JARDÍ TANCAT
D'ensomnis despullada, ma vida és la mateixa...
torni davant la reixa no sé per quin camí.
JARDÍ TANCAT
Metàfora
Quan Miquel Ferrà escrivia aquests versos, ho feia des de la seva pessimista concepció de la pròpia vida: "veure passar la felicitat i no poder-la posseir mai".
Sap que als meravellosos jardins
de la quimera
no podrà mai atànyer
la inassolible flor;
que tot és deler inútil
i és vana tota espera...
Davant de la barrera plora
en silenci el cor.
Des de petits ens parlen de la metàfora: "els seus ulls, dos bocins de mar", "galtes de rosa", "cor de pedra"... El cert és que aquest recurs literari requereix una bona dosi de creativitat i d'imaginació. Potser necessitem les explicacions de la Maria del Mar, o del propi poeta, per saber que Miquel Ferrà s'està referint a la felicitat a "Jardí tancat", o que Joan Alcover recorda els seus fills a "Desolació". Potser caldria conèixer la vida del poeta per comprendre millor.
Aquest espai voldria ser una finestra oberta a la col·laboració de tots, on els "amics" amb més facilitat ens fessin arribar la seva interpretació de poemes o de fragments de comprensió difícil, per tal d'ajudar els altres a gaudir millor de les cançons de la Maria del Mar.
