collitapropia

COLLITA PRÒPIA

Si véns prest,
encara trobaràs festa al carrer
i un tros de sol ataronjat...

CD1

01
LA RATA QUE TORNÀ UNA DONZELLA
de l'àlbum Bon viatge faci la cadernera (1990)

Això era un ermità,
home de Déu,
que no tenia res seu,
ni un tros de pa.
Molts de dies per dinar,
la boca al vent
obria, amb gran sentiment
del ventre seu.
Tant si fa calor com neu,
bé mira el cel
per veure si un glop de mel
davallarà.
Un dia passà un milà
tot engrescat,
perquè havia capturat
just aquell dia,
una rata que corria
per la teulada.
L'ermità en veure atrapada
la criatura,
pregà a Déu que fes ventura
a l'animal:
que l'alliberàs del mal
d'esser escorxada.
I dins sa falda, abrigada,
la va guardar,
perquè Déu volgué escoltar
l'oració
que li feia amb gran fervor
el seu servent.
Llavors li pregà, content,
per meravella,
la fes tornar una donzella
com no se'n troben,

d'aquelles que al cor et roben
esplais d'amor.
I li digué el sant baró:
-Ai, bella filla,
voldries que el sol que brilla
fos ton marit?
-Ai, que no em sembla garrit,
perquè l'emboira
la pols de qualsevol boira.
-Ai, la fortuna,
si et marides amb la lluna
la faràs teva.
-Ai, que la claror no és seva,
car sense el sol
es vestiria de sol.
-Ai, si volies
els núvols, bé que els tendries.
-Ai, no, que el vent
se'ls enduu lluny de la gent.
-I el vent, el vols?
-Les voltes dels gira-sols
mon cor faria,
car la muntanya mouria
vent i quimeres.
-Doncs molt millor del que esperes
n'és la muntanya.
-No, perquè l'home s'afanya
a foradar-la.
Com podria jo estimar-la,
tan rosegada?
-Un home, potser, t'agrada
bell com la plata?
-No, perquè mata la rata
com una fera.
Vull tornar a esser tal com era
i, de bon grat,
per marit tindré un bell rat.

Gabriel Janer Manila - Joan Bibiloni
Segons el relat que en fa Ramon Llull al "Llibre de Meravelles"

02
VIURE SENSE TU
de l'àlbum Anells d'Aigua (1985)

Viure sense tu
quin dur aprenentatge
davant el meu mirall
aprenent a parlar-me.
El mestre que m'ensenya
és el temps que no para.

Viure sense tu
quin dur aprenentatge
com un que ja no hi veu
i a poc a poc per les cambres
reconeix els seus mobles
pels cops a les cames.

El temps em besa els ulls
i m'eixuga les llàgrimes.
Lentament va apagant
les olors que deixares.

De nou la nit i jo
dins aquest llit tan ample.

I la temuda pau
que ja ha tornat a casa
-i feia tant de temps
que demanava entrada-
donant-me tendrament
la seva mà glaçada.

Viure sense tu
i a poc a poc oblidar-te.

Maria del Mar Bonet - Lautaro Rosas

03
ZEL DE LA TERRA
de l'àlbum Gavines i Dragons (1987)

Desgranar el blat
recollint cada gra que ens caigui
i fer que torni el miracle del pa
i afartar-se de pa.

I tallar la canya
recollint tot el suc de la canya,
robar a la canya el dolç de la mel,
i afartar-se de mel.

Abraçar la terra
i cercar què ens demana la terra,
saber del cert quan arriba el seu zel,
fecundar-la llavors.

Milton Nascimento - Chico Buarque

04
VIGILA EL MAR
de l'àlbum Maria del Mar Bonet (1974)

Vigila el mar,
que la pluja no és teva
i el sol enlluerna a poc a poc.

Vigila el mar,
que la boira t'esbulla
i el vent plora el record.

Vigila el mar,
que l'ocell ja no canta
i els terrats s'han cobert de brutor.

Vigila el mar,
que les cales són preses
i els pins callen la cançó.

Vigila el mar,
que els teus ja no tornen
i naus estranyes
omplen el teu port.

Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho

05
LA NIT ALS TEUS ULLS
de l'àlbum El·las, la Grècia de Theodorakis (1993)

Vas trencar l'obscuritat com un cavall de llums,
com el joc dels dofins nedant per la mar.
Una lluna navegava damunt la font dels teus ulls.

Nit calma al fons del teu esguard,
nit bategant al fons del cor.
Ones d'amor de mi saps fer quan puc dormir
dins els teus braços.

Cada vers que algú ha perdut s'amaga entre els teus ulls,
amb el fil d'un sanglot vaig brodant cançons.
Jo no vull altra cadència: tu ets la mar dins el meu port.

Iannis Theodorakis - Mikis Theodorakis

06
PETITA FESTA
de l'àlbum Quico - Maria del Mar (1979)

Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia
som tres, la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.

No sap beure per sort
la lluna bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angonia.

Quan canto veus ací
la lluna que s'ho mira,
quan em poso a dansar
l'ombra em fa companyia.

Quan s'acaba el festí
els convidats no fugen
veus ací una tristor
que mai no l'he tenguda.

Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.

Li Po - Toti Soler. Adaptació de Marià Manent

07
LA PETXINA
de l'àlbum Jardí Tancat (1981)

L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.

Un cap al tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat -tot passa i mor-
i féu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.

Ma. Antònia Salvà - Lautaro Rosas

08
NOSALTRES LES DONES
de l'àlbum Alenar (1977)

Nosaltres les dones som molt a prop de la terra
preguntem als ocells que esperen la primavera.
Acollim al pi despullat dins els nostres braços.
Cerquem en la posta de sol senyals i consells.

Vaig estimar un cop un homo
ell no creia en res.
Arribà un dia gelat amb els ulls buits.
Se n'anà un dia feixuc amb l'oblit sobre el front.
Si el meu fill neix mort, és seu.

Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona,
i et sents desengantyat.

Edith Södergran - Maria del Mar Bonet - Lautaro Rosas

09
ELS BOSCOS DEL PENSAMENT
de l'àlbum Anells d'aigua (1985)

Camins dissortats, estranya llum,
bèsties salvatges.
Però també
arbres amics, jardins de desigs,
belles trobades.

Pels boscos del pensament,
nits emboirades, pedres sagnants,
pous de basarda,
però també
festes de pluges, humides valls,
arbres dansaires.

Pels boscos del pensament
la serp vigila
i entre els esbarzers i l'espadat
l'amic em guia.

Maria del Mar Bonet - Javier Mas

10
LA PLOMA DE PERDIU
de l'àlbum Cançons de la nostra Mediterrània (1982)

Si n'hi havia tres ninetes
lumberbigudí, bigudon, dondeta,
lumberbigudí, bigudeta, don,
que totes tres brodaven seda,
lumberbigudí, lumberbigudon,
lumberbigudí, bigudeta, don.

Lo fill del rei s'hi passejava,
ja els en demana un bri de seda.

-Què en voleu fer del bri de seda?
-El vull per fer una llaçadeta.

-Per què en voleu la llaçadeta?
-Per agafar una perdiueta.

-Per què en voleu la perdiueta?
-Per arrancar-li una plometa.

-Què en voleu fer de la plometa?
-Hi vull escriure una carteta.

-Què en voleu fer de la carteta?
-Vull enviar-la a l'amoreta.

-Què en voleu fer de l'amoreta?
-Vull fer-li una abraçadeta.

Popular catalana

11
DOLÇA REMOR DE CADA TARDA
de l'àlbum Ben a prop (1989)

Dolça remor de cada tarda,
no t'esvaeixis, amanyaga'm
amb veus i amb rialles
d'infants que canten
al meu carrer on, només ells,

duen tendresa cada vespre
i vells records que fa renéixer
nostàlgia dels braços,
de no poder estimar-los...
Atura un poc aquest turment.

Agredolçor de cada tarda,
torna un cop més i embriaga'm;
no te'n descuidis, vine,
porta'm el seu somriure,
tot i que sé que no és per a mi.

(O AS TEARS GO BY)
Mick Jagger - Keith Richards - Andrew Oldham
Adaptació al català: Josep Tero

12
MERHABA
de l'àlbum Salmaia (1995)

Al record d'Ulisses que ensenyà a la terra
la passió primera de fer-se a la mar.
Al jardí d'escuma que envolta el viatge,
cada cop que l'home torna a navegar.
Al vaixell que passa amb la vela estesa,
la sola bandera que ha tingut la mar.
Al cel de gavines coronant les barques,
cada cop que tornen: hola! merhaba!

Al dofí que muda la rancor per dansa,
i quan veu la barca corre a saludar.
A la pau que deixa un temps de bonança
a la mar cansada: hola! merhaba!
A la veu salada que va dir a la terra:
tu ets la meva filla, no ho oblidis mai.
Al país que encara obre la frontera
a la mar mestissa: hola! merhaba!

Albert García - Zülfü Livaneli

13
HISTÒRIA D'UNA JOVENÇANA
QUE ES TRANSFORMÀ EN UN ARBRE
de l'àlbum Bon viatge faci la cadernera (1990)

En una illa del mar grec
-temps era temps!-,
una jovençana plora
d'enyoraments.
Son estimat va partir
en un vaixell
cap a la guerra dels moros,
-ai quin turment!-.
Bé mirava la mar clara
vers el ponent,
i escoltava la remor
de tots els vents,
per veure si sentiria
l'estimat seu.
Mai no arribava la barca,
-temps era temps!-.

Morien els anys i els dies
dins la mar plana.
De tant esperar, la jove
tornava un arbre.

Del cos en sorgí la soca,
de les mans, branques.
I els peus posaren arrels
en terra amarga.
Tornà un ametller tan bell,
la jovençana,
que escampava plans y tanys
per la mar plana.

Un dia, passats els dies
i les setmanes,
el jovencell va tornar
de les batalles.
Tot d'una que tocà terra
va veure l'arbre.
Amb les branques va conèixer
sa enamorada.
Va córrer desesperat
per abraçar-la,
i l'ametller es va omplir
de flors rosades.

Gabriel Janer Manila - Miguel Àngel Oñate

14
ALENAR
de l'àlbum Alenar (1977)

El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.

Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.

Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.

Maria del Mar Bonet

15
FORA DES SEMBRAT
de l'àlbum Maria del Mar (1970)

Lluna, per què em segueixes
per la vora de la mar?
A les noces que jo vaig
a tu no t'he convidat.

Lluna, per què enlluernes
el camí i el camp de blat?
No veus que el noviï fa llum
allà dalt el campanar?

Lluna per què t'enfiles
a la muntanya i baixes a la vall?
No veus que la novia
es posa el vestit tan blanc?

Lluna, veus que estàs sola,
l'olivera i el sol s'han casat
i a tu no t'han convidat.
Lluna, fora d'es sembrat!

Maria del Mar Bonet

16
CANÇO DE LA SIRENA
de l'àlbum Jardí Tancat (1981)

Ah de la barca! Un palau
més esplèndid que la nau
aquí tindries...

Sé d'uns braços nacarins
i un pit de dolços coixins;
tu hi dormiries...

Carns d'alabastre remulls
i cabelleres raülls
tu les hauries...

Sé la cançó de l'oblit
que entabana l'esperit
l'escoltaries...

En la blavor dels fondals
els meus ulls són dos fanals
brilla que brilla...

La bonança del meu port
és eterna com la mort:
vine, vine, vine...

Miquel dels Sants Oliver - Lautaro Rosas

17
AQUEIXA JA ÉS SA DARRERA
de l'àlbum Cavall de Foc (1999)

Aqueixa ja és sa darrera
que cantam i mos n'anam.
Aqueixa ja és sa darrera.

Per recordança deixam
un brotet d'aufabeguera.
Aqueixa ja és sa darrera.

Popular mallorquina

CD2

01
CANÇÓ PER A ADAM
de l'àlbum Cántame mis canciones (1998)
Encara que fos amic meu
no el coneixia prou.
El veia sempre lluny, ben lluny,
al fons del pou que ell es va fer.
Mai no vaig saber ben bé
el perquè del seu somriure inquiet.
Sento a dir que va llançar-se al buit
però no crec que s'hi llancés.

Corríem món
i el món s'obrí en dues direccions.
Ell se'n va anar cap a Orient,
jo no vaig anar enlloc.
Sembla com si encara fos aquí
assegut molt a prop meu.
Ni ell ni jo no hauríem mai cregut
que cap dels dos marxés.

La llum d'aquest matí és tan prima
que no veig quin pot ser el millor camí
per entendre aquesta història que em capfica
i se'm fon de mica en mica
a dins dels ulls quan ve la nit.
Sóc tan feble com aquesta llum
però me'n sortiré,
segur que sí, segur.

Somrèiem en dir-nos adéu,
no crèiem que passés,
que aquell adéu durés tant temps
i no ens veiéssim més.
Recordo com un dia algú em va dir
que tot li anava bé
i al cap de poc vaig descobrir
que allò no era cert.
La llum d'aquest matí és tan prima
que no veig quin pot ser el millor camí
per entendre aquesta història que em capfica
i se'm fon de mica en mica
a dins dels ulls quan ve la nit.
Sóc tan feble com aquesta llum
però me'n sortiré,
segur que sí, segur.
Encara que fos amic meu
no el coneixia prou,
però sempre que el tenia a prop
em semblava prou fort.
I tanmateix es va aturar
amb la cançó a mig fer.
I no està bé que ho digui jo
però va fer mal fet.

La llum d'aquest matí és tan prima
que no veig quin pot ser el millor camí
per entendre aquesta història que em capfica
i se'm fon de mica en mica
a dins dels ulls quan ve la nit.
Sóc tan feble com aquesta llum
però me'n sortiré,
segur que sí, segur.

Jackson Browne. Adaptació: Josep Tero

02
NOIES VORAMAR
de l'àlbum El·las, la Grècia de Theodorakis (1993)
Cercàveu, d'esquena a la platja,
la sal asecada.
Serena va passar la barca, enlairant la vela.

Un vestit blanc us va oferir.
L'haguéssiu vist girant
els ulls a l'horitzó.

La vela ennegrí de pena
mentre s'allunyava.

Iannis Ritsos - Mikis Theodorakis

03
LA DAMA D'ARAGÓ
de l'àlbum Cavall de Foc (1999)
A Aragó hi ha una dama
que és bonica com un sol.
Té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.

Ai, amorosa Anna maria,
robadora de l'amor...
Ai, de l'amor...

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Sa tia els hi esclaria
els cabells, de dos en dos.

Cada cabell una perla,
cada perla un anell d'or.
Cada anell d'or una cinta
que li volta tot el cos.

Sa germana els hi trenava
amb una cinteta d'or.
Sa padrina els hi untava
amb aigua de nou olors.

Sa germana més petita
li baixava el lligador;
el lligador que li baixa
és un floc de molts colors.

Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
-No fóssim germans, Maria,
mos casaríem tos dos.

Ai, amorosa Anna maria,
robadora de l'amor...
Ai, de l'amor...

Popular catalana
04
ALTES ONES QUE VENIU DEL MAR
de l'àlbum Breviari d'amor (1982)
Altes ones que veniu del mar
i que el vent fa breument onejar,
del meu amor, què me'n podeu contar?,
què li passa, que no el veig tornar?
Mes, ai, Déu d'amor!,
tan aviat m'alegra
com fa patir el meu cor.

Dolça brisa, tu que véns d'allà,
on mon amor va anar a sojornar,
porta'm un xic del seu dolç alenar.
Ma boca espera son alè respirar.
Mes, ai, Déu d'amor!,
tan aviat m'alegra
com fa patir el meu cor.

Fa patir molt tenir un amor llunyà,
car plor se'm torna el seu riure clar,
poc em pensava que ell em traís.
Mon cor donat està enyoradís.
Mes, ai, Déu d'amor!,
tan aviat m'alegra
com fa patir el meu cor.

Raimbaut de Vaqueiras - Jordi Sabatés
(...1180-1205)

05
L'ASGUILANDO
de l'àlbum Cançons de la nostra Mediterrània (1982)
Ai, Déu com no m'ha fet arbre
perquè no sentís dolor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor!

Guanyara, sent invisible,
lo que perd en sentiment,
perquè sent tan gran turment
que lo viure és impossible;
i així, volguera ser arbre
o altra cosa pitjor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.

En edat florida i tendra
tant lo foc d'amor me crema,
que té per estall i tema
de fer-me tornar en cendra;
molt més valguera ser arbre
per a passar tal ardor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.

Jo me sent desamada,
sens jamés fer-ne mudança;
servixc fora d'esperança;
de poder ser remediada;
convertixca'm, doncs, en arbre
sec sens profit ni verdor,
i lo cor de pedra marbre
perquè no sabés d'amor.

Joan Timoneda
Popular valenciana
06
COR PERDUT
de l'àlbum Anells d'aigua (1985)
He perdut el meu cor, ai, i no el sé trobar
pres entre fang del riu
ofegat en el mar.

Quina manera d'anar-se'n,
anar-se'n i no tornar.
Ai, la mort que m'enamora
ja em pot venir a buscar.

He perdut el meu cor, ai, i no el sé trobar
pres entre el fang del riu
ofegat en el mar.

"Tive um coraçao perdi-o"
Amalia Rodríguez - José Fontes Rocha
Adaptació: Maria del Mar Bonet

07
SI VÉNS PREST
de l'àlbum Ben a prop (1989)
Si véns prest,
encara trobaràs festa al carrer,
si véns prest,
i un tros de sol ataronjat, un sol darrer,
si véns prest,
no em cridis pel meu nom, ja et sentiré;
la porta estarà oberta, el camí franc,
la casa és la darrera, arran del camp.

No em cridis pel meu nom, ja et sentiré;
t'esper amb el capvespre,
dins el carrer.

Si véns tard,
la festa del carrer s'haurà acabat,
si véns tard,
amb la nit per company al teu costat,
si véns tard,
les flors restaran closes fins al matí,
si véns tard,
quantes paraules que no s'hauran dit,
si véns tard,
pitjor per a mi...

Maria del Mar Bonet
08
EN LA MEVA MORT
de l'àlbum Maria del mar bonet (1974)
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho

09
CANÇÓ DE LES PRINCESES AFRICANES
de l'àlbum Bon viatge faci la cadernera (1990)
A la vora d'un gran riu
ploren les dames,
perquè el rei d'aquella terra
mor d'enyorances.
Tres filles tenia el rei,
clares com l'aigua,
belles com un dia clar
just a trenc d'alba.
Una dia, a la mitja nit,
la mala fada,
ningú no sap com va esser
que entrà a la cambra,
i transformà les princeses,
belles com nacre,
en tres serpents verinoses
de mala estampa.
Tota la cort va plorar,
un dia i altre,
i el rei va prometre joies
d'or i de plata
a qui rompria l'encís
d'aquella fada
i tornaria a ses filles
la forma humana.
Vengueren savis de lluny,
tots les miraven...
Cap n'hi va haver que sabés
desencantar-les.
La bruixa ho havia dit
de matinada:
Només hi ha un remei,
que és estimar-les.
Tres joves han de venir
de part o banda
i besar-les amb amor
damunt la cara.

Gabriel Janer Manila - Javier Mas
Segons un vell relat mediterrani
10
FARÉ UN VERS NO RES DIENT
de l'àlbum Breviari d'amor (1982)

Faré un vers no res dient,
ni sobre mi ni d'altra gent
-no és d'amor, ni esbargiment,
ni d'altra cosa-,
que fou compost en un seient
a dins d'un cotxe.

No sé a quina hora vaig ser nat,
no sóc alegre ni irat,
no sóc estrany ni assenyat,
ni d'altra mena,
perquè així vaig ser encantat
a la carena.

Tinc un amor; no sé qui és,
no l'he vist mai; cap tort m'ha fet,
ni cap favor que m'agradés;
i tan se val,
car ni hi ha estat cap forester
al meu hostal.

Mai no l'he vist; l'estimo molt.
Mai no m'ha fet favor ni tort.
Quan no el veig no sento enyor,
i tant me fa.
D'altres n'hi ha, de més valor
i més beutat.

No sé on és ni on s'està
si a la platja o en el pla,
no goso dir el mal que em fa,
ans no dic res,
i bé em sap greu així quedar,
el cor malmès.

Guilhem de Peitieu - Jordi Sabatés
(1071-1126)

11
NO SÉ COM ACABARÀ
de l'àlbum Gavines i dragons (1987)
No sé com acabarà
tot aquest joc,
el gest que vós perdeu
i que jo guard.
Seríeu ben rebut,
si l'esperança
dugués el vostre alè
fins als meus llavis.
Els llocs on ens trobam,
plens de recances,
disfressen intencions
i ens desseparen.

Si em donau una mà,
vet aquí l'altra;
si pensau en un bes,
vet aquí els llavis.
Esper que em crideu,
fa tantes nts,
semblant que del meu cos
anau fugint.

I quan de mi
tendreu esment,
hauré de guardar per a mi
aquest pensament.
Voldria reposar dins vós,
portal ombriu,
i oblidar la por
i el temps que ens queda.
I que fos tan fort
el nostre abraç
que no es sabés
on jo me mor,
on naixeu vós...

Maria del Mar Bonet

12
CEL D'HORABAIXA
de l'àlbum Jardí Tancat (1981)
Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó,
i és prop i és lluny, i és calma i passió.

Antònia Salvà - Maria del Mar Bonet - Lautaro Rosas

13
PETITA ESTANÇA
de l'àlbum Alenar (1977)
Enmig del pit hi tenc
una finestra blava
oberta sobre el port
d'una illa blanca
i et mostrarà la mar
tempesta i calma.

Dins el meu pit hi tenc
la meva cambra
obri la porta al fons
sentiràs l'aire
entraràs al jardí
petita estança.

Enmig dels tarongers
una font raja
escolta la cançó que la font canta
i et dirà molt baixet
que l'amor passa.

Damunt e.l pit hi tenc
com dolça marca
la teva mà amic
coloma blanca
ben endins del xiprer
nia la garsa.

Maria del Mar Bonet
14
LEYLIM LEY
de l'àlbum Salmaia (1995)
Obres tantes portes closes al meu cap,
deixes rastres, amples danses, al meu pit,
poses ales blanques que alcen el meu pas.
Obres, deixes, poses: tu ets el meu amic.

Véns amb tots els astres d'una nit de maig,
omples tota aquesta cambra de gessamí,
queda un aire amb menta amarga quan te'n vas.
Entres, omples, buides: tu ets el meu amic.

Saps trobar la fruita que fa tenir fam,
saps trobar la set per beure el teu vi,
saps donar la calma justa a cada mà.
Sempre, sempre et vull a prop que tu ets per mi.

Albert garcía - Zülfü Livaneli

15
PETITA TRAMUNTANA
de l'àlbum El·las, la Grècia de Theodorakis (1993)
A Tramuntana he demanat: baixa la veu quan passis,
tanca la porta de la llar, deixa'm aquest silenci.
Al fons d'aquest petit racó tota la nit vigilo,
però al matí ha entrat la mort i ha pres qui més estim.

Adéu amor, jardí de flor menuda,
illa del meu cor i mar que m'envoltava,
adéu besades, gavines de la nit,
adéu al temps encara per venir.

Sé que l'estiu no tornarà a despertar els meus arbres.
El meu jardí ja va esborrant els verds que l'envoltaven.
Com el velam d'aquell vaixell que es fa petit anant-se'n
se'm fa petit el món sencer, avui trencat d'absències.

Odysseas Elytis - Mikis Theodorakis
16
VOLDRIA TORNAR BELLVEURE
de l'àlbum Saba de Terrer (1979)
En ésser davant es pont
voldria tornar bellveure
i vós que fóssiu sa font
d'allà on jo he de beure,
voldria tornar bellveure.

Perquè em robàsseu s'amor,
voldria que fósseu lladre
que du tanta vermeior
com una flor de baladre,
voldria que fósseu lladre.

Vui ser vorda d'aquest pou
o tornar-me corriola
per conversar amb vós com sou
a treure aigo tota sola,
voldria tornar corriola.

Es tres mesos de s'estiu
voldria tornar coloma.
Saps a on faria es niu?
A dins es lloc de Sa Torre.
Voldria tornar coloma.

Popular mallorquina

17
EL SOL I LA LLUNA
de l'àlbum Bon viatge faci la cadernera (1990)
El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.

El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.

El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?

Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.

Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.

Gabriel Janer Manila - Javier Bergia
18
CANÇÓ PER UNA BONA MORT
de l'àlbum L'Àguila Negra (1981)
Jo seré nígul qualque dia
i el vent em portarà a qualsevol lloc
jo seré terra un dia
i de mi naixerà el xiprer.
I per la finestra del jardí
l'heura entrerà a poc a poc
i abraçarà els meus vestits
i els omplirà de flors.
I els gats faran l'amor sota el meu llit
que jo dormiré el somni de la mort.
Reposaré damunt teixit d'aranyes
els cabells se m'esbullaran amb l'heura
i hi faran niu les cuques de llum,
els ocells sabran que és el seu lloc.
I dragons hi sortiran de nit,
per fi la pols s'arrossegarà als llibres
i vendrà a viure amb mi el mussol.
Jo seré nígul qualque dia,
i el vent em portarà a qualsevol lloc.

Maria del Mar Bonet

Tornar a "Estrofa al vent" (totes les cançons)

Tornar a "Com un mirall" (discos)