N'era lleuger de la cama,
tots los mals passos seguia
i el dimoni li eixia
conforme fos una dama.
-Senyora, què té, què té?
¿Què té de nou son marit,
que a altes hores de la nit,
vaia sola p'es carrer?
-Senyor meu, jo som anada
a una casa de joc,
i m'hi he estorbada un poc
i els meus criats m'han deixada.
-Senyora, vi soleu venir
a casa l'acoiré,
bon sopar que li daré
i un bon llit per dormir.
-Si vostè no em destapàs
i secreta me tengués,
que mon marit no ho sabés
poria ésser que hi anàs.
Los dos se'n varen anar
a casa del cavaller
i a lo punt ell li tyragué
coses bones per sopar.
-Cavaller, jo ja he sopat.
-Senyora, i jo també.
-Idò, que veja on té
es llit tan ben reguardat.
-Aquí dalt trobarà un llit
que hi jèia amb la meva esposa
i si em promet una cosa,
hi podrà romandre anit.
-Jo ho tendria per afronta
res haver-li de negar.
De tot quant demanarà
esta nit anirà a son compte.
Com ella se descordava,
el cavaller hi va pujar.
Tot d'una li demanà
si sabia ambe qui els hava.
Li contestà el cavaller:
-Senyoreta, no sé res,
però jo compt haver-lès
amb una dona de bé.
No vui fer cap cerimoni
a ningú d'aquest món nat:
sabrà vostè en veritat
que les ha amb el dimoni.

D'es Cançoner Musical
de Mallorca,
de Josep Massot i Planes

De Santanyí vaig partir
 amb una fosca resolta
i pel camí em varen dir:
Andreu, na Roseta és morta.
No sé si ho feien aposta
o per dar-me més tristor.
Uns em deien que era morta,
altres que estava millor.
En el mercat me trobava
quan tal nova em varen dar,
que lo que més estimava
estava per expirar.
Amb la guiterra hi aní,
pensant la divertiria.
-Roseta da'm alegria,
tu ja no fas cas de mi.

Com se volia morir
crida son pare i sa mare:
-Donau-me la mà a besar,
que és la darrera vegada.
Quatre eren que la portaven
a la seva sepultura:
Era cosa de tristura:
tots quatre la festejaven.
El més petit que hi havia
no es podia consolar.
Se'n va anar a la sepultura
i començà a sospirar.
-Desperta't, ànima mia,
així Déu te do repòs.
Jo ara me n'entraria
a la sepultura amb vós.

D'es Cançoner Musical
de Mallorca
de Josep Massot i Planes
Li hem fet una petita variant
en la música.

Ai, que de gotes de suor,
i que de gotes de suor!
Ai, ses mongetes m'han costades,
i ara que se són escaldades,
ai, que sols no tenen bessó,
ai, que sols no tenen bessó.
Ai, que de gotes de suor!

D'es Cançoner Musical
de Mallorca,
de Josep Massot i Planes

Sa darrera estació
que vaig fer amb s'enamorada
la vaig deixar qui plorava
asseguda a un racó.

Herba sana està coïda
seca damunt es gerrer.
Dia desset de gerne
te vaig dar sa despedida.

Ramallet de roses verdes,
com veig que te n'has d'anar
lo meu cor rebentarà
com una pedra amb esquerdes.

Aqueta cançó l'`prenguérem
de la Sra. Maria Genovard d'Artà.
Li hem afegit
dues estrofes més,
..."Herba sana està coïda"
i "Ramallet de roses verdes"
del cançoner del Pare Ginard.

Llevant, xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal.
Vet aquí es vuit vents del món.

Una dona marinera
sempre mira d'on ve es vent,
tant si és llevant com ponent
es bon temps sempre l'espera.

Quis'enamora no es cansa
si viu amb l'opinió
que després d'una maror
sol venir una bonança.

Aquesta cançó es va començar
a conèixer en tot Mallorca
cap a l'any 1929 i va ésser
el seu intèrpret de l'època
Tomeu Vila de Valldemossa,
més conegut per S'en Caló.

Jo tot lo dia cui figues,
i no n'he menjada cap,
perquè són alacantines
i em solen fer mal de cap.
Jo tot lo dia cui figues.

De l'Obra del Cançoner
popular de Catalunya.
Materials volum III,
"Memòria de la
Missió de Recerca
realitzada pel Mestre
Baltasar Samper i en
Miquel Ferrà a
l'illa de Mallorca.

En ésser davant es pont
voldria tornar bellveure
i vós que fóssiu sa font
d'allà on jo he de beure,
voldria tornar bellveure.

Perquè em robàsseu s'amor,
voldria que fósseu lladre
que du tanta vermeior
com una flor de baladre,
voldria que fósseu lladre.

Vui ser vorda d'aquest pou
o tornar-me corriola
per conversar amb vós com sou
a treure aigo tota sola,
voldria tornar corriola.

Es tres mesos de s'estiu
voldria tornar coloma.
Saps a on faria es niu?
A dins es lloc de Sa Torre.
Voldria tornar coloma.

De l'Obra del Cançoner
popular de Catalunya.
Materials volum III
"emòria de la Missió de Recerca"
realitzada pel Mestre
Baltasar Samper i
en Miquel Ferrà a
l'illa de Mallorca
(li hem afegit tres estrofes més:
"Voldria que fósseu lladre",
"Voldria ser corriola"
i "Voldria tornar coloma").

Dedicada a David Bonet

Qui va per sa carretera
no troba dolent camí;
sabràs que te'n venc a dir,
careta de serafí,
careta de serafí,
que com venim de coir,
que com venim de coir,
cantam per sa rosseguera,
qui va per sa carretera
no troba dolent camí.

D'es Cançoner Musical
de Mallorca
de Josep Massot i Planes.
Rosseguera: pendent
de pedres, de terra.

-Mon pare, ¿que no ho sabeu,
lo que mumare deixà,
que, en tenir los doce años,
marit m'havíeu de dar?
Jo ja en tenc dotze i un dia;
vos començau a estorbar!
-Per tot Espanya he cercat:
marit per tu no n'hi ha,
en no ésser el Comte de Raixa.
No sé si t'agradarà.
-Mon pare feis un dinar,
convidau-lo per un dia.
El Rei va fer un dinar,
i el convidà per un dia.
Mentres estaven menjant,
li va parlar de sa fia.
-No pot ésser, senyor rei,
tenir dues dones vives.
-Mata la teva comtessa,
i te cases amb ma fia.
Si no mates la comtessa
i no et cases amb ma fia,
t'enviaré els meus soldats,
tots morireu en un dia.
Se'n va anar cap a ca seva,
la va trobar qui dormia.
Li va dir: desgraciada,
desditxada esposa mia.
-Per què em dius desgraciada,
desditxada esposa mia?
-Perquè el Rei m'ha comenat,
que t'he de llevar sa vida.
-No em matis, maridet meu,
som la teva companyia.
Tanca'm dins un pou ben gran,
i així me lleves sa vida.
Veniu infantons, veniu,
veniu a vostra mareta,
que ton pare em vol matar,
i em vol dar una mort secreta.
mentre tengué l'espasaalta,
un àngel del cel venia:
-Se detengui, senyor comte,
se detengui de part mia.
El rei ha mort en sa nit,
sa fia a punt de dia.
El rei crema dins l'infern,
sa fia per companyia.

Aquesta versió d'aquest romanço
l'hem apresa de
l'Amo Biel des Cantó
de Llubí.

El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran s`rà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel devallarà,
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Après vindrà, terriblement,
lo Fill de Déu Omnipotent:
de morts i vius judicarà;
qui bé haurà fet, allí es veurà.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats, posseïu
el regne que us està aparellat
des que el món va esser creat.
Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, an el torment;
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Humil verge qui haveu parit
Jesús infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'inferm vulga'ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.

Segons el diccionari Moll-Alcover:
"El Cant de la Sibil·la que es fa la nit
nadalenca a la Seu de Mallorca, i a
quasi totes les altres esglésies
de l'illa de Mallorca, és un dels més
preuats monuments del nostre folklore
religiós". Cult. Pop. Segons Mossèn
Higini Anglès (La Música a Catalunya
fins el segle XIII, Barcelona 1935,
pàg. 289) "el Cant de la Sibil·la
representa per a Catalunya el drama
més antic dels que conixem:
ell comença almenys al segle X a Ripoll
i s'escampa arreu de Catalunya on
perdura fins al XVI. Una vegada
reconquerida Mallorca el cant gregorià
i la litúrgia romana hi entren també
de ple; el mateix Cant de la Sibil·la
s'hi introdueix amb la mateixa melodia
dels mossàrabs, que fou la de
Catalunya, França i Itàlia, i amb
tonada ja modificada seguint alguns
dels cants populars de l'illa, i segueix
usant-se fins als nostres temps".
La versi´ó del nostre disc està basada
musicalment en la del Cançoner Musical
de Mallorca de Josep Massoti Planes,
i en la lletra en el Cançoner del
pare Ginard.