01
LA RATA QUE TORNÀ UNA DONZELLA
de l'àlbum Bon viatge
faci la cadernera (1990)
Això era un ermità,
home de Déu,
que no tenia res seu,
ni un tros de pa.
Molts de dies per dinar,
la boca al vent
obria, amb gran sentiment
del ventre seu.
Tant si fa calor com neu,
bé mira el cel
per veure si un glop de mel
davallarà.
Un dia passà un milà
tot engrescat,
perquè havia capturat
just aquell dia,
una rata que corria
per la teulada.
L'ermità en veure atrapada
la criatura,
pregà a Déu que fes
ventura
a l'animal:
que l'alliberàs del mal
d'esser escorxada.
I dins sa falda, abrigada,
la va guardar,
perquè Déu volgué
escoltar
l'oració
que li feia amb gran fervor
el seu servent.
Llavors li pregà, content,
per meravella,
la fes tornar una donzella
com no se'n troben,
|
d'aquelles que al cor et roben
esplais d'amor.
I li digué el sant baró:
-Ai, bella filla,
voldries que el sol que brilla
fos ton marit?
-Ai, que no em sembla garrit,
perquè l'emboira
la pols de qualsevol boira.
-Ai, la fortuna,
si et marides amb la lluna
la faràs teva.
-Ai, que la claror no és
seva,
car sense el sol
es vestiria de sol.
-Ai, si volies
els núvols, bé que
els tendries.
-Ai, no, que el vent
se'ls enduu lluny de la gent.
-I el vent, el vols?
-Les voltes dels gira-sols
mon cor faria,
car la muntanya mouria
vent i quimeres.
-Doncs molt millor del que esperes
n'és la muntanya.
-No, perquè l'home s'afanya
a foradar-la.
Com podria jo estimar-la,
tan rosegada?
-Un home, potser, t'agrada
bell com la plata?
-No, perquè mata la rata
com una fera.
Vull tornar a esser tal com era
i, de bon grat,
per marit tindré un bell
rat.
Gabriel Janer Manila - Joan Bibiloni
Segons el relat que en fa Ramon
Llull al "Llibre de Meravelles" |
02
VIURE SENSE TU
de l'àlbum Anells d'Aigua
(1985)
Viure sense
tu
quin dur aprenentatge
davant el
meu mirall
aprenent a
parlar-me.
El mestre
que m'ensenya
és
el temps que no para.
Viure sense
tu
quin dur aprenentatge
com un que
ja no hi veu
i a poc a
poc per les cambres
reconeix els
seus mobles
pels cops
a les cames.
El temps em
besa els ulls
i m'eixuga
les llàgrimes.
Lentament
va apagant
les olors
que deixares.
De nou la nit
i jo
dins aquest
llit tan ample.
I la temuda
pau
que ja ha
tornat a casa
-i feia tant
de temps
que demanava
entrada-
donant-me
tendrament
la seva mà
glaçada.
Viure sense
tu
i a poc a
poc oblidar-te.
Maria del Mar Bonet - Lautaro
Rosas |
03
ZEL DE LA TERRA
de l'àlbum Gavines i Dragons
(1987)
Desgranar el blat
recollint cada gra que ens caigui
i fer que torni el miracle del pa
i afartar-se de pa.
I tallar la canya
recollint tot el suc de la canya,
robar a la canya el dolç
de la mel,
i afartar-se de mel.
Abraçar la terra
i cercar què ens demana la
terra,
saber del cert quan arriba el seu
zel,
fecundar-la llavors.
Milton Nascimento - Chico Buarque
|
04
VIGILA EL MAR
de l'àlbum Maria del Mar
Bonet (1974)
Vigila el mar,
que la pluja
no és teva
i el sol enlluerna
a poc a poc.
Vigila el mar,
que la boira
t'esbulla
i el vent
plora el record.
Vigila el mar,
que l'ocell
ja no canta
i els terrats
s'han cobert de brutor.
Vigila el mar,
que les cales
són preses
i els pins
callen la cançó.
Vigila el mar,
que els teus
ja no tornen
i naus estranyes
omplen el
teu port.
Maria del
Mar Bonet - Hilario Camacho |
05
LA NIT ALS TEUS ULLS
de l'àlbum El·las,
la Grècia de Theodorakis (1993)
Vas trencar
l'obscuritat com un cavall de llums,
com el joc
dels dofins nedant per la mar.
Una lluna
navegava damunt la font dels teus ulls.
Nit calma al
fons del teu esguard,
nit bategant
al fons del cor.
Ones d'amor
de mi saps fer quan puc dormir
dins els teus
braços.
Cada vers que
algú ha perdut s'amaga entre els teus ulls,
amb el fil
d'un sanglot vaig brodant cançons.
Jo no vull
altra cadència: tu ets la mar dins el meu port.
Iannis Theodorakis
- Mikis Theodorakis |
06
PETITA FESTA
de l'àlbum Quico - Maria
del Mar (1979)
Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia
som tres, la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.
No sap beure per sort
la lluna bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angonia.
Quan canto veus ací
la lluna que s'ho mira,
quan em poso a dansar
l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí
els convidats no fugen
veus ací una tristor
que mai no l'he tenguda.
Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.
Li Po - Toti Soler. Adaptació
de Marià Manent |
07
LA PETXINA
de l'àlbum Jardí
Tancat (1981)
L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien
lliure
màgicament poblaren el meu
viure
amb belles lluïssors d'or i
d'argent.
Un cap al tard vingué desfent
miratges
jo els doní comiat -tot passa
i mor-
i féu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.
Ma. Antònia Salvà
- Lautaro Rosas
|
08
NOSALTRES LES DONES
de l'àlbum Alenar (1977)
Nosaltres les dones som molt a prop
de la terra
preguntem als ocells que esperen
la primavera.
Acollim al pi despullat dins els
nostres braços.
Cerquem en la posta de sol senyals
i consells.
Vaig estimar un cop un homo
ell no creia en res.
Arribà un dia gelat amb els
ulls buits.
Se n'anà un dia feixuc amb
l'oblit sobre el front.
Si el meu fill neix mort, és
seu.
Tu cercaves una flor i vares trobar
un fruit.
Cercaves una font i vares trobar
un riu.
Volies una dona i trobares una persona,
i et sents desengantyat.
Edith Södergran - Maria del
Mar Bonet - Lautaro Rosas |
09
ELS BOSCOS DEL PENSAMENT
de l'àlbum Anells d'aigua
(1985)
Camins dissortats,
estranya llum,
bèsties
salvatges.
Però
també
arbres amics,
jardins de desigs,
belles trobades.
Pels boscos
del pensament,
nits emboirades,
pedres sagnants,
pous de basarda,
però
també
festes de
pluges, humides valls,
arbres dansaires.
Pels boscos
del pensament
la serp vigila
i entre els
esbarzers i l'espadat
l'amic em
guia.
Maria del
Mar Bonet - Javier Mas |
10
LA PLOMA DE PERDIU
de l'àlbum Cançons
de la nostra Mediterrània (1982)
Si n'hi havia tres ninetes
lumberbigudí, bigudon, dondeta,
lumberbigudí, bigudeta, don,
que totes tres brodaven seda,
lumberbigudí, lumberbigudon,
lumberbigudí, bigudeta, don.
Lo fill del rei s'hi passejava,
ja els en demana un bri de seda.
-Què en voleu fer del bri
de seda?
-El vull per fer una llaçadeta.
-Per què en voleu la llaçadeta?
-Per agafar una perdiueta.
-Per què en voleu la perdiueta?
-Per arrancar-li una plometa.
-Què en voleu fer de la plometa?
-Hi vull escriure una carteta.
-Què en voleu fer de la carteta?
-Vull enviar-la a l'amoreta.
-Què en voleu fer de l'amoreta?
-Vull fer-li una abraçadeta.
Popular catalana |
11
DOLÇA REMOR DE CADA TARDA
de l'àlbum Ben a prop
(1989)
Dolça
remor de cada tarda,
no t'esvaeixis,
amanyaga'm
amb veus i
amb rialles
d'infants
que canten
al meu carrer
on, només ells,
duen tendresa
cada vespre
i vells records
que fa renéixer
nostàlgia
dels braços,
de no poder
estimar-los...
Atura un poc
aquest turment.
Agredolçor
de cada tarda,
torna un cop
més i embriaga'm;
no te'n descuidis,
vine,
porta'm el
seu somriure,
tot i que
sé que no és per a mi.
(O AS TEARS
GO BY)
Mick
Jagger - Keith Richards - Andrew Oldham
Adaptació
al català: Josep Tero
|
13
HISTÒRIA D'UNA JOVENÇANA
QUE ES TRANSFORMÀ EN UN ARBRE
de l'àlbum Bon viatge
faci la cadernera (1990)
En una illa del mar grec
-temps era temps!-,
una jovençana plora
d'enyoraments.
Son estimat va partir
en un vaixell
cap a la guerra dels moros,
-ai quin turment!-.
Bé mirava la mar clara
vers el ponent,
i escoltava la remor
de tots els vents,
per veure si sentiria
l'estimat seu.
Mai no arribava la barca,
-temps era temps!-.
Morien els anys i els dies
dins la mar plana.
De tant esperar, la jove
tornava un arbre. |
Del cos en sorgí la soca,
de les mans, branques.
I els peus posaren arrels
en terra amarga.
Tornà un ametller tan bell,
la jovençana,
que escampava plans y tanys
per la mar plana.
Un dia, passats els dies
i les setmanes,
el jovencell va tornar
de les batalles.
Tot d'una que tocà terra
va veure l'arbre.
Amb les branques va conèixer
sa enamorada.
Va córrer desesperat
per abraçar-la,
i l'ametller es va omplir
de flors rosades.
Gabriel Janer Manila - Miguel
Àngel Oñate
|
14
ALENAR
de l'àlbum Alenar
(1977)
El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.
A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.
Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.
Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.
Maria del Mar Bonet |
15
FORA DES SEMBRAT
de l'àlbum Maria del Mar
(1970)
Lluna, per
què em segueixes
per la vora
de la mar?
A les noces
que jo vaig
a tu no t'he
convidat.
Lluna, per
què enlluernes
el camí
i el camp de blat?
No veus que
el noviï fa llum
allà
dalt el campanar?
Lluna per què
t'enfiles
a la muntanya
i baixes a la vall?
No veus que
la novia
es posa el
vestit tan blanc?
Lluna, veus
que estàs sola,
l'olivera
i el sol s'han casat
i a tu no
t'han convidat.
Lluna, fora
d'es sembrat!
Maria del
Mar Bonet
|
16
CANÇO DE LA SIRENA
de l'àlbum Jardí
Tancat (1981)
Ah de la barca! Un palau
més esplèndid que
la nau
aquí tindries...
Sé d'uns braços nacarins
i un pit de dolços coixins;
tu hi dormiries...
Carns d'alabastre remulls
i cabelleres raülls
tu les hauries...
Sé la cançó
de l'oblit
que entabana l'esperit
l'escoltaries...
En la blavor dels fondals
els meus ulls són dos fanals
brilla que brilla...
La bonança del meu port
és eterna com la mort:
vine, vine, vine...
Miquel dels Sants Oliver - Lautaro
Rosas |
17
AQUEIXA JA
ÉS SA DARRERA
de l'àlbum
Cavall
de Foc (1999)
Aqueixa ja
és sa darrera
que cantam
i mos n'anam.
Aqueixa ja
és sa darrera.
Per recordança
deixam
un brotet
d'aufabeguera.
Aqueixa ja
és sa darrera.
Popular
mallorquina
|
03
LA DAMA D'ARAGÓ
de l'àlbum Cavall de Foc
(1999)
A Aragó
hi ha una dama
que és
bonica com un sol.
Té
la cabellera rossa,
li arriba
fins als talons.
Ai, amorosa
Anna maria,
robadora de
l'amor...
Ai, de l'amor...
Sa mare la
pentinava
amb una pinteta
d'or.
Sa tia els
hi esclaria
els cabells,
de dos en dos.
Cada cabell
una perla,
cada perla
un anell d'or.
Cada anell
d'or una cinta
que li volta
tot el cos.
Sa germana
els hi trenava
amb una cinteta
d'or.
Sa padrina
els hi untava
amb aigua
de nou olors.
Sa germana
més petita
li baixava
el lligador;
el lligador
que li baixa
és
un floc de molts colors.
Son germà
se la mirava
amb un ull
tot amorós.
-No fóssim
germans, Maria,
mos casaríem
tos dos.
Ai, amorosa
Anna maria,
robadora de
l'amor...
Ai, de l'amor...
Popular
catalana |
04
ALTES ONES QUE VENIU DEL MAR
de l'àlbum Breviari d'amor
(1982)
Altes ones que veniu del mar
i que el vent fa breument onejar,
del meu amor, què me'n podeu
contar?,
què li passa, que no el veig
tornar?
Mes, ai, Déu d'amor!,
tan aviat m'alegra
com fa patir el meu cor.
Dolça brisa, tu que véns
d'allà,
on mon amor va anar a sojornar,
porta'm un xic del seu dolç
alenar.
Ma boca espera son alè respirar.
Mes, ai, Déu d'amor!,
tan aviat m'alegra
com fa patir el meu cor.
Fa patir molt tenir un amor llunyà,
car plor se'm torna el seu riure
clar,
poc em pensava que ell em traís.
Mon cor donat està enyoradís.
Mes, ai, Déu d'amor!,
tan aviat m'alegra
com fa patir el meu cor.
Raimbaut de Vaqueiras - Jordi
Sabatés
(...1180-1205) |
05
L'ASGUILANDO
de l'àlbum Cançons
de la nostra Mediterrània (1982)
Ai, Déu com no m'ha fet arbre
perquè no sentís dolor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor!
Guanyara, sent invisible,
lo que perd en sentiment,
perquè sent tan gran turment
que lo viure és impossible;
i així, volguera ser arbre
o altra cosa pitjor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.
En edat florida i tendra
tant lo foc d'amor me crema,
que té per estall i tema
de fer-me tornar en cendra;
molt més valguera ser arbre
per a passar tal ardor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.
Jo me sent desamada,
sens jamés fer-ne mudança;
servixc fora d'esperança;
de poder ser remediada;
convertixca'm, doncs, en arbre
sec sens profit ni verdor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.
Joan Timoneda
Popular valenciana |
06
COR PERDUT
de l'àlbum Anells d'aigua
(1985)
He perdut el
meu cor, ai, i no el sé trobar
pres entre
fang del riu
ofegat en
el mar.
Quina manera
d'anar-se'n,
anar-se'n
i no tornar.
Ai, la mort
que m'enamora
ja em pot
venir a buscar.
He perdut el
meu cor, ai, i no el sé trobar
pres entre
el fang del riu
ofegat en
el mar.
"Tive um
coraçao perdi-o"
Amalia
Rodríguez - José Fontes Rocha
Adaptació:
Maria del Mar Bonet |
07
SI VÉNS PREST
de l'àlbum Ben a prop
(1989)
Si véns
prest,
encara trobaràs
festa al carrer,
si véns
prest,
i un tros
de sol ataronjat, un sol darrer,
si véns
prest,
no em cridis
peL meu nom, ja et sentiré;
la porta estarà
oberta, el camí franc,
la casa és
la darrera, arran del camp.
No em cridis
pel meu nom, ja et sentiré;
t'esper amb
el capvespre,
dins el carrer.
Si véns
tard,
la festa del
carrer s'haurà acabat,
si véns
tard,
amb la nit
per company al teu costat,
si véns
tard,
les flors
restaran closes fins al matí,
si véns
tard,
quantes paraules
que no s'hauran dit,
si véns
tard,
pitjor per
a mi...
Maria del
Mar Bonet |
08
EN LA MEVA MORT
de l'àlbum Maria del mar
bonet (1974)
Estic cansat
de tu, domini fosc
i tempestat
de flama.
M'exaltaré
damunt els horitzons
i trauré
les banderes al desert
de la darrera
cavalcada.
Reina d'aquestes
hores, ara véns
tota brillant,
armada.
Inútil
desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja
amb l'espasa,
i l'ardor
temerari que m'encén
allunya les
estrelles.
Bartomeu
Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho
|
09
CANÇÓ DE LES PRINCESES
AFRICANES
de l'àlbum Bon viatge
faci la cadernera (1990)
A la vora d'un
gran riu
ploren les
dames,
perquè
el rei d'aquella terra
mor d'enyorances.
Tres filles
tenia el rei,
clares com
l'aigua,
belles com
un dia clar
just a trenc
d'alba.
Una dia, a
la mitja nit,
la mala fada,
ningú
no sap com va esser
que entrà
a la cambra,
i transformà
les princeses,
belles com
nacre,
en tres serpents
verinoses
de mala estampa.
Tota la cort
va plorar,
un dia i altre,
i el rei va
prometre joies
d'or i de
plata
a qui rompria
l'encís
d'aquella
fada
i tornaria
a ses filles
la forma humana.
Vengueren
savis de lluny,
tots les miraven...
Cap n'hi va
haver que sabés
desencantar-les.
La bruixa
ho havia dit
de matinada:
Només
hi ha un remei,
que és
estimar-les.
Tres joves
han de venir
de part o
banda
i besar-les
amb amor
damunt la
cara.
Gabriel
Janer Manila - Javier Mas
Segons
un vell relat mediterrani |
10
FARÉ UN VERS NO RES DIENT
de l'àlbum Breviari d'amor
(1982)
Faré
un vers no res dient,
ni sobre mi
ni d'altra gent
-no és
d'amor, ni esbargiment,
ni d'altra
cosa-,
que fou compost
en un seient
a dins d'un
cotxe.
No sé
a quina hora vaig ser nat,
no sóc
alegre ni irat,
no sóc
estrany ni assenyat,
ni d'altra
mena,
perquè
així vaig ser encantat
a la carena.
Tinc un amor;
no sé qui és,
no l'he vist
mai; cap tort m'ha fet,
ni cap favor
que m'agradés;
i tan se val,
car ni hi
ha estat cap forester
al meu hostal.
Mai no l'he
vist; l'estimo molt.
Mai no m'ha
fet favor ni tort.
Quan no el
veig no sento enyor,
i tant me
fa.
D'altres n'hi
ha, de més valor
i més
beutat.
No sé
on és ni on s'està
si a la platja
o en el pla,
no goso dir
el mal que em fa,
ans no dic
res,
i bé
em sap greu així quedar,
el cor malmès.
Guilhem
de Peitieu - Jordi Sabatés
(1071-1126) |
11
NO SÉ COM ACABARÀ
de l'àlbum Gavines i dragons
(1987)
No sé
com acabarà
tot aquest
joc,
el gest que
vós perdeu
i que jo guard.
Seríeu
ben rebut,
si l'esperança
dugués
el vostre alè
fins als meus
llavis.
Els llocs
on ens trobam,
plens de recances,
disfressen
intencions
i ens desseparen.
Si em donau
una mà,
vet aquí
l'altra;
si pensau
en un bes,
vet aquí
els llavis.
Esper que
em crideu,
fa tantes
nts,
semblant que
del meu cos
anau fugint.
|
I quan de
mi
tendreu esment,
hauré
de guardar per a mi
aquest pensament.
Voldria reposar
dins vós,
portal ombriu,
i oblidar
la por
i el temps
que ens queda.
I que fos tan
fort
el nostre
abraç
que no es
sabés
on jo me mor,
on naixeu
vós...
Maria del
Mar Bonet |
13
PETITA ESTANÇA
de l'àlbum Alenar
(1977)
Enmig del pit
hi tenc
una finestra
blava
oberta sobre
el port
d'una illa
blanca
i et mostrarà
la mar
tempesta i
calma.
Dins el meu
pit hi tenc
la meva cambra
obri la porta
al fons
sentiràs
l'aire
entraràs
al jardí
petita estança.
Enmig dels
tarongers
una font raja
escolta la
cançó que la font canta
i et dirà
molt baixet
que l'amor
passa.
Damunt e.l
pit hi tenc
com dolça
marca
la teva mà
amic
coloma blanca
ben endins
del xiprer
nia la garsa.
Maria del
Mar Bonet |
14
LEYLIM LEY
de l'àlbum Salmaia
(1995)
Obres tantes
portes closes al meu cap,
deixes rastres,
amples danses, al meu pit,
poses ales
blanques que alcen el meu pas.
Obres, deixes,
poses: tu ets el meu amic.
Véns
amb tots els astres d'una nit de maig,
omples tota
aquesta cambra de gessamí,
queda un aire
amb menta amarga quan te'n vas.
Entres, omples,
buides: tu ets el meu amic.
Saps trobar
la fruita que fa tenir fam,
saps trobar
la set per beure el teu vi,
saps donar
la calma justa a cada mà.
Sempre, sempre
et vull a prop que tu ets per mi.
Albert garcía
- Zülfü Livaneli |
15
PETITA TRAMUNTANA
de l'àlbum El·las,
la Grècia de Theodorakis (1993)
A Tramuntana
he demanat: baixa la veu quan passis,
tanca la porta
de la llar, deixa'm aquest silenci.
Al fons d'aquest
petit racó tota la nit vigilo,
però
al matí ha entrat la mort i ha pres qui més estim.
Adéu
amor, jardí de flor menuda,
illa del meu
cor i mar que m'envoltava,
adéu
besades, gavines de la nit,
adéu
al temps encara per venir.
Sé que
l'estiu no tornarà a despertar els meus arbres.
El meu jardí
ja va esborrant els verds que l'envoltaven.
Com el velam
d'aquell vaixell que es fa petit anant-se'n
se'm fa petit
el món sencer, avui trencat d'absències.
Odysseas Elytis - Mikis Theodorakis |
16
VOLDRIA TORNAR BELLVEURE
de l'àlbum Saba de Terrer
(1979)
En ésser
davant es pont
voldria tornar
bellveure
i vós
que fóssiu sa font
d'allà
on jo he de beure,
voldria tornar
bellveure.
Perquè
em robàsseu s'amor,
voldria que
fósseu lladre
que du tanta
vermeior
com una flor
de baladre,
voldria que
fósseu lladre.
Vui ser vorda
d'aquest pou
o tornar-me
corriola
per conversar
amb vós com sou
a treure aigo
tota sola,
voldria tornar
corriola.
Es tres mesos
de s'estiu
voldria tornar
coloma.
Saps a on
faria es niu?
A dins es
lloc de Sa Torre.
Voldria tornar
coloma.
Popular
mallorquina |
17
EL SOL I LA LLUNA
de l'àlbum Bon viatge
faci la cadernera (1990)
El sol i la
lluna
es volen casar,
i han anat
a veure
un rector
que hi ha,
que casa els
estels
de nit, vora
mar.
El sol i la
lluna
s'han enamorat.
El sol li
regala
un capell
brodat
de flors i
de plomes,
i un jardí
pintat.
El sol i la
lluna
diuen que
faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què
remuguen
dins el cel
tan gran?
Que el sol
i la lluna
són
éssers humans.
El sol és
un príncep
que allarga
les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.
Les campanes
toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos
que s'estimen
dins l'espai
tan gran.
Gabriel
Janer Manila - Javier Bergia |
18
CANÇÓ PER UNA BONA
MORT
de l'àlbum L'Àguila
Negra (1981)
Jo seré
nígul qualque dia
i el vent
em portarà a qualsevol lloc
jo seré
terra un dia
i de mi naixerà
el xiprer.
I per la finestra
del jardí
l'heura entrerà
a poc a poc
i abraçarà
els meus vestits
i els omplirà
de flors.
I els gats
faran l'amor sota el meu llit
que jo dormiré
el somni de la mort.
Reposaré
damunt teixit d'aranyes
els cabells
se m'esbullaran amb l'heura
i hi faran
niu les cuques de llum,
els ocells
sabran que és el seu lloc.
I dragons
hi sortiran de nit,
per fi la
pols s'arrossegarà als llibres
i vendrà
a viure amb mi el mussol.
Jo seré
nígul qualque dia,
i el vent
em portarà a qualsevol lloc.
Maria del
Mar Bonet |
COLLITA PRÒPIA