Sa
des cavaller
N'era
lleuger de la cama,
tots
los mals passos seguia
i el
dimoni li eixia
conforme
fos una dama.
-Senyora,
què té, què té?
¿Què
té de nou son marit,
que
a altes hores de la nit,
vaia
sola p'es carrer?
-Senyor
meu, jo som anada
a una
casa de joc,
i m'hi
he estorbada un poc
i els
meus criats m'han deixada.
-Senyora,
vi soleu venir
a casa
l'acoiré,
bon
sopar que li daré
i un
bon llit per dormir.
-Si
vostè no em destapàs
i secreta
me tengués,
que
mon marit no ho sabés
poria
ésser que hi anàs.
Los
dos se'n varen anar
a casa
del cavaller
i a
lo punt ell li tyragué
coses
bones per sopar.
-Cavaller,
jo ja he sopat.
-Senyora,
i jo també.
-Idò,
que veja on té
es llit
tan ben reguardat.
-Aquí
dalt trobarà un llit
que
hi jèia amb la meva esposa
i si
em promet una cosa,
hi podrà
romandre anit.
-Jo
ho tendria per afronta
res
haver-li de negar.
De tot
quant demanarà
esta
nit anirà a son compte.
Com
ella se descordava,
el cavaller
hi va pujar.
Tot
d'una li demanà
si sabia
ambe qui els hava.
Li contestà
el cavaller:
-Senyoreta,
no sé res,
però
jo compt haver-lès
amb
una dona de bé.
No vui
fer cap cerimoni
a ningú
d'aquest món nat:
sabrà
vostè en veritat
que
les ha amb el dimoni.
D'es Cançoner
Musical
de Mallorca,
de Josep
Massot i Planes
|
De
Santanyí vaig partir
De Santanyí
vaig partir
amb
una fosca resolta
i pel
camí em varen dir:
Andreu,
na Roseta és morta.
No sé
si ho feien aposta
o per
dar-me més tristor.
Uns
em deien que era morta,
altres
que estava millor.
En el
mercat me trobava
quan
tal nova em varen dar,
que
lo que més estimava
estava
per expirar.
Amb
la guiterra hi aní,
pensant
la divertiria.
-Roseta
da'm alegria,
tu ja
no fas cas de mi.
Com se
volia morir
crida
son pare i sa mare:
-Donau-me
la mà a besar,
que
és la darrera vegada.
Quatre
eren que la portaven
a la
seva sepultura:
Era
cosa de tristura:
tots
quatre la festejaven.
El més
petit que hi havia
no es
podia consolar.
Se'n
va anar a la sepultura
i començà
a sospirar.
-Desperta't,
ànima mia,
així
Déu te do repòs.
Jo ara
me n'entraria
a la
sepultura amb vós.
D'es Cançoner
Musical
de Mallorca
de Josep
Massot i Planes
Li hem
fet una petita variant
en la
música.
|
|
Tonada
de treure aigo
Ai, que
de gotes de suor,
i que
de gotes de suor!
Ai,
ses mongetes m'han costades,
i ara
que
se són escaldades,
ai,
que sols no tenen bessó,
ai,
que sols no tenen bessó.
Ai,
que de gotes de suor!
D'es Cançoner
Musical
de Mallorca,
de Josep
Massot i Planes
|
Sa
darrera estació
Sa darrera
estació
que
vaig fer amb s'enamorada
la vaig
deixar qui plorava
asseguda
a un racó.
Herba
sana està coïda
seca
damunt es gerrer.
Dia
desset de gerne
te vaig
dar sa despedida.
Ramallet
de roses verdes,
com
veig que te n'has d'anar
lo meu
cor rebentarà
com
una pedra amb esquerdes.
Aqueta
cançó l'`prenguérem
de la
Sra. Maria Genovard d'Artà.
Li hem
afegit
dues estrofes
més,
..."Herba
sana està coïda"
i "Ramallet
de roses verdes"
del cançoner
del Pare Ginard.
|
Jota
marinera
Llevant,
xaloc i migjorn,
llebeig,
ponent i mestral,
tramuntana
i gregal.
Vet
aquí es vuit vents del món.
Una dona
marinera
sempre
mira d'on ve es vent,
tant
si és llevant com ponent
es bon
temps sempre l'espera.
Quis'enamora
no es cansa
si viu
amb l'opinió
que
després d'una maror
sol
venir una bonança.
Aquesta
cançó es va començar
a conèixer
en tot Mallorca
cap a
l'any 1929 i va ésser
el seu
intèrpret de l'època
Tomeu
Vila de Valldemossa,
més
conegut per S'en Caló.
|
Cançó
de coir figues
Jo tot
lo dia cui figues,
i no
n'he menjada cap,
perquè
són alacantines
i em
solen fer mal de cap.
Jo tot
lo dia cui figues.
De l'Obra
del Cançoner
popular
de Catalunya.
Materials
volum III,
"Memòria
de la
Missió
de Recerca
realitzada
pel Mestre
Baltasar
Samper i en
Miquel
Ferrà a
l'illa
de Mallorca.
|
Voldria
tornar bellveure
En ésser
davant es pont
voldria
tornar bellveure
i vós
que fóssiu sa font
d'allà
on jo he de beure,
voldria
tornar bellveure.
Perquè
em robàsseu s'amor,
voldria
que fósseu lladre
que
du tanta vermeior
com
una flor de baladre,
voldria
que fósseu lladre.
Vui ser
vorda d'aquest pou
o tornar-me
corriola
per
conversar amb vós com sou
a treure
aigo tota sola,
voldria
tornar corriola.
Es tres
mesos de s'estiu
voldria
tornar coloma.
Saps
a on faria es niu?
A dins
es lloc de Sa Torre.
Voldria
tornar coloma.
De l'Obra
del Cançoner
popular
de Catalunya.
Materials
volum III
"emòria
de la Missió de Recerca"
realitzada
pel Mestre
Baltasar
Samper i
en Miquel
Ferrà a
l'illa
de Mallorca
(li hem
afegit tres estrofes més:
"Voldria
que fósseu lladre",
"Voldria
ser corriola"
i "Voldria
tornar coloma").
|
Sa
rosseguera
Dedicada
a David Bonet
Qui va
per sa carretera
no troba
dolent camí;
sabràs
que te'n venc a dir,
careta
de serafí,
careta
de serafí,
que
com venim de coir,
que
com venim de coir,
cantam
per sa rosseguera,
qui
va per sa carretera
no troba
dolent camí.
D'es Cançoner
Musical
de Mallorca
de Josep
Massot i Planes.
Rosseguera:
pendent
de pedres,
de terra.
|
|
El
comte Raixa
-Mon
pare, ¿que no ho sabeu,
lo que
mumare deixà,
que,
en tenir los doce años,
marit
m'havíeu de dar?
Jo ja
en tenc dotze i un dia;
vos
començau a estorbar!
-Per
tot Espanya he cercat:
marit
per tu no n'hi ha,
en no
ésser el Comte de Raixa.
No sé
si t'agradarà.
-Mon
pare feis un dinar,
convidau-lo
per un dia.
El Rei
va fer un dinar,
i el
convidà per un dia.
Mentres
estaven menjant,
li va
parlar de sa fia.
-No
pot ésser, senyor rei,
tenir
dues dones vives.
-Mata
la teva comtessa,
i te
cases amb ma fia.
Si no
mates la comtessa
i no
et cases amb ma fia,
t'enviaré
els meus soldats,
tots
morireu en un dia.
Se'n
va anar cap a ca seva,
la va
trobar qui dormia.
Li va
dir: desgraciada,
desditxada
esposa mia.
-Per
què em dius desgraciada,
desditxada
esposa mia?
-Perquè
el Rei m'ha comenat,
que
t'he de llevar sa vida.
-No
em matis, maridet meu,
som
la teva companyia.
Tanca'm
dins un pou ben gran,
i així
me lleves sa vida.
Veniu
infantons, veniu,
veniu
a vostra mareta,
que
ton pare em vol matar,
i em
vol dar una mort secreta.
mentre
tengué l'espasaalta,
un àngel
del cel venia:
-Se
detengui, senyor comte,
se detengui
de part mia.
El rei
ha mort en sa nit,
sa fia
a punt de dia.
El rei
crema dins l'infern,
sa fia
per companyia.
Aquesta
versió d'aquest romanço
l'hem
apresa de
l'Amo
Biel des Cantó
de Llubí.
|
El
cant de la Sibil·la
El jorn
del judici
parrà
el qui haurà fet servici.
Jesucrist,
Rei universal,
homo
i ver Déu eternal,
del
cel vindrà per a jutjar
i a
cada un lo just darà.
Ans
que el judici no serà,
un gran
senyal se mostrarà:
La terra
gitarà suor
i tremirà
de gran paor.
Terratrèmol
tan gran s`rà
que
les torres derrocarà;
les
pedres per mig se rompran
i les
muntanyes se fondran.
Los
puigs i plans seran igual.
Allà
seran los bons i mals,
reis,
ducs, comtes i barons,
que
de sos fets retran raons.
Gran
foc del cel devallarà,
mar,
fonts i rius, tot cremarà.
Los
peixos donaran gran crit,
perdent
son natural delit.
El sol
perdrà la claredat,
mostrant-se
fosc i alterat;
la lluna
no darà claror
i tot
lo món serà tristor.
Après
vindrà, terriblement,
lo Fill
de Déu Omnipotent:
de morts
i vius judicarà;
qui
bé haurà fet, allí es veurà.
Als
bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats,
posseïu
el regne
que us està aparellat
des
que el món va esser creat.
Als
mals dirà molt agrament:
-Anau,
maleïts, an el torment;
anau,
anau al foc etern
amb
vostro príncep de lo infern.
Humil
verge qui haveu parit
Jesús
infant
en esta nit,
vullau
a vòtron Fill pregar
que
de l'inferm vulga'ns lliurar.
El jorn
del judici
parrà
el qui haurà fet servici.
Segons
el diccionari Moll-Alcover:
"El Cant
de la Sibil·la que es fa la nit
nadalenca
a la Seu de Mallorca, i a
quasi
totes les altres esglésies
de l'illa
de Mallorca, és un dels més
preuats
monuments del nostre folklore
religiós".
Cult. Pop. Segons Mossèn
Higini
Anglès (La Música a Catalunya
fins el
segle XIII, Barcelona 1935,
pàg.
289) "el Cant de la Sibil·la
representa
per a Catalunya el drama
més
antic dels que conixem:
ell comença
almenys al segle X a Ripoll
i s'escampa
arreu de Catalunya on
perdura
fins al XVI. Una vegada
reconquerida
Mallorca el cant gregorià
i la litúrgia
romana hi entren també
de ple;
el mateix Cant de la Sibil·la
s'hi introdueix
amb la mateixa melodia
dels mossàrabs,
que fou la de
Catalunya,
França i Itàlia, i amb
tonada
ja modificada seguint alguns
dels cants
populars de l'illa, i segueix
usant-se
fins als nostres temps".
La versi´ó
del nostre disc està basada
musicalment
en la del Cançoner Musical
de Mallorca
de Josep Massoti Planes,
i en la
lletra en el Cançoner del
pare Ginard.
|