MARIA DEL MAR BONET

 
 
 

EM DIUS QUE EL NOSTRE AMOR Em dius que el nostre amor va ser com un infant que dóna         al teu cor els dies que vindran. Perdut i sense nau, mirall de coses belles, em dius que el nostre amor  s'acaba a les estrelles. Em dius que el nostre amor  només era el primer, que un altre braç més fort t'abraçarà més bé. A punt de ser record, claror de flor collida, em dius que el nostre amor no sap trobar la vida. Em dius que plori,  si vull plorar, em dius que mori  fins a demà, no pots comprendre com el dolor dura per sempre si es fa cançó. Em dius que el nostre amor era un ocell ferit tremolant al teu cor, somniant al meu pit. Amiga de la mort,  camí de vela blanca, la llum del nostre amor és una flor que es tanca. Em dius que el nostre amor era un ocell ferit tremolant al teu cor, somniant al meu pit. Amiga de la mort,  camí de vela blanca, la llum del nostre amor és una flor que es tanca. J. Vergés-J.Soler	CANÇÓ PER A UNA BONA MORT Jo seré nígul qualque dia i el vent em portarà a qualsevol lloc jo seré terra un dia i de mi naixerà el xiprer. I per la finestra del jardí l'heura entrerà a poc a poc i abraçarà els meus vestits i els omplirà de flors. I els gats faran l'amor sota el meu llit que jo dormiré el somni de la mort. Reposaré damunt teixit d'aranyes els cabells se m'esbullaran amb l'heura i hi faran niu les cuques de llum, els ocells sabran que és el seu lloc. I dragons hi sortiran de nit, per fi la pols s'arrossegarà als llibres i vendrà a viure amb mi el mussol. Jo seré nígul qualque dia, i el vent em portarà a qualsevol lloc. Maria del Mar Bonet
CANÇÓ DE TREPITJAR RAÏM Madona de sa Cabana aixecau-vos de matí, i veureu el sol sortir vermell com una magrana, ai, madona de sa Cabana. Popular mallorquina.	COBLES DE LA DIVISIÓ DEL REGNE DE MALLORCA Espès e molt sovent Per plorar los ulls se torca - ¿Qui sóts vós, dona plasent a qui el cor se desconhorta? - - Vei enveja qui aporta mos fills, e perdició. Si volets saber qui só só la illa de Mallorca. Mos fills desobedients als estranys m'han subjugada. per los llurs mal regiments concòrdia han gitada. No em sé per quina raó los meus fills m'han avorrida, ne per què divisió entre ells és establida. Si ma gent era unida viurien segurament. - Senyora, antigament, ans que fóssets crestiana, havia gran uniment en la vostra gent pagana. Mai no fou tal unió de migjorn a tramuntana.           Lletra: Anselm Turmeda           Música: Jacques Denjean
EL FANTASMA Fantasma deixa'm passar que jo som un homo vell fantasma deixa'm passar que duc un mando de rei. Que ningú em pot aturar que jo som un homo vell. En sentir tocar es fantasma som mort i no tenc remei som soldat de poques armes però així mateix pelei. Senyor batle, senyor batle, ja no és hora de dormir, que en es pla des monestir n'ha sortit una fantasma. Fantasma deixa'm passar que jo som un home vell, fantasma deixa'm passar que duc un mando de rei. Que ningú em pot aturar que jo som un home vell. Que ningú em pot aturar que jo som un homo vell... Popular mallorquina	HISTÒRIA D'UN SOLDAT Això era i no era  quan naixia la Primavera. Ai-do, ai-do,  trompeta de Borbó. La tarda del dissabte m'enamoro a la plaça. La nit del diumenge,  a la cantonada. El dilluns, a la fira. El dimarts, a l'hostal!... Febres de maig duren tot l'any! Quan toquen bota-selles, el diumenge  de matí, totes volen anar amb mi. Ai, Amor,  jo no partiria! Tarara, tarara ri, amor he de partir. Avui ja no és avui. Ahir no era ahir... El cul del meu cavall només veureu de mi, ai, els marits! Camins d'Igualada, camins de Fraga, les esperances. Per l'Ascenció, cortines al balcó. Ai-do, ai-do,  trompeta de Borbó. B. Rosselló Pòrcel-Maria del Mar Bonet
MERCÈ Mercè, Palma, n'és llunyana; sóc lluny dels carrers, lluny dels ametllers i d'aquells carrers que clou la murada. Mercè, lluny del teu esguard i del vent tranquil, de la casa clara; lluny d'aquells terrats on els gorrions s'estimen i canten, i les monges estenen els pecats del món i la roba blanca. I un frare balla arran de teulada, esperant prendre el vol, cap el cel tan blau, faldilles enlaire. Mercè, taronges i flors damunt de la taula; les gavines t'acompanyin el lent caminar cap a l'horabaixa. Sempre tornaré a la nostra platja; les ones no em deixen, mu mare, allunyar-me'n massa. Maria del Mar Bonet	CANÇÓ DE SEGAR L'any quaranta vaig segar, ai, devora una jovençana i de tota sa setmana, ai, no la vaig sentir cantar, sinó que sempre va anar, ai, de puput i mala gana. I l'any quaranta vaig segar. Popular mallorquina
RONDA AMB FANTASMES Les filles del silenci present i vigilant em porten sempre la perversa llunyania, saben el meu espant, el meu instant d'espant, d'isolament, melanconia i agonia. Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes estèrils arbres lívids de la tardor,  viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes,  amb la por de morir tot sol en el carrer. Terror entre les sales buides, quan veig el llit amb el mort viu entre els llençols i serenades a la plaça  i remor de gavinets enfora, més terrible per tantes coses  endevinades durant la fuga per les fosques allà on plora l'esquelet mossegat pels gossos de la nit. Les filles del silenci presents i vigilants em porten sempre la pervers allunyania saben el meu espant, el meu instant d'espant, d'isolament melanconia i agonia. Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes estèrils arbres lívids de la tardor, viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes, amb la por de morir tot sol en el carrer. B.Rosselló Pòrcel-Maria del Mar Bonet	CANÇÓ DEL BON AMOR La lluna encara no és posta, si alç es cap la veuré. Jo cant as mig des carrer bon amor, davant ca vostra. Davant ca vostra hi ha bon amor, dos garrovers m'agradaria ser arbre ventura em veuries més. Davant ta finestra hi ha, bon amor, un margalider jo no vull cap margalida que jo et vull a tu primer. Es vent diu que no m'estimes bon amor, jo no m'ho crec es vent xiula, mou els arbres però d'amor ell no en sap res. Quina cambra tens més blanca bon amor, que trista està, està plena de paraules que no vull escoltar. Sa lluna ara ja és posta bon amor, i tu no hi ets, estic cantant tota sola només m'acompanya es vent... Maria del Mar Bonet
NO VOLDRIA RES MÉS ARA No voldria res més ara que estimar-te i sentir el teu cos, ben a prop. No voldria res més ara que el teu somriure i ni un alè d'aire entre tu i jo. No tenc res més ara que aquesta cambra; i només un poc meva, la llum dels finestrons. Ahir pel carrer vaigperdre paraules i cançons i estic aquest matí tan buida... Un renou de mosques fa somriure els vidres, i el vent m'omple de fulles un jardí transparent. Ben lluny, això, de tu i de mi, com si fos un núvol falaguer. No voldria res més ara que estimar-te i sentir el teu cos, ben a prop. No voldria res més ara que el teu somriure i el vent s'enduria dels meus llavis la cançó. Lletra i Música: Maria del Mar Bonet	JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS Jo em donaria a qui em volgués, com si ni jo me n'adonés, d'aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m'ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de mi no me'n quedés en el no-meu que jo en rebés. Jo em donaria per un bes, per un de sol, però que besés i del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volgués, com si ni jo me n'adonés:  com una almoina que se'm fes. Lletra: Josep Palau i Fabre Música: Maria del Mar Bonet

CANÇÓ DE LA NÚVIA IMPACIENT -Ah, ah, filla meva, que vols un murtó? -No, no mumareta, no mumare, no, no mumare, no, no mumare, no. -Ah, ah, filla meva, que vols una gla? -No, no, mumareta, jo me vull casar. -Ah, ah, filla meva, estaràs un any. -No, no, mumareta, vull casar-me enguany. -Ah, ah, filla meva, estaràs un mes. -No, no, mumareta, no puc estar més. -Ah, ah, filla meva, estaràs un dia. -No, no, mumareta, que me moriria. -Ah, ah, filla meva, estaràs un poc. -No,  no, mumareta que se pega foc. Popular mallorquina