(No era una illa)
 

Com un drac ferit,
com un illot petit ballant sobre la mar,
és una gorgona, la germana d'Alexandre El Gran;
que gemega amb un crit que mou tempestes.

Amara terres amb deliri
i no amaina fins que totes no són lliures.
Amara terres amb deliri,
prop de Creta.
 

Lletra: Nikos Kadsantdsaki
Adaptació al català: Albert García
Música: Manos Hadjidakis 
 
 

(Petit homenatge a Sa Dragonera)

Som una illa més,
un dia vaig partir de casa
i em vaig perdre pels boscos de la mar.

Som una illa més
els cabells enredats, ara al fons,
ara sobre les aigües,
com un petit illot,
rocam per als naufragis.

Som una illa més,
el vent i les tempestes m`han obert els braços,
i tenc els ulls
sempre badats cap als estels.

Som una illa més,
l'oratge ha modelat el pit i el ventre,
i em nien als forats
gavines i dragons.

Som una illa més,
i cada hora m'acompanya amb els seus colors
fins al portal de cada nit.

Dins aquest cau ombriu
el meu cor de terra
encara canta, salvatge.
 

Lletra MMB.
Música: Manel Camp.
 

(A Violeta Parra)

Si jo cerc un colom negre,
si jo vull un colom blanc,
aquell de taquetes grises,
o l'altre, tornassolat.

Griset o tornassolat,
ben negre, blanc o tacat,
color o casta; és igual,
si sap volar i estimar.

Besades que donin ales
per sebre volar més alt,
besades que donin ales
per sebre creuar l'espai.

Vull ser la coloma blanca,
blanca com el teu somrís;
entrar i sortir de la torre
sense demanar permís.

Si jo sabés que em volies,
et deixaria un senyal:
en el camí una plometa,
ben obert el finestral.

I, la lluna fent de guia,
ja trobaràs el casal;
cantaré cançons de pluja
perquè facin olor els camps.

Un coixí de molsa humida
ens servirà de capçal,
geranis blancs, clavellines
saludaran en passar.
 

Lletra: MMB.
Música: MMB i Javier Mas.
 

Desgranar el blat
recollint cada gra que ens caigui
i fer que torni el miracle del pa
i afartar-se de pa.

I tallar la canya
recollint tot el suc de la canya,
robar a la canya el dolç de la mel,
i afartar-se de mel.

Abraçar la terra
i cercar què ens demana la terra,
saber del cert quan arriba el seu zel,
fecundar-la llavors.
 

Lletra i Música: Milton Nascimento i Chico Buarque.

Des de Mallorca a l'Alguer
els mocadors dels vaixells
van saludant-se a ponent,
les oliveres al vent,
antiga boira del cel,
fent papallones de verds.

Des de Mallorca a l'Alguer
la lluna diu cada nit:
"es mor la mar lentament".
El sol respon als matins:
"el foc avança roent,
per les muntanyes que veig".

Des de mallorca a l'Alguer,
des de l'Alcúdia a l'Albuixer,
des de Maó a Cadaqués,
des de Montgó as Vedrà,
des de Talltendre a Queixans,
de Porqueroles a Calp,
des de Mallorca a l'Alguer,
des de Dalt Vila a San Joan,
des de Tabarca a Forcall,
de Ciutadella a Llançà,
d'Espalmador a Alcanar,
de Torreblanca a Malgrat,
des de Mallorca a l'Alguer.

Vella remor de la mar:
les illes s'hi van gronxant,
i avui s'agafen les mans
des de Mallorca a l'Alguer.

Els mots que canta la gent:
vives paraules que entenc,
que tots parlam es mateix.
 

Títol original: "S'ABBA de SU NIE"
Lletra: Albert García.
Música: Popular sarda reelaborada per Elena Ledda.
 

I avui ets lluny d'aquí
i et sé tan lluny de mi
que cada nota que dic
jo l'imagín un camí, camí
que em porta fins a tu.

S'enyora tant com jo
la casa de l'amic;
sempre seré dintre seu,
la guard al fons del meu pit,
ben amagada: aquí.

La vas deixar
i tota és plena de tu,
plena dels teus oblits,
del teu desordre, sí,
moments a soles amb mi, amb mi.
La casa de l'amic.

Quan ell i jo parlam
no em diu mentides mai,
m'explica el teu nou amor,
remol a dins els llençols
que em parlen del teu nu.

Lletra MMB.
Música: Lluís Llach.

No sé com acabarà
tot aquest joc,
el gest que vós perdeu
i que jo guard.
Seríeu ben rebut,
si l'esperança
dugués el vostre alè
fins als meus llavis.
Els llocs on ens trobam,
plens de recances,
disfressen intencions
i ens desseparen.

Si em donau una mà,
vet aquí l'altra;
si pensau en un bes,
vet aquí els llavis.
Esper que em crideu,
fa tantes nts,
semblant que del meu cos
anau fugint.

I quan de mi
tendreu esment,
hauré de guardar per a  mi
aquest pensament.
Voldria reposar dins vós,
portal ombriu,
i oblidar la por
i el temps que ens queda.

I que fos tan fort
el nostre abraç
que no es sabés
on jo me mor,
on naixeu vós...
 

Lletra i Música: MMB.
 

Ara m'escrius molt més sovint
i és sempre trist el missatge;
sent allunyar-se aquells matins
que em duien les teves cartes.
Si vols escriure un cant d'ocells
entre les teves lletres,
a mi m'arriba un mocador
enllagrimat d'absències.

Anem a escriure't tot el món,
posarem flors al sobre:
un poc d'espígol i de fonoll,
tres margalides blanques,
un glop de mar i un tros de cel,
un tremolor dels arbres,
una misèria, uns records:
tots els que tu em deixares.

Un glop de mar i un tros de cel,)
un tremolor dels arbres,           )
una misèria, ja ho sabem,        )     bis
el que podem donar-te.             )
 

Títol original: "XENITEMENO MU PULI"
Lletra: Albert García.
Música: Kristos Leontis.

La nit s'acosta, besa i se'n va.
Potser somies un dia clar,
potser l'esperes, ja tornarà.
Devers capvespre es farà anunciar.

Si ve amb la lluna, clara serà,
que quan és fosca tremeix la mar
quan venç el dia, primer combat,
perd la batalla de claredat.

La nit s'emmotlla a cadascú,
per uns silenci, per altres por,
jo me l'estim, no ho sap ningú;
en el silenci hi ha més tendror.

Fidel als astres, dona del cel,
l'alba gelosa cada matí
la foragita, nocturn duel,
i neix un dia d'avui i ahir.
 

Lletra i Música: Quico Pi de la Serra.

(A Joan Oliver)

Anit vaig somiar que anava a cal poeta
i li vaig demanar un poema per fer una cançó.
Li vaig demanar que em donàs unes paraules
com un vestit a mida pensat per lluir-lo.

La tarda era d'estiu i a l'hora de la sesta
dormien les paraules dins el seu menjador.
Anava despertant les que més m'agradaven,
les anava enfilant dins el seu mocador.

El poeta llançà el mocador a l'aire,
i així em naixien arbres plens de flors.
Les paraules hi penjaven totes juntes,
hi feien garlandes de tots els colors.

Ell era el poeta que jo m'estimava
i que em recordava tots els meus amors,
i amb aquella veu, per mi tan coneguda,
cantà una tornada de vells trobadors.

Aquella nit d'estiu a casa del poeta,
no l'oblidaré mai per moltque visqui jo.
La lluna ens ajudà a fer bona la lletra,
i a la matinada naixia una cançó. (bis)
 

Lletra: MMB.
Música: Manel Camp.