Lluna, per què em segueixes
per la vora de la mar?
A les noces que jo vaig
a tu no t'he convidat.

Lluna, per què enlluernes
el camí i el camp de blat?
No veus que el noviï fa llum
allà dalt el campanar?

Lluna, per què em segueixes...

Lluna per què t'enfiles
a la muntanya i baixes a la vall?
No veus que la novia
es posa el vestit tan blanc?

Lluna, per què em segueixes...

Lluna, veus que estàs sola,
l'olivera i el sol s'han casat
i a tu no t'han convidat.
Lluna, fora d'es sembrat!

Lletra i música: MMB.
 

Si un dia véns a casa
te mostraré es jardí,
un núvol que tenc al pati
i la flor de gessamí.

No trobaràs la mar,
la mar fa temps que va fugir:
un dia se'n va anar
i em va deixar aquí.

Deixaré sa feina per tu,
ses eines damunt sa taula,
tancaré bé sa finestra
i es vent no em robarà cap paraula.

No trobaràs la mar...

Trobaràs noves flors
i fruites a sa taula,
una cançó per tu
que fa temps que tenc guardada.

No trobaràs la mar...

I més tard, quan te'n vagis,
serà l'hivern cada nit,
jauré en el mateix llit
amb la fredor en els llavis.

No trobaràs la mar...

Lletra i música: MMB.
 

Majoral, vell majoral
p'es gener va fer nevada
i p'es 'bril va pedregar:
hem tengut molt mala anyada.

Majoral, deixau-m'hi anar
a collir a sa llaurada;
jo no hi vaig p'es pareller
ni p'es parell ni s'arada,
jo hi vaig per un jornaler
que em té sa vida guanyada.

Majoral, vós no em pagau
ni un sou per sa diada,
jo treball p'r un jornaler,
no vull ser tan mal pagada.

Majoral, 'vui no heu pensat
a pagar-me sa feinada,
però pensau-hi demà,
que si no passarem gana.

Majoral, vós sou ben l'amo
d'es canyar i de sa secada,
però no ho sereu mai
de sa meva quarterada.

Majoral, vell majoral,
es joves han fuit de casa,
han anat cap a Ciutat,
sa terra ja no els agrada.

Lletra i música: MMB.
 

Me n'aniré de casa
me n'aniré d'es camp,
ses oliveres grises
endarrere quedaran.

Me n'aniré de casa
p'es camí d'es vent,
potser trobaré tempesta,
tal vegada molt mal temps.

Es meu amic en Pere
i es meu germà més gran
fa temps que se n'anaren
i ja no tornaran.

Si jo dis a mumare
que també me'n vull anar,
mumare sempre plora
i jo ja no sé plorar...

Me n'aniré de casa,
me n'aniré d'es camp,
ses oliveres grises 
endarrere quedaran.

Lletra i música: MMB.

Sa novia d'Algendar
avui és terra
i demà serà en mar.

Avui, capons i gallines
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.

Quan el rei moro va sebre
que sa filla li faltà
nou galeres va fer armar
cinc al rem, quatre a la vela.

Popular menorquina.
 

Arreu, arreu, segadors,
que sa madona se queixa.
Això és blat, i això és xeixa,
veiem si ho coneixereu.

Adelerau, segadors
que sa madona té pressa,
i vós sou blat i jo som xeixa,
ai, mestall de bona llavor.

A Aubenya segaven ordi
un mes davant Sant Joan
i com veien es camp tan gran
cridaven misericordi.

Popular mallorquina.
 

 Llevant, xaloc i migjorn,
llabeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal.
Vet aquí es vuit vents del món.

Una dona marinera
sempre mira d'on ve es vent
tant si és llevant com ponent
es bon temps sempre l'espera.

Qui s'enamora no es cansa
si viu en l'opinió
que després d'una maror
sol venir una bonança.

Popular mallorquina.
 

Aigo, vos demanam aigo,
i vós, Senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatles
i feis com qui no mos sent.

Aigo, vos demanam aigo,
i vós, Senyor, mos dau vent.

A s'hort sa terra és eixuta,
s'ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s'han secat,
es blat és mort i no és nat.

Aigo, vos demanam aigo,
i vós, Senyor, mos dau vent.

Abans, Senyor, éreu flors,
ara, Senyor, sols sou cards.
Abans, Senyor, éreu amor,
ara s'amor s'ha assecat.

Aigo, vos demanam aigo,
i vós, Senyor, mos dau vent.

Abans, Senyor, éreu horts,
ara, Senyor, pols i vent.
Abans, Senyor, éreu gent,
i ara, Senyor, on és sa gent?

Aigo, vos demanam aigo,
i vós, Senyor, mos dau vent.

LLetra i música: MMB.
 

Jo estava que m'abrasava
per s'amor d'un jovenet,
com més bevia, més set:
s'aigo no m'assaciava.

Popular mallorquina.
 

M'agrada es collir olives
però és un art perillós;
germanets, aferrau-vos
que amb doblers no compren vides.

Popular mallorquina.

Sa ximbomba ja no sona,
ni sona, ni sonarà
perquè té sa pell de ca
i sa canya qui no és bona.
I jo que volia tocar...

En anar a segar a es canyar
colliràs una canyeta
per sa meva ximbombeta
pes DARRERS DIES sonar (1).

Sa ximbomba ja és passada,
jo que volia ballar
i mumare em fa filar
cada vespre una fusada.

Popular menorquina.

(1) Darrers dies: últim dia de Carnaval
 

Dóna'm sa mà, amor,
mira que freda està;
dóna'm sa mà, amor,
freda de no estimar.

Es vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s'arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Dóna'm sa mà, amor...

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m'estim més que em mateu
que viure si no em mirau.

Dóna'm sa mà, amor...

Jo mateixa no m'entenc,
ni em pot entendre ningú: 
dic que no et vull i vénc
sempre morint-me per tu.

Dóna'm sa mà, amor...

Es vent s'enduu sa rosada,
sa pols i sa terra d'es camí.
També s'enduu ses paraules
que me vares dir ahir.

Dóna'm sa mà, amor...

Lletra i música: MMB.