| DEN ITAN NISI
(No
era una illa)
Com
un drac ferit,
com
un illot petit ballant sobre la mar,
és
una gorgona, la germana d'Alexandre El Gran;
que
gemega amb un crit que mou tempestes.
Amara
terres amb deliri
i no
amaina fins que totes no són lliures.
Amara
terres amb deliri,
prop
de Creta.
Lletra:
Nikos Kadsantdsaki
Adaptació
al català: Albert García
Música:
Manos Hadjidakis
|
SA
DRAGONERA
(Petit
homenatge a Sa Dragonera)
Som
una illa més,
un
dia vaig partir de casa
i em
vaig perdre pels boscos de la mar.
Som
una illa més
els
cabells enredats, ara al fons,
ara
sobre les aigües,
com
un petit illot,
rocam
per als naufragis.
Som
una illa més,
el
vent i les tempestes m`han obert els braços,
i tenc
els ulls
sempre
badats cap als estels.
Som
una illa més,
l'oratge
ha modelat el pit i el ventre,
i em
nien als forats
gavines
i dragons.
Som
una illa més,
i cada
hora m'acompanya amb els seus colors
fins
al portal de cada nit.
Dins
aquest cau ombriu
el
meu cor de terra
encara
canta, salvatge.
Lletra
MMB.
Música:
Manel Camp.
|
COLOMA
BLANCA
(A
Violeta Parra)
Si
jo cerc un colom negre,
si
jo vull un colom blanc,
aquell
de taquetes grises,
o l'altre,
tornassolat.
Griset
o tornassolat,
ben
negre, blanc o tacat,
color
o casta; és igual,
si
sap volar i estimar.
Besades
que donin ales
per
sebre volar més alt,
besades
que donin ales
per
sebre creuar l'espai.
Vull
ser la coloma blanca,
blanca
com el teu somrís;
entrar
i sortir de la torre
sense
demanar permís.
Si
jo sabés que em volies,
et
deixaria un senyal:
en
el camí una plometa,
ben
obert el finestral.
I,
la lluna fent de guia,
ja
trobaràs el casal;
cantaré
cançons de pluja
perquè
facin olor els camps.
Un
coixí de molsa humida
ens
servirà de capçal,
geranis
blancs, clavellines
saludaran
en passar.
Lletra:
MMB.
Música:
MMB i Javier Mas.
|
ZEL
DE LA TERRA
Desgranar el blat
recollint cada gra que ens
caigui
i fer que torni el miracle
del pa
i afartar-se de pa.
I tallar la canya
recollint tot el suc de la
canya,
robar a la canya el dolç
de la mel,
i afartar-se de mel.
Abraçar la terra
i cercar què ens demana
la terra,
saber del cert quan arriba
el seu zel,
fecundar-la llavors.
Lletra i Música:
Milton Nascimento i Chico Buarque.
|
DES
DE MALLORCA A L'ALGUER
Des
de Mallorca a l'Alguer
els
mocadors dels vaixells
van
saludant-se a ponent,
les
oliveres al vent,
antiga
boira del cel,
fent
papallones de verds.
Des
de Mallorca a l'Alguer
la
lluna diu cada nit:
"es
mor la mar lentament".
El
sol respon als matins:
"el
foc avança roent,
per
les muntanyes que veig".
Des
de mallorca a l'Alguer,
des
de l'Alcúdia a l'Albuixer,
des
de Maó a Cadaqués,
des
de Montgó as Vedrà,
des
de Talltendre a Queixans,
de
Porqueroles a Calp,
des
de Mallorca a l'Alguer,
des
de Dalt Vila a San Joan,
des
de Tabarca a Forcall,
de
Ciutadella a Llançà,
d'Espalmador
a Alcanar,
de
Torreblanca a Malgrat,
des
de Mallorca a l'Alguer.
Vella
remor de la mar:
les
illes s'hi van gronxant,
i avui
s'agafen les mans
des
de Mallorca a l'Alguer.
Els
mots que canta la gent:
vives
paraules que entenc,
que
tots parlam es mateix.
Títol
original: "S'ABBA de SU NIE"
Lletra:
Albert García.
Música:
Popular sarda reelaborada per Elena Ledda.
|
LA CASA DE L'AMIC
I
avui ets lluny d'aquí
i et
sé tan lluny de mi
que
cada nota que dic
jo
l'imagín un camí, camí
que
em porta fins a tu.
S'enyora
tant com jo
la
casa de l'amic;
sempre
seré dintre seu,
la
guard al fons del meu pit,
ben
amagada: aquí.
La
vas deixar
i tota
és plena de tu,
plena
dels teus oblits,
del
teu desordre, sí,
moments
a soles amb mi, amb mi.
La
casa de l'amic.
Quan
ell i jo parlam
no
em diu mentides mai,
m'explica
el teu nou amor,
remol
a dins els llençols
que
em parlen del teu nu.
Lletra
MMB.
Música:
Lluís Llach.
|
NO
SÉ COM ACABARÀ
No
sé com acabarà
tot
aquest joc,
el
gest que vós perdeu
i que
jo guard.
Seríeu
ben rebut,
si
l'esperança
dugués
el vostre alè
fins
als meus llavis.
Els
llocs on ens trobam,
plens
de recances,
disfressen
intencions
i ens
desseparen.
Si
em donau una mà,
vet
aquí l'altra;
si
pensau en un bes,
vet
aquí els llavis.
Esper
que em crideu,
fa
tantes nts,
semblant
que del meu cos
anau
fugint.
I
quan de mi
tendreu
esment,
hauré
de guardar per a mi
aquest
pensament.
Voldria
reposar dins vós,
portal
ombriu,
i oblidar
la por
i el
temps que ens queda.
I
que fos tan fort
el
nostre abraç
que
no es sabés
on
jo me mor,
on
naixeu vós...
Lletra
i Música: MMB.
|
CARTA
A L'EXILI
Ara m'escrius molt més
sovint
i és sempre trist
el missatge;
sent allunyar-se aquells
matins
que em duien les teves cartes.
Si vols escriure un cant
d'ocells
entre les teves lletres,
a mi m'arriba un mocador
enllagrimat d'absències.
Anem a escriure't tot el
món,
posarem flors al sobre:
un poc d'espígol i
de fonoll,
tres margalides blanques,
un glop de mar i un tros
de cel,
un tremolor dels arbres,
una misèria, uns records:
tots els que tu em deixares.
Un glop de mar i un tros
de cel,)
un tremolor dels arbres,
)
una misèria, ja ho
sabem, )
bis
el que podem donar-te.
)
Títol original: "XENITEMENO
MU PULI"
Lletra: Albert García.
Música: Kristos Leontis.
|
NOCTURNA
La
nit s'acosta, besa i se'n va.
Potser
somies un dia clar,
potser
l'esperes, ja tornarà.
Devers
capvespre es farà anunciar.
Si
ve amb la lluna, clara serà,
que
quan és fosca tremeix la mar
quan
venç el dia, primer combat,
perd
la batalla de claredat.
La
nit s'emmotlla a cadascú,
per
uns silenci, per altres por,
jo
me l'estim, no ho sap ningú;
en
el silenci hi ha més tendror.
Fidel
als astres, dona del cel,
l'alba
gelosa cada matí
la
foragita, nocturn duel,
i neix
un dia d'avui i ahir.
Lletra
i Música: Quico Pi de la Serra.
|
EL
MEU POETA
(A
Joan Oliver)
Anit
vaig somiar que anava a cal poeta
i li
vaig demanar un poema per fer una cançó.
Li
vaig demanar que em donàs unes paraules
com
un vestit a mida pensat per lluir-lo.
La
tarda era d'estiu i a l'hora de la sesta
dormien
les paraules dins el seu menjador.
Anava
despertant les que més m'agradaven,
les
anava enfilant dins el seu mocador.
El
poeta llançà el mocador a l'aire,
i així
em naixien arbres plens de flors.
Les
paraules hi penjaven totes juntes,
hi
feien garlandes de tots els colors.
Ell
era el poeta que jo m'estimava
i que
em recordava tots els meus amors,
i amb
aquella veu, per mi tan coneguda,
cantà
una tornada de vells trobadors.
Aquella
nit d'estiu a casa del poeta,
no
l'oblidaré mai per moltque visqui jo.
La
lluna ens ajudà a fer bona la lletra,
i a
la matinada naixia una cançó. (bis)
Lletra:
MMB.
Música:
Manel Camp.
|