(Homenatge a Billy Holiday)

Jim no em porta mai les flors que prefereixo,
Jim, no riem mai junt, i jo no m'ho mereixo,
no sé per què estic tan boja per Jim.

Jim no em diu mai que sóc el seu desig ardent
el foc de l'amor amb ell ja no s'encén
malgrat els anys que fa que sortim.

Si em sento emmalaltir d'amor
jo faig com si em vengés,
el deixo fugir, però el meu cor
s'esquerda encara més.

Sé que el dia que m'estimi em deixarà,
podeu creure'm sigui avui o bé demà,
sempre duré amb mi alguna cosa de Jim.

Si em sento emmalaltir d'amor
jo faig com si em vengés,
el deixo fugir però el meu cor
s'esquerda encara més.

Sé que el dia que m'estimi em deixarà,
podeu creure'm sigui avui o bé demà,
sempre duré amb mi alguna cosa de Jim.

          (N. Shawn-C. Petrillo-M. Samuels)
          Traducció al català: Pi de la Serra

                    Veu: MMB
 

A l'ombra d'una palmera
que hi ha al carrer de l'atzar,
ha passat la primavera
perseguida per la mar,
a l'ombra d'una palmera.

Sota una alzina surera
un llenyataire curiós
ha trobat pedra foguera
però ha perdut el seu gos,
sota una alzina surera.

La tramuntana furiosa
s'ha emportat els teus llençols
i ara dormiràs nerviosa
sola i trista, perquè ho vol
la tramuntana furiosa.

El capvespre és l'hora baixa
i jo m'adormo escrivint
si morís vull que la caixa
no tingui un color distint
del capvespre o l'hora baixa.

Una vegada la vida
va fer l'amor amb la mort
i en quedà tan penedida
que mai més va provar sort
una vegada la vida...

          Lletra i música: Pi de la Serra
      
                    Veu: Quico Pi de la Serra
 

El President se'n va caçant.
Un camp molt gran,
un sol massa gran.
Oh! Oh! el vent, envolta un infant,
que es distreu amb el seu mal de dents,
juga amb l'ull i ho veu tot diferent,
menja sorra amb els ulls, curiós
davant el silenci silenciós.

Darrera casa hi ha un parany...

El President se'n va a matar el temps
amb el seu gran voltor d'argent
que veu venir tot a dalt del vent.
L'infant veu venir el President,
torna els ulls a dins del seu baló
fa veure que troba el temps rodó.

Apunta el temps i mata el vent....

Senyor l'infant tens nom i tens vent,
pels teus set anys has crescut bastant.
L'infant veu venir el President
que li vol robar l'estel lluent,
el voltor planeja més amunt.
Un infant els ha ensenyat el puny.

El mal temps és sobre el parany...

Senyor l'infant parleu un instant
el President que es creu important,
que és arreu i a sobre dels teus anys.
El President sóc jo, diu l'infant,
tant se val si jo no tinc voltor,
que em segueixi al meu enviró.
El voltor demana, quan serà,
quaranta anys o potser demà?
L'infant diu demaneu-ho al vent,
el vent diu el nen és President.
És amable però ple d'humor,
diu el President al seu voltor,
aquest nen té un pervindre molt fi.
Però l'infant el veu sempre venir.
Digueu-me senyor infant dels vents,
quins seran els vostres reglaments.

El vent diu primer aboliré
les accions, l'or i bastant diner,
tot l'or i tot el diner del temps.
Seran per al vostre monument
els soldats i els vostres regiments
envoltats de ferro i de ciment.
Poliré tot el governament
amb l'ofici aquest de President.
Veig la gent amb telerreactors
ben d'acord amb els trituradors.
Posaré en el vostre monument
l'arsenal i tots els armaments.
Solament m'emportaré la falç
i l'esquena us giraré descalç.

Per sota l'ala ja perd sang.

El President diu al seu voltor, 
vés dóna un vol a prop dels meus camps.
Un baló esclata sobre el temps
i que parla amb l'estel lluent.
L'ull i el sol es fiquen al llit junts
i la lluna sembla un baló blanc.

Se'n van robant i arreplegant...

          Lletra. Guilles G. Vignault
          Música: Robret Charlebois
          Traducció al catala: Pi de la Serra

                    Veus: MMB-Quico
 

Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia
som tres, la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.

No sap beure per sort
la lluna bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angonia.

Quan canto veus ací
la lluna que s'ho mira,
quan em poso a dansar
l'ombra em fa companyia.

Quan s'acaba el festí
els convidats no fugen
veus ací una tristor
que mai no l'he tenguda.

Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.

          Lletra: Marià Manent
          Música. Totit Soler

                    Veu: MMB

Cada dia tinc manies
queda't una estona més,
apa, corre, vinga, afanyat,
que avui he cobrat el mes.

La veïna quan rondina
se la sent des del replà,
ara truquen a la porta
deu ser el forn que porta el pa.

          Lletra i música: Pi de la Serra

                    Veus: MMB-Quico
 

(All in love is fair)

L'amor tot s'ho val
enfollits juguem
ens enamorem
tots dos ho jurem.
Però el temps corre tant
el demà és incert
anem avançant
a un futur desert,
l'amor tot s'ho val
si t'he de deixar.
El porta escriu 
de nou el motiu
l'amor tot s'ho val.
El destí és l'atzar
bona o mala sort
si jo he apostat
l'amor ha guanyat.
Però el combat és fred
vèncer o recular
quanta solitud
troba el qui ha perdut,
l'amor tot s'ho val.
Si ja no estàs amb mi
el poeta escriu 
de nou el motiu
l'amor tot s'ho val.
El poeta escriu
de nou el motiu
l'amor tot s'ho val.

          Lletra i música: Stevie Wonder
          Traducció al català: Pi de la Serra

                    Veu: MMB
 

Si tingués molts diners
em compraria un sabre
també quize xiprers
i una rosa de marbre.

El sabre per lluir
i tallar caps de suro
i per acollonir
això no ho asseguro.

Entre els quinze xiprers
passejaria amb esma
els dies no feiners
i tota la quaresma.

I amb la rosa no sé
encara què faria
m'asseuria damunt
i així l'estovaria.

Si tingués molts diners
em compraria un arbre
i tones de papers
i llençaria el sabre.

L'arbre per festejar
qualsevol pastoreta
i escoltar el rossinyol
i cantar-li la tieta.

Els paper doblegats
per fer llibres de versos
molt ben enquadernats
i que no fossin guerxos.

El sabre ja llençat
aniria a cercar-lo
per oprats i camps de blats
no voldria trobar-lo.

Si tingués molts diners
m'avorriria molt.

          Lletra i música: Pi de la Serra

                    Veus: MMB-Quico
 

Aquesta és la història d'un escapulari
d'una sagristia i d'un vell rosari,
duna avemaria de sotanes negres,
confessions i hòsties, missal i quaresmes,
de déu i sa mare, de l'esperit sant,
oficis, litúrgies i cristos sagnant,
d'una temporada de la nostra vida
la de qualsevol que és parit i crida,
quan neix el bategen, confirmen, fuetegen,
sisè manament, el trempar és dolent,
hi ha gula o hi ha gana, peresa o desgana.
Déu! eh que tu em perdones al confessional
penitència dura que faci molt mal.
Sóc, no vull ofendre, anti-clerical.

Al Mediterrani es ballen sardanes
em mires et miro esperances vanes
i a les rodalies monten confraries
per arrambar l'api a les abadies,
Sant Jordi torero mata el drac esquerp,
la verge si es verge trepitja la serp,
té cua el dimoni, vigila, vigila,
la monja més vella tranquil·la fa fila
soleta perduda dintre del convent,
a la superiora ha fet testament
que és super i ora per no anar a l'infern.
Déu! eh que tu em perdones al confessional
penitència dura que faci molt mal.
Sóc, no vull ofendre, anti-clerical.

Dintre una establia ha nascut tot sol
és l'Epifania campanes al vol,
els reis del petroli ja han arribat
però n'hi ha un que és negre i va descordat,
després via crucis el varen clavar,
Sant Llàtzer aixeca't ja pots caminar,
clausura, el torn gira, silicis tonsura
el dimoni et tempta com llaminadura
en forma de dona, en forma de llop,
toca la viola la violonada
la monja somica ja l'han violada.
Déu! eh que actualitzes el cerimonial
perquè si no et quedes sense personal,
potser és culpa teva
si tot ho manegues,
i tot ho vigiles,
i em deixes que sigui
anti-clerical.

          Lletra i música. Pi de la Serra

                    Veu: Quico
 

La nit s'acosta, besa i se'n va,
potser somnies un dia clar,
potser l'esperes, ja tornarà...
pell capvespre es farà anunciar.

Si ve amb la lluna clara serà
que quan és fosca tremola el mar,
quan venç el dia, primer combat,
perd la batalla de claredat.

La nit s'amolla a cadascú,
per a uns silenci, per a altres por,
jo me l'estimo no ho sap ningú,
en el silenci hi ha més tendror.

Fidels als astres dona del cel
l'alba gelosa cada matí
la foragita, nocturn duel,
i neix un di d'avui i d'ahir.

          Lletra i música: Pi de la Serra

                    Veu: MMB
 

I
Oh que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vendrà el pitjor
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.
Quan s'espera que tot ja s'acabi
per tot d'una tornar a començar
quan s'espera que el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar!

II
I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
iles hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!

IIII es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sents amb el cor ensopit
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confús
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!

IV
I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan la fi veus a prop per a tots dos
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar potser és l'últim avís
es fa gris, es fa gris esperar!

          Lletra i música: Pau Riba

                    Veus: MMM-Quico