Quan decideix anar-se'n a Barcelona a estudiar ceràmica, mentre el pare hi posa entrebancs la mare la defensa i es matricula a l'Escola d'Arts i Oficis.
El 28 de desembre de 1966 concedeix la primera entrevista. De seguida entra en contacte amb la gent d'Els Setze Jutges; oficialment hi comença el 19 de desembre del 1967. JoanRamon, el seu germà, ja havia publicat el seu primer disc el 1965. Els primers temps viu a casa del matrimoni Serrahima-Margarit i té cura dels seus fills.
Comença una bona amistat amb Toni Catany, qui li fa les primeres fotos i més endavant li fa molts dels cartells i les portades.
Canta a la ràdio, parròquies, col·legis, associacions.
El 1967 fa una petita gira per diverses localitats de Mallorca. L'economia és el menys important, molt sovint actua de franc. Aquest mateix any fa el primer enregistrament discogràfic amb Concèntric. Per als col·leccionistes pot tenir interès saber que de la primera versió en surten uns pocs exemplars a la venda.
Treballa en un taller de ceràmica, estudia a l'escola Massana i canta.
Troba una habitació per viure a prop de la fàbrica on treballa i s'hi trasllada. Comparteix la feina i fa amistat amb la Carme Soler, la coneguda dibuixant de contes, amb qui recentment ha fet una col·laboració discogràfica.
Té una gran activitat participant en actes polítics, culturals, etc. Passar de Palma a Barcelona va ser un canvi molt gran i una experiència enriquidora.
El 1968 arriba el seu segon enregistrament individual on hi ha el tema "Què volen aquesta gent?", amb lletra de Lluís Serrahima, que encara avui li sentim cantar sovint.
Sempre ha estat oberta a la col·laboració amb els seus companys i al llarg de la seva carrera veiem que és una pràctica constant.
El 1970 enregistra el seu primer llarga durada, amb arranjaments d'Antoni Ros Marbà. L'any 1974, amb Ariola, aquest disc serà reeditat. Fa recitals a la Universitat de Bristol i al Teatre Principal d'Estocolm. Aquestes actuacions demostren que el fet de cantar en català no és una frontera.
El 1971 entra a Bocaccio i apareix el primer disc amb el nou segell, un senzill amb "No voldria res més ara", una cançó seva, i "L'àguila negra", de la cantautora Barbara. A França enregistra el seu primer llarga durada amb l'editora: cançons populars, cançons pròpies i d'altri, realitzades sobre versos de coneguts poetes.
pàgina 1