JUNTA DE ANDALUCÍA, Consejería de Cultura. Empresa Pública de Gestión de Programas Culturales
TEATRO ALHAMBRA
Información y Atención al Público
Molinos 56. 18009 Granada. Teléfono: 958 028 000
info.teatro.alhambra@juntadeandalucia.es

PROPERS CONCERTS

24 de gener	Terra Secreta	Palma
25 de gener	dos temes	Palma
24 de febrer	Música contada, amb Emilio Garrido	Granada
14 de març		Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)  ANUL·LAT
21 de març	Maria del Mar Bonet amb Dani Espasa	Auditori Àtrium de Viladecans
16 d'abril	Música per a l'exili
23 d'abril	amb Manel Camp	Solsona

elperiódico.cat
Cultura+Espectacles

Mor als 83 anys el promotor cultural Ermengol Passola
• Va impulsar la Nova Cançó i va crear la Cova del Drac en ple franquisme

EL PERIÓDICO
BARCELONA
El promotor cultural i empresari Ermengol Passola Badia, fundador de les discogràfiques Edigsa i Concèntric i rellevant impulsor de diverses iniciatives culturals a Catalunya durant els difícils anys del franquisme, va morir dijous passat a Barcelona als 83 anys. Passola era també el propietari de la botiga d'interiorisme Mobles Maldà.
Nascut a Barcelona el 1925, Passola va ser a més el motor, en plena postguerra, del Concurs de Poesia de Cantonigròs, que posteriorment va donar peu a la creació de les Festes Populars de la Cultura Pompeu Fabra, i important impulsor de la Nova Cançó, la llibreria Ona i el local La Cova del Drac, un dels escenaris vitals per a la cançó juntament amb els vinils d'Edigsa i Concèntric.

CREU DE SANT JORDI
Passola havia rebut el 1984 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. El 23 d'octubre passat, va ser homenatjat a l'Ateneu Barcelonès com a mostra de reconeixement al seu activisme cultural. En aquest acte --que va comptar amb la presència del conseller d'Economia, Antoni Castells-- Joan Triadú, crític literari i amic íntim de Passola, el va definir com a "acció, cultura popular, espiritualitat i pàtria".
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, va subratllar quan va conèixer la notícia de la mort de Passola que era un home "d'una gran convicció i compromís gratuït amb Catalunya". "Era un home de gran discreció, que feia la feina i li importava poc el reconeixement", va afegir en declaracions a Catalunya Informació.

3/1/2009  PERSONATGES

EL PUNT DIGITAL

diumenge, 4 de gener de 2009

L'«Audiència pública» torna a estar oberta

G.V.. Barcelona

Després de publicar Ens calen cançons d'ara, Lluís Serrahima va reunir Miquel Porter i Moix, Josep Maria Espinàs i Remei Margarit i, de la unió, van néixer Els Setze Jutges. El seu primer i únic disc col·lectiu, publicat per Concèntric el 1966 i amb la direcció musical de Francesc Burrull, reunia cançons de tretze cantants (Espinàs, Margarit, Porter, Enric Barbat, Maria del Carme Girau, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó, Francesc Pi de la Serra, Guillermina Motta, Xavier Elies, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat i Delfí Abella) i, en la reedició que edita Enderrock, s'hi afegeixen els tres que aleshores encara no formaven part del col·lectiu però que s'hi van acabar afegint: Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

Fruit d'una idea sorgida del periodista gironí Xevi Planas i de l'activista Joan Martí, del col·lectiu Salvem l'Empordà, després d'un debat a Verges el dia del concert de comiat de Lluís Llach, el març del 2007, el projecte de reedició d'Audiència pública permetrà recuperar un elapé actualment descatalogat que va ser cedit fa anys pels propietaris a la Generalitat, que encara en té pendent la classificació. Per a la reedició, que es distribuirà conjuntament amb els 12.000 exemplars de l'Enderrock del mes de gener, es va utilitzar una còpia original del disc, provinent d'una col·lecció privada, que es va digitalitzar després d'haver aconseguit el permís de tots els cantautors.

En la reedició, a més de textos del president del Parlament, Ernest Benach, i el director del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, s'hi adjunta un text del 1966 d'Ermengol Passola sobre la producció de cançons en català i l'escrit publicat a la contraportada de l'edició original, a més de la transcripció de les lletres de les setze cançons del disc.


NOTÍCIES RELACIONADES

La reedició del disc d'Els Setze Jutges obre la celebració dels 50 anys de la Nova Cançó

---

diumenge, 4 de gener de 2009
 
La reedició del disc d'Els Setze Jutges obre la celebració dels 50 anys de la Nova Cançó

Govern i societat civil commemoraran el cinquantè aniversari del manifest de Lluís Serrahima «Ens calen cançons d'ara»

GUILLEM VIDAL. Barcelona

En la pàgina 15 de l'entrega del mes de gener del 1959 de Germinabit, revista que poc temps després es va convertir en Serra d'Or, Lluís Serrahima va publicar un article –«Ens calen cançons d'ara»– que amb el temps es va acabar considerant unànimement el manifest fundacional de la Nova Cançó. Transcorreguts cinquanta anys, el govern de la Generalitat, a través del Museu d'Història de Catalunya, i diverses entitats de la societat civil ja preparen una sèrie d'activitats per commemorar els 50 anys de la Nova Cançó, així com també dels 50 anys d'Al vent de Raimon. La primera d'aquestes iniciatives és la reedició, per part de la revista Enderrock, del primer i únic disc col·lectiu que es va publicar d'Els Setze Jutges, Audiència pública (Concèntric, 1966), fins ara introbable.
 
Quan, l'abril del 2007, el col·lectiu d'Els Setze Jutges va rebre del president del Parlament la Medalla d'Honor en reconeixement de la seva contribució a la cultura catalana, Ernest Benach va subratllar que aquell acte constituïa un «exercici de dignitat» i part del «procés de recuperació de la memòria cultural i artística» del país. Les commemoracions, els pròxims mesos, del cinquantè aniversari de la publicació, en la revista de la Unió Escolania de Montserrat, d'«Ens calen cançons d'ara» fa pensar que aquest reconeixement serà una mica més gruixut. «És greu que no se'n facin de noves [de cançons], jo almenys no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se'n poden fer de moltes menes i maneres; a més, aquestes circumstàncies no poden, per elles mateixes, privar un poble de les seves cançons», escrivia aleshores Serrahima.

El govern encara no ha anunciat de quina manera celebrarà el mig segle del que es considera el «manifest fundacional de la Nova Cançó», però sí que ha assegurat que l'efemèride no li passarà per alt. El Grup Enderrock, per part seva, entestat a declarar el 2009 Any de la Cançó, ja ha posat damunt la taula les seves cartes per commemorar l'aniversari de l'article sobre la conveniència de cantar cançons actuals en català –escrit per Serrahima però suggerit per l'historiador Josep Benet– i, també, els cinquanta anys que fa que Raimon, de paquet a la moto d'un amic asturià entre Xàtiva i València, va compondre «la primera cançó moderna en català»: Al vent. En el número de gener de la revista, a més d'un inventari dels cinquanta temes imprescindibles de la Nova Cançó i d'entrevistes a Lluís Serrahima, els emprenedors Josep Espar i Ticó i Ermengol Passola (mort dijous passat) i els mànagers Joan Molas i Núria Batalla, s'hi adjunta una reedició d'Audiència pública, el disc d'Els Setze Jutges –fins ara, del tot introbable– que Concèntric va publicar originalment el 1966. La presentació del disc (el 14 de gener vinent, a les cinc de la tarda, al Palau de la Música) constituirà la posada en marxa de les activitats englobades dins de l'Any de la Cançó. Des del dia 8, però, a l'espai Setba, al número 10 de la plaça Reial de Barcelona, on Lluís Llach va viure una temporada, s'hi podrà veure l'exposició Lluís Llach, plaça Reial, del fotògraf Juan Miguel Morales i amb textos d'Omar Jurado.


 

NOTA

Al web de l'Ajuntament de Palma podeu consultar el programa complet de les festes de Sant Sebastià.

EN PUNT DIGITAL

dijous, 15 de gener de 2009
 
Els Setze Jutges revisats


Els Setze Jutges reiteren en la presentació a Barcelona de la reedició d'«Audiència pública» que «quasi tot està per fer»

GUILLEM VIDAL. Barcelona
La presentació, ahir al Palau de la Música, de la reedició d'Audiència pública, el primer i únic disc col·lectiu d'Els Setze Jutges, va reunir quatre integrants del col·lectiu (Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Martí Llauradó i Xavier Elies) així com l'autor de l'article que, fa cinquanta anys, va servir d'inspiració per al sorgiment de la Nova Cançó, Lluís Serrahima. «Moltes coses estan encara per fer, jo diria que quasi totes», va reivindicar, en nom d'Els Setze Jutges, Maria del Mar Bonet, que fa dos anys va ser la primera a advertir de la necessitat de reeditar Audiència pública. El disc, que s'encarta en el número de gener d'Enderrock, va ser publicat per Concèntric –un segell creat pel tot just desaparegut Ermengol Passola– el 1966 i, fins ara, era introbable.


La foto de grup que, un cop finalitzat l'acte d'ahir, van fer bona part dels assistents era pràcticament una obligació per a la història de la música d'aquest país. Ahir, al Palau, hi havia quatre jutges; el músic que, a Audiència pública, va exercir de director musical, Francesc Burrull; Lluís Serrahima, que ara fa mig segle va publicar a Germinàbit l'article Ens calen cançons d'ara («en aquells moments hi havia una inquietud per fer moltes coses», va esgrimir ahir); músics com ara Jordi Batiste, Gerard Quintana, Jordi Roura i Jordi Fàbregas; promotors clau de la Nova Cançó com van ser-ho Joan Molas i Núria Batalla, i altres actius d'aquell moviment com ara el veterà periodista Enric Frigola, que va aprofitar la seva intervenció per reclamar a Xavier Bru de Sala, que també era al Palau, la presència del sector musical en el Consell de les Arts que ell presidirà.

Va ser un acte durador en què tothom va coincidir a afirmar que, cinquanta anys després de l'article de Serrahima, continuen calent «cançons d'ara». Lluís Gendrau, director del Grup Enderrock, que va proposar qualificar el 2009 com «l'Any de la Cançó», va dir que «un país sense cançons pot arribar a ser un país sense sentit», i Maria del Mar Bonet, en un discurs molt en la línia del que va pronunciar el 2007 quan el Parlament –el president del qual, Ernest Benach, va cloure l'acte d'ahir– va atorgar a Els Setze Jutges la medalla d'honor, va demanar que s'asseguri «la presència viva de les nostres cançons» alhora que va reclamar una major presència de música en català en la programació dels teatres del país.

 

EL PUNT DIGITAL

dijous, 15 de gener de 2009

Passoles d'ara

opinió

XEVI PLANAS / MARIA PALAU. Barcelona

Raimon calcula que va compondre Al vent l'octubre del 1959, als divuit anys. Uns mesos abans, el gener del mateix 1959, la revista Germinàbit havia publicat l'article Ens calen cançons d'ara. Molt poques persones van llegir aquest text quan va sortir, però amb el temps va adquirir un valor referencial per les idees de caràcter programàtic que contenia. És molt discutible que es pugui datar el 1959 el naixement d'un moviment el nom del qual no es va utilitzar per primera vegada fins al 19 de desembre del 1961, amb motiu del primer recital públic dels membres fundadors d'Els Setze Jutges. Amb tot i això, si la iniciativa d'Enderrock ha de servir per despertar un renovat interès per la cançó en català, benvinguda sigui. És just recordar que el naixement de la Nova Cançó no és patrimoni exclusiu de ningú i que va sorgir d'una suma d'esforços individuals en la complicitat per reconstruir els Països Catalans sota la dictadura franquista. I resulta especialment pertinent honorar la memòria d'Ermengol Passola, una de les persones que hi van dedicar més energia i diners, amb una clarividència i una tenacitat modèliques. Passola, que ja va enviar una delegació d'artistes catalans a la primera edició del Midem, el mercat discogràfic més important d'Europa, va ser també qui va impulsar l'edició d'Audiència pública. Activista incansable, Passola ha lluitat d'una manera altruista fins al mateix moment de la mort i ha deixat com a testimoni la lliçó que aquest país no pot acumular més retards: «Ahir, ja ho hauríem hagut de fer!», deia quan li proposaven tirar endavant un projecte d'interès nacional. Ens calen, a més de noves cançons, Passoles d'ara.

CULTURA: 

Els Setze Jutges reediten el seu únic disc col·lectiu
14/01/2009 21:10


BARCELONA, 14 de gener (EUROPA PRESS)

La revista 'Enderrock' ha presentat avui la reedició de l'únic disc col·lectiu del grup de cantautors catalans Els Setze Jutges, amb motiu del 50è aniversari de la Nova Cançó. Amb el títol 'Audiència pública', el disc es distribueix aquest mes amb la revista, de la qual s'han editat 12.000 exemplars.

El director editorial de la publicació, Lluís Gendrau, ha explicat que va ser Maria del Mar Bonet qui va proposar la reedició. "Des d'aleshores, vam començar a pensar com ho podríem fer perquè aquest disc tornés a la gent que el va fer, al poble, i que el pogués tenir tothom", ha afirmat Gendrau.

En el disc original, que es va publicar en els anys 60, hi havia 13 'jutges', però en la nova edició s'ha afegit una cançó de cadascun dels tres últims artistes del col·lectiu: Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

A l'acte de presentació, celebrat al Palau de la Música Catalana a Barcelona, han assistit quatre dels 'jutges': Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Xavier Elies i Martí Llaurador, a més del president del Parlament, Ernest Benach.

Benach ha recordat que el 2007 el grup va rebre la Medalla d'Honor del Parlament, un acte amb el qual "es va fer justícia amb Els Setze Jutges, però també justícia amb Catalunya". A més, el president ha ofert el seu "compromís personal perquè els nous artistes puguin tenir espais que permetin consolidar el gran talent que hi ha a Catalunya".




L''Enderrock' celebra els 50 anys dels Setze Jutges amb la reedició del disc col·lectiu 'Audiència pública'

Ara també ens calen cançons
Marta Porter


El que la revista Enderrock havia muntat com un acte commemoratiu del 50 aniversari de l'article Ens calen cançons d'ara de Lluís Serrahima i publicat a la revista Germinàbit -data d'inici de la Nova Cançó-, es va convertir en un acte reivindicatiu. L'Ens calen cançons d'ara de fa 50 anys es va convertir en un "ara també ens calen cançons d'ara" i en un clam per la difusió de la música en català. Va ser la reivindicació de la tarda, des de Maria del Mar Bonet al president del Parlament, Ernest Benach, de Joan Josep Isern a Enric Frigola i tots els que ahir van omplir la Sala del Cor del Palau de la Música: els Jutges Xavier Elies, Martí Llaurador i Lluís Llach, el músic Josep M. Andreu, els cantants Ramon Muntaner, Jordi Batiste, Gerard Quintana, i els mànagers Josep Porter, Joan Molas i Núria Batalla, que, com el desaparegut Ermengol Passola, van treballar per la cançó des de darrere, com va recordar el periodista Xevi Planas.

El director d'Enderrock, Lluís Gendrau, va exercir de mestre de cerimònies i el periodista Joaquim Vilarnau va presentar la reedició del disc Audiència pública (1966) -als 13 Jutges d'aleshores s'hi han afegit tres bonus track dels tres últims Jutges, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach-, i va reivindicar "l'actualiltat" de moltes d'aquelles cançons.

Serrahima va recordar l'historiador Josep Benet, "que em va encarregar l'article", i Miquel Porter, "amb qui em reunia tots els dijous per escriure cançons". Algunes de les frases que es van dir donen una idea de l'acte: "La Cançó s'acaba quan els regidors de Cultura pugen al poder" (Frigola), "Al maig farà 20 anys de la tancada dels cantants a la conselleria de Cultura", "Per què el nostre referent és Espanya?", "Som al país del cosmopolitisme tifa" (Isern).

Bonet va lamentar que, un cop més, "hem de parlar de la no presència de la cançó en català a la ràdio i a televisió?", prec que, com tants d'altres, va recollir Benach, que ara fa un any va concedir la Medalla d'Or del Parlament als Setze Jutges i que ahir va fer públic el seu "compromís personal perquè tot això pugui ser realitat".


 Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 38. Dijous, 15 de gener del 2009




diariodemallorca.es

SANT SEBASTIÀ 2009. HOMENAJE A MARIA DEL MAR BONET

Citados con Maria del Mar Bonet

         
 

 
Cort rinde su "pequeño homenaje" a la cantante haciéndola protagonista de las fiestas de Sant Sebastià. Su voz leerá hoy un "poético" pregón, confesará ´secretos´ en el Principal y "avivará" los fuegos del ´aTIAr Foc´, ya el día 25

CARLES MULET. PALMA. Con gesto embelesado, Eberhard Grosske escucha el pausado parlamento de Maria del Mar Bonet. La cantante, que triplicará su presencia en la fiestas de Sant Sebastià, agradece "honrada" la invitación del consistorio palmesano. "Emociona que tu ciudad te valore", asegura, con ojos sinceros, una cortesía previa al comedido esbozo de su participación en la algarabía patronal. Ella, confirma, leerá el pregón inaugural en Cort, cargado de "poética", hoy a partir de las 20.30 horas. El próximo sábado, en el Teatre Principal, repasará nocturna Terra Secreta, su disco-tributo a las canciones amigas que siempre "me han acompañado". Ya el domingo (25) colaborará de nuevo para finiquitar el aTIAr Foc, con un repertorio con "mucha marcha" escogido para "avivar" el fuego.
"Palma parecía que hacía la siesta. Ahora no puede ni cerrar un ojo". Única confidencia a la prensa, Maria del Mar Bonet avanza pocas palabras de su alocución de esta tarde. Suficientes, para ilustrar una intención global, sí revelada: "Recordar a una ciudad que ha cambiado. Hablar de ella y de sus gentes". Con "ilusión", y desde "un sentimiento muy profundo". Pregón tardío -atestiguado en directo por las cámaras de Televisió de Mallorca- articulará un "contenido más popular" que otros años, como promete el concejal de Benestar Social, Participació y Cultura del ayuntamiento. El parlamento de Bonet encontrará su prolongación en la fiesta revival posterior: De los 60 a los 90, cortesía de DJ Andriu de S´Eixam; "para dar más fuerza al arranque de las fiestas", justifica Grosske, en su conjunto "un pequeño homenaje" a la figura de Maria del Mar.
El Teatre Principal, que ya agota sus entradas, cederá su escenario a la cantante el próximo sábado, a partir de las 21.30 horas. Función tasada al "precio simbólico" de 10 euros -como recuerda Grosske- permitirá volver a escuchar algunos de los doce temas sembrados en la Terra Secreta, un personal trabajo discográfico con el que Bonet quiso rescatar en 2007 las tonadas y letras de Joan Manel Serrat, Robert Graves, Joan Ovidi Montllor, Toti Soler o Miquel Àngel Riera. "Fue un reencuentro con canciones que formaban parte de mi intimidad", evoca. Requisito innegociable para su selección, "me tocan profundamente". De otro modo, asevera, "no podría cantarlas".
Maria del Mar Bonet inaugurará también los directos del aTIAr Foc, la suma de piromusical, dimonis y batucadas que encenderá Palma, por segundo año, el domingo día 25. Con su "pequeña actuación" anticipará el luminoso broche del espectáculo, definitivo punto final de la fiestas de Ciutat. La cantante adelanta para la causa un repertorio "con mucha marcha". "Cantaré cosas que aviven el fuego", pronostica, para no desentonar con el cálido y ´demoníaco´ ambiente que se espera. "Y supongo que acabaré con una canción de Guillem d´Efak muy adecuada".


diariodemallorca.es

sant sebastià 2009. PREGÓN/ las palabras de Maria del Mar Bonet

Por una Palma abierta al mar






Maria del Mar Bonet arrancó ayer los aplausos de todos los congregados en la plaza de Cort que disfrutaron con el pregón inaugural de las fiestas de Sant Sebastià en el que la cantautora evocó recuerdos de su infancia y pidió el cese de la guerra en Gaza

VANESSA SÁNCHEZ. PALMA. Entre la nostalgia de una ciudad "llena de leyendas, donde los patios estaban abiertos y se hacía mucha vida, pero no había tantos turistas ni gente de fuera y los niños jugaban en la calle" y los recuerdos de su infancia, a un grito por la paz y al fin de los totalitarismos. Maria del Mar Bonet defendió y leyó con fuerza ayer un pregón poético y cargado de referencias culturales con el que quedaron inauguradas las fiestas de Sant Sebastià 2009.

Tras recordar la figura de un santo "de muy buena planta, centurión romano y benefactor de esta ciudad, que hacia el año 1523 hizo el milagro de parar una peste de golpe y no hubo más mortandad", la cantautora mallorquina agradeció una y mil veces el haber sido elegida para dar el pregón ya que le permitía "poner un poco de letra y música" a una celebración "que representa tanto esta ciudad".

De negro riguroso y bajo la atenta mirada de la alcaldesa de Palma, Aina Calvo, y el regidor del Área de Bienestar Social, Participación y Cultura, Eberhard Grosske, entre otros rostros políticos del consistorio palmesano, Bonet guió al público -que no llenó la plaza de Cort- por las páginas de su diario personal. Así, evocó una palmera que veía de niña desde la casa donde nació, en la calle de Sa Pelleteria, en pleno Call Major, y sus tiempos de adolescencia donde empezaron "las primeras reuniones donde bebíamos coca-colas y bailábamos rock & roll" y esos primeros amores "que no podré olvidar nunca".

"Para bien o para mal, todo ha cambiado", dijo la cantante refiriéndose a una Palma "que antes dormía la siesta y ahora no tiene tiempo ni para guiñar un ojo".

Llegó entonces la hora de las reivindicaciones. Si hasta ese momento, los asistentes permanecían absortos por la textura de la voz de la mallorquina, durante las peticiones a Sant Sebastià el silencio se vistió de aplausos. "Deseo que Palma crezca más todavía culturalmente, cuidando su patrimonio. Deseo que sea capaz de parar cualquier crecimiento especulador e incontrolado. Que no consienta que maltraten lugares, como ha pasado con el Monestir de la Real", gritó Bonet a la vez que pedía una mayor solidaridad, diálogo y entendimiento.

"Palma ha de defender aún más nuestra lengua y hacer que crezcan los puentes de diálogo entre las diferentes ciudades de las Balears y de los Países Catalanes". Por eso, la artista abogó por una "ciudad abierta al mar" porque es el Mediterráneo "de donde nos viene todo lo que hoy forma parte de nuestra identidad". Bonet pidió también al santo las fuerzas necesarias para "que este mar viva en paz, sin totalitarismo ni fundamentalismos. No hemos de renunciar al deseo de que se pare esta guerra que no tenemos tan lejos y que genera tanto dolor desde hace ya mucho tiempo".

Pero sin duda, el momento más emotivo llegó con la canción que improvisó sobre el escenario. Su canto fue el mejor brindis para unas fiestas "de convivencia y libertad".


50 anys de la "Nova Cançó" i "Al Vent" de Raimon. Climent Picornell

jcmllonja | 26 Gener, 2009 17:53


 

Tots els moviments socials i culturals, vists amb la perspectiva del temps, aclareixen les seves arrels fundacionals. Enguany, aquest mes de gener farà 50 anys, la revista Germinabit -que aquell mateix any es fusionaria amb Serra d'Or- publicà un petit article, una columna, titulat Ens calen cançons d'ara de Lluís Serrahima. Aquest escrit es considerat el punt d'arrancada, com un manifest per a la fundació del que després anomenaríem la Nova Cançó Catalana. No fa falta que posi en evidència la importància que ha tengut per a la nostra llengua aquest esdeveniment que possibilità que el català sortís, primer als escenaris, després als carrers i fins i tot - vehiculat per la música- entràs dins el sentiments de cada un de nosaltres, ja fossin polítics o amorosos. Al mateix temps, Raimon, que no havia llegit l'article de Serrahima i, segons conta ell mateix, durant un viatge en moto va composar la cançó que ha esdevengut una altra fita: Al vent. També l'any 1959. Com deia Ermengol Passola: "Abans de Raimon la gent no sabia ni tan sols que hi havia cançons en català".
He tornat a llegir l'article de Serrahima que comença diguent: "Hem de cantar cançons, però nostres i fetes d'ara. Ens calen cançons que tinguin una actualitat per nosaltres...Us imagineu si com a França tinguéssim aquesta mena de 'chansonniers', que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres?..." Lluís Serrahima (Barcelona, 1931) declarava fa poc que fou Josep Benet qui li inspirà l'article i que juntament amb Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs -aquest darrer suggerí el nom- crearen "Els Setze Jutges". En un principi, inspirats en la cançó francesa, sobretot en Georges Brassens, feren una cançó molt 'barcelonina' i, per entendren's, com es deia abans: petit burgesa. Però Els Setze Jutges, ampliaren després el seu espectre i la seva temàtica; foren, per aquest ordre: Miquel Porter Moix, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Grau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. Raimon i Els Setze Jutges actuaren conjuntament l'any 1962 al Fòrum Vergés de Barcelona. A Palma, a instàncies de Nicolau Pizà, pare de Queta&Teo, a l'Hotel Jaume I posen en marxa els Festivals de la Nova Cançó organitzats per Joventuts Musicals, amb Pau Valls de president. Així, en pocs anys la Nova Cançó es convertí en un moviment social, cultural i artístic que ha tengut una transcendència enorme, que implicà gent de diferents colors polítics, de línies musicals diverses, des de la més intimista fins a la més rítmica, de l'himne antifranquista a la Cançó de matinada poètica i descriptivista. Al Vent, Diguem no, Paraules d'amor, L'estaca... però sense oblidar, també,  la rumba catalana amb Peret i el seu Mig amic o el Gato Pérez i l'Orquestra Plateria.
Si bé és ver que  Els Setze Jutges deixaren d'actuar com a tals l'any del maig francès, 1968, durant els anys setantes hi ha un període de transició en el qual la nova cançó esdevé, senzillament cançó, cançó catalana, vull dir. Alguns dels jutges deixen de cantar, alguns altres es potencien com artistes fenomenals: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat... Raimon continua la seva progressió, i sorgeixen nous cantants i nous moviments en el mateix sentit: Guillem d'Efak, Marina Rossell, Núria Feliu, La Trinca, Els Tres Tambors, El Grup de Folk: Ovidi Montllor, Xesco Boix, Jaume Arnella... Però són Pau Riba i el galàctic Sisa ( Ricardo Solfa i El Viajante ), qui vesteixen la cançó amb unes altres temàtiques i un altre concepte, més dylanià, més hippiós, més independent de la pura reivindicació únicament política. La revista Enderrock situava el disc Dioptria de Pau Riba al número 1 del rànking dels cent millors discs del rock i la cançó catalana, el segon era Verges de Lluís Llach i el tercer Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa; el desè lloc era per a Uc (del temps d'Isidor Marí, autor així mateix de Flor de Baladre) amb el seu disc Cançons d'Eivissa. A més de Raimon, Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet, en aquest primers llocs hi guaitaven grups de rock'an'roll com El Pets, amb Sol, Sopa de Cabra amb Endins i La Companyia Elèctrica Dharma amb L'oucomballa. La sala Zeleste, el rock Laietà, l'època dels grans festivals com el Canet Rock, el "Woodstock català" -aquí a Mallorca amb la rèplica dels Selva Rock- afloraren el moviment del Rock en català, un epifenomen de la cançó que ha tengut vida i desenvolupament propis, amb un èxit de masses, i amb capacitat per enganxar les generacions més joves a fer música en català de forma estrepitosa, del rock fins a l'ska. I encara dura.
Maria del Mar És per tant aquesta efemèride un bon moment per recopilar i agrair tants als promotors culturals, com als propis artistes que s'hi han involucrat, la seva decisió de fer música en la nostra llengua, per a un mercat més reduït de consumidors, però amb una qualitat sorprenent, i amb una capacitat per transmetre sensacions i sentiments que han enganxat molta gent. Que d'això es tractava. Evidentment la història d'aquests cinquanta anys és molt més complicada, plena de restriccions i prohibicions, però ara no es tracta d'això, ni de parlar de les desercions o dels bilingüismes, de les dificultats de les empreses discogràfiques, de la minusvaloració als mitjans de comunicació dels cantants en català -començant per TV3-, sinó d'un moviment que ha estat d'una enorme transcendència per aconseguir que la cultura popular, de masses, als Països Catalans no visqués d'esquena a la modernitat. El País Valencià d'Al Tall a Obrint Pas, ni les illes Balears hi són alienes, Joan Ramon Bonet i la seva germana Bonet, Antoni Parera-Fons, en un primer moment, igual que Guillem d'Efak ( ai, el Blues en Sol!), Uc a Eivissa i Traginada a Menorca, Biel Majoral i Ocults, Miquela Lladó i Tomeu Penya,  Ja t'ho diré ( Cris Juanico, ara) i Cucorba, S'Arrual Jazz Mort, Al-Mayurqa ( d'en Toni Roig ), Anegats, Antònia Font...
Certament aquest article no és un recopilatori exhaustiu, (just ara, desembre 2008, ha sortit el llibre de Carla González Collantes: Una llengua musicada, Documenta Balear) però noms com Toti Soler, Quimi Portet, Adrià Puntí, La Trinca, Sau ( i Boig per tu, per exemple), Lax'n Busto o ara mateix Roger Mas i el grup Manel, o Oliva Trencada i Joan Miquel Oliver per aquí, venguin, o no, procedeixin en major o menor mesura de l'article de Lluís Serrahima ( per cert, autor de la lletra de la cançó Què volen aquesta gent?, cantada per Maria del Mar Bonet, una icona contra la repressió política franquista), siguin o no, com deia, conseqüència directa o indirecta d'aquell article escrit l'any 1959, ho siguin o no, són el resultat d'alguna cosa que es va posar en marxa durant aquells anys i que ha plantat cara, amb èxit i en català, al fenomen de la globalització en el seu pitjor vessant: el de l'aculturació uniformista.
_______________________________________
La imatge és la caràtula del CD que recull els discs ep.s que enregistrà Joan Ramon Bonet durant els anys 60



 
diaridegirona.cat

Commemoració
El Govern recupera la memòria dels exiliats en la programació del Memorial Democràtic

 
El Memorial Democràtic de la Generalitat ha preparat nombrosos actes per commemorar el 70è aniversari de l'exili republicà. Aquesta programació s'extendrà durant tot l'any 2009 i inclou la senyalització de 30 punts de rutes de l'exili a 17 pobles l'Empordà, a més d´homenatges, exposicions, i altres activitats commemoratives.

ACN/DDG Entre les actuacions programades, cal destacar els homenatges als exiliats catalans amb el concert 'Músiques per a l'Exili' amb Maria del Mar Bonet, Guillamino, i Kepa Junkera. A més també es farà aquest reconeixement amb el viatge simbòlic d'un 'Tren de l'exili' que refarà el trajecte que fa 70 anys van fer milers d'exiliats sortint de Barcelona cap a Portbou.

L'objectiu de les actuacions programades és recuperar la memòria de l'exili que, ara fa 70 anys, van iniciar prop de 500.000 republicans que fugien de la dictadura franquista. Entre les exposicions programades, cal destacar 'Exilis', on el fotògraf Gustavo Germano contraposa les imatges dels exiliats avui i ara fa 70 anys. També es presenta 'Colapso Cardíaco' de Jean Bigot, una aproximació als primers anys de l'exili i la repressió a través de l'homenatge a Carles Rahola i Pompeu Fabra, besavis de l'autor.

El 5 de febrer de 1939 els soldats republicans van poder passar la frontera, després que se'ls obligués a entregar les armes. El mateix dia, travessaven la frontera el president de la II República Manuel Azaña, el de la Generalitat, Lluís Companys, el del govern basc, José Antonio Aguirre, així com també el cap de govern, Juan Negrín i Diego Martínez Barrio, president de les Corts. Des de finals de gener fins el 10 de febrer de 1939, quan la Guerra Civil acabà per a Catalunya, van travessar la frontera francesa entre 400.000 i 500.000 republicans espanyols. Uns 180.000 eren soldats i prop de 140.000 dones i nens. Fugien del franquisme, en l'èxode més important viscut mai a Catalunya.

El Memorial Democràtic també ha presentat un web que recull tots aquells actes que s'organitzen arreu de Catalunya per commemorar l'exili. A més, s'hi poden escoltar diversos testimonis de l'exili: sobre els primers dies de la retirada, la vida quotidiana als camps francesos, el retorn, entre d'altres. A més, a partir del mes de març, el web inclourà el blog 'Diari d'un exiliat 1939-1941'. Cada dia apareixerà una pàgina del diari personal de l'exiliat Ramon Moral Querol, que va ser editat l´any 1979 per l'Abadia de Montserrat.

Coincidint amb el 70è aniversari, el Memorial Democràtic senyalitzarà aquest any 30 punts de les rutes de l'exili a 17 municipis diferents de l'Empordà. L'objectiu és que la ruta quedi senyalitzada al maig, per tal que els ciutadans descobreixin els camins que van recórrer ara fa 70 anys prop de mig milió de republicans. Les rutes de l'exili formaran part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya, impulsada per la Generalitat per promoure la recuperació de la memòria democràtica a través de la recuperació, senyalització i difusió del patrimoni memorial (trinxeres; rutes; búnkers, entre altres). Es posaran panells informatius a Agullana, Cantallops, Colera, Darnius, Espolla, Figueres, Garriguella, la Jonquera, la Vajol, Llançà, Llers, Peralada, Maçanet de Cabrenys, Portbou, Rabós, Roses i Vilajuïga.




El Memorial Democràtic celebra tot el 2009 els 70 anys de l'èxode republicà
L'exili en el record
Ignasi Aragay

MEMORIAL DEMOCRÀTIC

Si encara no heu anat al Museu de l'Exili de la Jonquera, aquest és el primer deure cívic de memòria que us heu d'imposar per a aquest any. A partir d'aquí, teniu un ampli ventall d'activitats per triar i una eina per fer-ho: la web www.70aniversariexili.cat. La institució Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2009 Any de l'Exili i ahir en va presentar el programa d'actes.

A part de treballar, segons el director del Memorial, l'historiador Miquel Caminal, "perquè no quedi cap rastre del franquisme", aquest any se centraran en la tragèdia dels qui el 1939, amb la victòria de l'Espanya franquista, van haver de creuar la frontera: entorn del mig milió de persones, de les quals unes 70.000 serien catalans. Les xifres encara ballen i precisament aconseguir un cens dels catalans que van marxar és una de les línies de recerca en curs.

Entre els actes destacats, i a banda de tot el que es faci al Museu de l'Exili -ho repeteixo, hi heu d'anar-, destaca l'exposició preparada per Jean Bigot, besnét de Pompeu Fabra i Carles Rahola, i que s'instal·larà el 12 de març a la seu de Correus de Barcelona: "Les cartes són el fil primíssim de llibertat que va seguir connectant l'exili amb la pròpia terra", diu Caminal.

El 16 d'abril L'Auditori de Barcelona acollirà el concert Música per a l'exili, amb Guillamino, Kepa Junquera i Maria del Mar Bonet, entre d'altres. I el 23 de maig es farà un viatge en el que s'ha batejat com el Tren de l'Exili, amb capacitat per a 250 persones i que refarà el trajecte que van fer molts dels qui van haver de fugir. A més, s'han senyalitzat trenta punts de 17 pobles de l'Alt Empordà dels camins de l'exili.

Queda per més endavant una exposició sobre l'exili americà a partir de l'experiència del vaixell Winipeg, noliejat per Pablo Neruda.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 42. Divendres, 6 de febrer del 2009




SIGLO XXI
DIARIO DIGITAL
INDEPENDIENTE,
PLURAL I ABIERTO

CULTURA

La SGAE y Enderrock presentan en Madrid la reedición del disco de Els Setze Jutges
 
Redacción / EP
La Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) en Catalunya y el grupo editorial Enderrock presentarán mañana la reedición del primer y único disco colectivo de Els Setze Jutges, titulado "Els Setze Jutges: Audiència pública" (Concèntric, 1966). Esta grabación, distribuida gratuitamente en un número especial de la revista Enderrock, está considerada la génesis del movimiento de la "Nova Cançó".

La presentación, que tendrá lugar en la Sala Manuel de Falla de la sede de la SGAE en Madrid, estará conducida por el presidente del consejo de dirección de la SGAE, Eduardo Bautista; el director de la SGAE en la zona mediterránea, Ramon Muntaner; el secretario de Cultura del departamento de Cultura y Medios de Comunicación de la Generalitat de Catalunya, Eduard Voltas; el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau; el periodista Joaquim Vilarnau, y los "Jutges" Maria del Mar Bonet, Joan Ramon Bonet y Francesc Pi de la Serra.

Asimismo, también asistirán al acto los cantautores Luis Eduardo Aute, Moncho Alpuente, Caco Senante, Fernando Lucini, Joaquín Lera, Olga Manzano, Muriel, Carlos Montero, Javier Bergia y Bernando Fuster, entre otros.

En la reedición del disco, a las 13 canciones originales --interpretadas por Joan Manuel Serrat, Francesc Pi de la Serra, Joan Ramon Bonet, Xavier Elies o Guillermina Motta-- se añadieron los últimos tres "Jutges" que en los inicios no habían entrado en el grupo: Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs y Lluís Llach.

"Els Setze Jutges" fue un grupo de cantantes en lengua catalana fundado en 1961 y fue el movimiento embrionario de la "Nova Cançó", que inspiró la aparición de otras manifestaciones de canción de autor en el resto del país como en Euskadi, Galicia o Castilla.

Publicado el jueves 12 de febrero de 2009 a las 19:33 horas.

 

ATENCIÓ ELS ASSOCIATS:

Al butlletí hi diu que l'espectacle "Música per a l'Exili" tindrà lloc al TNC i no és així. Llegiu la següent infotrmació:


Exili 39

Memorial Democràtic

Generalitat de Catalunya


16/04/2009 21.00 h

Espectacles
Organitza : Memorial Democràtic

MÚSICA PER A L'EXILI

El concert "Música per a l'exili" pretén ser un homenatge artístic i musical a les persones que van viure l'exili i també als països que les acolliren. Sota la direcció musical de Pau Guillamet "Guillamino" i Manuel Gacía (Premio Nacional de la Música de Chile 2008), importants músics de diverses comunitats autònomes de l'Estat, com ara Kepa Junkera (País Basc), Uxía (Galícia). Eliseo Parra (Castella i Lleó), Javier Ruibal (Andalusia), M. del Mar Bonet (Balears), i Refree i Sílvia Pérez (Catalunya) interpreten un repertori de cançons amb l'exili com a eix vertebrador, construït a partir de la poesia de Pere Quart i Pablo Neruda, cançons dels artistes convidats i versions d'altres autors com Víctor Jara i Lluís Llach. Algunes d'aquestes cançons formen part del disc "Exile" (2008).

 
Auditori
Lepant, 150
Barcelona
Barcelonès



CULTURA I ESPECTÁCULOS


La revista Enderrock reedita en CD el clásico de los 60 de 'Els Setze Jutges'


Fue el único disco colectivo de 'Els Setze Jutges', y ahora la revista musical Enderrock lanza, con su último número, la reedición de 'Audiencia pública', el álbum que grabaron en el 66 algunos de los más célebres representantes de la Canco catalana como Serrat, Joan Ramon Bonet o Francesc Pi de la Serra.

En esta nueva edición del disco, que conmemora los cincuenta años de la Nova Canco, se han incluido además tres temas interpretados por los últimos 'jutges' que se adhirieron al grupo: Maria del Mar Bonet, Rafael Subirach y Lluís Llach.

'Desde los primeros años los 'jutges' lograron un enorme apoyo de la sociedad, a pesar de la censura', ha comentado hoy en la SGAE Maria del Mar Bonet, para quien 'actualmente todo va muy deprisa, se apoya poco a los cantautores y tiende a perderse la memoria'.

Desde que Raimon compusiera 'Al vent', la primera canción moderna en catalán, la Nova Canco ha luchado por cumplir sus cincuenta años manteniendo el espíritu joven, aunque para Ramon Bonet, hermano de Maria del Mar, 'los jóvenes que empiezan ahora lo tienen mucho más difícil que en aquella época'.

Para recuperar aquella fuerza que originó el movimiento de los 'dieciséis jueces', se ha elegido este disco que contiene algunos de los temas que ya forman parte del imaginario colectivo, como 'Les flors', de Xavier Elies; 'Els infants sorruts', de Maria Amelia Pedrerol; 'Una guitarra', de Joan Manuel Serrat; o 'A la vora de la nit', de Josep M. Espinas.

'En los 'jutges' había dos vertientes, los jóvenes y los viejos.

En aquellos años yo era de los jóvenes, y sólo pensábamos en follar y fumar canutos. Los viejos decían que hacíamos una crítica irónica de la vida', ha recordado el 'quinto juez', Francesc Pi de la Serra.


Terra Actualidad - EFE

Maria del Mar Bonet cantant ahir a l'Opera House del Caire

RODRIGO MASCARELL

Josep Tero presentará su disco "Fronteres', una bandera para el Mediterráneo"

El cantautor de Empúries Josep Tero presentará el próximo 15 de marzo su nuevo disco, "Fronteres", en el XIV festival de la canción Barnasants, del que ha declarado que refleja una única "bandera para el Mediterráneo".

La sala Luz de Gas de Barcelona acogerá las nuevas canciones de Tero, para las que ha usado hasta 6 lenguas -catalán, castellano, francés, árabe, inglés y griego- "porque este mar y tantos otros pueden unirlas".

Según ha explicado hoy el autor, el disco "nació por la necesidad de explicar la idea de las fronteras que a veces nos inventamos" y por ello reivindica un territorio en el que se respete la diversidad cultural porque el Mediterráneo "son ojos llenos de colores diferentes".

El disco contiene 11 temas inspirados en una canción macedonia -"El fill d'Andrònic"- en la que un padre pide a su hijo guerrero que deje "las armas de matar y que cojas las del amor".

Entre las canciones de "Fronteres" destacan "El rei moro" -que explica una agresión entre pueblos mediterráneos-, "Cor i abre" y "Amb un sol gest".

En la elaboración del disco han colaborado Maria del Mar Bonet, Marina Rosell y Maria-Josep Villarroya, y Tero ha afirmado que la música del Mediterráneo "es el único camino para que no desaparezca nuestra cultura por el impulso de la anglosajona".

Bonet ha explicado su gran satisfacción por colaborar con Tero, a quien conoce desde sus 14 años, y ha dicho que su colaboración en "Fronteres" nace de un amor muy profundo entre ella y Tero que se ha fortalecido con el paso de los años.

"No hay ninguna lengua que subsista sin que sea cantada", ha reivindicado Tero, en relación con su apoyo a la lengua catalana, y ha expresado su voluntad de que el Mediterráneo forme un bloque en el que la gente se sienta identificada.

"Fronteres" es el octavo disco del cantautor, al que preceden trabajos como "Et deixaré la veu" (2002), "Camins de tarda" (1998), "Lladre d'amor" (1995), "Raval" (1990) y "Batec d'ocells" (1986).

1. • El cantautor de l’Escala presentarà el disc diumenge, a la sala Luz de Gas
   
2. • Maria del Mar Bonet i Marina Rossell participen en un CD impregnat de mar

NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

Mentre ell naixia, el seu avi, astrònom i pescador, li donava la benvinguda tocant la bandúrria. La música i el Mediterrani han bressolat Josep Tero des d’abans fins i tot de tenir ús de raó. El cantautor de l’Escala (Alt Empordà) recull els «molts llenguatges de la cançó, barrejats amb la geografia més pròxima i el colorit del mar» en el seu nou disc, Fronteres, amb la voluntat de «frenar la ferotge invasió anglosaxona». L’àlbum, el vuitè de la seva inquieta discografia, el presentarà a Luz de Gas, diumenge que ve, convidat per Barnasants.
Des d’Empúries (primera colònia grega d’Espanya), directe a Alexandria. La passió de Josep Tero per aquestes terres, i per l’imaginari de Kavafis, batega en cada una de les seves noves cançons.
L’artista explica que el punt de partida (i d’inspiració) va ser la cançó El fill d’Andrònic (Macedònia, segle X). Guiat per les paraules que el pare diu al seu fill guerrer: «Deixa d’una vegada les armes de matar i agafa les de l’amor», Tero va anar elaborant les cançons d’aquest delicat àlbum. Un treball en què bolca els seus sentiments al veure les icones ferides del mont Athos (fruit de l’agressió turca en territori grec), i els enllaça amb una altra cançó, la menorquina El rei moro (un altre exemple d’agressió entre pobles mediterranis). «Vaig sentir la necessitat d’explicar com de vegades ens inventem fronteres innecessàries, perjudicials, i ens oblidem d’altres d’importants com les del respecte, la llengua».

CONNEXIÓ AMB LA TERRA / Tero considera que els cantautors són «portaveus de la normalització». Sap que tenen un projecte prioritari: «Fer país; un país que existeix perquè es canta en català. Perquè fins que no apareixen els cantautors, la gent no reconeix la seva connexió amb la terra, amb el seu poble», subratlla.
La influència de Lluís Llach en Tero va més enllà de la coincidència que tots dos són empordanesos. Tots dos han fet de Grècia un feliç destí. «Sí, però ell navega i jo pujo les muntanyes», puntualitza, entre rialles. De fet, Tero va debutar davant el públic en un recital amb Llach i Marina Rosell el 1982. I, des d’aleshores, no s’ha cansat de divulgar la poesia catalana i la cançó tradicional, d’enarborar el compromís, la defensa del medi ambient i de les llibertats... i sempre, amb una clara autoexigència de qualitat musical.
A Fronteres, relata «el bombardeig de l’aviació feixista» que va patir el 1939 el seu poble, l’Escala, el 23 de gener --així titula la peça--; posa música al poema de Miquel Martí i Pol Tot té un gest --bateja la cançó Amb un gest--; adapta una cançó tradicional grega a Jo, Rocaguinarda --en què esmenta des d’Andrònic fins a Serrallonga--; i compon un impactant cant ecologista a Tornarem a tenir barques.
«Josep Tero encara té molt camí per recórrer, per ensenyar-nos d’on surt tota la seva poètica», apunta Maria del Mar Bonet, que en el disc participa a Cor i arbre. «Ens uneix una complicitat intensa i antiga: jo tenia 14 anys quan vaig programar un concert de Bonet al meu poble, quan ella en tenia només 18», recorda Tero. Però ella no és l’única veu femenina convidada: Marina Rossell canta a Jo, Rocaguinarda. «Josep Tero, amb les seves cançons de fronteres –espirituals o físiques–, ens empeny cap a emocions com l’amistat, la solidaritat, l’aliança, l’harmonia, el diàleg, el companyerisme», escriu Jaume Fàbrega en el llibret que acompanya el disc compacte.

ATENCIÓ!

Podreu veure una entrevista a la Maria del Mar a la revista Sons de la Mediterrània de Març-Abril. Tanmateix parlen del Josep Tero.

SONOESFERA.com


19-03-2009

Avui Nit de Poesia a Ribesaltes i demà concert a Salses