Abril menut,
abril menut que prens
la mà a la primavera
i vas deixant l'hivern.
Com pots deixar
com pots deixar que el maig
t'aparti de la terra,
tu que prepares el bon temps?

Jo tinc entre el meu cant
un altre abri lmés gran:
tinc un amor, besades i cançons,
i no et diré el seu nom!

Petit estel,
el meu pàl·lid estel,
reflex de tendresa
d'aquell que mira al cel.
Mirant-te anit
tan dolç i tan tendret,
vaig oblidar adormir-me,
Santa Maria dels Estels!

Jo tinc entre el meu cant...

Rosella al vent,
petit bocí vermell,
la teva pell tremola
quan dansa amb tu el ponent.
Faré un vestit,
faré un vestit ben roig
que duri poc, que es trenqui,
quan se'l posi el meu amor.

Jo tinc entre el meu cant.

                  Lletra i Música :  M. Theodorakis
 

Ciutat preciosa
de música i carrers,
engronsen les teulades
els nius del teu alè.
Un sol de mans furtives
neteja a les parets records de cendra.
Muntanyes i secà
envolten la ciutat que dorm a Grècia.

Al vespre vindré a cercar-te
abans que la lluna
acaroni
ta roba
amb nacres del mirall del port.
Al vespre vindré a cercar-te.

La nit camina
tancant-ho tot al seu pas,
la pàl·lida carícia
esborra la ciutat.

                    Lletra :  Iannis Theodorakis
                    Música :  M. Theodorakis

A Curty

Vas trencar l'obscuritat com un cavall de llums,
com el joc dels dofins nedant per la mar.
Una lluna navegava damunt la font dels teus ulls.

Nit calma al fons del teu esguard,
nit bategant al fons del cor.
Ones d'amor de mi saps fer quan puc dormir
dins els teus braços.

Cada vers que algú ha perdut s'amaga entre els teus ulls,
amb el fil d'un sanglot vaig brodant cançons.
Jo no vull altra cadència: tu ets la mar dins el meu port.

                  Lletra :  Iannis Theodorakis
                    Música :  M. Theodorakis 
 

Prop de la llar, l'avi assegut.
Just al darrere, deu infants.
Damunt la taula hi ha un pa
ferit per nou espelmes.

Alcen les dones el seu crit,
fent el silenci més amarg.

Per la finestra la Llibertat
s'ho va mirant amb els sospirs als llavis.

                    Lletra :  Iannis Ritsos
                    Música :  M. Theodorakis

A Tramuntana he demanat: baixa la veu quan passis,
tanca la porta de la llar, deixa'm aquest silenci.
Al fons d'aquest petit racó tota la nit vigilo,
però al matí ha entrat la mort i ha pres qui més estim.

Adéu amor, jardí de flor menuda,
illa del meu cor i mar que m'envoltava,
adéu besades, gavines de la nit,
adéu al temps encara per venir.

Sé que l'estiu no tornarà a despertar els meus arbres.
El meu jardí ja va esborrant els verds que l'envoltaven.
Com el velam d'aquell vaixell que es fa petit anant-se'n
se'm fa petit el món sencer, avui trencat d'absències.

Adéu amor...

                    Lletra :  Odysseas Elytis
                    Música :  M. Theodorakis
 

Si a  l'altre món te'n vols anar,
no has de vestir-te de núvol blanc
ni com una estrella del matí.
Veuràs com saben qui ha trucat,
només d'obrir la porta.

Aigua de roses t'he oferit
i tu verí em donares.
Fill d'un falcó vingut del fred,
dus el desert quan voles.

Pren arrels de romaní
i un tros de vímet tendre i blanc.
Banya't amb les herbes que t'he dit,
beu la rosada per Sant Joan,
al pleniluni de mitjanit.

Aigua de roses t'he oferit...

                  Lletra :  Nikos Gatsos
                    Música :  M. Theodorakis
 

A Nacho Duato

Cercàveu, d'esquena a la platja, la sal asecada.
Serena va passar la barca, enlairant la vela.

Un vestit blanc us va oferir.
L'haguéssiu vist girant els ulls a l'horitzó.

La vela ennegrí de pena mentre s'allunyava.

          2a. veu  :   Manolo García

                    Lletra :  Iannis Ritsos
                    Música :  M. Theodorakis

A Albert García

He vist el meu carrer descalç
i el meu lament més aspre.
Sempre que plou a la ciutat
hi ha un lloc més gris que els altres.

Cansats de resistir els anys,
potser és millor anar-se'n.
I on anirem? I qui voldrà
el meu lament i aquest carrer desfent-se?

Ha estès la boira el seu alè
desdibuixant els arbres,
obren els murs del meu carrer
portes per on m'arriba el fred.

Cansats de resistir...

                  Lletra :  Tasos Livaditis
                    Música :  M. Theodorakis
 

Còsmica quietud
recorda't d'aquella veu:
ell com una ombra dins la nit
quan em digué: mai més, mai més amb tu.

Jo vaig ser la terra
clivellada de set,
ell, allà dalt, al cel, l'univers
cantant per a mi: mai més plourà per tu.

Pàl·lida sibíl·la,
consternada per aquell conjur,
en va cercava la música del cor.
L'eco repetí: mai més, mai més amb tu.

                    Lletra :  Iannis Theodorakis
                    Música :  M. Theodorakis
 

A Manuel Vázquez Montalbán

Era la platja un secret de calç
un blanc bressol pel vespre;
d'un cop tots dos volguérem beure,
la sal no ens va calmar la set.

Tu i jo escriguérem el seu nom de nit
sobre l'arena blanca;
un vent s'alçà gelós a l'alba
i va esborrar d'un cop l'escrit.

Quina alegria, quina força al cor,
al començar la vida!
El temps dugué una altra mida
deixant més calm el nostre vol.

                    Lletra : Iorgos Seferis
                    Música :  M. Theodorakis
 

L'anava cobrint la son, com ho fa l'olivera
vestint-se de verd gris.
Sa nina dormirà, la pau de la soneta la farà descansar.

A l'aigua quieta de la font
he demanat pel seu dormir.
Callen les fulles, callen
tot navegant.

Sa nina dormirà. Ara dorm als meus braços
i demà creixerà.
Ara dorm als meus braços
i demà se n'anirà.

                    Lletra :  Iorgos Seferis
                    Música :  M. Theodorakis
 

Era un 18 de novembre
quan triaren atacar
i embrutaren de metralla
de la terra fins la mar.

I a la mar la mort trobaren
de la mà d'aquells infants,
que la vida els demanava
de tornar-se partisans.

Lluïa a les muntanyes el primer raig de sol,
espurnes de rosada jugaven amb la pols.
Entre les flors daurades anava el meu camí.
Sanglots de dol trencaren d'un cop aquell encís.
Cridava una veu jove i era un crit antic
era un lament tan aspre que se'm clavà en el pit:

"Que no tinguin descans, per sempre maleïts,
ells que me l'han mort, han mort el meu somrís!"

"Hagués volgut tenir-te, morir amb tu potser,
per dibuixar-hi un bes al teu darrer somrís.
No sé què fer amb les coses que vas deixar aquí,
ni puc parar la taula, ni tornar a fer el llit.
Amor que ja no tornes, he de dir-te, estimat,
que no puc amb l'absència que em deixes a les mans."

"Que no tinguin descans...!"

                    Lletra : Brendan Behan
                    Música :  M. Theodorakis