(L'aigle noir)

Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m'havia adormit
quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc.
Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel,
l'ocell es va aturar.
Els ulls eren de color robí 
i les plomes de color de nit.
I al seu front, mil raigs de to suau, 
l'ocell, rei coronat,
portava un diamant blau.
Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat,
volia tornar amb mi.
Bon ocell, porta'm amb tu al país
d'altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d'infant,
estels i més estels collirem tremolant.
Com abans, en somnis clars d'infant,
com abans, damunt d'un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l'illa del record
la pluja llançarem...
L'ocell negre tombà els ulls al sol,
cap al cel tot d'una emprengué el vol.
 

Bàrbara.
Traducció al català: Delfí Abella
 

Dóna'm sa mà, amor,
mira que freda està;
dóna'm sa mà, amor,
freda de no estimar.

Es vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s'arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Dóna'm sa mà, amor...

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me, sols que em mireu,
que m'estim més que em mateu
que viure si no em mirau.

Dóna'm sa mà, amor...

Jo mateixa no m'entenc
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i vénc
sempre morint-me per tu.

Dóna'm sa mà, amor...

Es vent s'enduu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí.
També s'enduu ses paraules
que me vares dir ahir.

Dóna'm sa mà, amor...
 

Lletra i música: MMB.
 

(A Mercè Verdaguer i Mestres)

Mercè.
Palma n'és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d'aquells carrers que clou la murada.

Mercè.
Lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.
Mercè.
Lluny d'aquellsterrats
on els gorrions s'estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món i la roba blanca.

I un frare balla 
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.
Mercè.
Taronges i flors damunt de la taula,
les gavines t'acompanyin
el lent caminar cap a l'hora baixa.

Sempre tornaré
a la nostra platja
les ones no em deixen, mu mare,
allunyar-me'n massa.
 

Lletra i Música: MMB.
 

(Homenatge a Billy Holiday)

Jim no em porta mai les flors que prefereixo.
Jim, no riem mai junts, i jo no m'ho mereixo,
no sé perquè estic tan boja per Jim.

Jim no em diu mai que sóc el seu desig ardent
el foc de l'amor amb que ell ja no s'encén
malgrat els anys que fa que sortim.

Si em sento emmalaltir d'amor
jo faig com si em vengés,
el deixo fugir, però el meu cor
s'esquerda encara més.

Sé que el dia que m'estimi em deixarà,
podeu creure'm, sigui avui o bé demà,
sempre durè amb mi alguna cosa de Jim.

Si em sento emmalaltir d'amor
jo faig com si em vengés,
el deixo fugir però el meu cor
s'esquerda encara més.

Sé que el dia que m'estimi em deixarà,
podeu creure'm, sigui avui o bé demà,
sempre duré amb mi alguna cosa de Jim.
 

(N. Shawn-C. Petrillo-M. Samuels)
Traducció al català de Quico Pi de la Serra.

Quan el teu cos obri el seu pit
i em deixi caminar per les estances,
s'obriran les finestres del teu camp
i veuré el blat groc crescut
de les teves velles esperances.

Quan els teus ulls s'obrin per a mi
i deixin travessar el seu color
d'aire pur sobre el mar
de llàgrimes salades.

Quan sigui festa dintre teu
i obris el portal a la ventada,
deixa'm cantar-te una cançó
i ser la primera convidada.

Quan tot el teu cos deixi de ser
un món tancat amb clau
al que no hi tenc entrada,
llavors naixeran clarors
i jardins que mostren el cel
amb boires blanques.
 

Lletra i Música: MMB.
 

Llevant, xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal.
Vet aquí es vuit vents del món.

Una dona marinera
sempre mira d'on ve es vent,
tan si es llevant com ponent
es bon temps sempre l'espera.

Qui s'enamora no es cansa
si viu amb l'opinió
que després d'una maror
sol venir una bonança.
 

Popular mallorquina.
 

(Fragments)

La Balenguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila,
teixint la tela per demà.
La Balenguera fila, fila.
La Balenguera filarà.

Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La Balenguera fila, fila.
La Balenguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui se'n va.
La Balenguera fila, fila.
La Balenguera filarà.

Text: Joan Alcover.
Música: Amadeu Vives.
 

Menteixo,
però la meva veu no ment,
la meva veu neix
allí on del cos de l'ànima 
d'una persona
habita la paraula jo.
Aquesta veu que tot ho canta:
Qui m'estima, qui m'estima?
ADÉU
El meu esguard és teu,
i el gest, en el moment precís
en què jo mato.
Jo sé que visc,
estic sempre contenta o trista
segons les emocions.
DRAMA
I a la fi de cada acte
rento amb un drap de la cuina
les mans brutes de sang
de les cançons.
 

Lletra i Música: Caetano Veloso.
Versió catalana: MMB.

Inici de campana
efímer entre els arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.
 

Lletra: B. Rosselló-Pòrcel.
Música: MMB.
 

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?"

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

"Què volen...?"

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

"Què volen...?"

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

"Què volen...?"

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

"Què volen...?"

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

"Què volen...?"

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
és mort d'un truc a trenc d'alba.

"Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?"
 

Lletra: Lluís Serrahima.
Música, guitarra i veu: MMB.
 

(All in love is fair)

L'amor tot s'ho val
enfollits juguem
ens enamorem
tots dos ho jurem.

Però el temps corre tant
el demà és incert
anem avançant
a un futur desert,
l'amor tot s'ho val
si t'he de deixar.

El que canta escriu
de nou el motiu
l'amor tot s'ho val.

El destí és l'atzar
bona o mala sort
jo he apostat
l'amor ha guanyat.

Però el combat és fred
vèncer o recular
quanta solitud
troba el qui ha perdut,
l'amor tot s'ho val.

Ja no estàs amb mi
el poeta escriu
de nou el motiu
l'amor tot s'ho val.
 

Lletra i Música: Stevie Wonder.
Traducció al català: Pi de la Serra.
 

El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.

Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.

Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.

Lletra i música: MMB.