L'ÀGUILA NEGRA
(L'aigle noir)
Un bon dia, o potser una nit,
prop
del mar jo m'havia adormit
quan,
de cop, el cel s'omple de llum
i
un ocell negre surt sense venir d'enlloc.
Lentament,
les ales bategant,
lentament,
ell anava girant.
Prop
de mi, el batec s'acabà
i,
com caigut del cel,
l'ocell
es va aturar.
Els
ulls eren de color robí
i
les plomes de color de nit.
I
al seu front, mil raigs de to suau,
l'ocell,
rei coronat,
portava
un diamant blau.
Amb
el bec la cara em va tocar,
el
seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou
llavors que jo vaig saber qui,
imatge
del passat,
volia
tornar amb mi.
Bon
ocell, porta'm amb tu al país
d'altres
temps, sigues el meu amic.
Com
abans, en somnis clars d'infant,
estels
i més estels collirem tremolant.
Com
abans, en somnis clars d'infant,
com
abans, damunt d'un núvol blanc,
com
abans, tu i jo el sol encendrem
i
a l'illa del record
la
pluja llançarem...
L'ocell
negre tombà els ulls al sol,
cap
al cel tot d'una emprengué el vol.
Bàrbara.
Traducció
al català: Delfí Abella
|
DÓNA'M SA MÀ
Dóna'm sa mà,
amor,
mira que freda està;
dóna'm sa mà,
amor,
freda de no estimar.
Es vidres de pluja ploren,
també plora es
roser,
s'arbre fruiter també
plora
i jo de plorar no en sé.
Dóna'm sa mà,
amor...
Vós, qui amb so
mirar matau,
matau-me, sols que em
mireu,
que m'estim més
que em mateu
que viure si no em mirau.
Dóna'm sa mà,
amor...
Jo mateixa no m'entenc
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i vénc
sempre morint-me per tu.
Dóna'm sa mà,
amor...
Es vent s'enduu sa rosada,
sa pols i sa terra des
camí.
També s'enduu ses
paraules
que me vares dir ahir.
Dóna'm sa mà,
amor...
Lletra i música:
MMB.
|
MERCÈ
(A Mercè Verdaguer
i Mestres)
Mercè.
Palma n'és llunyana
sóc lluny dels
carrers
lluny dels ametllers
i d'aquells carrers que
clou la murada.
Mercè.
Lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.
Mercè.
Lluny d'aquellsterrats
on els gorrions s'estimen
i canten,
i les monges estenen
els pecats del món
i la roba blanca.
I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.
Mercè.
Taronges i flors damunt
de la taula,
les gavines t'acompanyin
el lent caminar cap a
l'hora baixa.
Sempre tornaré
a la nostra platja
les ones no em deixen,
mu mare,
allunyar-me'n massa.
Lletra i Música:
MMB.
|
JIM
(Homenatge a Billy Holiday)
Jim no em porta mai les
flors que prefereixo.
Jim, no riem mai junts,
i jo no m'ho mereixo,
no sé perquè
estic tan boja per Jim.
Jim no em diu mai que
sóc el seu desig ardent
el foc de l'amor amb que
ell ja no s'encén
malgrat els anys que fa
que sortim.
Si em sento emmalaltir
d'amor
jo faig com si em vengés,
el deixo fugir, però
el meu cor
s'esquerda encara més.
Sé que el dia
que m'estimi em deixarà,
podeu creure'm, sigui
avui o bé demà,
sempre durè amb
mi alguna cosa de Jim.
Si em sento emmalaltir
d'amor
jo faig com si em vengés,
el deixo fugir però
el meu cor
s'esquerda encara més.
Sé que el dia
que m'estimi em deixarà,
podeu creure'm, sigui
avui o bé demà,
sempre duré amb
mi alguna cosa de Jim.
(N. Shawn-C. Petrillo-M.
Samuels)
Traducció al català
de Quico Pi de la Serra.
|
DINTRE TEU
Quan el teu cos obri
el seu pit
i em deixi caminar per
les estances,
s'obriran les finestres
del teu camp
i veuré el blat
groc crescut
de les teves velles esperances.
Quan els teus ulls s'obrin
per a mi
i deixin travessar el
seu color
d'aire pur sobre el mar
de llàgrimes salades.
Quan sigui festa dintre
teu
i obris el portal a la
ventada,
deixa'm cantar-te una
cançó
i ser la primera convidada.
Quan tot el teu cos deixi
de ser
un món tancat amb
clau
al que no hi tenc entrada,
llavors naixeran clarors
i jardins que mostren
el cel
amb boires blanques.
Lletra i Música:
MMB.
|
JOTA MARINERA
Llevant, xaloc i migjorn,
llebeig,
ponent i mestral,
tramuntana
i gregal.
Vet
aquí es vuit vents del món.
Una dona marinera
sempre
mira d'on ve es vent,
tan
si es llevant com ponent
es
bon temps sempre l'espera.
Qui s'enamora no es cansa
si
viu amb l'opinió
que
després d'una maror
sol
venir una bonança.
Popular mallorquina.
|
LA BALENGUERA
(Fragments)
La Balenguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el
fil.
Com una parca bé
cavila,
teixint la tela per demà.
La Balenguera fila, fila.
La Balenguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més
s'enfila
com més endins
pot arrelar.
La Balenguera fila, fila.
La Balenguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i
argent.
De la infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui se'n
va.
La Balenguera fila, fila.
La Balenguera filarà.
Text: Joan Alcover.
Música: Amadeu
Vives.
|
DRAMA
Menteixo,
però la meva veu
no ment,
la meva veu neix
allí on del cos
de l'ànima
d'una persona
habita la paraula jo.
Aquesta veu que tot ho
canta:
Qui m'estima, qui m'estima?
ADÉU
El meu esguard és
teu,
i el gest, en el moment
precís
en què jo mato.
Jo sé que visc,
estic sempre contenta
o trista
segons les emocions.
DRAMA
I a la fi de cada acte
rento amb un drap de la
cuina
les mans brutes de sang
de les cançons.
Lletra i Música:
Caetano Veloso.
Versió catalana:
MMB.
|
| INICI DE CAMPANA
Inici de campana
efímer entre els
arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en
punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla
i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç.
Finestres
de la casa tancada
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.
Lletra: B. Rosselló-Pòrcel.
Música: MMB.
|
QUÈ VOLEN AQUESTA
GENT?
De matinada han trucat,
són al replà
de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
"Què volen aquesta
gent
que truquen de matinada?"
"El seu fill, que no
és aquí?"
"N'és adormit a
la cambra.
Què li volen al
meu fill?"
El fill mig es desvetllava.
"Què volen...?"
La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès
n'estava.
"Què volen...?"
Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc
d'alba.
"Què volen...?"
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel
finestral,
a l'asfalt d'una volada.
"Què volen...?"
Els que truquen resten
muts,
menys un d'ells, potser
el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.
"Què volen...?"
De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és
mort,
és mort d'un truc
a trenc d'alba.
"Què volen aquesta
gent
que truquen de matinada?"
Lletra: Lluís
Serrahima.
Música, guitarra
i veu: MMB.
|
L'AMOR TOT S'HO VAL
(All in love is fair)
L'amor tot s'ho val
enfollits juguem
ens enamorem
tots dos ho jurem.
Però el temps
corre tant
el demà és
incert
anem avançant
a un futur desert,
l'amor tot s'ho val
si t'he de deixar.
El que canta escriu
de nou el motiu
l'amor tot s'ho val.
El destí és
l'atzar
bona o mala sort
jo he apostat
l'amor ha guanyat.
Però el combat
és fred
vèncer o recular
quanta solitud
troba el qui ha perdut,
l'amor tot s'ho val.
Ja no estàs amb
mi
el poeta escriu
de nou el motiu
l'amor tot s'ho val.
Lletra i Música:
Stevie Wonder.
Traducció al català:
Pi de la Serra.
|
ALENAR
El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester
a prop
per jugar amb els teus
cabells.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que
feim
serà per anar endavant.
A València hi
ha un carrer
que té geranis
i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca
meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta
per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà
el meu temps.
Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu
per mi
jo n'estic certa.
Adéu lluna de
nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els
estels
qui me féreu companyia.
Adéu als que heu
escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és
la mia.
Lletra i música:
MMB.
|