Sa núvia d'aljandar
avui és en terra
i demà serà en mar.
Avui capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.

Quan el rei moro va sebre
que sa filla li faltà
nou galeres va fer armar:
quatre al rem, cinc a la vela.
 

Piscolabis trementina,
va dir l'amo d'Abdebus,
mirant com rodava es fus
dins ses mans d'una fadrina.

-Jo sé llengo llatina
i vénc que m'ensenyis rus.
-No sé de quins rucs parlau;
però crec que farà vent.

Mitja lliura d'aigua-ardent
cada dia us etzibau
i per açò vos n'anau
des llevant en es ponent.
 

-Joan, d'on véns
d'on véns tan gran dia?
-si jo t'ho contava
t'alegraries.
Jo en venc del Cel
qui hi ha una processó 
d'àngels i arcàngels
i Déu nostre Senyor.
En mig de los dos
hi ha un gran banc
qui hi seu Sant Pere
i també Sant Joan.

La Mare de Déu
qui plora davant.
-De què plorau Mare,
de què plorau tant?
Ses herbes se sequen 
i es blat en el camp.
Ses criatures se moren de fam.
-Ara ve sa corema
i se confessaran.
Si no se confessen
a l'infern aniran.
 

S'animal era de pèl
tenia es cap de dragó
tot es poble d'Alaor
va sortir per a veure'l.
Ai! ai!
S'animal era de pèl
Ai! ai!
tenia es cap de dragó.

En Pere es suboficial
i en Tofolet Mascaró
varen sortir d'Alaor
per 'na a matar s'animal.

Quan varen ésser a's camí nou
passaren consei los dos:
Pere, noltros no som prou
que s'animal és feroç.

Quan s'animal va sortir
amb sa coa enrevoltada,
amb sa primera estopada 
els va mig estemortir.

Sa madona sortí a's portal
com va veure tanta gent;
diu: Si em matau s'animal
jo vos convit a d'aigo-ardent.

El pare Martí Cardona
s'ho mirava d'un lloc baix
Diu: Això és un llangardaix
jo n'he vist a Barcelona.

Si hi ha algú interessat
que s'animal vulgui veure
posat damunt una teula
a Alaor el tenen salat.
 

Dorm, Jesús, dorm i somnia
dins el llit que ha fet mun pare
somnia el pit ple de llet
i el braç segur de mu mare.
Dorm, Jesús, dorm i somnia
que en créixer no et deixaran dormir
mai ni de nit ni de dia.

Si jo somnio fill meu
els meus somnis són uns altres.
Seràs rei de terra i cel
tindràs la glòria més alta.

Però jo veig aquella creu
damunt les teves espatlles.
Perquè no seràs fill meu
només un nin com els altres?

Dorm, Jesús, dorm i somnia
dins el llit que ha fet mun pare
somnia el pit ple de llet
i el braç segur de mu mare.
I aquells homes que com tu
moriran a cops d'estaca
perquè se'n salvin alguns
per la injustícia d'uns altres.
 

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala.
La mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?".

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?".

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?".

Dies ha que parla poc
i cada nit s'agitava,
li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?".

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l'asfalt d'una volada.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?".

Els que truquen resten quiets,
menys un d'ells, potser el qui mana,
que s'inclina al finestral.
Darrera xiscla la mare.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?".

De matinada han trucat
-la llei una hora senyala-.
Ara l'estudiant ja és mort,
és mort d'un truc a trenc d'alba.
"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?".
 

Majoral, vell Majoral,
per gener va fer nevada
i per abril va pedregar:
hem tingut molt mala anyada.

Majoral, deixeu-m'hi anar
a collir a sa llaurada,
jo no hi vaig pel paraier
ni pel parei
ni s'arada.
Jo hi vaig per un jornaler
que em té sa vida guayada.
Majoral, vós que no em pagau
ni un sou per sa diada,
jo treball per un jornaler,
no vull ser tan mal pagada.

Majoral avui no heu pensat
en pagar-me sa diada,
però`pensau-hi demà, 
que si no passarem gana.
Majoral, vós sou ben l'amo
des canyar i de sa secada,
però no ho sereu mai
de sa meva quarterada.
Majoral, vell Majoral,
els joves han fuit de casa,
han anat cap a ciutat.
Sa terra ja no els agrada.
 

Sa lluna encara no és posta,
si alç es cap la veuré.
Jo cant as mig des carrer
bon amor, davant ca vostra.
Davant ca vostra hi ha
bon amor, dos garrovers
m'agradaria ser arbre
ventura em veuries més.
Davant ta finestra hi ha,
bon amor, un margalider
jo no vull cap margalida
que jo et vull a tu primer.
Es vent diu que no m'estimes
bon amor, jo no m'ho crec
es vent xiula, mou els arbres
però d'amor ell no en sap res.
Quina cambra tens més blanca
bon amor, que trista està,
està plena de paraules
que no vull escoltar.
Sa lluna ara ja és posta
bon amor, i tu no hi ets,
estic cantant tota sola
només m'acompanya es vent...
 

(2a. Cançó de la Casa blanca)

Me n'aniré de casa,
me n'anuiré des camp,
ses oliveres grises
endarrera quedaran.

Me n'aniré de casa
per es camí des vent,
potser trobaré tempesta,
tal vegada molt mal temps.

Es meu amic en Pere
i es meu germà més gran
fa temps que se n'anaren
i ja no tornaran.

Jo li dic a mu mare
que també me'n vull anar
mu mare sempre plora
i jo ja no puc plorar.

Me n'aniré de casa
per es camí des vent,
potser trobaré tempesta,
tal vegada molt mal temps.

Me n'aniré de casa,
me n'aniré des camp,
ses oliveres grises
endarrera quedaran.
 

SI VÉNS PREST

Si véns prest
encara trobaràs festa al carrer.
Si véns prest, si véns prest, si véns prest
hi ha un tros de sol ataronjat, un sol darrer,
si véns prest, si véns prest
no em cridis pel meu nom, ja et sentiré
la porta estarà oberta, el camí franc
la casa és la darrera arran del camp.
No em cridis pel meu nom, ja et sentiré,
t'esper cada capvespre
dins el carrer,
si véns prest.

Si véns tard
la festa del carrer s'haurà acabat
si véns tard
amb la nit per company al teu costat
si véns tard
les flores restaran closes fins al matí
si véns tard
quantes paraules que no s'hauran dit
si véns tard
pitjor per mi...