COREOGRAFIES

Maria del Mar... que la teva veu
  no es cansi mai de ballar.                  Nacho Duato

---

BALLET "JARDÍ TANCAT"

CANÇÓ DE COLLIR OLIVES Popular mallorquina M'agrada es collir olives però és un art perillós; germanets, aferrau-vós que amb doblers no compren vides.	CANÇÓ D'ESTERROSSAR Popular mallorquina Jo estava que m'abrasava per s'amor d'un jovenet; com més bevia, més set: s'aigo no m'assaciava.
FORA DES SEMBRAT Lletra i Música: MMB (tornada) Lluna, per què em segueixes per la vora de la mar? A les noces que jo vaig a tu no t'he convidat. Lluna, per què enlluernes el camí i el camp de blat? No veus que el noví fa llum allà dalt el campanar? (tornada) Lluna, per què t'enfiles a la muntanya i baixes a la vall? No veus que la novia es posa el vestit tan blanc? (tornada) Lluna, veus que estàs sola, l'olivera i el sol s'han casat, i a tu no t'han convidat. Lluna, fora des sembrat!	TONADA DE TREURE AIGO Popular mallorquina Ai, que de gotes de suor,  i que de gotes de suor! Ai, ses mongetes m'han costades, i ara que se són escaldades, ai, que sols no tenen bessó, ai, que sols no tenen bessó. Ai, que de gotes de suor!
CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS Lletra: Miquel Costa i Llobera Música: MMB Fragments Passant gemegosa com fa la gavina, qui volta riberes i torna a voltar, anava la boja del camp de Marina vorera de mar. Descalça i coberta de roba esquinçada, corria salvatge btant pels esculls, i encara era bella, sa testa colrada, la flor de sos ulls. Color de mar fonda tenia les nines, corona se feia de lliris de mar, arreu enfilava cornets i petxines, per fer-se'n collars. Així tota sola ran ran de les ones ja en temps de bonança, ja en temps de maror, anava la trista cantant per estones l'estranya cançó.	"La mar jo avorria, mes ja l'estim ara, des que hi té l'estatge l'amor qui em fugí. No tenc en la terra ni pare ni mare. Mes ell és aquí. La mar el volia, jamai assaciada de vides, fortunes, tresors i vaixells, i d'ell va fer presa dins forta ventada Na Ruixa Mantells." Així tota sola ran ran de les ones ja en temps de bonança, ja en temps de maror, anava la trista cantant per estones l'estranya cançó. Un vespre d'oratge finí son desvari, son cos a una cala sortí l'endemà, i en platja arenosa, redós solitari, qualcú l'enterrà. No té ja sa tomba la creu d'olivera, mes lliris de platja bé en té cada estiu, i sols hi senyala sa petja lleugera l'aucell fugitiu.

BIR DEMET YASEMEN (Un ram de llessamins) Lletra: MMB Música: J. Berberian No s'ha mort el desig, el desig que jo sent per tu. No hi fa res plorar, no hi fa res morir, el desig és aquí. No s'acabarà així. No hi fa res plorar, no hi fa res morir. El desig és mér fort fa tot sol el seu camí. Per més que em lamenti, si el meu desig ni sent ni veu ni espera; per més que m'allunyi, si el meu desig surt de mi cridant-te. No hi fa res plorar, no hi fa res morir, el desig és aquí, com el sol surt al matí. No hi fa res plorar, no hi fa res morir, el desig és tossut, va trenant el seu camí. Per més que em lamenti, si el meu desig ni sent ni veu ni espera; per més que m'allunyi, si el meu desig surt de mi cridant-te. No hi fa res plorar, no hi fa res morir el desig és aquí. No s'acabarà així. No hi fa res plorar, no hi fa res morir. El desig és més fort, fa tot sol el seu camí.

TONADES DE SEGAR Popular mallorquina Segadors, segau arreu que sa madona se queixa i vós sou blat i jo som xeixa, mestall de bona llavor. A Albenya segaven ordi un mes davant Sant Joan, i com veien es camp tan gran cridaven misericordi.	TONADA DE COLLIR OLIVES Popular mallorquina M'agrada coir olives, però és un art perillós. Vaja, al·lots, afanyem-mós que amb doblers no compren vides.
CARTA A L'EXILI Lletra: Albert García Música: Kristos Leontis Ara m'escrius molt més sovint i és sempre trist el missatge; sent allunyar-se aquells matins que em duien les teves cartes. Si vols escriure un cant d'ocellls entre les teves lletres, a mi m'arriba un mocador enllagrimat d'absències. Volem escriure't de tot el món, posarem flors al sobre: un poc d'espígol i de fonolll, tres margalides blanques, un glop de mar i un tros de cel, un tremolor dels arbres, una misèria, uns records: tots els que tu em deixares. Un glop de mar i un tros de cel, un tremolor dels arbres, una misèria, ja ho sabem: el que podem donar-te.	DANSA DE LA PRIMAVERA Lletra: MMB Música: Gresorio Paniagua Febrer m'ha duit la carta tan precisa: vol que els lilàs s'obrin pels dits i, en el cor, m'hi creixi una palmera. Que exigent que ve la primavera. Que exigent que ve la primavera, i el meu cor tan malaltís tenc por que es cremi dins de la foguera (no puc desfer-me del seu encís). No puc desfer-me del seu encís, obrir les branques i ballar amb ella, pentinar-me al seu vent la cabellera, cantar les llunes de les seves nits. Cantar les llunes de les seves nits, cantar vermells en la tardor, cantar el silenci de la nova neu, cantar si torna el dolorós amor. Cantar si torna el dolorós amor i néixer un poc més en l'intent i créixer un poc més cada entretemps i volar amb el vent i les noves llavors. Volar amb el vent i les noves llavors, qui sap on el vent ens portarà a dins el cor d'una terra antiga o creixeré al fons de la mar.
CANÇÓ DE BRESSOL Popular mallorquina Nonino, sa meva nina, noninones, petitó; nonino, quan l'engronsava i antes d'engronsar-lo. Sa nineta és petiteta i a poc a poc tornarà gran. Els fadrins qui la vldran s'hauran de posar levita. Sa nineta que és petita.	DEN ITAN NISI (No era una illa) Lletra: Nikos Kazandzakis Música: Manos Hadjidakis Com un drac ferit, com un illot petit ballant sobre la mar, és una gorgona, la germana d'Alexandre el Gran, que gemega amb un crit que mou tempestes. Amara terres amb deliri i no amaina fins que totes no són lliures. Amara terres amb deliri prop de Creta.
DES DE MALLORCA A L'ALGUER Lletra: Albert García Música: Popular sarda Des de Mallorca a l'Alguer els mocadors dels vaixells van saludant-se a ponent, les oliveres al vent, antiga boira del cel, fent papallones de verds. Des de Mallorca a l'Alguer la lluna diu cada nit: "Es mor la mar lentament." El sol respon als matins: "El foc avança roent per les muntanyes que veig."	Des de Mallorca a l'Alguer, des de l'Alcúdia a Albuixec, des de Maó a Cadaqués, des de Montgó en es Vedrà, des de Talltendre a Queixans, de Porqueroles a Calp,  des de Mallorca a l'Alguer, des de Dalt Vila a Sant Joan, des de Tabarca a Forcall, de Ciutadella a Llançà, d'Espalmador a Alcanar, de Torreblanca a Malgrat, des de Mallorca a l'Alguer. Vella remor de la mar les illes s'hi van gronxant i avui s'agafen les mans des de Mallorca a l'Alguer. Els mots que canta la gent, vivesparaules que entenc, que tots parlem el mateix.