persones, algunes de les quals van haver de seguir el concert per pantalla a la planta superior.

Després d’una calorosa ovació, el duet mallorquí va començar el recital i concert repassant la biografia dels dos amics actors, poetes i cantants Ovidi Montllor i Guillem d’Efak. Acte seguit, Maria del Mar Bonet va cantar cançons i poemes tot alternant amb les lectures de Biel Mesquida. Els acompanyaven al teclat i acordió el jove talent Dani Espasa, i Raül Costafreda a la guitarra. Entre les peces més esperades destaquen el Blues en sol o Cavaller de Serp de Guillem d’Efak, i Tot esperant Ulisses, d’Ovidi Montllor.

Amics presents, amics enyorats
El paral·lelisme entre els dos o més aviat quatre amics no és gens casual. Bonet i Mesquida han sabut reviure els textos de l’autor alcoià Montllor i el manacorí Guillem d’Efak, morts el 1995. La continuïtat de pensament, obra i cultura queda així expressada per les veus inconfusibles d’ambdós intel·lectuals. "Tant l'Ovidi i en Guillem com en Biel i jo, teníem uns vincles personals desconeguts per la gent. Nosaltres aquí els mostrem, volem donar veu aquests amics amb la seva amistat i les seves preocupacions socials i artístiques", ha comentat Maria del Mar Bonet.

El projecte ha nascut, a Mallorca, gràcies a la col·laboració entre l’Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana (ACIC) i l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears. Els objectius principals són, d’una banda, impulsar la música en català a les Illes i, d’una altra, donar-la a conèixer a l’exterior. El recital, amb un seguiment desigual, ja s’ha pogut escoltar en diverses sales balears des del deu de novembre, i al País Valencià fins al 26. L’ACIC també preveu diverses actuacions al Principat.

Un cop acabat l’espectacle, els assistents van poder conversar amb els intèrprets, al bar del casal. Com és ja habitual, la maison catalana va oferir cava i tapes de la nova cuina catalana. L’acte es va perllongar així, fins a quarts de dotze.

El Punt, 3 de gener del 2007

Al Tall recull un concert amb convidats de tots els estils a «Envit a vares»

JORDI MARTÍ ENDERROCK. Barcelona

La voluntat de prestigiar i actualitzar la música d'arrel valenciana ha estat un impuls constant en la trajectòria d'Al Tall. Seguint aquesta motivació, el representatiu grup ha connectat la tradició pròpia amb la dels veïns mediterranis, ha esperonat trobades internacionals a València i ha signat col·laboracions fructíferes amb músics afins com ara la mallorquina Maria del Mar Bonet i els marroquins Muluk el Hwa. El darrer episodi en aquesta línia és el CD i DVD Envit a vares.

El disc va enregistrar-se el maig passat durant el II Aplec de Cultura d'Arrel Tradicional d'Algemesí. En aquest poble de la comarca de la Ribera Alta, un dels nuclis més dinàmics de la cultura popular valenciana, Al Tall hi va convidar col·legues provinents de diferents estils (el folk, el rock i el jazz) per explorar conjuntament com es pot improvisar a partir de patrons tradicionals. D'aquesta manera, la formació ha reprès una idea iniciada el 1983 amb Tocs i vares. En aquell àlbum singular, Al Tall proposava rescatar estils fossilitzats com ara la jota, la seguidilla i el fandango, i tornar-los a situar en el camp de la música viva, seguint els paràmetres del folk europeu. Dues dècades més tard, i en un context molt diferent, el grup va recuperar el discurs de Tocs i vares publicant Vares velles (2004), un treball en què la revitalització d'antigues músiques populars contrastava amb algunes lletres sobre l'actualitat política immediata, en el moment més crispat del govern de José María Aznar.

La primavera passada, un encàrrec especial de l'Ajuntament d'Algemesí va propiciar la tercera part d'aquesta història: el concert Envit a vares, que va permetre als set integrants actuals d'Al Tall muntar una festassa amb músics no necessàriament familiaritzats amb els llenguatges tradicionals, però sí amb la improvisació i el directe.

LLISTA DE CONVIDATS

La llista de convidats és llarga. Hi apareixen molts personatges destacats de la música d'arrel: l'omnipresent Miquel Gil (fundador d'Al Tall el 1975 juntament amb Manolo Lledó i els actuals líders del grup, Vicent Torrent i Manolo Miralles), els multiinstrumentistes Ximo Caffarena, Eduard Navarro i Joansa Maravilla, l'ex-Muluk el Hwa Abdeljalil Kodssi, l'occità Jan Maria Carlotti, el grec Spyros Kaniaris... El jazz està representat en les figures dels saxofonistes Eladi Reinon i Ramon Cardo, a més del pianista Pedro Aznar. Finalment, la delegació rockera la formen els integrants d'Obrint Pas, Xavi Sarrià i Miquel Gironès, i el guitarrista de Seguridad Social, Arístides Abreu.

«Els músics tradicionals no acostumem a improvisar a l'escenari», diu Vicent Torrent, «per això ens feia goig obrir l'espectre sonor de la nostra música obligant músics de jazz a entrar en els patrons, per exemple, d'una jota».

El Punt, 3 de gener del 2007

Música en català, collita del 2007

La música en català ha donat el 2006 discos prou notables, com ara Obrador, de Xerramequ Tiquis Miquis, el disc en directe a l'Olympia de Raimon, Alfabets de futur, de Feliu Ventura, i Batiscafo Katiuscas, d'Antònia Font, per esmentar-ne només uns quants exemples. Un balanç positiu que, molt probablement, encara ho serà més el 2007, ja que músics com ara Obrint Pas, Els Pets, Sisa, Roger Mas, Mazoni, Sanjosex, Adrià Puntí, Guillamino, Quimi Portet, Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet preveuen llançaments discogràfics nous.

La música que es fa a Catalunya –tant si és en català con en altres idiomes o simplement instrumental– proporciona actualment discos de més qualitat que fa deu anys. Veterans com ara Sisa i Miquel Gil estan en un bon moment de forma, hi ha gèneres concrets com ara el jazz i la cançó d'autor amb valors cada cop més sòlids, i cada temporada, es publiquen notabilíssimes primeres obres. Un estat de salut artística gens menyspreable que, lamentablement, coincideix amb la pitjor crisi que la indústria discogràfica ha hagut d'afrontar al llarg de la seva història, i que fa que sigui més rendible promocionar recopilatoris i discos en directe de valors segurs que no pas apostar per bandes noves.

Un any més, però, i malgrat la crisi del sector, a la música en català se li presenta el repte de projectar-se arreu sense complexos. A la indústria li toca fer un esforç per emfasitzar els productes de qualitat, però també cal que l'administració treballi per pal·liar la falta de plataformes de comunicació amb què topen els discos en català. Un fet que fa que en molts mitjans de comunicació dels Països Catalans la música en català sigui inexistent o que al Midem de Canes –com l'any passat, i a diferència dels anteriors– la música catalana es promocioni al mateix estand que l'espanyola.

Vilaweb

DISSABTE, 06/01/2007 - 06:00h

Som Ràdio, l'emissora censurada pel PP balear, torna emetent per internet
La plataforma pretén tornar a les ones hertzianes en un futur

El nou any ha començat amb una notícia positiva al nostre país: Som Ràdio, l'emissora mallorquina que el govern balear va tancar el desembre de 2003, poc després de guanyar les eleccions, es pot tornar a escoltar, aquesta vegada per internet. Des que es va clausurar l'única emissora pública que emetia en català a les Illes hi ha hagut una important mobilització popular perquè tornés a emetre.

Després d'un temps emetent en fase de proves, en què només emetia música, l'emissora ha començat les emissions oficials, amb una programació estable que s'emet de deu a dotze del matí i de sis a vuit de la tarda, mentre que la resta d'hores funciona com a ràdiofórmula. Som Ràdio emet espais d'actualitat informativa, de rock català, de literatura, d'humor, de cultura popular i un programa sobre l'activitat de l'Obra Cultural Balear, una de les principals entitats que li donen suport.

Durant dos anys, la plataforma de suport a l'emissora ha recollit diners per evitar que deixés d'emetre definitivament, i nombrosos artistes i persones anònimes han contribuït mantenir-la viva, com ara la cantant Maria del Mar Bonet, que va donar dues pintures per la causa. A l'abril del 2004, es van lliurar deu mil signatures al govern balear per demanar la reobertura de l'emissora, creada durant el govern del Pacte de Progrés.

Tot i que les emissions per internet no presenten cap problema legal i l'emissora pot emetre lliurement, la plataforma intentarà, en un futur, tornar a emetre per les ones hertzianes, segons ha assegurat una portaveu a VilaWeb.

El Punt, 9 de gener del 2007

Afers exteriors

La música catalana es prepara per trepitjar aquests dies diferents escenaris dels cinc continents

GUILLEM VIDAL. Barcelona

Que els grups catalans no poden tocar més enllà dels Països Catalans és un tòpic que es dinamita amb una repassada a agendes de concerts de tots cinc continents. Gires per escenaris cèlebres europeus en el cas de La Troba Kung-Fú i Ojos de Brujo, escapades a Mali de Raynald Colom, visites de Macaco i Pinker Tones a Sidney i triomfants estades de Serrat a l'Amèrica Llatina, en tots els casos durant les pròximes setmanes, fan evident que la música que es produeix a Catalunya –en català, castellà, anglès o simplement instrumental– és ben exportable. Sigui per la qualitat de molts d'aquests artistes o pel fervor que provoquen estils com ara la rumba i la cançó mediterrània arreu del planeta, la música catalana cada cop té més presència internacional.

Els veterans continuen seduint audiències mundials. Els darrers mesos ho han recordat Lluís Llach i Raimon amb els seus retorns a l'Olympia de París, Josep Tero presentant projectes interculturals a Grècia, Maria del Mar Bonet aproximant Amic amat en ciutats com ara Damasc i Carles Benavent brillant arreu del món com a integrant dels Touchstone de Chick Corea. I, és clar, Joan Manuel Serrat, que a partir del dia 22 tornarà a posar a prova el fervor amb el qual sempre és rebut a l'Amèrica Llatina amb una gira amb parades a Buenos Aires, Montevideo i Lima, entre altres places.

Ja no són, però, els únics músics catalans capaços d'omplir les seves gires amb dates arreu del planeta, com ho demostren des de fa un temps joves artistes del país que, en un món globalitzat i per via de la rumba, el flamenc, el rock independent, el jazz o la música electrònica, tenen cabuda en programacions de municipis –alguns de realment exòtics– dels cinc continents.

Ojos de Brujo, per exemple, grup capdavanter d'un anomenat «so de Barcelona» que tan convenç actualment a l'exterior, ja fa temps que s'embarquen en world tours en tota regla. Aquests pròxims mesos, per exemple, tenen previst presentar Techarí, el seu últim disc, a Londres (on, en gires anteriors, han arribat a omplir recintes històrics com ara el Shepherd's Bush Empire), Edimburg, Atenes, Cancún, Bogotà i Mèxic DF, ciutat que Els Pets, una banda que mai no havia actuat més enllà dels Països Catalans en els seus vint-i-un anys d'història, va visitar el mes de novembre passat. I és que els sons càlids i ballables de la Barcelona actual, als quals tant recorren les institucions catalanes en esdeveniments com ara la Fira del Llibre de Guadalajara, han trobat sortida en molts escenaris mundials. Més exemples: Macaco també fa temps que s'espavilen i, després de completar aquestes últimes setmanes una gira que, entre altres països, els ha portat a Itàlia, Finlàndia, Noruega, Suïssa i Suècia, compartiran cartell el dia 25 amb els també barcelonins Pinker Tones (que actuen més a fora de Catalunya que a Catalunya) a Sidney; La Troba Kung-Fú, grup de l'ex-Dusminguet Joan Garriga, per la seva part, també té a punt una gira per set estats europeus de presentació del seu disc de debut, Clavell morenet; La Kinky Beat (que cada primavera solen efectuar una gira pel vell continent) actuaran a França, Suècia, Suïssa i Alemanya, on també ho faran Costo Rico, i Go Lem System rodarà per l'Argentina, país que –a més de Serrat– també rebrà aviat els Pinker Tones. Dades, totes aquestes, que demostren la bona rebuda de la qual gaudeixen aquesta mena d'estils a tot el món, com també ho han fet evident aquests últims temps Muchachito Bombo Infierno amb una extenuant gira de presentació de Vamos que nos vamos i Sabor de Gràcia i Patriarcas de la Rumba, que a l'estiu van unir-se en una gira per Bèlgica i França.

No només la fusió d'estils com ara el flamenc i la rumba, però, fa fortuna internacional. Els valencians Obrint Pas, per exemple, una altra banda que els darrers anys ha trobat el gust a viatjar, anunciarà aviat una gira per països de l'est d'Europa programada pel mes d'abril. Pep Sala anunciava fa unes setmanes els plans per a una gira a Europa i als Estats Units. Miguel Poveda, a qui no és difícil veure voltant pel món, té anunciat un recital el mes vinent a Londres i el trompetista Raynald Colom, acompanyat de David Xirgu i Armand Sabal·lecco, presentarà aquesta setmana el seu nou projecte al Festival au Desert d'Essakane, a Mali, que en la seva edició d'aquest any rendirà tribut a Ali Farka Touré. A més, 12Twelve, autors de L'univers, un dels discos de rock més aclamats del 2006, acaben de tornar d'Itàlia i Portugal i músics com ara Guillamino i Suzy & Los Quattro encara tenen ben fresques les seves visites al Japó, sense comptar les dotzenes d'intèrprets de música clàssica catalans que hi ha repartits pel planeta.

El Punt, 11 de gener del 2007

La música catalana, un producte exportable

Els grups catalans han sabut afirmar-se i projectar-se cap a l'exterior gràcies a una falta de prejudicis que els ha permès combinar una sensibilitat pròpia amb els corrents de mestissatge, que han estat un dels trets més característics dels nous corrents musicals. Això els ha permès que en aquests moments als cinc continents hi hagi com a mínim una formació musical catalana interpretant en català, castellà, en anglès o fent música instrumental.

Aquesta projecció internacional no és nova. Motivacions diferents van portar fa anys Llach i Raimon a actuar a l'Estat francès, però aquelles primeres actuacions van tenir continuïtat i es demostrava l'existència d'un interès pel que Catalunya oferia musicalment. Una prova n'és que aquests dos artistes no fa pas gaire van tornar a actuar a l'Olímpia. Maria del Mar Bonet i el seu interès per les músiques mediterrànies també ha estat un motiu de projecció internacional dels nostres artistes i de la nostra cultura. No fa gaire Bonet presentava Amic amat en una gira per altres ciutats que ha inclòs Damasc. Josep Tero també ha estat a Grècia presentant un projecte d'intercanvi multicultural, i Serrat prepara una gira per l'Amèrica Llatina.

La diferència d'aquests artistes veterans amb formacions o artistes joves com ara La Troba Kung-Fú, Macaco i Obrint Pas és que han crescut en un món musical que si bé en certs àmbits s'ha tendit a la globalització, també ha creat escletxes receptives a sonoritats i propostes que sense renunciar a la contemporaneïtat o a tradicions internacionals molt escampades com ara el jazz han sabut suggerir un so amb arrels pròpies que pot despertar les sensibilitats de públics d'arreu del món. Un cop més es demostra que tot sovint som esclaus dels nostres prejudicis. La rumba i la cançó catalana poden ser tan exportables com ho són les modernes músiques ètniques d'arreu del món.

EL PUNT, 20-01-07

A la conquesta nord-americana

El Ramon Llull i l'Institut d'Estudis Baleàrics presenten a Nova York i per separat la seva visió de la cultura catalana

A. VIVES. Barcelona

Miguel Poveda actuarà al costat de Maria del Mar Bonet, el 4 de maig, a Nova York.
Ha començat la cursa per a la conquesta nord-americana. L'Institut Ramon Llull (IRL) i l'entitat homòloga a les Illes Balears, l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), presentaran a Nova York, en un mes de diferència, la seva particular visió de la cultura catalana.

L'IEB, que s'autodefineix com «un instrument de dinamització i promoció de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i de la cultura que s'hi expressa», serà el primer a protagonitzar la Islas Baleares Cultural Week a Nova York. El programa, que es farà del 12 al 16 de febrer, s'anuncia a la plana web del consolat espanyol a Nova York després del festival de flamenc i del destacat Other events (altres esdeveniments). Els escriptors mallorquins Sebastià Alzamora (que durant un temps va estar al capdavant de l'àrea de promoció exterior de l'IEB), Baltasar Porcel i Carme Riera actuaran com a estrelles convidades, al costat del també escriptor Ricard Glissant. A la cita també han convidat dos poetes, el mallorquí Miquel Cardell i el menorquí Ponç Pons. Dos poetes més també illencs, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, hi seran presents a través del concert de la soprano Maia Planes.

L'escriptor i president de l'IEB, Gabriel Janer Manila, que el 12 de febrer presentarà a la llibreria Lectorum de la 7a Avinguda la revista de literatura infantil i juvenil Ooohéee, assegura que no se'n van d'excursió a la Gran Illa sinó a donar-se a conèixer. «Volem que el públic sàpiga que existim com una gent d'unes illes que formen part d'una cultura més ampla i que aportam coses interessants, vives i plenes de potencial creatiu.» També apunta que el govern balear i el català hi van per separat perquè «per sort o per desgràcia són administracions diferents».

La Generalitat aprofitarà l'exposició Barcelona and modernity: Gaudí to Dalí, que s'exhibirà del 7 de març al 3 de juny al Metropolitan Museum of Art de Nova York, per organitzar la seva mostra de «la creació catalana contemporània» en els àmbits de la dansa, el teatre, la música i fins la poesia catalana. El Ramon Llull, que hi va del 22 de març al 4 de maig, inaugura la setmana amb una estrena mundial de l'obra d'Enric Granados Cant de les estrelles, que dirigirà Dennis Keene. La visió que oferirà el Llull en aquesta segona setmana cultural catalana traspassarà les fronteres del Principat, fins al punt de fer partícips les mítiques icones del moviment rock underground novaiorquès. Lou Reed, Laurie Anderson i Patty Smith recitaran poesia catalana del segle XX de Perejaume, Joan Brossa, Maria Antònia Salvà, Blai Bonet, Gabriel Ferreter i altres. En aquest cas, ningú discuteix la presència de les Illes Balears i el País Valencià. El director de teatre i artista mallorquí Pep Tosar portarà a escena l'espectacle sobre l'obra i la vida del poeta de Santanyí Blai Bonet, mentre que la companyia valenciana Sol Picó hi durà Bésame el cactus. El baríton Joan Pons, també mallorquí, actuarà al costat del tenor Jaume Aragall al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Maria del Mar Bonet també compartirà cartell amb Miguel Poveda. Aquí la simbiosi es donarà entre cançons de camp mallorquí i el flamenc.

EL PUNT, 25-01-07
 

El 33 aposta per divulgar la poesia a través de la música amb l'estrena del nou programa «Tons»

G. BUSQUETS.

TVC vol abordar la poesia des del punt de vista de la música amb el nou programa Tons (33, 23.05h), ideat i dirigit per Lluís Marrasé. Es tracta d'aproximar-se als grans noms, des de Martí i Pol a Kavafis, revisant les adaptacions que dels seus poemes van fer els cantautors i que van contribuir a popularitzar la seva obra.

HOMENATGE
El creador de Tons, Lluís Marrasé va destacar que es tracta d'un «homenatge sentit als cantautors que ens van descobrir poetes com Sagarra o Martí i Pol». Per Marrasé és també una manera de tractar la poesia «desacomplexadament, sense erudits ni experts, sense elitismes».

Tons, que porta el parèntesi explicatiu (poesia x cantar) consta de 14 capítols de 25 minuts cadascun i de 28 videoclips (poemes fets cançó) que volen apropar els universos literaris de figures com Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Espriu, Casasses o Joan Salvat-Papasseit, entre altres poetes.

Cada edició està dedicada a un autor concret, un poeta que l'espai radiografia a través d'una biografia que traça el seu perfil humà i literari, i també a partir de les opinions que hi aporta el cantautor que l'ha musicat. Cada poema, amb la música que va inspirar els intèrprets originals, és visitat ara a través de noves veus. Actors i actrius com Joel Joan, Roger Pera, Mone o Laura Guiteras fan versions de les cançons de Llach, Maria del Mar Bonet, Serrat, Ovidi Montllor o Gerard Quintana respectant, però alhora actualitzant les composicions originals. El mateix poema que va inspirar la cançó pren un nou «to» en la lectura que en fan personatges de diferents àmbits. El responsable dels espais culturals de TVC, Francesc Fàbregas, va recordar que Tons té precedents en la programació del 33 com ara Miralls i va qualificar el resultat del treball de Marrasé d'«obra vinculada a l'art».

AVUI +, 25-01-07

El 33 estrena aquest vespre 'Tons (poesia x cantar)', un espai dirigit per Lluís Marrasé on la poesia cantada pren el protagonisme

Un pont de poesia

Jordi Palmer

La música ha estat per a molta gent el pont que els ha portat a descobrir la poesia. L'activista cultural Lluís Marrasé, durant molts anys president de l'Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana (ACIC), és una d'aquestes persones que gràcies a les cançons va conèixer l'obra dels grans poetes del nostre país, i és per això mateix que s'ha fet càrrec de la direcció del programa que aquest vespre estrena el 33, Tons (poesia x cantar), un espai nascut amb la voluntat de convertir-se en punt de trobada entre música i poesia amb la finalitat de divulgar la tasca de poetes i cantautors.

El nou espai, que compta amb una primera temporada de 14 lliuraments, parteix d'una poesia concreta per presentar l'obra d'un poeta, la relació que va tenir amb ell el cantautor concret que va decidir musicar-lo, i, per acabar, recrea la cançó amb noves veus i arranjaments. Així, el primer capítol s'obre amb la lectura d'Un pont de mar blava, a càrrec de l'actriu Vicenta N'Dongo, que dóna pas a una breu biografia del seu autor, Miquel Martí i Pol. Seguidament, Lluís Llach explica les circumstàncies en què va decidir musicar el poema, en aquest cas treballant conjuntament amb el poeta, i finalment un duet inèdit, el format pel músic Joan Vinyals i l'actor Roger Pera, interpreten una nova versió del tema. Com a colofó, als crèdits del programa s'escolta la versió que en el seu moment va enregistrar Lluís Llach.

Josep Palau i Fabre, Salvador Espriu, Enric Casasses, Gabriel Janer Manila, Joan Salvat-Papasseit i el citat Miquel Martí i Pol entre d'altres formen la nòmina de poetes musicats per noms com Maria del Mar Bonet, Joan Bibiloni, Miquel Gil, Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat.

Pel que fa als rapsodes i nous intèrprets, TVC s'apunta a la tendència imperant en televisió d'aprofitar tots els recursos humans. Així, hi trobem actors procedents de Ventdelplà -Pau Durà-, Porca misèria -Joel Joan- i El cor de la ciutat -Laura Guiteras i Jofre Borràs-, a més de personatges habituals de la casa, com Carme Ruscalleda i Ismael Prados.

EL PUNT, 26-01-07

 El «cantaor» Miguel Poveda presenta «Tierra de calma» però no abandona la poesia catalana

GUILLEM VIDAL. Barcelona

Tierra de calma, el retorn de Miguel Poveda als pals tradicionals del flamenc, té enfeinat el cantaor badaloní amb concerts com el de demà, a L'Auditori de Barcelona. L'aproximació a la poesia catalana projectada en el disc Desglaç no només tindrà una segona part sinó «una tercera i una quarta», i el seu projecte comú amb Maria del Mar Bonet es prepara per desembarcar a Nova York i Frankfurt.

Si Desglaç era un reconeixement als poetes catalans que l'havien seduït, Tierra de calma mira cap al sud de manera decidida. Des de fa tres anys i mig, i quan no està de gira, Poveda viu a l'Ajarafe de Sevilla, a prop d'on té la llar la seva mà dreta en aquest últim treball, el guitarrista i compositor Juan Carlos Romero. «Hem passat sopars sencers filosofant sobre flamenc, sobre com es poden aportar coses noves a un gènere que no és fàcil fer avançar. Romero té un gust exquisit per la música i amb el flamenc, concretament, hi està molt compromès», confessa Poveda. El seu retorn a pals com ara la bulería i la soleá, en qualsevol cas, era només una qüestió de temps. «Tierra de calma era un disc que hauria d'haver arribat abans que Desglaç, però, com que tothom em preguntava insistentment quan faria el disc promès d'adaptacions de poetes catalans, vaig decidir ajornar el projecte. El cos, ara però, em demanava tornar a fer un disc de flamenc tradicional». El cantaor diu que no hi ha hagut cap concert on hagi presentat Desglaç en què algú no li hagi regalat un llibre de poesia catalana: «He constatat que a Catalunya tenim un planter de poetes i poetesses d'un nivell molt alt, i me'n queden un bon munt per adaptar.»

Cáceres 2016.-Antonio Carmona, María del Mar Bonet, Cherifa y Ladysmith Black Mambazo participarán en XVI Festival Womad

Diversos rincones de la capital cacereña serán el escenario de las actuaciones de esta festival, que se celebra del 9 al 12 de mayo

CÁCERES, 2 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Artistas como Antonio Carmona, Cherifa, Ladysmith Black Mambazo y María del Mar Bonet ya han confirmado su participación en la 16ª edición del Festival Womad de Cáceres, que se celebrará del 9 al 12 de mayo.

   Rincones de la capital cacereña como la Plaza Mayor, San Jorge, el Gran Teatro, el Centro de Exposiciones San Jorge, el Palacio de Carvajal y la Plaza del Conde de Canilleros serán los escenarios en los que se desarrolle este encuentro anual con los ritmos y las danzas del mundo, según informa la organización del certamen en una nota de prensa remitida a Europa Press.

  Así, en un primer adelanto del cartel artístico, los responsables del certamen señalan que Womad Cáceres 2007 será una buena oportunidad para escuchar la voz de la cantante mallorquina María del Mar Bonet, que aportará su particular y mestiza visión de las melodías mediterráneas, mientras Antonio Carmona acercará al público el cóctel de ritmos e influencias que definen la carrera en solitario que ha iniciado con paso firme tras su exitoso periplo al frente de Ketama.

   Junto a estos dos nombres españoles estarán los sonidos bereberes de la marroquí "Cherifa Kersit" y el excelente grupo vocal "Ladysmith Black Mambazo", una auténtica referencia de la música del continente africano de la que los espectadores occidentales tuvieron noticias a partir de su colaboración con el músico Paul Simon.

El 2 de febrer en Joan Carles Doval escriu en el seu bloc una ressenya de l'enregistrament de Terra Secreta, el proper disc de la Maria del Mar, que sortirà, si tot va bé, per Sant Jordi.

Com que escriu unes paraules molt boniques, us hi remetem:

blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/38475

Bonet reclama més presència de la música en català en els mitjans La cantautora i Joan Manresa parlaren a l'Ateneu Barcelonès
6-Feb-2007

S.BENNASAR. Barcelona.
«Em sabria molt de greu morir-me sense veure que els Països Catalans són més xovinistes». La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet va reclamar d'aquesta manera una major presència de la música cantada en català -«i si és possible de qualitat»- en els mitjans públics audiovisuals, en el decurs d'una trobada amb alumnes de l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

La cantant, acompanyada del poeta i col·laborador de Diari de Balears Joan Manresa, va protagonitzar dijous passat la quarta sessió del cicle de cantautors que l'escola organitza per als seus alumnes. Davant d'aquest públic i durant dues hores, Bonet va explicar els seus processos creatius, va repassar la llista de poetes que havia musicat i va oferir un parell de moments màgics interpretant a capel·la alguns temes o fragments com La núvia d'Algendar, Venia de Son Ramon i La Sibil·la, que varen arrencar nombrosos aplaudiments en un auditori del tot embadalit.

Manresa va conduir la conversa amb la cantant i així, a poc a poc, s'anà repassant la seva anada a Barcelona per estudiar ceràmica, la seva introducció en el grup dels Setze Jutges, del qual formava part el seu germà Ramon, els primers recitals i els enregistraments de discs.

Manresa anava aprofitant les explicacions de Bonet per contextualitzar l'època i el moment, «sobretot per als més joves», i per anar lloant els mèrits i les fites de la cantant en un joc de complicitats que va quedar ben palès a la cinquena planta de l'Ateneu. Bonet va recordar en tot moment l'especial ambient artístic que es vivia a casa seva i la influència vital del pare, Joan Bonet. «Ens varen inculcar una gran passió per la cultura i per la música, tant ell com la meva mare, de Gràcia».

La cantautora també va mostrar el seu caràcter pluridisciplinari «però que no oblida mai d'on venim, de la cançó popular de la nostra terra», i el seu caràcter inconformista i reivindicatiu: «Avui en dia poses la televisió i mai no hi surten els nostres artistes. A mi em fa mal, és un greuge de l'Estat espanyol, que no té gens en compte la música tradicional o la que es fa en les altres llengües de l'Estat. Ja poden dir missa si volen, però no fan res perquè es coneguin totes les cultures. Jo en el seu moment era ingènua i pensava que això amb el PSOE canviaria, estic parlant de les primeres eleccions de Felipe, però res de res. No s'adonen que una llengua és l'ànima de la gent i volen matar-la, quan la gran sort és tenir moltes llengües. I aquí la situació no és gens millor. No es compleixen els percentatges en els mitjans públics i no els interessa gens potenciar una música molt important. Pocs països es poden vantar de tenir tants de cantants que han fet tanta cosa per una llengua i de tanta categoria».

Publica: Diari de Balears - S. BENNASAR. Barcelona
http://www.diaridebalears.com/segona.sht...

CULTURA:

Els Setze Jutges rebran la Medalla d'Honor del Parlament en la seva categoria d'or
21/02/2007 16:19

BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)

El Parlament de Catalunya ha concedit la seva Medalla d'Honor en la categoria d'or a l'històric col·lectiu musical català Els Setze Jutges, del qual van formar part Joan Manuel Serrat, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, entre d'altres.

Ho ha anunciat avui el president de la cambra, Ernest Benach, qui ho va proposar aquest dimarts a la Taula, i que ho van recolzar per unanimitat. Benach ha destacat que fins ara no tenien cap reconeixement institucional: "Com país els devíem alguna cosa" -ha dit-, si bé ha admès que arriba "una mica tard".

La màxima distinció del Parlament es concedeix al col·lectiu per la seva "decisiva contribució" al coneixement de la cultura catalana i pel seu "impuls" al moviment de la Nova Cançó i a la normalització de l'ús del català en la música moderna "en els anys de la clandestinitat".

El president del Parlament espera que l'acte de lliurament es faci entre finals d'abril i principis de març, abans de la festivitat de Sant Jordi. A més dels premiats, acudiran familiars dels dos membres del col·lectiu ja morts: Miquel Porter Moix (que va morir el 18 de novembre del 2004) i Delfí Abella (el passat 1 de febrer).

La resta de membres, encara vius, són Serrat, Llach, Bonet, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Amèlia Pedrerol i Rafael Subirachs. Es van unir el 1961, sota la inspiració de Lluís Serrahima.

La Medalla d'Honor es va crear el 2000 i s'ha concedit al reverend Desmond Tutu (2000), l'historiador i jesuïta Miquel Batllori (2001), el polític Ernest Lluch (2001, pòstuma), el diplomàtic Francesc Vendrell (2002), el músic Jordi Savall (2003), la presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down, Montserrat Trueta (2004) i el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel (2005).

INFORMACIÓ TRAMESA PER EDUARD:

María del Mar Bonet intervién con un tema n'asturianu na Gala del Meyor Cantar en Llingua
Date: Wed, 21 Feb 2007 10:20:49 +0100 (Romance Standard Time)

María del Mar Bonet, la voz femenina cimera na Nova Canço catalana, ye la madrina de la I Gala al Meyor Cantar en Llingua Asturiana, que va tener llugar a les ocho d'esta nueche nel teatru Filarmónica d'Uviéu, entamáu pola Conseyería de Cultura, Comunicación Social y Turismu del Principáu. La cantante mallorquina va interpretar n'asturianu un tema del cancioneru tradicional, dientro d'un recital de tres cuartos d'hora en catalán.

Na mesma velada van actuar Los cantantes y grupos finalistes qu'opten al galardón, del que güei se va conocer el ganador. Les pieces finalistes son La maleta al agua', de Tejedor; '¿Yá nun van a La Camocha', de Carlos Rubiera; 'Exit-encia', de La Tarrancha; 'Azul y gris', de Toli Morilla y 10/8', d'Asgaya.

La entrada a la gala ye llibre.

GOBIERNO DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS
DIRECCIÓN GENERAL DE PROMOCIÓN CULTURAL
Y LINGÜÍSTICA

GALA D’ENTREGA DEL PREMIU AL MEYOR CANTAR EN LLINGUA ASTURIANA, COLA ACTUACIÓN DE LOS FINALISTAS: ASGAYA; CARLOS RUBIERA; LA TARRANCHA; TEJEDOR; TOLI MORILLA Y LA PARTICIPACIÓN ESPECIAL DE MARÍA DEL MAR BONET.
El miércoles 21 de febreru del 2007, a les 20.30 hores nel Teatru Filarmónica d'Uviéu

Esti galardón tien como oxetu premiar el que s’escueya como meyor cantar con lletra en llingua asturiana comercializada a lo llargo del últimu añu, que seya obra musical de creación orixinal de cualesquier xéneru, descartándose les pieces tradicionales yá esistentes y les versiones o adaptacions d’obres de creación publicaes de mano n’otra llingua.
Entrada llibre

De Vilaweb:

DIMARTS, 27/02/2007 - 14:00h
El Llull i el IEB signen l'acord per a anar junts a Frankfurt

Bargalló garanteix una àmplia presència de les Illes en la fira

El president de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), Gabriel Janer Manila, i el director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, han signat avui a Palma un conveni de col·laboració per participar conjuntament en la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2007, que enguany té com a convidada d'honor la cultura catalana. A principis de febrer, el Llull i el govern d'Andorra ja van signar un conveni amb la mateixa finalitat.

Durant l'acte d'avui, Josep Bargalló ha garantit que les Balears tindran una 'àmplia' presència en la fira de Frankfurt. Per exemple, amb exposicions dedicades a temàtiques illenques i amb la representació de literatura, d'espectacles musicals i de dansa propis del territori. Així, per exemple, s'ha programat l'actuació d'Antònia Font i de Maria del Mar Bonet.

Bargalló també ha explicat que la fira comptarà amb 6.500 expositors i 12.000 llibres.

L'acord entre el Llull i el IEB s'havia de signar la setmana passada però a última hora es va ajornar. Segons el Llull, per problemes d'agenda; i segons la institució balear, per qüestions burocràtiques. Els dos organismes han tingut últimament relacions poc fluïdes. Les Balears van sortir del Llull el maig del 2004, per desavinences en la manera de treballar, segons va justificar aleshores el president illenc, Jaume Matas. Poc després el IEB va passar a substituir el Llull a les Balears.

Coordinar Frankfurt

L'Institut Ramon Llull és l'organisme que coordina les activitats de la Fira de Frankfurt, que se celebrarà del 10 al 14 d'octubre. Josep Bargalló ha anunciat que a principis de mes compareixerà al Parlament per a explicar el programa de la fira i de quina manera la cultura catalana hi serà present. En aquest sentit, el conseller de la vice-presidència, Josep-Lluís Carod-Rovira ha garantit que l'eix central de la fira serà la projecció de la literatura catalana, un espai on només hi seran representats els escriptors que escriuen en llengua catalana. Ara, a Frankfurt també hi haurà un espai per la indústria editorial, en que les editorials escolliran els continguts que exposaran.

Més enllà de Frankfurt, el Llull i el govern d'Andorra han creat un grup de treball a fi de trobar la via jurídica més adequada per col·laborar de manera més estable en la projecció de la cultura catalana a l'exterior. En aquest sentit, l'Institut d'Estudis Baleàrics de moment no s'ha manifestat.

L'Institut d'Estudis Baleàrics i l'Institut Ramon Llull promocionaran junts la literatura catalana en Frankfurt
27/02/2007 15:50

PALMA DE MALLORCA, 27 (EUROPA PRESS)

L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i l'Institut Ramon Llull portaran a terme actes conjunts de promoció de la llengua catalana durant la Fira del Llibre de Frankfurt, entre el 9 i el 14 d'octubre, i en què es realitzaran nombroses actuacions relacionades amb la literatura, el teatre, la música, la dansa, el cinema i el folklore, amb la finalitat de difondre una cultura "rica, amb tradició i moderna com la balear".

Així ho ha manifestat avui el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, després de la signatura d'un conveni de col·laboració amb l'IEB per participar conjuntament en l'esdeveniment. Les dues entitats tenen un pressupost de 500.000 euros per al desenvolupament de les actuacions promocionals, que inclouran actes folklòrics (amb la representació de danses d'Eivissa), musicals (amb la participació de Maria del Mar Bonet) i culturals, amb l'organització d'exposicions de temàtica balear, com una dedicada al pintor Joan Miró i a Mallorca.

Segons ha apuntat Bargalló, la Fira, que tindrà més de 6.500 expositors i 12.000 llibres i en què s'espera la presència d'uns 185.000 visitants professionals -xifra registrada el 2006-, serà una ocasió "excepcional" per promocionar la llengua i la cultura catalanes. Entre les accions previstes, es troba així mateix la participació del grup Antònia Font en les 'Nits de rock-pop', que s'uniran a la 'Nit de música electrònica' i a la 'Nit de música clàssica'.

Per la seva banda, el president de l'IEB, Gabriel Janer Manila, ha expressat el seu "orgull" i "satisfacció" per la presència de l'entitat a la Fira, respecte a la qual ha destacat que hi haurà una "important" presència d'escriptors de les illes així i alhora es promocionaran 10 títols d'escriptors balears traduïts a l'alemany "per divulgar i difondre la nostra literatura i donar a conèixer així una imatge d'unitat, de diversitat i de normalització de la llengua catalana".

Del diari AVUI, del 28-02-07

Firmat l'acord catalano-balear

Les Illes s'incorporen oficialment a la cita de Frankfurt al costat del Ramon Llull
Laura Moyà

L'Institut Ramon Llull (IRL) i l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) van firmar ahir a Palma el conveni de col·laboració per a la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana serà la convidada d'honor, després de mesos d'incerteses i problemes "burocràtics i administratius", segons els directors de les dues institucions. Segons l'acord finalment formalitzat ahir, l'IEB apareixerà com a entitat coorganitzadora de les activitats, en què hi haurà la presència d'escriptors, editors i llibreters balears.

"La col·laboració es farà a tots els nivells que ens sigui possible assolir en aquests moments", va explicar Josep Bargalló, director del Ramon Llull. La tria que s'està fent "no podrà ser exhaustiva, però sí representativa". Així, "les generacions, els diferents tipus de literatura, l'estètica o la literatura de gènere" illencs apareixeran, segons Bargalló, dins el programa global ideat per l'IRL per a Frankfurt, que no es donarà a conèixer en tots els seus detalls fins al 16 de juny a la ciutat alemanya. Abans, però, el 22 de març s'oferirà una primera mostra a la Fira del Llibre de Leipzig, que és la segona més important d'Alemanya i on també hi haurà un notable desplegament de la cultura catalana.

En total, l'Institut d'Estudis Baleàrics invertirà 500.000 euros, que es destinaran a "actuacions concretes", segons el seu màxim responsable, Gabriel Janer Manila. Ahir sí que es varen avançar tres activitats: un concert de Maria del Mar Bonet al Teatre de l'Òpera, un altre d'Antònia Font dins les nits de pop rock i una exposició dedicada a Miró i la seva relació amb Mallorca.

Bargalló també va anunciar ahir que l'IRL ha encarregat "un estudi jurídic per comprovar la viabilitat de crear un organisme que confederi les actuacions de les diferents institucions dels territoris de parla catalana" per, després de Frankfurt, "treballar de forma conjunta en la promoció exterior de la llengua".

Del diari AVUI, del 10-03-07

25 anys de Blau

El segell mallorquí celebra el primer quart de segle amb un CD recopilatori
Laura Moyà

Aquesta història comença el 1982. En aquella època a Mallorca només hi havia una casa discogràfica, Maller, dedicada a gravar singles per als turistes. Dos anys abans, un jove Miquel Àngel Sancho havia obert una botiga especialitzada en jazz i salsa que s'havia acabat convertint en un punt de reunió d'artistes com Joan Bibiloni, que volia publicar el seu primer àlbum en solitari. Per què no fer-ho a la seva illa? D'aquesta idea van néixer Blau i el seu primer fill, Joana Lluna. 25 anys i 450 discos després, la discogràfica ha celebrat l'aniversari, que commemora editant un doble recopilatori.

"Quan vàrem decidir arriscar-nos, no sabíem si l'invent aniria bé o no", recorda Sancho. Ell i Bibiloni desconeixien els mecanismes de les discogràfiques: només sabien que a Mallorca n'hi feia falta una. "Encara que no obteníem resultats, res ens llevava la son, sempre teníem les idees ben clares", comenta Bibiloni.

"Ens vàrem adonar que no ens havíem equivocat amb la nostra tercera proposta, el disc Carritx i rodes, de Tomeu Penya, un autèntic èxit", en paraules de Sancho. Anys més tard va arribar el moment de l'expansió cap a Catalunya, que es va fer mitjançant Blau-Discmedi.

El recopilatori "no inclou les millors cançons", però sí "la diversitat de músiques" de Blau. Es tracta d'una "petita mostra" que reflecteix "el que es fa a Balears" i que es compon de temes de grups com Antònia Font, Maria del Mar Bonet, Joan Pons, Biel Majoral i Víctor Uris. "Mai ens hem deixat marcar per les modes, sempre hem estat oberts a l'oferta musical més propera", diu Sancho. Ara Blau viu "moments d'inflexió". "Som una companyia petita i hem d'estar a l'aguait per veure com es mou el mercat. De moment, estem treballant temes de producció digital", diu Sancho.

De EL PUNT

Art català a Amsterdam

Barcelona & Modernity obre una nova etapa de projecció internacional de l'art i la cultura catalana. I s'acosten futurs projectes tan o més seductors. El més immediat és un programa d'activitats que organitza l'Institut Ramon Llull a Nova York, entre el 22 de març i el 4 de maig, que inclou un recital de poesia catalana a càrrec de Lou Reed, Laurie Anderson i Patty Smith; concerts de Maria del Mar Bonet, Miquel Poveda i Jaume Aragall, i actuacions de Pep Tosar, Sol Picó i Gelabert/Azzopardi. Al setembre, el Museu Van Gogh d'Amsterdam produirà una exposició sobre el mateix període històric –final del XIX i principi del XX–, però amb una reflexió més àmplia perquè tractarà el context social i polític agitat en què va emergir la modernitat artística –justament la reflexió que troba a faltar la crítica del The New York Times–. L'exposició es dirà Barcelona. La Rosa de Foc i serà comissariada pel conservador del Museu Van Gogh i Teresa Sala, de la Universitat de Barcelona. El Catalan Center de Nova York també està preparant una exposició, per al 2008, que establirà connexions culturals entre el Born i Manhattan. «Serà un projecte entorn de la memòria històrica», apunta la directora de l'entitat Mary Ann Newman. Hi col·laborarà la Universitat Politècnica de Catalunya. I més: Borja Sitjà, responsable de l'àrea de cultura del Ramon Llull, està negociant la possible organització d'una edició del festival d'arts escèniques Next Wave de Nova York dedicat a Catalunya. Serà el 2008.

DE VILAWEB:

DILLUNS, 19/03/2007 - 19:19h
Lou Reed, Patti Smith i Laurie Anderson donen veu als poetes catalans a Nova York
Divendres 23 i dissabte 24 de març, els músics Lou Reed, Patti Smith i Laurie Anderson faran un recital de poesia catalana al Baryshnikov Arts Center de Nova York. L'actuació forma part d'una programació més extensa de cultura catalana a Nova York, sota el títol 'Made in Catalunya'. Els actes van començar a principis de març amb la inauguració de l'exposició 'Barcelona and Modernity' al Metropolitan Museum i s'allargaran fins el 10 de maig. Consulteu tot el programa.

L'any passat el llavors director de l'Institut Ramon Llull, Emili Manzano, a través del responsable de l'àrea de creació, Borja Sitjà, va regalar a Lou Reed un exemplar de 'Les dones i els dies' de Gabriel Ferrater, en una traducció d'Arthur Terry. El músic el va fullejar i va dir: 'This poet is really, really good' (aquest poeta és molt, molt bo). Així va començar l'aventura del recital 'Laurie Anderson, Lou Reed, and Patti Smith reading catalan poetry'. La direcció artística de l'espectacle és a càrrec de Xavier Albertí i la selecció de poemes de Jaume Subirana i el mateix Albertí. Al llarg d'una hora, aquests artistes emblemàtics de la música underground nord-americana llegiran poemes de Perejaume, Pere Gimferrer, Blai Bonet, Joan Brossa, Maria Mercè Marçal, Maria Antònia Salvà, Vicent Andrés Estellés, Narcís Comadira, Josep Palau i Fabre, Joan Margarit, Francesc Parcerisas, Miquel Martí i Pol, Enric Casasses, Joan Salvat Papasseit, J.V. Foix, Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Josep Carner, Carles Riba, Miquel Barceló, i els tres autors del manifest Groc: Sebastià Gasch, Salvador Dalí i Lluís Montanyà.

Els actes al voltant de la cultura catalana a Nova York s'iniciaran el dijous 22 de març amb el 'Cant de les estrelles' d'Enric Granados, a càrrec de Douglas Riva al piano i Mark Kruczek a l'orgue, que també interpretaran peces de Pau Casals, Frederic Mompou i Enric Morera, a la Church of the Ascension. Un dels espectacle més destacats de la programació és 'Maria del Mar Bonet & Miquel Poveda', perquè els cantants actuaran junts per primera vegada i estrenaran l'espectacle, que és un encàrrec de l'Institut Ramon Llull (4 de maig). També actuarà el pianista Agustí Fernández (27 de març), el grup Estramp Jaç (30 de març), el baríton Joan Pons i el tenor Jaume Aragall (1 d'abril), i també sonarà la viola de gamba de Jordi Savall (9 i 10 de maig). La dansa tindrà presència amb les companyies de Sol Pico (26 de març), Poetics Bodies (29 de març) i Gelabert-Azzopardi (31 de març). L'espectacle Poetics Bodies el formen dues propostes, una creada i dirigida per Pep Tosar, basada en la vida i l'obra de l'escriptor Blai Bonet, 'The Little House Under Construction'; i després la coreografia d'Andrés Corchero i Rosa Muñoz, 'Systole, Diastole', amb poemes de Feliu Formosa i Eduard Escoffet.

La cultura catalana a Nova York també serà representada per una mostra de llibres jurídics, 'A Mediterranean Mirror: Catalana Law in an International Context', del 26 d'abril a l'1 d'agost a l'Elmer Holmes Bobs Library de la New York University. La NYU també acollirà el simposi 'Exalted by the New, in Love with the Old. Modernity in Catalan Art, Literature and Music' (del 19 al 21 d'abril). El Metropolitan Museum acollirà una lectura de poesia catalana en català i en anglès, 'Catalan Poetry Reading at the Met' (21 d'abril). Tres dramaturgs catalans actuals (Sergi Belbel, Carles Batlle i Pau Miró) compartiran amb el públic la seva mirada sobre els seus treballs i experiències (7 de maig). A més, sis escriptors participaran enguany dins el World Voices Festival que organitza el Pen. Són Anna Aguilar-Amat, Lluís-Anton Baulenas, David Castillo, Melcior Mateu, Imma Monsó i Francesc Parcerisas (del 24 al 29 d'abril).

CULTURA:

Lou Reed, Patti Smith, Savall i Maria del Mar Bonet, en un cicle d'activitats de l'Institut Ramon Llull a Nova York
21/03/2007 10:52

BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)

Un recital de poesia catalana a càrrec de Lou Reed, Laurie Anderson i Patti Smith, la representació de 'Besa'm el cactus' de la Companyia Sol Picó, un concert de Jordi Savall i l'estrena d'un espectacle conjunt de Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda són alguns dels actes organitzats per l'Institut Ramon Llull (IRLl) a Nova York, en el marc de l'exposició 'Barcelona i modernitat: de Gaudí a Dalí', que es podrà veure en el Metropolitan Museum.

L'exposició en el Metropolitan Museum aplega, entre altres obres, retrats de Ramon Casas, olis d'Isidre Nonell, pintures de Joan Miró, dissenys d'Antoni Gaudí i peces surrealistes de Salvador Dalí que exploren la creativitat catalana durant l'Exposició de Barcelona de 1888 i el final de la Guerra Civil.

En el marc d'aquesta exposició, l'IRLl organitzarà una colla d'actes culturals a Nova York amb el títol 'Made in Catalunya' entre demà i l'1 d'abril, en col·laboració amb institucions de la ciutat.

D'aquesta manera, l'Església de l'Ascensió acollirà demà l'estrena de l'obra 'Cant de les estrelles', d'Enric Granados, una peça per a cor, piano i òrgan, que tindrà la col·laboració del pianista Douglas Riva.

El Baryshnikov Arts Center serà l'escenari demà passat i dissabte d'un recital de poesia catalana a càrrec de Lou Reed, Laurie Anderson i Patti Smith.

El mateix escenari acollirà 'Besa'm el cactus', de la Companyia Sol Picó. En el Baryshnikov Arts Center també tindrà lloc un concert del pianista Agustí Fernández i l'obra 'Glimpse', de la companyia Gelabert/Azzopardi.

El Metropolitan Museum acollirà un concert de 'lied' i cançons catalanes del segle XX a càrrec de Joan Pons i Jaume Aragall, l'estrena del nou espectacle de Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda i un concert del músic Jordi Savall.

AJUNTAMENT DE VERGES

DIVENDRES 23 DE MARÇ

A les 7 de la tarda: a la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Verges
Taula rodona «Lluís Llach i els setze jutges», moderada per Albert Puig i amb els contertulians:

Xevi Planas, periodista i comentarista musical,
Lluís Gendrau, periodista i editor del Grup Enderrock,
Jordi Garcia-Soler, periodista i director del programa "Memòria selectiva" de Catalunya Ràdio i
M. del Mar Bonet, cantant mallorquina.

DE VILAWEB

DIMARTS, 27/03/2007 - 14:00h

Quaranta visions sobre el caputxí Jordi Llimona
Un llibre aplega els testimonis de persones que van conèixer el filòsof i teòleg

Aquest vespre es presenta a la Llibreria Ona de Barcelona el llibre 'Jordi Llimona, rebel i fidel' (Editorial Mediterrània). El llibre, coordinat per Jordi Cervera, aplega testimonis, estudis i comentaris sobre Jordi Llimona, sacerdot caputxí, filòsof i teòleg, mort el setembre de 1999. Llimona va escriure diversos llibres que mostraven el seu profund humanisme i on reflexionava, sovint des d'un punt de vista crític, sobre la religió i la pràctica religiosa.

Entre els qui han aportat escrits i testimonis al llibre hi ha polítics com Pasqual Maragall, Josep Maria Carbonell i Joaquim Ferrer, periodistes com Imma Matas i Sílvia Cóppulo, i artistes com Maria del Mar Bonet, Teresa Pàmies, Carme Solé Vendrell, a més de diversos capellans i teòlegs.

Entrevista

Maria del Mar bonet celebra 40 anys amb un recull especial ple «d'amics»
La cantant durà cançons tradicionals mallorquines al Metropolitan de Nova York
 

Maria del Mar Bonet es mostrà satisfeta amb els seus 40 anys de carrera.

N.MARTÍ.Palma.
Després de quatre dècades, Maria del Mar Bonet encara la seva carrera amb l'agenda ben plena. Serà al llarg d'aquesta primavera quan sortirà al mercat el seu darrer disc, Terra Secreta (Picap, 2007). També es deixarà veure dalt dels escenaris, no només a Barcelona, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, sinó que esdevindrà una de les ambaixadores de la cultura catalana tant a Nova York com també a la Fira del Llibre de Frankfurt.

-Quaranta anys damunt l'escenari. Des de la utopia i la lluita dels primers anys, fins a la maduresa actual. Quin creis que ha estat el millor moment?
-No m'agrada mirar enrere. Vull viure el dia a dia. Hem de ser conscients que vivim en uns Països Catalans petits i és difícil de moure's-hi. Per mi, l'èxit més gran de la meva carrera, és haver-me pogut mantenir. El millor és que encara em puc permetre de cantar i treure discos.

-Però sí que hi haurà algun moment especial?
-Moments n'hi ha molts. Els que més m'entusiasmen és quan la gent et para pel carrer i et diu «ens hem estimat amb les teves cançons». Però també fa 10 anys, quan vaig poder celebrar 30 anys damunt els escenaris amb el Palau Sant Jordi ple i acompanyada dels meus amics. I fins i tot aquest 2007, que en celebro 40 d'anys. Tenc tres projectes i crec que el recordaré molt aquest any.

-Parleu doncs d'aquests tres projectes. El primer té forma de disc...
-És un disc de cançons que he estat fent al llarg de la meva carrera però que no les havia gravat mai. Estaven guardades, fruit de diferents projectes que he anat fent, i ara em venia de gust treure-les. És un recull molt especial perquè està ple de coses d'amics meus.

-El disc es dirà «Terra Secreta», fent una clara referència a un poema de Robert Graves. Què més hi podrem trobar?
-Hi ha poemes de Miquel Àngel Riera, de mossèn Alcover, Jordi Guardans. També cançons de Joan Manuel Serrat, Toti Soler, Guillem d'Efak o Ovidi Montllor. País secret és un poema extraordinari de Robert Graves dedicat a les dones, una dona mitificada, que està per sobre de tot.

-El segon projecte es durà a terme a Nova York, el 4 de maig. Què hi fareu?
-Això crec que serà molt interessant. Serà un concert al Metropolitan amb el cantaor Miquel Poveda. L'estam preparant encara i n'estam aprenent molt, junts. Jo li enseny cançons tradicionals mallorquines i catalanes i ell m'ensenya tonades pròpies d'Andalusia.

-Aquest concert serà a principis de maig. Després vindrà un projecte simfònic?
-El 26 de maig, dins el festival Festes Úniques de Barcelona estrenarem un concert dedicat a la música mediterrània i ho farem amb l'Orquestra Simfònica del Vallés. Aquí el repertori constarà de tot el que he fet en referència a la Mediterrània: cançons italianes, gregues, turques, del nord d'Àfrica...

-Sembla que de feina no us en falta. Algun projecte més?
-Les mateixes partitures que farem servir amb la Simfònica del Vallès serviran també per fer un concert, el proper estiu, amb l'Orquestra de Chicago i una companyia de ballet.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?3121+8+180108

PARLAMENT DE CATALUNYA

Notícies

El Parlament lliurarà la Medalla d'Honor a Els Setze Jutges en un acte que es farà el 13 d'abril

El Parlament acollirà divendres 13 d'abril l'acte institucional de lliurament de la Medalla d'Honor de la institució, en la categoria d'or, al grup de cantants de Els Setze Jutges, en reconeixement a la contribució decisiva que va fer a la cultura catalana i a la normalització de l'ús del català.

L'acte de lliurament de la màxima distinció de la cambra, que presidirà Ernest Benach, comptarà amb la presència de gairebé tots els integrants de Els Setze Jutges i es farà a les set de la tarda a la sala Auditori. La glossa dels impulsors de la Nova Cançó anirà a càrrec de la periodista Mònica Terribas.

El 20 de febrer passat, la Mesa, a proposta del president, va acordar per unanimitat atorgar la Medalla d'Honor al col·lectiu Els Setze Jutges "per la seva contribució decisiva al coneixement de la cultura catalana arreu, l' impuls al moviment de la Nova Cançó i la normalització de l'ús del català en el món de la música moderna els anys de la clandestinitat".

Els Setze Jutges va ser fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. En formaren part, progressivament, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. Dels components del grup, Miquel Porter va morir el 18 de novembre de 2004 i Delfí Abella, l'1 de febrer d'enguany. Aquest reconeixement inclou també Lluís Serrahima, que va inspirar el col·lectiu.

La Medalla d'Honor és una distinció creada per la Mesa l'any 2000, que s'atorga a personalitats que siguin mereixedores d'un reconeixement excepcional. En edicions anteriors aquesta distinció ha estat per al reverend Desmond Tutu (2000); el pare jesuïta Miquel Batllori i Ernest Lluch (a títol pòstum) (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003), Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004), i el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel (2005).

PARLAMENT.CAT

EL PERIÓDICO

14/4/2007  MÚSICA |RECONEIXEMENT

Medalla per als Setze Jutges
• Només Guillermina Motta va rebutjar la Medalla d'Honor del Parlament
 

BARCELONA
El Parlament de Catalunya va rendir ahir un homenatge als integrants d'Els Setze Jutges. Lluís Serrahima, Quico Pi de la Serra, Josep Maria Espinàs, Enric Barbat, Xavier Elies, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Aurèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Martí Llauradó i Rafael Subirachs van recollir ahir la Medalla d'Honor que els va entregar d'un en un Ernest Benach, president del Parlament. Les de Miquel Porter Moix i Delfí Abella, ja morts, van ser recollides per amics i familiars, així com la de Remei Margarit, que no hi va poder assistir.
L'acte va finalitzar amb una actuació del pianista Manel Camp que va oferir una selecció de la Nova Cançó, que amb cançons que defensant la llengua i la cultura catalanes van obrir als anys 60 una finestra a l'esperança durant la dictadura de Franco. Com va recordar Maria del Mar Bonet, en el discurs d'agraï- ment en nom del col.lectiu, les seves veus eren esperits lliures que cantaven en català per "un món millor, més lliure i feliç". Lluny de ser complaent, va aprofitar per preguntar als polítics presents, entre ells el responsable de Cultura, Juan Manuel Tresserras, per l'escassa presència de la música catalana als mitjans. "Moltes coses queden per fer", va concloure abans d'acabar amb versos de La Balanguera, de Joan Alcover.
L'absència de Guillermina Motta, l'única jutge que va rebutjar el reconeixement, per arribar tard i procedir de polítics, va ser molt comentada. "Em sembla absurda aquesta polèmica. La Generalitat de Catalunya representa el meu país, no els polítics, i mereix un respecte", va sentenciar Josep Maria Espinàs. L'escriptor va criticar l'absència entre els convidats d'Ermengol Passola (Concèntric Promotora) i de Josep Espar (Edigsa). "Sense ells no hi hauria discos de la Nova Cançó".
Serrat va destacar el valor de la medalla però va confessar ser poc optimista sobre la música catalana. "A la meva edat, he vist poques vegades que es treballi per fer cultura de país amb una visió generosa independentment dels rèdits".

Avui +

El Parlament atorga la seva Medalla d'Or als membres del grup, gest que suposa el primer reconeixement institucional per als pioners i impulsors de la Nova Cançó

Setze Jutges menys tres

Teresa Bruna
La curta i intensa vetllada de l'homenatge als Setze Jutges, tan desitjat, tan merescut, ha fet esclatar un cúmul d'emocions. La Sala Auditori del Parlament és plena a vessar, amb més mèrit perquè tots els assistents hi són per rigorosa invitació, és a dir, sense assistència de fans. L'homenatge envolta el lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament, en la categoria d'or, als que van integrar el col·lectiu. En falten tres: Miquel Porter i Delfí Abella, que ens han deixat, i Guillermina Motta, que no ha volgut assistir a l'acte perquè "el reconeixement arriba massa tard".

Els Jutges o els seus representants són dalt l'escenari: són 15, a més de Lluís Serrahima, impulsor del grup. És evident que algú s'ha preocupat de fer-los seure per ordre cronològic, però tot i així Lluís Llach és al costat de Joan Manuel Serrat. ¿Complicitat de vinyaters? Vés a saber! Rafael Subirachs seu a l'última cadira, la que tocaria a Llach. No passa res: Llach i Subirachs tenien tots dos 18 anys quan es van fer jutges!

Mònica Terribas és l'encarregada de fer el primer parlament: "No sé per què m'han donat aquest honor. Potser perquè vaig néixer l'any que es van dissoldre (1968). Però us he de dir que, de petita, quan sentia el nom m'ho imaginava literalment i ho trobava horrorós", bromeja. El seu discurs fa èmfasi en el retret. "Prop de 40 anys després de la dissolució del grup sorgeix el primer reconeixement. Per què no s'ha fet fins ara?". Tant és, benvingut sigui: "Ells tenien l'esperança que quatre dècades després no s'haurien de preocupar de la difusió del català a la ràdio...", continua. Queda molt per fer, però hi ha feina feta: "Dels Setze Jutges en van sorgir dos himnes que perduraran: Paraules d'amor i L'estaca".

Terribas explica que li van regalar un bé de Déu de discos petits d'Els Setze Jutges, d'Edigsa, amb frases, que llegeix. Tot un patrimoni: "Ells són no només la banda sonora d'un temps i d'un país, sinó un patrimoni sense el qual molts no entendríem ni ens hauríem explicat la nostra pròpia vida en la nostra llengua".

Ernest Benach fa entrega de les medalles als jutges i jutgesses, com es diu ara. La primera és per a Lluís Serrahima. Segueix Josep Porter Moix, que la recull en nom del seu germà Miquel Porter; Maria Serrahima, filla de Lluís Serrahima i Remei Margarit, que la recull en nom de la mare, que no hi ha pogut assistir. Arriba el torn de Josep Maria Espinàs, el segueix Mercè Roca Junyent, vídua de Delfí Abella. Més medalles per a Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elias, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach -a qui fan passar davant de Subirachs per no esgarriar l'ordre de les cadires i que es treu la seva inseparable gorra de llana per agafar la medalla- i, finalment, Rafael Subirachs. El públic, eufòric, acaba aplaudint de peu dret.

Maria del Mar Bonet parla en nom de tots. Agraeixen l'homenatge però demanen que vagi acompanyat d'un reconeixement "que s'ha de fer real, amb una promoció amb continuïtat de les cançons en la nostra llengua, tan escassa als mitjans al llarg de 30 anys de democràcia. Necessitem que ens assegurin una presència viva de les nostres velles i noves cançons, en tots els registres".

És l'hora del parlament del president Benach. Comença recordant el franquisme i destaca la contribució dels Setze Jutges a la difusió de la Nova Cançó i a la normalització de la llengua en un temps en què la cultura catalana passava per moments difícils. Benach assenyala que actualment la llengua encara no té un camí de roses al davant i reconeix que el Parlament fa un exercici de dignitat amb aquest homenatge, en participar en el procés de recuperació de la memòria cultural i artística del país.

L'acte acaba amb un concert de Manel Camp, que interpreta al piano temes de cada un dels cantants. El públic, ple de cares conegudes de la política (Joan Rigol, Montserrat Tura, Joan Manel Tresserras, Felip Puig, Miquel Iceta, Joan Ridao, Jaume Bosch, Jordi Portabella, Xavier Trias...) i de la cultura (Josep Tero, Jofre Bardagí, Àngel Casas, Salvador Escamilla, Josep Thió, Feliu Ventura, Maria Cinta, Francesc Borrull, Ferran Madico...), va abandonar la sala amb un somriure de satisfacció. A fora no se'ls va esborrar: els esperava un piscolabis!

DE VILAWEB

DIVENDRES, 13/04/2007 - 06:00h

Els Setze Jutges es queixen de la poca promoció de la cançó catalana

El grup agraeix la medalla d'honor del Parlament però diu que el millor reconeixement seria tenir presència als mitjans de comunicació públics.

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha lliurat aquest vespre la medalla d'honor de la cambra, en categoria d'or, als representants dels Setze Jutges. La distinció reconeix la tasca del grup de cantants en favor de la cultura catalana i de la normalització de la llengua, en plena dictadura franquista. Guillermina Motta no ha assistit a l'acte perquè considera que el reconeixement arriba massa tard i Maria del Mar Bonet s'ha queixat, en nom del grup, de la poca promoció de la cultura.

La cantant mallorquina ha parlat en nom del grup. Bonet ha agraït el reconeixement però s'ha queixat de la poca difusió de la cançó i la cultura catalanes als mitjans de comunicació públics. Per Bonet, 'el millor reconeixement de la nostra tasca seria la promoció de la seva continuïtat, la presència de les cançons en català als mitjans públics, tan escassa en els gairebé trenta anys de democràcia'. Bonet ha subratllat que encata queda molt camí per a recórrer i ha emplaçat la classe política a fer un gir en aquest sentit.

En l'acte, que s'ha fet a la sala auditori del Parlament, hi han assistit la majoria dels antics Setze Jutges, però no tots. Guillermina Motta ha refusat prendre-hi part perquè considera que el reconeixement arriba massa tard, car dos dels seus components ja són morts (Delfí Abella, el febrer passat, i Miquel Porter, el novembre del 2004).

La medalla d'honor és la màxima distinció de la cambra i s'atorga a personalitats mereixedores d'un reconeixement especial. Els últims a rebre-la han estat Desmond Tutu, Miquel Batllori, Ernest Lluch, Jordi Savall i Adolfo Pérez Esquivel.

Impuls a la llengua i la cultura

Els Setze Jutges van néixer el 1961 gràcies a Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep M. Espinàs. Progressivament, el cercle va anar creixent amb les adhesions de Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

El grup va sorgir per fer resistència cultural a base de difondre la cançó catalana, la Nova Cançó, i fer servir la cultura com a mitjà d'expressió de la identitat nacional.

Avui el Parlament ha reconegut la feina de tots ells, i també de Lluís Serrahima, marit de Remei Margarit, autor de l'article 'Ens calen noves cançons', considerat el manifest fundacional del grup i publicat a la revista Germinàbit.

Els Setze Jutges es van començar a dissoldre a la fi de la dictadura i amb la progressiva professionalització d'alguns dels seus membres.

(A la segona fotografia, portada del disc 'Homenatge musical als Setze Jutges', editat el 1965 per Concentric.)

PARLAMENT DE CATALUNYA

Notícies

El Parlament lliura la Medalla d'Honor a Els Setze Jutges
 

Divendres, 13 d'abril de 2007. Palau del Parlament.
 
 

El president, Ernest Benach, ha lliurat aquest vespre la Medalla d'Honor del Parlament, en la categoria d'or, als components d'Els Setze Jutges. Aquest és el primer reconeixement institucional que es fa a aquest col·lectiu, fundat el 1961.

La màxima distinció de la cambra s'ha atorgat a Els Setze Jutges en reconeixement a la seva decisiva contribució a la cultura catalana, i en concret per l'impuls que van significar per a la Nova Cançó i la normalització de l'ús del català.

L'acte s'ha fet a la Sala Auditori del Palau del Parlament i ha començat amb l'himne nacional. El president ha lliurat la medalla a Lluís Serrahima, impulsor del col·lectiu, i als membres del grup Josep Maria Espinàs, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. Josep Porter, germà de Miquel Porter, mort el 2004, i Mercè Roca, vídua de Delfí Abella, mort l'1 de febrer d'enguany, han recollit les medalles a títol pòstum d'aquests dos components del col·lectiu. En nom de Remei Margarit, que no ha pogut assistir a l'acte, ha recollit la medalla la seva filla Maria Serrahima. Finalment, Guillermina Motta no ha assistit a l'homenatge.

El lliurament de cadascuna de les medalles ha estat seguit de llargs aplaudiments del públic, que ha acabat ovacionant dempeus els guardonats.

Entre els assistents hi havia els vicepresidents primer i segon, Higini Clotas i Ramon Camp respectivament; la secretària primera, Lídia Santos; el secretari segon, Antoni Castellà; el secretari tercer, Jordi Miralles; l'expresident Joan Rigol; la consellera de Justícia, Montserrat Tura; el conseller de Cultura, Joan Manel Tresserras; el síndic major de comptes, Joan Colom; els portaveus dels grups parlamentaris Felip Puig (CiU), Miquel Iceta (PSC-CpC), Joan Ridao (ERC) i Jaume Bosch (ICV-EUiA); el tinent d'alcalde de Barcelona, Jordi Portabella, i el president del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, entre altres personalitats i representants de la societat civil.

El president ha començat el discurs recordant els darrers anys d'un franquisme que era "ombra de foscor i de silenci" i davant el qual Els Setze Jutges van comportar "l'expressió més dura de la reivindicació de llibertat". Al seu parer, Els Setze Jutges eren un "grup de persones que van trencar el silenci" i que representaven "la lluita per ser", van ser una peça clau per a la recuperació de "la llibertat davant les imposicions sofertes" i "un crit" que va ressonar amb força arreu del territori, una força que ha definit com una "suma de veus, estils, visions i plantejaments diferents empenyent un objectiu comú". "L'explosió d'una realitat", ha afegit, d'un país que "anhelava respirar, viure i ser lliure".

Benach tampoc no ha volgut oblidar la contribució d'Els Setze Jutges a l'articulació d'una xarxa de difusió de la Nova Cançó i a la normalització de la llengua en un moment que la cultura catalana passava per moments difícils.
També ha subratllat que amb aquest acte el Parlament fa un "exercici de dignitat" i participa en el "procés de recuperació de la memòria cultural i artística" del país. Un moment, l'actual, que ha qualificat de clau, amb un Departament de Cultura que està aconseguint "un ampli consens i suports" amb l'objectiu d'impulsar, modernitzar i dinamitzar el llegat cultural.

En aquest punt, ha insistit que la cultura catalana "no té un camí de roses al davant", sinó "moments complexos i difícils". Això sí, ha recordat que hi ha referents com el d'Els Setze Jutges i també "voluntat de futur", una voluntat que "no es pot aturar".

Maria del Mar Bonet, que ha intervingut en nom d'Els Setze Jutges, ha agraït la distinció, tot i que ha reconegut que "el millor homenatge que se'ns podria fer seria el de reconèixer la nostra tasca i mantenir-ne la continuïtat". En aquest sentit, ha demanat als responsables polítics que es preguntin "si la nostra tasca s'ha resolt bé, si té continuïtat, si vostès mateixos han volgut recollir la nostra inquietud; ens representen, vostès?", ha preguntat. Així mateix, ha fet una crida al Parlament: "Ara que tenim el nostre Govern, assegurin la presència viva de les nostres velles i noves cançons, que continuen parlant de llibertat, d'amor, que asseguren la continuïtat de la parla natural dels Països Catalans. Moltes coses estan per fer."

La cantautora ha acabat el seu discurs citant la darrera estrofa de La Balanguera: "La Balanguera fila fila, la balanguera filarà", que ha estat seguit d'un llarg aplaudiment.

En l'acte han intervingut també la secretària general, Imma Folchi, que ha llegit l'acord de Mesa del 20 de febrer amb què s'atorga la distinció a Els Setze Jutges, i la periodista Mònica Terribas, que ha fet la glossa del col·lectiu.

Terribas, que ha repassat les etapes d'Els Setze Jutges i la trajectòria dels components del grup, ha assegurat que en el moment que es fa aquest homenatge "els únics retrets han d'anar dirigits a un país que no ha fet fins ara, quaranta-sis anys després de la seva fundació, el reconeixement de país al grup, no únicament pel que va comportar d'original, de revolucionari, d'enriquidor per les aportacions d'altres cultures, com la francesa, d'insòlit i de resistent al règim franquista, sinó per la seva extraordinària creativitat i fertilitat".

Terribas ha afirmat que "la cançó i la música en català ha tingut i té vida, encara que des dels mitjans, públics i privats, hàgim ajudat poc, abans i ara, a potenciar-la i divulgar-la", i ha afegit que "uns ho atribueixen al fet que els governs Pujol no van voler donar altaveu als qui ideològicament eren als antípodes, però per una cosa o per una altra els mitjans públics han estat un amplificador precari de la creativitat musical del país".

La periodista també ha dit d'Els Setze Jutges que "són amb altres altaveus, no solament la banda sonora d'un temps i d'un país, sinó un patrimoni sense el qual molts no entendríem ni ens hauríem explicat la nostra pròpia vida en la nostra llengua". "Els Setze Jutges són la prova que no tot està per fer. Per la cultura, per la música, per la llengua, per la nostra educació, per la nostra consciència col·lectiva, Els Setze Jutges van fer molt", ha afirmat. Per tot això ha demanat "a les generacions que tenim per sota que siguin capaces de tractar millor moviments, grups i iniciatives com la d'aquest col·lectiu".

La Medalla d'Honor

El 7 de març de 2000, quan Joan Rigol era el president de la cambra, la Mesa va crear la Medalla d'Honor, ja que va considerar que el Parlament, com a primera institució del país, s'havia de dotar dels seus propis símbols de distinció per poder agrair la trajectòria dels membres dels seus òrgans de govern i honorar les personalitats i els visitants il·lustres que fossin creditors d'un reconeixement excepcional. El mateix any 2000 van rebre la medalla tots els expresidents de la cambra.

El títol s'atorga en les categories d'or i argent. La distinció incorpora el disseny que Antoni Comella va fer la I legislatura, l'any 1984, per encàrrec del Parlament, i l'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila va adaptar aquell disseny, que reprodueix les quatre barres sobre un fons daurat, per fer-ne una medalla.

En edicions anteriors la distinció ha estat per al reverend Desmond Tutu (2000); el pare jesuïta Miquel Batllori i Ernest Lluch a títol pòstum (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004), i el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel (2005).

 TRANSCRIVIM LES PARAULES DE LA MARIA DEL MAR BONET EN L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Molt honorable President del Parlament, honorable Conseller de Cultura, nostrats membres de la mesa, amics, amigues i estimats Jutges. Voldria recordar per començar a dos Jutges que no són entre nosaltres: el llibreter cinèfil Miquel Porter i el doctor psiquiatre Delfí Abella. A Miquel, sobretot, impulsor entusiasta de la cançó dels inicis; a Delfí, a qui dèiem l'"avi" per ser el més gran, a qui recordem com una persona entranyable, molt bon poeta, escriptor d'un grapat de cançons precioses.

Des del 19 de setembre de 1961 i durant deu anys seguits, Els Setze Jutges van tornar-nos el nom de cada cosa, amb la idea indefectible de construir un món millor, més normal, menys dissortat, més lliure i feliç. Aleshores Catalunya no tenia el seu govern però des del poble emergia una agitació cultural que manifestava una claríssima voluntat de resistir en la defensa de la nostra identitat que des del govern central de Madrid, amb la seva sordesa cap a les altres cultures i llengües de l'estat espanyol que encara ara perdura, se'ns negava, sobretot amb la llengua, la mateixa llengua en què des de València ens arribaven, carregades de força i lirisme, les cançons de Raimon.

Senyors i senyores del parlament de Catalunya, vostès saben que una part significativa dels nostres poetes es va mantenir viva gràcies a la Cançó, recorden els versos a través de les nostres cançons que s'han instal·lat en la nostra memòria. Són versos que sovint vostès mateixos utilitzen per a identificar la nostra condició de poble, de nació, de la nostra cultura. Quan jo vaig entrar a formar part dels Setze Jutges, els primers, ells, ja havien fet una feina importantíssima, ens havien ensenyat un camí nou per a expressar amb cançons la quotidianitat, el desig de ser lliure, l'amor a la identitat... Els últims Jutges vam incorporar aquest esquema nou d'una manera de fer cançons que van fer seva més tard cantautors gallecs, bascos, castellans. Vull expressar, jo que vaig ser dels últims d'arribar-hi, el que inevitablement queda al cor dels Jutges que encara som vius. Quan en dictadura no es parlava de la unitat territorial de tots els Països Catalans ni de normalització lingüística del català, tiràvem endavant la nostra campanya des de la il·lusió que possible totes les transformacions i ho fèiem des de l'agitació, des de l'adversitat política, la censura. Els Setze Jutges treballàvem per la recuperació de la nostra llengua a partir d'unes cançons per a les quals la nostra societat civil s'inventava escenaris i premis, sempre al marge dels mitjans de comunicació. Preguntin-se aram, en el moment d'aquest homenatge, si la nostra tasca s'ha resolt bé, si té continuïtat. Preguntin-se si vostès mateixos han sabut recollir la nostra inquietud, si de debò se'n fan ressò. Ens representen vostès en aquests sentit? Vostès avui volen fer-nos homenatges. Gràcies!, gràcies en nom de tots els Jutges per l'homenatge d'avui, però vull remarcar-los que el millot homenatge se`ia el del reconeixement de la nostra asca en la promoció de la seva continuïtat, és a dir, en la presència de cançons en la nostra llengua paradoxalment tan escassa en els nostres mitjans de comunicació públics, al llarg dels quasi trenta anys de democràcia.

Senyors i senyores del parlament de catalunya ara, ara que tenim el nostre govern, facin-nos el millor dels homenatges, assegurin una presència viva de les nostres velles i noves cançons que des de tots els registres musicals continuen parlant de quotidianitat, d'amor. de llibertat, d'identitat; aquestes cançons que segueixen enriquint des del plaer que prudieix el fet de cantar-les, la perdurabilitat de la parla natural dels Països Catalans. Moltes coses, moltes, estan per fer encara.

Voldria acabar amb una petita estrofa de Joan Alcover i dir-vos aéu aquesta vostra Jutgessa, orgullosa encara de ser-ho, davant dels seus companys.

                                                                  De la infantesa qui s'enfila,
                                                                  de la vellura que se'n va,
                                                                  la Balanguera fila, fila,
                                                                  la Balanguera filarà!

Moltes gràcies!

EL PUNT

El Parlament fa justícia a Els Setze Jutges

El col·lectiu reclama al govern més música en català en els mitjans de comunicació públics en rebre la medalla d'honor

GUILLEM VIDAL. Barcelona
Els Setze Jutges, 46 anys després de la seva fundació i 39 anys després de la seva dissolució, van rebre ahir la medalla d'honor, en la categoria d'or, del Parlament de Catalunya, un reconeixement –tothom va coincidir a admetre– que arriba massa tard. En nom del col·lectiu, Maria del Mar Bonet va instar el govern de la Generalitat a garantir la presència de les cançons en català als mitjans de comunicació, una de les raons per les quals van néixer, el 1961, Els Setze Jutges i que, malauradament, encara no s'ha complert del tot. Segons Ernest Benach, president del Parlament, els homenatges als Setze Jutges –moviment que va definir com el «fet cultural català més important de la postguerra»– tindran continuïtat durant els pròxims mesos.

Davant d'una audiència plena de polítics i de personatges relacionats amb el món de la cançó i la cultura, els «jutges» Josep Maria Espinàs, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs, a més de Lluís Serrahima –inspirador del moviment–, van rebre una distinció que Benach mateix va reconèixer que «trencava el silenci d'un oblit». Les medalles a Miquel Porter i Moix (mort el novembre del 2004) i Delfí Abella (mort l'1 de febrer d'enguany) les van rebre familiars seus. Remei Margarit i Guillermina Motta –al·legant, aquesta última, que l'homenatge arribava «massa tard»– no hi van assistir.

En nom del col·lectiu, Maria del Mar Bonet va reivindicar que el millor homenatge que puguin rebre Els Setze Jutges serà una major presència de música en català, sigui de l'índole que sigui, en els mitjans de comunicació públics, una petició que també va formular la periodista Mònica Terribas, que en una introducció de l'acte es va preguntar si, amb els debats actuals sobre quina hauria de ser la presència de música en català en ràdios i televisions i qui hauria de representar la literatura catalana a la Fira del llibre de Frankfurt, els Setze Jutges no esperaven fa més de quaranta anys ser ara «un pèl més lluny». «Ara que a Catalunya tenim el nostre govern cal assegurar la presència viva de les nostres cançons en els mitjans de comunicació públics, que garanteix la perdurabilitat de la parla dels Països Catalans. Moltes coses estan per fer, encara», va manifestar Bonet. La cantant mallorquina, l'antepenúltim membre del col·lectiu, va recordar que els cantants més veterans d'Els Setze Jutges els van ensenyar «un camí nou per expressar la voluntat de ser lliures» i que el grup sempre va tenir la idea de construir «un món millor, lliure, normal i feliç». L'autora va acabar la intervenció recitant La balanguera, de Joan Alcover.

Benach, per la seva part, va iniciar el seu discurs entonant un mea culpa institucional: «Trenquem el silenci d'un oblit per un grup que va trencar els silencis que imposa una dictadura», va afirmar. El president del Parlament va recordar que Els Setze Jutges «van permetre recuperar l'autoestima del país» i, procurant recuperar el temps perdut, va assenyalar que pròximament, des del govern, es faran més homenatges al moviment, que encara s'han de concretar. El pianista Manel Camp, interpretant tot sol al piano diferents composicions d'uns quants dels autors d'Els Setze Jutges, va tancar l'acte.

La medalla d'honor del Parlament és un símbol creat fa set anys a proposta de Joan Rigol i que ha anat a parar en mans del reverend sud-africà Desmond Tutu; el jesuïta Miquel Batllori; el polític Ernest Lluch –a títol pòstum–; el representant de l'ONU a l'Afganistan, Francesc Vendrell; el músic Jordi Savall; la presidenta de la Fundació Catalana del Síndrome de Down, Montserrat Trueta; el Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel i, en la que significa el seu primer reconeixement oficial, Els Setze Jutges.

14-04-2007

eltorrenti.com - 17/04/2007

Este fin de semana, l’Auditori Torrent retoma su programación con un recital de música antigua y barroca a cargo del gambista italiano Paolo Pandolfo, y un concierto de temas íntimos de Maria del Mar Bonet.

Este próximo viernes, el violagambista Paolo Pandolfo abordará en l’Auditori Torrent a partir de las 20.15 h. un recital de música antigua y barroca, donde interpretará, entre otras, algunas de las suites de Bach para violonchelo. El músico italiano comenzó su búsqueda en el campo de los idiomas musicales del Renacimiento y el Barroco en 1979 junto al violinista Enrico Gatti y el clavecinista Rinaldo Alessandrini. Después estudió con Jordi Savall en la Schola Cantorum Basiliensis en Basilea.

De 1982 a 1990 fue miembro del conjunto de Jordi Savall Hesperion XX, y en 1990, fue nombrado profesor de viola de gamba en la Schola Cantorum Basiliensis. Desde ese momento, el gambista ha concentrado sus actividades de profesor en Basilea, mientras que su vida profesional le ha llevado alrededor de todo el mundo, tocando con artistas como Emma Kirkby, Rolf Lislevand, Rinaldo Alessandrini, Guido Morini, Mitzi Meyerson y José Miguel Moreno. Desde 1992 dirige Labyrinto, un grupo instrumental dedicado al enorme repertorio de consorte de violas.

Al día siguiente, el 21 de abril, a las 22.30 h, Maria del Mar Bonet abandonará los dejes orientales para recopilar sus canciones íntimas, que ha registrado en el álbum “Terra secreta”. Bonet recurre a temas de Bibiloni, Jordi Guardans, Ovidi Montllor, Toti Soler, Guillem d'Efak y Joan Manuel Serrat.

En la intimidad, Maria del Mar Bonet suele deleitar a los amigos con canciones que pocas veces interpreta en los conciertos. Hasta ahora. Para formar el repertorio íntimo, la autora de “Què volen aquesta gent” prescinde de los grandes éxitos comerciales para centrarse en melodías preciosistas, pero poco conocidas. De Serrat, por ejemplo, ha elegido “Cançó de l'amor petit” y “La rosa de l'adéu”. El espectáculo será también un homenaje a algunos de sus compositores favoritos. Es el caso de Guillem de Efak, de quien interpretará “Blues en sol”.

Así mismo, la cantautora ha recuperado melodías antiguas, como una canción tradicional de los pescadores normandos que adaptó del francés Maria Aurèlia Capmany con el título “La cançó de la barbera”. Incluso Robert Graves tendrá su espacio reservado con la versión musical de uno de sus poemas. Para subrayar las diferencias con todo su trabajo interior, la cantante ha ampliado su conjunto habitual con el violonchelista Manuel Martínez del Fleix, y el batería Lluís Ribalta.

Música
MARIA DEL MAR BONET EN CONCERT

Divendres, 20 d'abril a les 22.00h
Veu: Maria del Mar Bonet
Guitarra de dotze cordes, arxillaud i bandúrria: Javier Mas
Guitarra: Raül Costafreda
Piano, teclats i acordió: Dani Espasa
Bouzouki i percussions: Dimitri Psonis
Contrabaix: Jordi Gaspar

Concert a càrrec de Maria del Mar Bonet coincidint amb la publicació del seu nou disc Terra secreta. Maria del Mar Bonet presenta un recital íntim, primícia del que serà el seu nou disc. Joan Bibiloni, Jordi Guardans, Ovidi Montllor, Guillem d'Efak o Joan Manuel Serrat són alguns dels autors d'aquest llibre de viatge que Maria del Mar Bonet treu a la llum, mostrant la seva faceta més íntima, personal i secreta. Aquest és un acte programat dins les activitats de Sant Jordi a Palafrugell.

Preu: 21 euros. Localitats numerades

27 D'ABRIL

PICAP
JOAN-CARLES DOVAL

grup enderrock
endeblocs

Avui 27 d’abril la nostra veu més internacional, l’estimada Maria del Mar Bonet ha complert 60 anys de vida i 40 de professional, també coincideix en què fa 10 anys vàrem començar a treballar plegats a Picap, va ser als preparatius i posterior enregistrament del concert dels seus 30 anys, un dels discos més exitosos de la seva carrera “El cor del temps”.

Abans d’ahir va donar per acabat l’enregistrament del nou disc “Terra secreta” que si tot va bé sortirà al mercat a principis d’estiu, però la Maria del Mar no para quieta i de feina en té molta...   El proper dia 4 de maig estrena al Metropolitan de Nova York “Els treballs i els dies”, un espectacle conjunt de MARIA DEL MAR BONET i d’en MIGUEL POVEDA. Un concert molt prometedor, doncs el talent i la força d’aquestes dues veus mediterrànies ha de ser espectacular. Faran cada un d’ells el seu concert, però hi haurà un tercera part conjunta a dues veus que pot ser memorable. Aquest espectacle també es podrà veure a Barcelona el 24 de juliol dins el festival GREC i a Vic el 12 de setembre dins el Mercat de Música Viva.

Però per si fos poc, només a l’arribar de Nova York té actuacions el dia 10 a Càceres, el dia 11 a Guadalajara, el dia 13 a Lugo i el 19 a Badalona, a la vegada que també està preparant un concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès que podrem veure dins el festival ÚNICAS el proper dia 26 de maig al Palau de la Música de Barcelona.

Maria del Mar Bonet és autora de moltes de les seves cançons, que ha recollit i publicat en dos llibres de poesia, i ha dedicat gran part de la seva obra a musicar poetes catalans, cançons d'altres autors i cançons tradicionals de la Illes Balears i del Mediterrani; una de la fonts més importants de la seva inspiració, que també l’ha dut a contactar amb diversos músics i cantants com Mikis Theodorakis, Zulfu Livanelli, l’Ensemble de Musique Tradiotionelle de Tunis o la Cham Ensemble de Damasc, en un clar exemple de diàleg artístic amb el Mediterrani.

TV3.CAT

26/04/2007
Divendres, a les 16.25, a TV3
LA CANTANT MARIA DEL MAR BONET VISITA DIVENDRES EL PLATÓ D'"EL CLUB"

Divendres, la cantant Maria del Mar Bonet visita el plató d'"El club" per parlar-nos de la seva trajectòria musical, que va començar fa 40 anys.

La cantant Maria del Mar Bonet visita divendres el plató d'"El club" per parlar-nos de la seva trajectòria musical, que va començar fa 40 anys. Com a integrant de l'històric grup d'Els Setze Jutges, pioners de la cançó en català, va rebre la medalla d'honor en la categoria d'or de mans del president del Parlament de Catalunya.

Com cada divendres, parlarem d'"El cor de la ciutat" amb els periodistes Pepa Fernández i Jordi Basté, l'actriu Montserrat Carulla i també amb alguns dels actors protagonistes. L'humorista Pep Plaza analitzarà què ha passat a la sèrie durant la setmana tot fent imitacions de personatges d'"El cor" i també de personatges coneguts.

Gilbert Solsona ens portarà a la passarel·la del programa una desfilada de roba de la marca MANGO i Teatre de Guerrilla ens portarà un reportatge en què descobrirem com veuen la ciutat de Barcelona.

Amb Màbel Martí i Cristina Puig farem memòria de quins han estat els millors moments de la setmana a "El club". I acabarem el programa amb el nostre científic Dani Jiménez, que ens resoldrà alguns dubtes i ens ensenyarà algun petit truc. Aquest divendres, ciència al telèfon.

Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda estrenen 'Els treballs i els dies' a Nova York
30/04/2007 15:52
 

BARCELONA, 30 (EUROPA PRESS)

La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet i el cantant de flamenc Miguel Poveda estrenaran el pròxim 4 de maig a Nova York l'espectacle 'Els treballs i els dies', que se centra al camp de la música tradicional i dels sons musicals mediterranis.

Aquest treball es desenvolupa a partir de la memòria i la tradició incloent idil·lis, música tradicional oral, danses i formulacions polirítmiques.

Maria del Mar Bonet és una de les grans veus consolidades de la Mediterrània. Bonet és autora de moltes de les seves cançons, que ha recollit i publicat en dos llibres de poesia, i ha dedicat gran part de la seva obra a posar música a poetes catalans, a cançons d'altres autors i a cançons tradicionals de les Illes Balears i de la Mediterrània.