SALMAIA

És una veu antiga ancorada als nostres ports,
pots alenar el seu aroma a la pell de les cançons.




MERHABA

Al record d'Ulisses que ensenyà a la terra
la passió primera de fer-se a la mar.
Al jardí d'escuma que envolta el viatge,
cada cop que l'home torna a navegar.
Al vaixell que passa amb la vela estesa,
la sola bandera que ha tingut la mar.
Al cel de gavines coronant les barques,
cada cop que tornen: hola! merhaba!

Al dofí que muda la rancor per dansa,
i quan veu la barca corre a saludar.
A la pau que deixa un temps de bonança
a la mar cansada: hola! merhaba!
A la veu salada que va dir a la terra:
tu ets la meva filla, no ho oblidis mai.
Al país que encara obre la frontera
a la mar mestissa: hola! merhaba!
 

Lletra: Albert García.
Música: O. Zülfü Livaneli.
 


LA SERENATA

Si et desperta una veu de matinada,
mentre t'abraça qualcú que no sóc jo,
amor escolta, si vols pots escoltar-la
sense renou: tu fes que encara dorms.

No has de dubtar, ni anar a la finestra,
aquesta veu només pot ser la meva,
la que et parlava quan érem l'un per l'altre
un sol país tenint un sol llenguatge.

Si la veu que duu la matinada
desperta l'altre, tu no tremolis, vida,
digues que va sense nom la serenata,
fes que s'adormi, amb qualsevol mentida.

Pots dir-li així: qui canta sense mida
o està embogit o es mort de gelosia;
la nit s'apiadi del desesperat.
La veu va sola, un cant a tu què et fa...
 

Lletra: Eduardo Nicolardi.
Música: Ernesto de Curtis.
 


LA MÚSICA

Si en arribar la lluna,
la guitarra vol sonar,
sola amb la llum de la lluna
i sense far ja puc cantar.
Ah, la música, ah...

Seria una meravella
si la lluna es recordés
d'aquella cançó meva
que fa temps li vaig cantar.

Ah, la música,
l'únic amor que no em fa sofrir
Ah, la música,
neix i no trobal'hora de morir.

És una veu antiga
ancorada als nostres ports,
pots alenar el seu aroma
a la pell de les cançons.

Viatgera de nits, camino
de la mà d'aquests desigs,
només per cantar la música
que em calma si estic sofrint.
Ah, la música, ah...

Ah, la música, ah...
l'única vida que no em fa sofrir, ah,
neix i no troba l'hora de morir, ah,
l'única vida que no em fa sofrir,
ah, la música
neix i no troba l'hora de morir.
 

Lletra i Música: Enzo Gragnaniello.
Adaptació lliure al català: Albert García i MMB.
 

D'ENÇÀ QUE ELLA PARTÍ

Ah, no em porteu més flors
vull branques de xiprer.

Així que el sol és post
darrera les muntanyes
em poso aquell vestit
tan blau i tan lleuger
i m'adormo entre els joncs tendres
que ell estimava.
 

Lletra: Text del poeta xinès TU FU,
           versionat per Marià Manent.
Música: Jordi Soler Bachs.


TOTS DOS ENS EQUIVOCÀREM

Com més llunyana, més bella,
terra desig i record.
Quan ja siguis impossible,
de tan bella m'hauràs mort.
Tu sempre em seràs esquiva,
jo per sempre seré teu, adéu.

Tots dos ens equivocàrem,
tots dos vàrem perdre el nord.
Tu quan a pams et venies,
jo quan deixava el teu port.
Ara els dos a la deriva
paguem l'error i ens sap greu.

Diuen que el somni s'abasta
quan el desig és prou fort.
Fossis tu tal com podies,
jo no voldria més sort.
Pogués veure't lliure i viva,
llavors sí que em fóra lleu l'adéu.
 

Lletra: Isisdor Marí.
Música: O. Zülfü Livaneli.
 


PER HIPÒCRATES

A Terenci Moix

Jo tenia un mal ben dins el cor
i a un metge encomaní tot el meu cos;
en comprovar que tot era al seu lloc
així, improvisà les conclusions:

-Si vol, pot fer
 com fa tota la gent:
 deixar tots els plaers,
 morir una mica abans.

-Savis han dit
 que el peix era roí,
 que l'oli era un verí,
 i el vi pecat mortal.

Com que el doctor em va guarir d'un cop,
brindàrem per Hipòcrates, tots dos
tot recordant cançons a cada glop
de Creta, de l'Alguer i d'altres llocs.

El vi també
dansava en els tonells
brindant pels seus parents,
les vinyes prop del mar.
El Penedès
volia vi arlès
i a Dènia el moscatell
retsina demanà.
 

Lletra: Albert García.
Música: popular grega.
 


TEMPS DE CALABRUIX

Dins el jardí de ca meva
ha caigut gran pedregada
i jo que estava florint,
ne tenc l'esquena mullada.

Les abelles esperant,
culet inquiet dins la casa,
i jo que volia cantar
tenc la cançó inundada.

La perera que ja reia
té el somriure censurat,
i jo que encalçant l'abril
tenc el cos gelat de març.

Les anèmones vermelles
i les margalides blanques
i jo que em veig tota verda,
florint pobres esperances.

El mes de transformacions
és abril i ara som març,
i jo no puc esperar
se'm floreixen les cançons.

Se'm floreixen les cançons
aquest temps de calabruix,
i ara diuen que el govern
prepara ses eleccions.

Prepara ses eleccions
i que tot s'apujarà,
i mos llevaran ses festes
que mos queden per cantar.
 

Lletra: MMB.
Música: popular eivissenca, adaptada per MMB.
 


SEVASDÀ

A Damià Huguet.

Ganes tenia de venir
i repetir que volia
viure com si cada dia
fos l'últim jorn de la vida.
I la vida, així, m'ha acompanyat el desig.

Verdeja l'herba pel meu camí
assaborint la rosada,
el dia ja para la taula
amb l'horitzó que duu l'alba.
I la vida, així, el gessamí més petit.

La teva carta m'arriba avui,
quan més la necessitava,
i el poc de tu que entra a casa
calma la meva enyorança.
I la vida, així, el mar i el cel per a mi.

Una conversa a mitja nit,
una mirada que crema,
fan una mica més tendra
una ciutat massa plena.
I la vida, així, com el carrer dels amics.

I la pregària del meu matí
a tots els déus de la vida,
dur murta als peus d'Afrodita
amb fulles de poesia.
I la vida, així, va enamorant-se de mi.

Ganes tenia de venir
i repetir que volia
viure com si cada dia
fos l'últim jorn de la vida.
I la vida, així, va enamorant-se de mi.
 

Lletra: Albert García.
Música: tradicional turca.
 


LA CADERNERA

Per al G.O.B.

Anant cap a les hortes les bardisses
són fresques com la rosa primerenca,
quan s'alça el sol novell de primavera
s'escolten tots els cants de cadernera.

Perfum de murta tendra i de donzell
des d'on seguies, saltant, el verderol;
la fulla de llorer a l'alba clara
de gotetes de plata era pintada.

Mai més no cantaràs la cadernera
de les bardisses fresques de rosada.
No cantaràs mai més, no cantaràs.
Del camí l'alegria se n'és anada.

I tu cantaves cuejant alegre
acaçant el pinçà de mata en mata.
Fins que un dia de negra malaüra
de l'home en l'engany ets caiguda.

I t'ha tancat a una presó de canya.
Que canta i fa alegria, diu la mestressa,
que no coneix el teu dolor de cor:
hi ha gent que riu on no hi ha més que plor.

Mai més no cantaràs la cadernera
de les bardisses fresques de rosada.
No cantaràs mai més, no cantaràs.
Del camí l'alegria se n'és anada.
 

Lletra: Rafael Catardi.
Música: Josep Loi.
 

LA VEU DEL MAR

Diria que no tinc por,
que, d'ella, en vaig encenalls.
Tot crema i jo ho miro, mut,
sense escarafalls:
els blats i les palleres
de la meva joventut.
Calla, dolor:
sóc ja de mi sols una resta,
però encar
és íntima festa
sentir, de lluny, la veu del mar.
 

Lletra: Joan Vinyoli
Música: J.A. M. Curty - MMB.


VÉNGUI LA SON

Véngui la son
amb somnis ben dolços,
qui et donà el nom és un galant homo.
Bu va, bu va,
dorm petita i fes no no,
dorm petita, dorm, que l'alba allargui
la teva son.

Que véngui la son,
t'espera el teu àngel.
Amb un cavallet que acurci el viatge.
Bu va, bu va,
dorm petita i fes no no,
dorm petita, dorm, i l'alba allargui
la teva son.
 

Lletra i música: populars sicilianes.
 


A LES PORTES DE L'OBLIT

A Ovidi Montllor.

Quan la mort s'emporta un amic que vols,
el seu nom no troba on passar la nit,
va cercant-te els llavis o el darrer escrit,
i entre les paraules fa el seu niu de dol.

Quan la mort s'emporta un amic que vols,
el seu nom travessa portes de l'oblit,
de vegades crida quan estàs dormint,
si el teu somni el deixa fora dels records.

Quan l'amic et deixa solament el nom,
fes-li un llit on pugui començar a dormir,
fes que no el desperti cap record mesquí,
broda amb la memòria el millor llençol.
 

Lletra: Albert garcía.
Música: O. Zülfü Livaneli
 

LEYLIM LEY

Per a Curty

Obres tantes portes closes al meu cap,
deixes rastres, amples danses, al meu pit,
poses ales blanques que alcen el meu pas.
Obres, deixes, poses: tu ets el meu amic.

Véns amb tots els astres d'una nit de maig,
omples tota aquesta cambra de gessamí,
queda un aire amb menta amarga quan te'n vas.
Entres, omples, buides: tu ets el meu amic.

Saps trobar la fruita que fa tenir fam,
saps trobar la set per beure el teu vi,
saps donar la calma justa a cada mà.
Sempre, sempre et vull a prop que tu ets per mi.
 

Lletra: Albert garcía.
Música: Zülfü Livaneli.

discos