TEMPS ERA TEMPS...
Aniré
per camins que no tenen guarda
i m'asseuré
respirant ben a prop de les plantes.
A quina
mà creixerà
la lluna
que jo estimava?
TEMPS ERA TEMPS...
Aniré
per camins que no tenen guarda
i m'asseuré
respirant ben a prop de les plantes.
A quina
mà creixerà
la lluna
que jo estimava?
Aquí podreu recuperar les col·laboración que han anat apareixent gairebé des de l'inici i que hem separat de l'apartat "Anells d'aigua" per fer-lo més àgil.
De vegades algunes persones ens han demanat els acords d'una o altra cançó. Avui en Pau ens ofereix els que ell havia preparat temps enrere. Moltes gràcies.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
pau@cabot.as
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Cançoner en format word
Fecha :
7 Mar 2002 15:33:19 -0000
Datos adjuntos :
AcordsMariadelMarBonet.doc (217k)
Hola gent,
Quan era jove, tocava la guitarra i vaig fer un cançoner amb els acords d'algunes de les cançons de na Maria del Mar Bonet. He passat per la vostra pàgina i he pensat que potser vos interessaria.
No sé què se'n pot fer, però el podeu utilitzar pel que vulgueu. Si el voleu penjar a la web, a mi ja em va bé.
És un document de Word que ocupa 160 K.
Els acords estan amb el sistema americà: A és la, B és si, C és do, etc. Una "m" indica que l'acord és menor.
Vos l'enviï com a fitxer adjunt.
Ja direu coses.
Atentament, Pau.
Ens ha arribat una primera crònica del dinar amb la Maria del Mar:
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Maria Gabarró" <mgabarr4@pie.xtec.es>
Para :
"Maria del Mar Bonet" <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
Estic en un núvol !!!!!!
Fecha :
Mon, 11 Mar 2002 02:04:28 +0100
Hola amigues i amics !
Avui hem dinat amb la Maria del Mar, quina il.lusió, felicitat,
alegria, al.lucinació...!
Com ja he dit al dinar, avui ha estat un dels dies més feliços
de la meva vida. Poder estar tan a prop de la Maria del Mar era un somni
que he tingut tota la vida però que em pensava que mai no es realitzaria.
Havíem quedat a dos quarts de dues en el primer punt de
trobada. Ja hi hem estat molt abans. Després hem anat cap al restaurant
on ens esperàven la resta del grup a les dues. La Maria Mercè
ens ha regalat un penjoll de fusta amb la inscripció de la trobada.
Cada penjoll tenia una cinta de diferent color.
La Maria del Mar i el seu representant (el Nyanyi?) han arrribat
una mica més tard. Al principi la cosa estava una mica freda; era
molt comprensible perquè la majoria ens hem conegut avui. I per
a ella suposo que encara ha estat més violent.
A la taula s´han fet grupets, perquè era físicament
impossible que tots parléssim amb la Maria del Mar. Jo l´he
fet petar amb el Joan ("l´arrakis", com li dic jo) i la seva parella,
i el Ferran i la Lluïsa, la parella de Castelló de la Ribera
(País Valencià). Molt divertits!
L´hora bona ha estat quan la Maria Mercè ens ha
fet canviar de lloc i ens hem hagut d´agrupar pel color de la cinta
del penjoll per fer un joc. Aleshores s´ha començat a trencar
el gel. Tots hi hem participat. Fins i tot la Maria del Mar ens ha ajudat.
Li hem regalat una capsa de fusta amb una inscripció de plata que
recorda la trobada d´avui. Ella també ens ha fet un obsequi
a cadascun de nosaltres. Després hi ha hagut un intent frustat de
cantar cançons, li hem fet preguntes, ens ha signat autògrafs.
Hem pres el cafè, hem pagat i hem sortit a fora a fer-nos fotos.
Realment ha tingut molta paciència, ha estat molt agradable i amable.
La Maria del Mar i el seu representant se n´han anat cap
a dos quarts de sis. La resta del grup no ha trigat a acomiadar-se.
Ha quedat pendent una trobada a Mallorca i una altra al País
Valencià. A veure si ho aconseguim entre tots! Aquestes i moltes
més !!!!
Des d´aquí vull donar les gràcies a la gent
que heu fet possible aquesta trobada... i que ha permès que el somni
d´estar amb la Maria del Mar s´hagi fet realitat a molts i
moltes de nosaltres. Gràcies!
Estic contenta d´haver- vos conegut a totes i tots.
Maria
No me'n sé estar! Permeteu que, malgrat haver-hi algunes referències a temes particulars, "enganxi" tot seguit el mail que he rebut, ara mateix, de na Carme:
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Carme Cerdà" <carmect@tv3mail.com>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
MMB. Vivències d'una fan de na Maria del Mar...
Fecha :
Sun, 24 Mar 2002 02:23:04 -0800
Hola Maria Mercèèèèè!!!!
Perdona, però és que encara estic al·lucinant!
Vaig saber que no era a Santa Eugènia perquè el divendres mateix varen penjar a internet els horaris d’actuació dels artistes i la Maria del Mar no sortia per enlloc. Per una altra banda a la web de Santa Margalida vaig trobar el programa de festes que posava l’actuació de la Maria del Mar. Aleshores ja era evident...
Al capvespre, després de telefonar a mitja Santa Margalida (ajuntament, policia local, oficina d’informació,...) i que ningú me pogués donar cap tipus d’informació sobre les entrades vaig decidir anar-hi personalment i no parar fins que esbrinàs alguna cosa. Després d’anar a l’església (que estava tancada) i a la casa de la vila (on no hi havia ningú) li vaig demanar a una dona a veure on es compraven les entrades i em va enviar a l’estanc del poble. Mitja hora després, vaig trobar el ditxós estanc i vaig poder comprar les entrades.
Hi ha que veure el que m’ha fet córrer aquest trocet de paper:
I total, quan varem entrar a l’església el mos varen prendre
i no l’he tornat a veure!!
Em vaig seure a la part central de la segona fila i es podia veure l’escenari de meravella. L’únic problema és que varen tenir tot el temps la porta de l’església oberta i entrava un oratgí gelat. Però vàrem aguantar allà com a bons nois fins que una mica més tard de les deu va començar l’esperat recital....
A l’escenari eren ella, amb el seu vestit negre i el pedaç vermell
i quatre músics: en Javier Mas, en Feliu Gasull, en Dimitri Psonis
i en Dani Espada. En Joan Valent i el seu Ars Ensemble no hi varen ser.
Tot i això tenien alguns problemes per moure’s sobre un escenari
tan petit.
El repertori que va cantar va ser pràcticament el mateix que
al disc, amb la diferència de la cançó extra que en
lloc de ser la “Cançó d’esterrossar” va ser “So de pastera”
només acompanyada per les palmes dels seus músics i un tímid
intent per part del públic d’acompanyar-la.
L’església gairebé es va arribar a omplir i el públic
es va anar animant a mesura que passaven les cançons. El so a l’interior
de l’església era molt bo. La majoria del públic era del
poble mateix ja que no varen fer gens de propaganda del recital i avui
no crec ni que en parlin als diaris.
El recital va acabar amb una gran ovació per part del públic
que va quedar captivat per les seves cançons.
Em va agradar molt que anàs comentant les cançons que cantava perquè em va servir per entendre el sentit d’algun dels poemes. També va tenir temps per fer la pilota al públic assistent dient que estava molt contenta d’estar allà (alguna vegada ha dit el contrari??) i que li agradada molt la vista del mirador de l’església des d’on es podia veure tota la plana.
Una vegada acabat el recital em vaig ficar dins la sagristia. Era allà
amb els seus músics però vaig haver d’esperar a que acabàs
de saludar a tots els seus amics que la varen anar a saludar. Finalment
vaig tenir l’oportunitat de parlar amb ella i li vaig donar els dos correus
que m’havies enviat. Naturalment no me vaig oblidar de tot el que em vares
demanar que li digués i ella també vos envia una abraçada.
En realitat gairebé és l’únic que vaig pensar a dir-li
perquè entre que estava molt tallada i entre que estava una mica
afònica pel fred que havia agafat, només va ser això
i que me signàs el disc. No ho vaig poder evitar! Tenir-la allà
al davant amb el vestit que du a l’escenari, la veritat és que impressiona.
Encara no m’ho acab de creure...
Bé, si la veus dóna-li una abraçada de part meva,
que se’m va oblidar!! Ah! i que me va agradar moltíssim el recital!
Estic molt contenta de que finalment es fes a Santa Margalida en lloc de a Santa Eugènia. No em feia massa il·lusió anar a aquell macroconcert tan multitudinari. M’agraden molt més els recitals de na Maria del Mar perquè són més íntims.
Esper que d’alguna manera aquesta petita crònica pugui servir per donar-te les gràcies per haver-me ajudat en el misteriós cas de “El recital del 23M”.
Molts petons.
Carme.
Hem rebut un altre mail abocant sentiments talment una deu vessa aigua. La comunicació amb una llengua diferent a la nostra deu facilitar l'expressió, perquè constatem que la majoria de persones que s'atreveixen a manifestar emocions a través del correu a l'associació són d'altres països, tenen altres llengües. Per sort nostra aquesta vegada torna a ser en portuguès i, per tant, força comprensible:
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"SANTA RITA" <santa.rita@oninet.pt>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Fecha :
Sat, 30 Mar 2002 16:38:48 -0000
Todas as palavras que surgem para exprimir a minha admiração,
a minha adoração por Maria del Mar Bonet, ficam muito
aquém do seu verdadeiro sentido, do seu verdadeiro e profundo
significado. Ouvi-la uma, duas, três vezes é ouvi-la sempre
pela primeira vez. Como se nunca a tivesse ouvido antes, como
se nunca a tivesse deixado de a ouvir. Jamais. Como olhar e
ouvir a imensidão do Mar. A imensidão intemporal
do Mar.Ouvir Maria del Mar é penetrar no coração mediterranico
e deixar que o coração mediterranico penetre em nós.
Ternamente. Docemente. Carinhosamente. Ontem, hoje, passei
agradabilíssimas manhãs, tardes, fins de tarde
na companhia de Maria del Mar. Amanhã passá-los-ei também.Com
a sua
voz. Com a sua imagem.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Maria Gabarró" <mgabarr4@pie.xtec.es>
Responder a :
"Maria Gabarró" <mgabarr4@pie.xtec.es>
Para :
"Maria del Mar Bonet" <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
Aniversari Maria del Mar
Fecha :
Sat, 27 Apr 2002 10:06:51 +0200
MOLTES FELICITATS, MARIA DEL
MAR !!!!!!!!!!!!
Maria Gabarró
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"MATEU" <MATTLOIF@ONO.COM>
Para :
"Maria Merce Piazuelo" <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
Salutacions!
Fecha :
Mon, 6 May 2002 16:55:27 +0200
Ei Maria Mercè,
Com va tot?
Jo per aquí recordant-vos una estoneta, que encara que
no m'hagi afiliat a la vostra magnífica associació, crec
que podem
seguir mantenint el contacte, o no?
Us escric per dir-vos que deu fer prop d'un mes vaig veure la
Maria del Mar en un Concert que feu a Santa Margalida (poblet
de la zona nord de l'illa).
El feu a l'església, i el marc no podia ser millor. S'hi
respirava un ambient genial i molt íntim. Presentava Raixa ja que
aquí
encara no havia tengut la possibilitat de presentar-lo.
Què opines del disc? Jo que fa anys que vaig darrere la
seva producció consider que és un dels discs més genials
que ha
fet. Algunes cançons posen la pell de gallina. No hi fas
res que en tengui de gravades amb anterioritat però la sonoritat
que li
ha donat en el disc les fa cada vegada molt millors. Les preferides,
però, són LES VEUS DE RAIXA, SARRIÀ, ROMANÇ
DE NA ROSETA, I CAMÍ FLORIT.
Us inform que el proper dimecres dia 8 actua amb Moustaki celebrant
el dia d'Europa. L'entrada és lliure. Ja us contaré
cosetes.
Besades des de Mallorca.
Mateu
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Xavier Conesa Lapena" <conesa_psicologo@hotmail.com>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
Col.loqui
Fecha :
Thu, 9 May 2002 23:49:46 +0200
Amics:
Encara no soc membre de la vostra associació. Espero ser-ho
aviat.
Aquest estiu passat vaig estar als jardins de Raixa. He configurat
una pag web amb les fotos que hi vaig fer. Estan
acompanyades de les lletres de Raixa que he obtingut de la vostra
web.
Aquesta es la pg: www.raixa.galeon.com
Salutacions
Xavier
PD.: Aviat ens veure'm a l'Espai
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Jordi Pont" <JORDIMON46@terra.es>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
Premis de la Música
Fecha :
Sat, 11 May 2002 01:32:24 +0200
Hola Mercè!
Com es mereixia la nostra Maria del Mar, ha estat protagonista
en els premis de l'Acadèmia de la Música! Ha rebut el
guardó de millor disc de Música Tradicional i el
guardó de Millor Disc en Català. També ha cantat compartint
escenari amb
Kepa Junquera. Es única i és fantàstica!
Podria omplir la pàgina de bons adjectius però no cal perquè
tots ja compartim les
mateixes sensacions cap a ella i la seva música.
Fins demà!
Montse.
ENS ARRIBA AQUESTA PETICIÓ:
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Los Remedios" <11006681@cec.junta-andalucia.es>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
television
Fecha :
Mon, 11 Mar 2002 03:18:00 +0100
hola a todos,admiradores de la mas grande.me dirijo a vosotros por ver si alguna alma caritativa me puede hacer copias de programas de television donde sale la bonet.mi videoteca es pauperrima.y dado que os escribo desde andalucia,me pierdo todas las veces que sale marialdelmar en tv3.aixi que si alguien se da por aludido yo se lo agradeceria de veras.saludos sevillanos.manuel
DESPRÉS DEL CONCERT...
Em semblava que podria dormir plàcidament perquè el meu jo intern estava en pau, però no, es veu que els cafès de més i l’excitació pels moments viscuts han aconseguit una semivetlla fins a l’hora en què el fatídic despertador s’ha atrevit, amatent com sempre, a fer-me tornar a la quotidianitat.
Amb la lucidesa que dóna deixondir-se, la cara neta, el pensament despert, només puc començar aquests apunts així:
MOLTES GRÀCIES, MARIA DEL MAR!
De sempre, l’expressió d’agraïment ha estat la que millor ha resumit el meu estat d’ànim després d’un concert. Però és que, a més, el concert d’anit és d’aquells que deixen marca.
A l’escenari els seus estimadíssims músics: Dimitri Psonis, l’home ritme, percussionista genial. Feliu Gasull, talent i habilitat desgranant emocions i sons de guitarra. Javier Mas, perícia i mestria per a qui les cordes només són una excusa per manifestar-se.
Juntament amb ells, l’espasa Dani als teclats i la inoblidable Olvido Lanza al violí.
Des d’aquí vull felicitar-los perquè el resultat del seu treball és excel·lent i fa que no quedi cap recança de la impossibilitat d’escoltar sempre Raixa amb el grup més gran, Ars Ensemble, de Joan Valent.
Tal com estava previst, va cantar Raixa. Per començar, el so de les campanes ens duien l’enyorança de la Plaça del Rei..., i la Maria del Mar ens oferia la versió íntegra del poema. L’ordre en què va anar fent els temes no va ser el mateix que al disc, però no el vaig anotar i no puc dir com es varen succeir les cançons. Va dedicar “Estrofa al vent”
“Entre els hiverns,
quan vibri la ventada,
el meu vers per L’ESPAI
ressonarà...”
a l’Espai, en el seu desè aniversari, espai que estava ple per escoltar la nostra estimada Maria del Mar. Com a bisos: Per Hipòcrates, Des de Mallorca a l’Alguer, La balanguera, Jota marinera, So de pastera i Salònica.
Imagineu-vos, amb aquest llistat de bisos, que alguna cosa va passar: Com mai, com sempre, la Maria del Mar, que va estar pletòrica d’energia, encomanava força i vitalitat, enyor i desig, tendresa i dolçor, arrels i lligams, pluralitat i tolerància...
Un amic comú ens comentava “que havia hagut de plorar” i és que, cada un de nosaltres, a més, acudim a aquests actes amb l’afecte esmolat i la sensibilitat a flor de pell, receptors actius de sensacions i de goigs, capaços de sentir, d’escoltar i d’escoltar-nos, disposats a estar vius i a estimar.
A cada “substrat” correspondrà una collita personal, més o menys o tan rica, depèn de nosaltres i de la nostra disponibilitat. Jo només puc dir que ja espero amb impaciència la propera ocasió d’anar a un altre concert. És així que puc veure deu, vint, cent vegades Raixa i encara voler-hi tornar!
El públic va aplaudir molt la presència a l’escenari de la Maria del Mar i després, al llarg del concert, diverses vegades es va manifestar aplaudint llargament algunes cançons: Sempre hi ha vent, De sentir, Per Hipòcrates, Jota marinera, i va acompanyar, portant el ritme, la jota, Per Hipòcrates i Des de Mallorca a l’Alguer.
Havent acabat el concert, vencent la resistència dels bidells, amb la complicitat de Rosa Vergés i l’ajut d’en Yanni Monujos, vam poder saludar personalment la Maria del Mar qui va oferir una rosa a cadascuna de les “amigues” que ens hi vàrem atansar.
Tot plegat, com deia, presagi d’una nit sense son!
Maria Mercè Piazuelo.
Atenció! Biel Mesquida arriba a la nostra pàgina i ho fa d'aquesta manera:
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
rscogma <scogma@uib.es>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Som un amic fervorós
Fecha :
Tue, 04 Jun 2002 07:32:08 +0200
Estimada associació d'Amics de Maria del Mar Bonet.
Us he trobat en la
meva navegació com una illa de bellesa i afecte a
una de les meves
millors amigues i a una de les artistes més mundials
que tenim: Gràcies.
Comptau en tot i per tot amb la meva col·laboració.
Salut
i molts
d'anys! Biel Mesquida
Moltes gràcies, Biel Mesquida.
Biel Mesquida és escriptor, Director de les Edicions UIB (Universitat de les Illes Balears)
Un altre correu ens arriba de Mallorca, amb generoses paraules de suport:
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
Biel Camps <biel.camps@uib.es>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Talment fervorós
Fecha :
Fri, 07 Jun 2002 11:13:08 +0200
L'amic Biel Mesquida m'ha fet conèixer vostra associació.
Afegiu-me a la llista de devots
fervorosos de la veu i l'artista més belles del món.
Llegir fa tornar "guapo", diu en Biel Mesquida. Llegir Rosselló-Pòrcel,
Alcover, Costa, i
sentir na Maria del Mar Bonet quan els canta fa tornar "guapos" i intel·ligents.
Per molts d'anys i gràcies!
Biel Camps.
Biel Camps és Coordinador Tècnic del Vicerectorat d'Extensió Universitària i Activitats Culturals de la Universiat de les Illes Balears.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Montserrat Fernandez" montserrat_fernandez@es.hempel.com>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
CONCERT MARIA DEL MAR A L'ESPAI
Fecha :
Fri, 7 Jun 2002 15:44:38 +0200
Hola Maria Mercè,
... jo també creia que la son, aquell vespre, seria la
meva companya després de la sensació de pau que sentia tot
el meu
jo una vegada finalitzat el sublim concert de la Maria del Mar.
Però tampoc em va ser fidel, ja que les sensacions viscudes eren tan intenses i emocionants que van estar amb mi fins ben arribada la matinada i al dia següent i.........
Espero amb complaença els propers concerts a Mallorca els dies 5 i 6 de Juliol, que allà hi serè per tornar a escoltar Raixa a l'illa on va nèixer la nostra estimada Maria del Mar.
Una abraçada.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Susanna Maza Bravo" <sumabra@mixmail.com>
Responder a :
sumabra@mixmail.com
Para :
"bonetamics_ppcc@hotmail.com" <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
COL·LOQUI
Fecha :
Fri, 14 Jun 2002 10:06:41 +0100
Hola, em dic Susanna, i felicito a la persona o persones que van
tenir la idea de crear aquesta associació. L'he descobert
navegant per internet després d'assistir al concert de
l'Espai del dia 4 de juny de 2002. Em costava creure que una dona tan
esplendida que es capaç de fer un concert tan rodó,
sòlid i genial no tingués lloc a internet o no tingués
allò més semblant
a un club de fans.
Per tant moltes felicitats per la idea i compteu també amb mi pel que sigui. Vull col·laborar amb vosaltres de manera molt activa.
Informeu-me d'activitats i trobades que dugueu a terme i si teniu
alguna identificació o carnet de l'associació. Si no la teniu,
heu pensat en fer algun carnet, samarreta, pin o mocador que
servís per identificar als membres de l'associació?.
També digueu-me que he de fer per ser membre de l'associació. El meu e-mail : sumabra@mixmail.com
Una salutació d'una amiga més de la gran Maria del Mar.
P.D. : Com aquests dies tinc algun problema de connexió,
i encara que no responeu tots els missatges, confirmeu-me si us
plau la rebuda d'aquest correu. Moltes gràcies.
Atenció que na Carme ens envia fotografies de la Misericòrdia. No us les perdeu, cliqueu l'adreça en vermell que hi ha més avall.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Carme Cerdà" <carmect@tv3mail.com>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Presentació de Raixa a Mallorca
Fecha :
Sat, 6 Jul 2002 11:23:55 +0200
Hola Maria Mercè!!
Encara és com si estigués en un somni! Ahir es va produir la "gran" trobada a Palma. Vaig tenir la sort de conèixer a la Montse i a la seva amiga, la Joana. Dóna gust poder assistir a un recital de na Maria del Mar amb algú que estima la seva música tant o més com l'estim jo. Vàrem tenir un grapat d'hores abans de començar el recital per conèixer-nos una mica i també vàrem aprofitar per deixar-vos a tots verds per no haver vengut (això és broma, eh?). Realment pens que la Montse es mereix un monument perquè això de viatjar per assistir a un recital no ho fa qualsevol i té molt de mèrit, ja ho vaig dir davant la Maria del Mar i ho torn a dir perquè crec de veritat que és així.
Entre el públic cal destacar la presència del germà de na Maria del Mar, i dels seus grans amics, en Biel Mesquida i en Joan Manresa. També hi havia polítics però a aquests que els bombin.
El recital era a les 22:30 però vàrem haver d'esperar un quart d'hora bo a que començàs. Per fi varen sortir els músics (sense en Javier Mas!!!) i després ella, amb el seu vestit negre, impressionant, com sempre. En aquells moments s'oblida tota l'espera i la seva veu es confon amb les antigues pedres de la clastra. Els coloms que sobrevolen el lloc, il·luminats per la claror dels focus acaben de compondre l'estampa. L'esperada presentació del disc Raixa a Mallorca té lloc, però a més ens regala dues perles del seu repertori: Per Hipòcrates i Des de Mallorca a l'Alguer. Finalment una Jota Marinera acompanyada per les palmes dels assistents. Genial!
Quan va haver acabat el recital vàrem anar a veure-la. No hi va haver cap problema per trobar-nos amb ella i, encara que no sabíem ben bé que dir-li no vàrem parar de donar-li l'enhorabona per tot. Finalment ens vàrem acomiadar amb una fotografia. A aquesta l'emmarcaré, això segur!
Vàrem fer moltes fotografies però a mi només
me'n varen quedar bé unes poques.
Si les voleu veure són a la següent adreça:
http://es.geocities.com/fotosmariadelmar/
Una abraçada,
Carme.
La nostra amiga més viatgera, única del grup que es va poder desplaçar a Mallorca, també ens ha enviat les seves impressions.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Montserrat Fernandez" montserrat_fernandez@es.hempel.com>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
RAIXA A MALLORCA
Fecha :
Wed, 10 Jul 2002 13:01:00 +0200
Hola Maria Mercè,
Et paso la meva "crònica" envers el recital de la Maria del Mar a Mallorca el 5 de Juliol.
RAIXA A MALLORCA
A la fi és 5 de Juliol i arribo a Mallorca. A les 8 del vespre ens trobem amb la Carme, una persona encantadora, vibrant, emocionada, nerviosa pel que anava a viure, més o menys igual que em passa a mi a cada recital de la Maria del Mar. Raixa serà la quarta vegada que l'escoltaré, i hi assistiré 10-20 i......m'impressiona cada vegada, m'emociona, i aquí a Mallorca ciutat plena de llum daurada, especial també per mi, em feia il.lusió assistir-hi perquè presentava Raixa a la seva illa que tant estima, i va aconseguir que les llàgrimes em llisquessin cara avall.
Amb la Carme vam passar una estona juntes abans del recital fent un entrepà.Quan anàrem cap a la Misericòrdia, al concert, em demanà si després aniríem a saludar-la i li dic que sí, i tant que sí, i em respón: " es que jo sóc molt timida i et seguiré a tu". Aleshores, sobtadament, creix en mi la responsabilitat d'haver d'aplanar el camí d'accés cap a la figura que focalitza les nostres emocions. Compartir un sentiment així et fa treure forces d'allà on et sembla que no n'hi ha, és a dir, de la timidesa i et converteixes en molt més agosarada.
S'inicia el recital a les 22,45 hores, i a l´ escenari apareixen 5 músics però no en Xavier Mas, i es troba a faltar la seva professionalitat en fer sonar la guitarra. La Maria del Mar comença un poc nerviosa (era a Mallorca), li dura ben poc el nerviosisme i ofereix un concert impressionant, amb una maduresa de plenitud absoluta, la seva veu amb una força increïble, semblant a la de la mar, bé la de sempre, "in crescendo" i em costa convertir les paraules en els elogis que calen.
L'espai de la Misericordia em transporta a la Plaça del Rei, un escenari que enyorarem aquest estiu i haurem de traslladar els nostres treomolors a altres indrets.
En acabar el recital, els aplaudiments fan que torni a l'escenari i ens delitem amb "Des de Mallorca a l'Alguer" i "Per Hipòcrates", concloent amb la "Jota Marinera". I vols que torni a sortir, que torni a começar.
Anem a veure-la i trobem al Yanni i per a mi dic oh¡ que bé, perquè em coneix més que no pas la Maria del Mar (cosa que em sap un poc de greu, perquè són moltes les vegades que l'he anada a trobar i que ens hem vist). Parlem uns minuts amb ella, i la Joana , una amiga que venia amb nosaltres li comenta la prodigiosa veu que posseeix i com esta de guapa. Ella està molt contenta. La Carme demana de fer una fotografia, cosa que accedeix molt complaent. Després ens acomiadem perquè hi havien moltes altres persones que la volien felicitar.
Va ser una nit màgica, plena de sentiment, d'admiració, vibració, emoció i és que ens l'estimem tan la Maria del Mar.
Poder veure-la i escoltar el seu art és un regal que m'han fet.
CONCERT A VILANOVA
Els vilanovins tenen sort. Vilanova rep la besada dolça i salada, blava i viva de la mar Mediterrània. A la seva vora s’hi han bastit esculleres i recers, s’hi han arranjat platges i jardins, s’hi han instal·lat serveis. És una vila oberta i clara.
A tocar de la mar, al Parc de les Ribes Roges, anit na Maria del Mar -mirau si no és una premonició el seu nom-, ens va tornar a delectar amb sa seua música i ses seues cançons.
És cert que vam trobar a faltar moltíssim la lira grega i les acurades percussions d’en Dimitri, però també ho és que na Maria del Mar és capaç de fer oblidar algunes cançons, impossibles sense aquest músic, i programar infinits concerts amb la llarga llista de temes i composicions del seu repertori.
Cançons com “No s’ha mort el desig”, “Per Hipòcrates” o “Des de Mallorca a l’Alguer” completaren ahir l’hora de durada del concert, el nucli del qual va estar format pels nous temes de Raixa: “Les veus de Raixa”, “Tonada de munyir”, “Ombra negra”, “Sempre hi ha vent”, “Romanço de na Roseta”, “Camí florit”, “Jardí tancat”, “De sentir” i els de sempre: “Inici de campana”, “Desolació”, “Tonada d’espolsar ametles”, “La Balanguera”, “Jota marinera” i, per acabar de satisfer l’exigència d’un públic que no voldria abandonar el recinte, “So de pastera”.
Al·lusions a la vila marinera que ens acollia i, com sempre, el “Visca Mallorca!” en acabar la jota.
Jo diria que la “joia” del concert de Vilanova va ser “Desolació”, on la veu esdevé crit i l’expressió drama, i on el text, en qualsevol de les dues significacions, fa posar pell de gallina. I potser no vaig errada perquè, quan va haver acabat el tema, vaig poder veure algú al meu costat amb els ulls completament negats, fent ús dissimulat del mocador.
Un bon sarró per iniciar el viatge de tornada, en aquest cas de dues hores, més els habituals minuts –minutassos- de pèrdua i retrobament del camí correcte que ens durà a casa (accessos tallats, rumbs equivocats, carrers i rondes, carreteres, autovies, autopistes, “peatges”...).
Maria Mercè Piazuelo
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
Juan Carlos Pérez <cencabru@arrakis.es>
Responder a :
Juan Carlos Pérez <cfpe@centrocabrunana.es>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Fecha :
Fri, 24 Mar 2000 01:30:53 +0100
ESTOY INTERESADO PARA PERTENECER A ESA ASOCIACION. SI ME PODEIS
DECIR COMO FUNCIONA. SOY UN BUEN ADMIRADOR DEL MAR. POR ESO DESDE AQUI
LE DOY LAS GRACIAS A MARIA POR LOS BUENOS RATOS QUE PASO A TRAVES DE LA
AUDICION DE SU MUSICA. ABRAZOS MULTIPLES.
TRANSMITIRSELO POR FAVOR ....................
COMENCE A ADMIRARLA ALLA POR LOS 60............ AH! CONTINUO.
De la nostra amiga Carme hem rebut aquest correu. Com que interessa a tothom l'enganxem perquè pugueu accedir a aquesta informació:
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Carme Cerdà" <carmect@tv3mail.com>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
MMB
Fecha :
Tue, 23 Jul 2002 11:41:31 +0200
Hola Maria Mercè!
Només una cosa. Mira la següent adreça quan puguis
http://www.tvcatalunya.com/destaquem/pd_77320705.htm
diu que donaran alguna actuació de la Maria del Mar.
T'escriuré amb més calma de seguida que pugui.
Fins aviat!
Carme.
Després d'estar incomunicats gairebé tot l'estiu, tornem a l'activitat recuperant correus endarrerits.
Els amics de Girona Montse i Jordi ens passen l'adreça següent per si voleu veure fotos del concert de Vilanova del dia 20 de juliol: http://www.pbase.com/toti
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Carme Cerdà" <carmect@tv3mail.com>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Puigpunyent
Fecha :
Fri, 16 Aug 2002 19:17:30 +0200
Datos adjuntos :
foto.jpg (55k)
Hola Maria Mercè,
El dimecres vaig anar a Puigpunyent per assistir a la lectura
del pregó de festes que enguany ha fet la Maria del Mar.
A les 20:30 va començar la introducció al pregó
per part del senyor batle de Puigpunyent (o això crec perquè
no tenc el gust de conèixer-lo). Va parlar de com havia conegut
a la Maria del Mar, la raó de que fos ella l'elegida per llegir
el pregó d'enguany i es va produir la nota graciosa quan se li va
ocórrer dir que havien nascut al mateix any, al 47. Aleshores la
Maria del Mar va protestar en to de broma i rient perquè "això
no importava dir-ho".
Poc després va començar la lectura del pregó
de festes, en primer lloc parlant de la vila de Puigpunyent i la bellesa
de la zona tota envoltada de muntanyes altes (cosa que vaig poder comprovar
anant per la carretera d'Esporles a Puigpunyent, quin mareig!). Va recitar
el poema "Camí florit" d'en Josep Maria Llompart. Seguidament va
passar a parlar de l'excés en que s'ha vengut edificant a moltes
zones de Mallorca, de la permissivitat dels polítics davant això,
i de la necessitat de que els mallorquins lluitem per preservar el que
tenim com un tresor.
Finalment va acabar el pregó de la millor manera que ho
podia fer: cantant. Havia escrit un poema per a l'ocasió, i musicant-lo
amb la melodia de "Sa ximbomba" ens va fer gaudir del millor moment de
la nit.
Davant la manca de periodistes presents per informar de l'acte als diaris, vaig agafar el seu relleu i com era d'esperar val més que em dediqui a una altra cosa perquè només m'ha sortit una foto i malament, però què hi farem, la vos envii per a que vos en faceu una idea de com va ser.
I a veure si la propera vegada actua més a prop del meu poble que això d'anar d'un extrem a l'altre de l'Illa amb tants de guiris a lloure és un perill.
Una abraçada,
Carme.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
Cati Socies i Salvà <catisocies@hotmail.com>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Col·loquis
Fecha :
Wed, 28 Aug 2002 13:14:10 +0000
Soc de Mallorca i sempre he estat una admiradora de la feina de na Maria del Mar Bonet. El dia del recital de la Misericòrdia el 5 de juliol vaig coincidir amb na Montse Fernándes, a qui conec des de fa molt temps. Me va presentar a na Carme (també de l'illa) i me vàren informar de l'existència d'aquesta associació.
Les mallorquines i els mallorquins potser som més reservats a l'hora d'expressar les nostres opinions dels propis artistes, i si han triunfat com na Maria del Mar encara més. Sempre he tengut la sensació que a Catalunya sembla que estimen més a na Maria que nosaltres mateixos, però se que aquí n'etam molt orgullosos d'ella i que és l'embaixadora millor que podem tenir, segurament el que ens passa és que no ho demostram tant i que els mallorquins i les mallorquines som més tacats, sé que hi ha molta gent de l'illa que l'estima.
Quan tenc l'ocasió de sentir-la cantar en directe m'emoxiona molt, i quan canta les canços de treball (que gairebé s'han perdut) i les canços que parla de la nostra terra em ve "pell de gallina", aquestes i altres cançons reflexen el seu compromís amb la cultura i amb les arrels. I si la puc sentir lluny de Mallorca podeu comprendre que l'emoció encar és més forta, per sort vaig poder experimentar-ho dues vegades a la Plaça del Rei.
Des de fa uns anys es parla molt de mestissatge, és i ha estat una etiqueta que s'ha posat a la descoberta de la cultura mediterrània. Jo sempre he pensat que ella n'ha fet sempre de mestissatge, fou una de les primeres que va fusionar canços de les illes i de la riba nord de la mediterrània amb canços de la riba sud, i que ha contribuit al coneixement de la cultura i dels pobles d'aquesta mar nostre que compartim amb tantes persones que viuen a les ribes del nord, del sud i de l'est d'aquesta mar.
Na Maria del Mar ha contribuit a que es conegui Mallorca però
amb compromís ferm, ella va difondre i popularitzar la cançó
que avui és el nostre himne oficial "La Balanguera". Abans que el
Consell de Mallorca fes oficial l'himne, en els seus concerts era una reivindicació,
quan hi havia algún acte polític del PSM (partit nacionalista
d'esquerra) o bé en actes cultural i reivindicatius al final es
tancaven amb el cant de La Balanguera i per la megafonia sonava la versió
de na Maria del Mar. Ara això ha passat, ja hi ha una versió
oficial editada pel Consell de Mallorca i que tanca els actes oficial,
ara podem tornar a gaudir de la Cançò i ja no cal la reivindicació.Na
Maria del Mar també ha participat en concert per a la defensa de
Cabrera, Sa Dragonera,el barri de Sa Gerreria de Palma, Raixa .... i altres
reivindicacions que pels qui ens estimam la terra és molt important.
Ella també ha difòs poemes d'escriptors emblamatics de l'illa
i que formen part de la nostra literatura mallorquina (Rosselló-Pòrcel,
Josep M. Llompart, i un llarg etc), i que han contribuit a engrandir la
literatura dels Països Catalans, com a expressió de la riquesa
i saviesa de la nostra cultura.
Tot i que ja sé que vosaltres tot això ja ho sabeu,
no m'he pogut resistir a contar-ho, ja que es part del meu sentiment de
gratitud i d'orgull cap a na Maria del Mar Bonet.
Perdonau l'extensió d'aquesta carta, que de fet era per dir-vos que m'agradaria formar part d'aquesta associació.
Una forta abraçada
Catalina Socies
LLIÇÀ D'AMUNT
A la Plaça de Catalunya de Lliçà d'Amunt tot estava a punt per al concert de la Maria del Mar: el pati central, entre taules de la terrassa d'un bar, convenientment protegides amb tendals de les inclemències d'un temps massa moll, era ocupat d'ample a ample per cadires per als assistents. L'organització havia treballat de pressa: on ara hi havia les cadires, suara era l'escenari on lliçarencs i canaris, agermanats, havien dansat compartint música i festa.
Al cel no brillava cap estel i el públic, impacient, esperava l'inici del concert aspergit per algunes gotes que, en temps de pluja, desistiren d'amargar-nos la vetllada. Benedicció celestial.
Apareix la Maria del Mar i oblidem les pors. El temps és benigne amb nosaltres. Compartim l'instant i el lloc, la música i el motiu, i no compta res més.
Avui tenim els nostres músics més estimats: en Javier Mas, en Dani Espasa, en Dimitri Psonis, en Feliu Gasull. Impressionants. Trobem a faltar el violí, sobretot a La Balanguera. Canta, canten, CANTEM Raixa.
Ens diu la Maria del Mar que anomena les tonades de feina "cançó protesta": vinga munyir sense menjar mai formatge, tenir cura de l'ametler que a la vora del camí donarà el seu fruit als passants... I ens parla del mestissatge llargament après de les illes on els sons arabitzats acompanyen la feina al camp. Si ja ho deia jo en una altra ocasió que les tonades em tenien el cor robat...!
Un "Per Hipòcrates" gairebé parlat ens invita, amb una credibilitat extraordinària, a viure amb plenitud, ara que alguns ja som grans i comencem a pensar que potser això o allò podria ser fatal: "Si vol pot fer com fa tota la gent, deixar tots els plaers, morir una mica abans..." Aquesta és una incorporació recent als recitals d'enguany, cançó que no apareix a Raixa però que la Maria del Mar ha recuperat amb alegria i força, com ha recuperat també "Des de Mallorca a l'Alguer", títol que donarà nom a la seva presentació al TNC (Teatre Nacional de Catalunya) als seus concerts del proper mes de març.
Alguna relació deu tenir actualitzar aquest tema i potser l'enfocament del nou espectacle, amb la reivindicació que fa, expressa i en veu alta, de l'ús de la nostra llengua. I aquest serà el tema, no us el perdeu, del discurs que ha preparat per a la diada i que llegirà a Sant Boi de Llobregat, cap a quarts de deu del vespre, juntament amb un altre, segur, extraordinari concert.
Maria Mercè Piazuelo
09-09-02
EL DARRER ACTE DE LA DIADA A SANT BOI
El passat 8 de setembre a Lliçà d’Amunt, quan vam anar a saludar la Maria del Mar després del concert esplèndid que va oferir, ens va dir que el dia 11 anava a Sant Boi de Llobregat a fer un recital i que també llegiria un manifest que estava preparant en reivindicació de la nostra llengua perquè la feia posar de molt mal humor la situació en què es troba la nostra parla.
Em va entusiasmar la idea, ja que l' 11 de setembre és un dia molt especial per a mi perquè se celebra la Diada Nacional del nostre país.
Abans de començar el concert, l'alcaldessa de Sant Boi pronuncià un magnífic discurs sobre la PAU, lema que havien adoptat enguany per a la Diada Nacional de Catalunya. Més tard va presentar la Maria del Mar i aquesta començà llegint un "poema" cançó, encara no musicada, que parla de pau titulada "LLUNA DE LA PAU". La lletra és preciosa, em va agradar moltíssim, i esper amb impaciència sentir la cançó amb la seva veu.
S'inicia el recital i com sempre és esplèndid, sòlid. En presentar la cançó "Desolació" de Joan Alcover, llegeix unes paraules que aquest autor mallorquí va pronunciar a l'octubre de l'any 1906 a Barcelona, en què parla i reivindica la llengua catalana.
Esperava emocionada la seva aportació, les seves lletres sobre aquesta nostra llengua, tal com ens va anunciar a Lliçà d’Amunt, però solament ens va llegir les paraules de Joan Alcover.
La diada tan esperada, per a mi, va ser un poc aigualida, creia que l'esperit de fa 25 anys tornava i em recompensaven amb la Maria del Mar. La veritat és que queden poques coses d'aquell any 1977, tot i així hem de continuar la lluita i saber crear entusiasme al nostre jovent perquè s'omplin d'aquest sentiment d'identitat del país on viuen, de la seva cultura i de la seva llengua.
Montse.
LLUNA DE PAU
Lluna de pau, germana dels estels,
viatgera tranquil·la dels espais infinits,
tu que has obert la porta dels abismes,
mirall nocturn de la llum fosca del sol.Lluna de pau, de la casa de cendres
enmig del cel, enmig de l'univers,
que saps parlar el llenguatge dels astres,
que fas el cant del silenci absolut.Lluna de pau, coloma d'ales negres,
si et crido lluny, acudeixes a mi
enmig de l'ombra, amb les crineres blanques
a cavall sempre de la llum i del vent.Lluna de pau, vestida d'oliveres,
en quart creixent, enmig dels tarongers,
la que es condorm a l'entrecuix de les dunes
i reneix a la platja, entre pins i xiprers.Lluna de pau, aparta'ns de la ira,
de la desesperança, que no les trobem mai,
del desamor, de l'última venjança.
Lluna de pau, fes peu a casa nostra,
no ens abandonis mai.Maria del Mar Bonet
Vam rebre de Jacme Delmas, d'una emissora de ràdio occitana, la denúncia quefa Domenja Lekuona sobre els maltractaments de la policia francesa a simpatitzants d'Anaram au Patac.
Ens envia una adreça per tal de recollir signatures en contra d'aquests fets. Si algú de vosaltres està interessat a rebre aquesta informació, pot demanar-nos-la per correu electrònic i la hi farem arribar tot seguit.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
Carme Cerdà <carmect@yahoo.es>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
MMB
Fecha :
Thu, 26 Sep 2002 18:58:32 +0200 (CEST)
Hola Maria Mercè!
Com va tot? Et volia contar que ahir mateix estava mirant una
revista que es publica a la UIB bastant interessant. La meva sorpresa va
ser que les dues entrevistes que hi ha a la revista són: una a Jaume
Santandreu i l'altra a la Maria del Mar Bonet!!!!! Encara que és
una mica llargueta, he passat a l'ordinador l'entrevista a la Maria del
Mar i l'he posada a la següent adreça
http://es.geocities.com/fotosmariadelmar/hiperbolic.html
Una abraçada!
Carme.
Entrevista extreta de la revista universitària “l'hiperbòlic” del mes de setembre del 2002
Maria del Mar Bonet
El vi blanc fruitat de l'última verema mallorquina omplia les copes posades sobre la taula de la terrassa enjardinada. Dins la nit que encara no havia arribat del tot, Maria del Mar Bonet es treia respostes a les preguntes que bastava insinuar. L'endemà tenia un recital, dos dies després un altre. I més i més. L'Amor és la música. La música i la terra mallorquina. Coses com Raixa –la finca i el disc– donaven corda a la conversa. La pintura, viatjar, col·laborar amb altres cantants... La curiositat sempre oberta per arribar a tots els llocs possibles. Des de fa uns mesos ha estrenat disc dedicat a Raixa, casa discogràfica amb seu a Madrid i despatx de management dirigit per una persona d'origen i nom grec.
L'amor és la música
per Joan Manresa
“No pens que la meva carrera s'hagi disparat pel fet de canviar de casa discogràfica. Ells han cregut en la meva feina i l'han recolzada molt bé; però el canvi es deu més al meu nou despatx, que no a la discogràfica. La discogràfica ajuda, naturalment. Però allò realment important és que la gent del teu despatx estigui entusiasmada amb el treball que fas. Ells ho duen molt bé, tant pel que fa als recitals concertats com pels que puguin venir. I també fan pressió perquè l'editora promocioni bé el producte i perquè, actuacions i enregistraments, es compaginin bé.” Ho diu ben convençuda i, segurament, a moments esperonada pels comentaris que volien donar a entendre que s'havia venut a “l'or” d'una discogràfica de Madrid.
A vegades, quan es miren els espectacles musicals que passa Televisión Española, no costa gens pensar que aquesta televisió no és gens nostra, tot i que l'hem de pagar. O no?
R. Amb aquesta política tan centralista que es fa, tan nacionalista i separatista dels castellans cap als altres, cada vegada és més possible pensar que aquesta no és la meva, perquè ara estam com en temps del franquisme. Pareix que els separatistes són els del govern, perquè la política que fan amb el castellà és tremenda. Jo trob que s'estan passant moltíssim. L'Estat Espanyol, que té quatre llengües... Haurien d'estar ben contents d'aquest fet. Això és una riquesa cultural enorme. Es fa el possible perquè no se senti res mai en català, basc o gallec. I no només passa amb TVE, les altres televisions fan el mateix. Es copien. Llavors hi ha les grans multinacionals que només defensen l'anglès: és que aviat no se sentirà ni el castellà, a les televisions.
P. Avui, com fa vint anys, a les entrevistes sovint hi surt una pregunta: Per què no cantes en castellà, Maria del Mar?
R. Encara hi ha gent que em demana perquè no hi cant. Llavors jo responc que la meva llengua és el català i ja està. I així anam! Jo crec que la llibertat d'expressió està davant de cada artista. La gent ha de tenir opció a triar. Jo he triat la meva llengua.
P. Raixa disc i Raixa objecte de desig coincidiren en el temps. Sobre la finca hi ha hagut indiferència i divisió d'opinions. Maria del Mar ho té ben clar.
R. Pens que el millor per la finca Raixa és que passi a ser del poble de Mallorca. Perquè arriba un moment en què la política va de mans a mans, però un territori com aquest crec que ha d'anar amb la història de Mallorca, no em pareix bé que ho agafi cap particular perquè no se sap el que farien. Tant si és Gil Sanders com si és un altre. I, que jo recordi, sempre que hi he volgut anar ho he pogut fer. Ningú no m'ha barrat el pas. Des de petita, sempre hi he pogut anar. Crec que el lloc hauria de ser més conegut per la gent mallorquina, perquè veurien el que estan a punt de perdre; no només en Raixa, sinó en molts indrets de Mallorca que es coneixen molt poc.
P. Com a mínim, l'amor de la mallorquina envers Raixa queda documentat des de l'any 1981, quan fou retratada per Toni Catany baixant les escales del jardí. El material fotogràfic anava destinat al disc Jardí Tancat.
R. Un estima allò que coneix, no el que desconeix. Si els mallorquins ho coneguessin, ho estimarien molt més. Aquesta finca no només és un traçat musulmà d'aigües de la font que hi ha. És horta, són palaus, és una quantitat d'història d'anys des de que Mallorca és Mallorca, que és una pena i un drama que la gent no ho conegui millor. I seria molt trist que s'ho quedàs un particular, perquè no se sap mai... Raixa ha d'anar al poble, no a un particular. Aquesta és la meva opinió. Però la meva opinió és una cosa molt petita, i no crec que jo hagi influenciat en cap nivell perquè ho hagin comprat. Per tant no em sent culpable de res, només he dedicat un disc a un indret que m'encanta, i que sempre he adorat. Crec que té molt a veure amb el que jo reconec com a bellesa remota del que queda per Mallorca. I així estic. Però no veig que una pobra cantant com jo influemciï mai una decisió d'aquestes dimensions econòmiques. En absolut! I pens que han fet molt bé en comprar-ho, això a part. Aquí no hi ha hagut massa discussió, com passà amb sa Dragonera. Llavors hi hagué una cosa massiva perquè la gent ho coneixia, així que optaven per sortir al carrer a defensar-ho.
P. Està bé ficar un himne, com La Balanguera, dins un recital? Potser la versió que n'ha fet Joan Valent li dóna un poc de marxa i la fa més mengívola?
R. Hi ha himnes i himnes. Com tot, n'hi ha que m'agraden i d'altres que no. Crec que un país o un poble ha de tenir himnes, han de tenir cançons perquè les canti tothom. La Balanguera és una de les cançons més guapes que he sentit mai com un himne. Precisament no parla de crims, ni de sang, ni de guerres.. Parla d'esperança, de gent que puja. Jo sempre l'he trobat mengívola. Sempre m'ha agradat, La Balanguera. Un dia una persona a qui jo tenia molta estima em va dir: “per què no la cantes, per què no la graves?” Llavors vaig pensar: i per què no? Els himnes són cançons molt guapes. I a mi m'agrada molt la versió que vaig fer fa uns anys, i també m'agrada molt la versió que ha fet en Joan Valent.
P. Així com als cantants lírics els satisfà fer alguna cosa amb compositors i intèrprets de música més lleugera, potser a Maria del Mar li faria gola treballar alguna actuació amb músics més forts. Sí?
R. Crec que de músiques n'hi ha dues: la bona i la dolenta. Hi ha cançons que m'agraden, per exemple de Gerard Puntí, amb qui he cantat Mmm, quin fàstic, veeccs, que bo!, que és un rock desfermat amb una lletra molt divertida i un poc marrana. També he cantat Es fa llarg, es fa llarg esperar, d'en Pau Riba. Amb en Lluís Llach he fet el Cant de l'enyor. He treballat amb molta gent, perquè a mi m'agraden molts tipus de cançons. Si no em limitaria molt, estaria tot el dia cantant el mateix.
P. La pintura, una secreta passió que ja no ho és, podria ser, el dia de demà un bon refugi?
R. La pintura la faig alhora que la música. No la guard per si un dia s'acaba la música. Mentrestant pint, és una cosa que va amb mi. Quan un dia s'acabi la música, llavors seguiré pintant. Però no ho guard com una cosa que està dins el rebost, ho faig servir contínuament.
P. L'abril passat Maria del Mar s'arriscà en una aventura poètica i felanitxera.
R. Participar a Tocats de poesia no era un risc molt “arriscat”. Per a mi arriscaven més els altres (Biel Mesquida i Joan Manresa) que no jo. Cantar i fer coses a un escenari... Contínuament hi estic. Els altres no hi estaven tan avesats. Vaig pensar que estava molt bé que cantàssin un dia (rialles)... Així que no sé qui tenia més risc... Però va ser guapo, va ser una cosa que no oblidaré. M'agradaria repetir aquest espectacle. Si poguéssim, m'agradaria molt tornar-lo a fer.
P. Arribar a un lloc, cantar i tornar. Sempre és així?
R. Quan vaig a cantar a un lloc que conec poc, llavors hi rest uns quants dies. Sempre que puc. Fa poc, a Atenes, hi he estat tres dies. A Londres tres dies més. A Istanbul hi vaig quedar prop d'una setmana. Ha de venir molt malament, per no fer-ho.
P. Potser la biografia, que va sortir el 92, ara hauria de ser tres vegades més extensa. Queda com un pròleg i, per actualitzar-la, caldrien moltes pàgines més.
R. He canviat molt, amb els deu anys que han passat des que sortí. Darrerament el meu petit món del despatx i de la gent amb qui treball ha canviat tant! Hi ha una energia que no tenia. Estic molt més contenta fent el que faig. Hi ha moltes coses que han canviat positivament, i això és fantàstic.
P. Sempre, a les acaballes, es volen saber coses del futur més immediat. Un nou espectacle, amors... coses d'aquestes.
R. Si tenc un nou espectacle en cartera, això no es pot dir. D'amor... em sap greu, però no n'hi ha cap. Des de fa un temps que no hi ha res. El meu amor actual només és la música. I hi estic ben ficada! Amb les coses personals mai no hi he jugat, perquè són personals. I punt. Amb els projectes, com que només són projectes, parlar-ne... És que només és això. Com que jo amb el temps puc canviar radicalment... Si queda una cosa escrita, llavors et sents malament si has explicat un projecte que no es fa. Així que m'estim més esperar un poc a dir-ho.
P. Un es pensava que el fet d'haver-li fet la primera entrevista, quan tot just començava a cantar, tindria alguna recompensa. No és així, res de res. Ni haver escrit la seva biografia, ni l'espectacle fet junts? No, tampoc.
R. No et puc dir ni una mica així. Perquè si ho faig, llavors ja ho veuràs tot. Però t'assegur que quan es pugui dir, llavors seràs el primer a saber-ho.
Havien passat unes setmanes des que les respostes quedaren enregistrades. Parant l'orella durant diverses converses, tot intentant aclarir el misteri dels seus projectes, no hi hagué manera de treure'n trellat. Telefonades, xerrades informals, sobretaules a llocs de rara bellesa i quietud... Ni una pista! Això en pla “professional”; perquè l'amistat, és que l'amistat no té preu ni secrets. Però deien –ja estàvem a mitjans d'agost– que “una nit d'aquestes hi haurà una gran pluja d'estels.” I que estaria bé fer un viatge sense moure's de la taula: bastaria obrir una botella d'Obélisque, Blanc d'Alexandrie. Perquè tot això és de la Mediterrània, com ella i les seves cançons.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Ramon Pujol" <ramon_merce@hotmail.com>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
COL·LOQUI
Fecha :
Sat, 28 Sep 2002 21:54:53 +0200
Hola, Amics de Maria del Mar Bonet!
La revista "L'hiperbòlic" de la UIB del mes de setembre, publica, tal com ens fa saber la Carme des de Mallorca, sengles entrevistes amb Maria del Mar Bonet i amb Jaume Santandreu. La de la Maria del Mar ja la vàrem transcriure, i avui és d'en Jaume Santandreu de qui, a títol personal, us voldria parlar.
Nosaltres vam tenir la fortuna de conèixer-lo un dia del mes de juliol, ja fa molts anys, a la trobada nacionalista del Pi de les Tres Branques, al Campllong (Berguedà). He dit "la fortuna" mesurant molt bé la paraula, perquè amb la seva coneixença ens vàrem fer rics. Rics de pensaments, de sentiments, d'experiències...
Més endavant el vàrem retrobar a Mallorca, amunt i avall damunt la seva moto. Primer a Maria de la Salut, després a Ciutat a "Es refugi", més tard a Establiments, a can Gasà. Pertot ha anat escampant la seva obra. En Jaume és escriptor i poeta -cal llegir-lo-, és un home intel·ligent, però, sobretot, és un gran home, un lluitador nat, lluita sempre, i lluitar per tot allò que creu just i necessari li dóna vida. Recordem els sopars-tertúlies a "Ses Tarragones", admirem l'estimació per al proïsme, l'esforç, l'abnegació, el viure desprès de tot, només per als altres, bandejant les necessitats implícites d'un home de cultura, despullant-se per fer-se company.
Gràcies a en Jaume vam conèixer, també a Maria de la Salut, en Pere Fons, un pagès savi que a hores d'ara deu campar-se-les pel Perú, tan despullat com en Jaume. Amb un equipatge tan lleuger, ens va fer un regal preciosíssim: el darrer llibre (darrer en aquell temps) de Santandreu, expressament dedicat a ell pel seu autor: "Vull que conegueu bé en Jaume i aquest llibre us hi ajudarà". I així, senzillament, es va desprendre d'un present tan valuós, cosa que jo, molt més egoista, no hauria fet mai. Per això m'ha agradat, ara, tenir també un record per a ell.
Ambdós ens feien sentir amics, malgrat la poca coneixença.
I és per totes aquestes coses, i per algunes més,
que quan fa temps que no solquem l'espai que ens separa d'aquesta part
del nostre país, no enyorem només el territori, l'illa, sinó
les hores compartides a partir de poca coneixença, sí,
però d'un cor
immens i d'un horitzó obert, ampli, extens, que només
es dóna en persones cultes, intel·ligents, progressistes,
i és signe d'una gran categoria moral.
Maria Mercè Piazuelo
Amigues i amics: Avui volem transcriure un correu procedent de la llista d'admiradors-seguidors de Lluís Llach. Hem trobat el comentari esplèndid i la seva autora ha tingut l'amabilitat de cedir-nos-el perquè tots poguem imaginar el que va ser Llíria amb els dos cantants. Li estem molt agraïts per les boniques paraules que dedica a la Maria del Mar. Gràcies, Carmina.
ramon_merce@hotmail.com
De :
Carmina <ribes@sg.uji.es>
Responder a :
llach@tinet.org
Para :
llach@tinet.org
Asunto:
<LLACH> Llíria: Maria del Mar, el jardí; Lluís,
la llum
Fecha :
Mon, 30 Sep 2002 09:32:18 +0200
Divendres a la nit Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, o
millor dit, Maria del Mar i Lluís, per estricte ordre
d'aparició, ens van fer enlairar cap a les terres de llevant
i de tramuntana.
Què podria dir-vos?
Maria del Mar portava els cinc músics, els cinc! Tots sis,
amb els poetes més volguts de la Maria del Mar, Joan
Valent i el seu jardí obert formaven el decorat perfecte
per a aquell palau de la música que és el teatre de la
Primitiva de Llíria: ens van posar la pell de gallina.
No debades Raixa ha estat guardona amb els premis al Millor
Àlbum Folk i Millor Àlbum en català. Com
deia: durant tota la primera part vam fer un vol suau i romàntic
per l'illa
de Mallorca, pel llevant d'on sempre ens ix el sol. No em pregunteu
per les hores, per l'ordre de les cançons, ni res
d'això (potser algú de la llista us en podria fer
cinc cèntims millor que jo): només sé que durant una
llarga estona
tenia la ment plena de camins florits i jardins oberts fins que
li va arribar l'hora a la Balanguera. Després, com
sempre, Maria del Mar, va fer bufar tots vuit vents alhora i
ens va dir adéu.
Mitja part: s'apaguen els llums i es mouen els mobles.
De Mallorca estant vam fer cap a Porrera. Lluís, sense
presentacions ni contemplacions, va començar amb el
Cafè Antic. Iniciàvem el vol cap a terres de tramuntana:
com ha de ser. Lluís, els seus músics i els seus poetes
van envair pacíficament el jardí que ens havia
deixat la Maria del Mar i el van omplir amb tota la seua llum.
Tampoc no em demaneu quina va ser primer i quina després.
Tot va ser perfecte, en la línia del darrers concerts:
no, millor que en d'altres concerts en què he estat recentment!
Al final, va agafar la Maria del Mar de sa mà i tot
oferint-nos el millor regal.
Lluís, com sempre i tardíssim, va baixar a saludar-nos
i signar autògrafs, per bé que se'l veia molt cansat. Gràcies,
Lluís.
Maria del Mar no va eixir (Àngels, digues-li a la Kazuco que no li vam poder donar les gràcies: ho sent!).
Nosaltres van conèixer l'Alba i la seua mare, la Maria
Jesús Pons (que a la fi havia aconseguit les entrades) i el
seu company i vam marxar cap a Castelló.
Res més. Rebeu una salutació i un bon record,
Carmina
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Montserrat Fernandez" <montserrat_fernandez@es.hempel.com>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
LLUNA DE PAU
Fecha :
Mon, 7 Oct 2002 10:28:11 +0200
Hola Maria Mercè.
Quants dies sense notícies, com esteu?
Per l'apartat LLUNA DE PAU et faig arribar uns poemes que he anat escollint entre molts d'altres i que trobo bellíssims.
RECITAL A CANET
A les deu i mitja de la nit, amb Manel Camp, a la carpa de Vil·la Flora.
Canet ens porta records dels anys setanta, quan la cançó era, a més, reivindicació, i totes les il·lusions i esperances eren noves. Mentre esperem que comenci l'actuació, un pensament fugaç ens fa creure en la lluita enfront d'una situació actual que molts voldríem diferent.
Tornem a la carpa. Amb Manel Camp, deuran fer "Ben a prop". Fa temps que no escoltem en directe aquest disc. Serà un concert diferent dels que hem escoltat darrerament.
I comença, com al disc, el piano sol, amb variacions dels temes enregistrats. Es va alternant la música de Manel Camp amb les cançons de la Maria del Mar. "En algun lloc del meu cor", "Jo em donaria a qui em volgués", "Dolça remor de cada tarda", el primer bloc. "Abraça'm", "Epigrama", "La vida enrere", el segon. Després "Si véns prest", "Lover Man" i "Cançó de l'amor petit". "Mai donis per finit", "No voldria res més ara", "Jim" i "L'àguila negra" conformen el darrer grup, aquesta vegada de quatre cançons. Els forts aplaudiments aconsegueixen tres bisos: "Mai donis per finit", "L'amor petit" i "Lover man".
"Cançó de l'amor petit" és, com ja deveu saber, de Joan Manuel Serrat. La Maria del Mar la va cantar unes quantes vegades fa un parell d'anys i segurament molts de vosaltres ja la hi havíeu escoltada. En va fer la presentació dient que la troba molt sincera.
"La vida enrere", de Jordi Guardans, l'havíem poguda escoltar el febrer de l'any passat al Teatre Municipal de Berga. No sabem si l'havia tornada a cantar fins avui.
"Mai donis per finit" és una primícia, una estrena, de Miquel Àngel Riera i Joan Bibiloni, que caldrà escoltar més per comprendre millor.
Particularment m'agraden "Dolça remor de cada tarda" i "Si véns prest". De segur que deuen ser les més properes a l'estil habitual de la Maria del Mar.
Ha estat un concert molt bonic. Cançó a cançó la veu de la Maria del Mar, entranyable, familiar de tant entrar a casa nostra girant els CD's, omple de delectança, embriaga els sentits, emociona...
La nostra amiga Carmina, que ja ens havia obsequiat amb un comentari bellíssim sobre l'actuació a Llíria de la Maria del Mar compartint escenari amb en Lluís Llach, avui ens ha fet arribar una altra bella mostra de col·laboració i benvolença. Li agraïm des d'aquí la seva generositat.
Oi que es tracta d'un veritable regal?
MARIA DEL MAR BONET + KEPA JUNKERA, A LA FIRA D'ESPECTACLES D'ARREL TRADICIONAL DE MANRESA
Com sardines de llauna seiem a la pista del Pavelló Nou Congost de Manresa, esperant que comenci el concert anunciat. Tot i ser el dia 2 de novembre, el fred encara no s'ha deixat sentir, i notar el contacte físic amb els veïns de "cadira" (les típiques cadires plegables que se't claven al cul al cap d'una mica de seure-hi), és més aviat molest.
Amb un cert retard (no acabo d'entendre per què sempre es produeix un retard sobre l'hora programada) comença l'espectacle amb l'actuació de la Maria del Mar. Canta alguns temes de "Raixa": Madona de sa cabana, Les veus de Raixa, Inici de campana, Tonada de munyir, Ombra negra, Desolació, Bir demet yasemen (recuperat d'altres temps però que sempre té a punt), Sempre hi ha vent, Camí florit, Jardí tancat i De sentir, i acaba amb L'amor de les tres taronges. Els grans aplaudiments del públic forcen La balanguera i la Jota marinera.
La Maria del Mar és pura expressió i així temes com Ombra negra, Desolació o Bir demet yasemen et corprenen pel seu apassionament o dramatisme, Camí florit t'omple de sentors, Jardí tancat t'amara d'enyorances. I després apareix la força exuberant de L'amor de les tres taronges, i restes vençuda per sempre davant la veu, la personalitat, la professionalitat, el saber fer de la nostra estimada amiga.
També m'agrada parlar dels "seus" músics, els més personals, els més propers i íntims: magistrals...! Escoltar en Javier a Bir demet yasemen, en Feliu a L'amor de les tres taronges, en Dimitri en tots els acompanyaments és un luxe, un luxe que des d'aquí recomano a qualsevol persona que frueixi amb la música, perquè només els qui la viuen com ells la poden transmetre com ho fan ells: chapeau!
* * * * * * * *
He escoltat Kepa Junkera esporàdicament per la ràdio, però no sé en què consisteix el seu espectacle, emperò hi ha molta expectativa i un públic molt nombrós atret per la proposta.
La veritat és que Kepa Junkera amb el seu grup diverteix, anima, engresca, fa que t'ho passis bé. Una música molt ritmada, amb una manera molt espectacular de tocar l'acordió diatònic i un acompanyament amb una guitarra, un baix, un "cajón flamenco" i una bateria, juntament amb una txalaparta, fan que tot plegat resulti molt interessant, només un petit -o gran- "però", i va de decibels: el so de la bateria és tan fort, que impedeix que es pugui disfrutar de la música del grup.
* * * * * * * *
I torna a sortir la Maria del Mar, barrejant ara músics d'ambdós grups. Canta en euskera Maren, un tema que ha enregistrat amb en Kepa dedicat a la filla d'aquest músic. I col·laboren després amb Per Hipòcrates i amb Des de Mallorca a l'Alguer. S'aplaudeixen les intervencions en euskera de Kepa, l'ús d'aquesta llengua per part de la Maria del Mar i la frase "...que tots parlem el mateix des de Mallorca a l'Alguer" . Sembla que estem d'acord pel que fa a les llengües de l'estat...
S'acaba la vetllada amb una estrofa repetida diverses vegades: "S'avisa en els cercadors que tots els caragolins..." (no la recordo!), cantada i ballada per la Maria del Mar, qui acaba saltant com el més jove dels assistents al concert, amb un aire de festa que s'encomana i que et fa oblidar que, tot just fa un parell d'hores, no acabaves de trobar el teu espai vital en un lloc massa estret, en una cadira que ara, quan te n'adones, l'organització ha fet desaparèixer aprofitant que estaves "cercant cargols"? Cal deixar l'espai lliure per al proper espectacle, espai aquesta vegada més ampli, sense mobiliari, per poder seguir ballant, que la nit és jove!
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Carles jimenez Morera" <carles_jimenez_morera@hotmail.com>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Recital de la Maria del Mar Bonet & Manuel Camp en l'aniversari del
meu pare
Fecha :
Mon, 11 Nov 2002 18:08:51 +0000
Hola a tots aquells que portin dintre el cor les cançons
de la nostra gran amiga Maria del Mar Bonet:
Havia entrat ja varies vegades a la vostra web, però
mai havia parat atenció a l'apartat d'anells d'aigua. Aquestes paraules
són per agrair a la Maria del Mar & al Manuel Camp, que accedissin
a la petició de ser regals per al meu pare.
El dissabte dia 26 d'octubre el meu pare va fer 50 anys, ha
sigut fan de la Maria del Mar des de que es va poder encisar amb la seva
veu.
Va ser un recital emocionador, que encara em fa posar la pell
de gallina, el recital va començar després de què
la Maria del Mar felicités el meu pare, el qual no es creia que
era ella. Va iniciar amb el so del piano, i s'alternava la fantàstica
interpretació del Manuel amb la veu de la Maria de la Mar,
canta peçes com "En algun lloc del meu cor, Abraça'm, Si
véns prest, Dolça remor de cada tarda, Jim, L'àguila
negre entre d'altres". Aquest recital va ser mes excepcional perquè
va marxar la llum i la Maria del Mar va accedir a cantar tot el concert
a pulmó, cosa que el va fer exclusiu perquè penso,
les vegades que he anat amb els meus pares a algun concert, sempre canta
amb micròfons. Aixó va ser que fos un concert exclusiu.
També vull agrair a tots aquells que estan darrere la
Maria del Mar i el Manuel els quals ens tractren d'allo més bé.
El recital va ser a la Confraria del Cava de Sant Sadurní
d'Anoia.
Moltes Gràcies
Carles i Anna Jiménez Morera
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Maria Gabarró" <mgabarr4@pie.xtec.es>
Responder a
:
"Maria Gabarró" <mgabarr4@pie.xtec.es>
Para :
"Maria del Mar Bonet" <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
PIU,PIU!
Fecha :
Sun, 17 Nov 2002 21:32:51 +0100
DESITJO QUE EL VIATGE DE TORNADA HAGI ESTAT TAN BO COM L´ESTADA AL DELTA.
Una abraçada
Maria
* * * * * * * *
mgabarr4@pie.xtec.es
PER NOSALTRES TAMBÉ HAN ESTAT DOS DIES PRECIOSOS.
EL VIATGE HA ESTAT LLARG PERÒ PROU BO PER HAVER-LO HAGUT DE FER EN UNA BONA PART A LES FOSQUES.
ENS HEM QUEDAT A SOPAR A VIC. ARA A DORMIR I DEMÀ SEGUIREM PENSANT EN TOTES LES COSES QUE HEM POGUT COMENTAR I EN TOTES LES COSES QUE PODREM FER PLEGATS.
Una abraçada,
Maria Mercè
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Montserrat Fernandez" <montserrat_fernandez@es.hempel.com>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
TROBADA AL DELTA
Fecha :
Mon, 18 Nov 2002 16:27:15 +0100
Ja torno a estar a la rutina del dia a dia encara que amb un poc més d'energia, perquè ha estat un plaer poder compartir aquest dos dies al Delta amb totes les persones que varen venir.
El meu viatge de tornada l'he trobat llarg ja que a mig camí va fer-se fosc i jo a les fosques trobo més dificultats per conduir, i per postres em vaig equivocar de sortida i vaig haver d'anar fins a Barcelona, i d'allà cap a Sabadell, però vaig arribar bé i feliç.
Fins aviat, una abraçada per a tothom.
Montse.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
Jesus Emilio Gran Moreno <jegramo@etsii.upv.es>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Concert de Monòver
Fecha :
Mon, 25 Nov 2002 18:40:30 +0100 (CET)
Bona vesprada, amics de Maria del Mar:
El dissabte vaig plenar-me de goig de poder veure per primera vegada en la meua vida un concert de la Maria del Mar, que per cert, no estava contemplat en la vostra pàgina i va ser casualitat que vegera en el periòdic del divendres la notícia de la seua actuació. El concert es va fer al Teatre Principal de Monòver (al País Valencià), que està a una mitja hora d'Elx (el meu poble).
Anava ella acompayada de 4 músics: Javier Mas, Feliu Gasull, Dimitri Psonis i un altre (crec que Santi, o Dani, perquè s'equivocà Maria del Mar al presentar- lo al públic) que tocava el teclat. Així doncs, va fer un repàs de gairebé totes les cançons de l'últim disc de Raixa i algunes addicionals, com "Bir demet yasemen" (l'he escrit bé?) del disc "Anells d'aigua" o una altra que hauria de ser "De Mallorca a l'Alguer" (no l'havia sentida abans, puix he escoltat pocs discos d'ella).
Com a incidències gracioses queden dues:
1- La ja esmentada, que Maria del Mar s'equivocà al dir
el nom del músic que tocava el teclat.
2- A Javier Mas se li'n va eixir una corda de la guitarra, però
ell va seguir com a bon professional amb la cançó fins que
s'acabà.
A mi el concert em deixà en un estat inefable de felicitat, perquè veure-la cantant a 4 ó 5 metres de mi (jo estava a la primera filera) i l'emoció de veure el Teatre quasi ple i la gent alçant-se dels seients al final per aplaudir-la és d'una satisfacció grandíssima. El que vaig tirar en falta era més gent jove, perquè la meua núvia i jo (ja no som tan joves, la veritat, que tenim 23) seríem dels pocs que hi érem. De totes formes, si Maria del Mar va aplegar a veure-nos (pot ser, no? com estàvem just davant d'ella), segur que s'haurà sentit molt orgullosa de que per estes terres del sud (on les últimes ciutats de parla catalana van castellanitzant-se poc a poc) hi haja encara gent jove que estima la nostra cultura i la nostra història.
En resum, que va ser impressionant. L'única pega que tinc, i que per altra banda es lògica, és que molt del so instrumental estava en el teclat, però clar, no es poden portar dotze músics de ciutat en ciutat, que no vull tampoc que Maria del Mar s'arruine!
I per acabar (que de l'emoció pot ser que haja escrit massa) dir-vos, als que sigueu més majors d'edat que jo, que sou molt afortunats perquè segur que haureu pogut gaudir de moltíssims més concerts de la Maria del Mar, i que eixes sensacions que vaig tindre, segur que les tinguèreu en el vostre primer concert d'ella.
Salutacions i moltes felicitacions pel favor que feu a la Maria del Mar, a la nostra cultura i a tots aquells que estimem la nostra terra i les nostres tradicions, doncs veiem que no estem sols i que encara podem "mantindre una flama encesa".
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Jordi Pont" <JORDIMON46@terra.es>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
Referent al e-mail de Jesus Emiio del Concert de Monòver
Fecha :
Wed, 27 Nov 2002 20:16:54 +0100
Era per dir a en Jesús Emilio que hi ha molt públic jove que també la segueix i disfruta moltíssim de la música de la Maria del Mar!! Les cançons que canta és per tot tipus de públic i els sentiments que transmet arriba a gent de totes les edats. A l'associació hi ha gent de totes les edats de 25 en endavant i això fa que l'associació es vagi enriquint mica en mica i crec que la Maria del Mar sap arribar al cor de tota la gent! Quina sort tenim els joves (i els no tant joves) la possibilitat de conèixer i gaudir cada dia més la seva música. Es fantàstica!!!
Montse
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"Eugeni Roig" <eroig@educacio.caib.es>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
gira raixa
Fecha :
Wed, 27 Nov 2002 18:38:10 +0100
Hola, som de nom Eugeni i cerc les dates i llocs de la gira de Maria del Mar Bonet. He vist que ara és pel Principat però no hi ha manera de saber quan ve a les Illes. Vosaltres en sabeu coses? Us agrairia que m'ho diguessiu.
Gràcies per la pàgina, m'és molt útil, sobretot per trobar les lletres dels discs més antics. Salut i coratge!
Podeu escriure'm a eroig@educacio.caib.es
29 de NOVEMBRE, A TORELLÓ
El temps passa de pressa i ja fa gairebé un mes de l'últim concert al que havíem assistit. Per aquest motiu l'enyorança ja ens havia guanyat i esperàvem la presència de la Maria del Mar com el navegant espera la llumeta del far. Nerviosisme a les butaques del teatre Cirviànum (estretones, per no trencar cap tradició), comprensiblement no compartit per tothom en la mateixa mesura. En Ramon i jo, però, nerviosos i em consta que unes quantes persones més també. Entre el públic érem 8 els "amics" que glatíem, i, a casa, una "amiga" engripada deuria glatir més que els altres.
Vàrem tenir una sorpresa amb el guitarrista "a les 12 cordes". No era en Javier, com estem acostumats, sinó en Joan Sanmartí. De segur que un compromís forçós va obligar l'amic a ser substituït. Nosaltres el vam trobar a faltar perquè anar a escoltar la Maria del Mar també és anar a escoltar els seus músics, i perquè en Javier és un geni, però cal dir que en Joan va resoldre bé la situació. Els altres eren els habituals d'ara: en Feliu, en Dimitri, l'Olvido i en Dani.
Els temes de Raixa van anar arribant un darrera l'altre: Madona de sa cabana, Les veus de Raixa, Inici de campana, Tonada de treball, Sonet, Ombra negra, Desolació, Sempre hi ha vent, Camí florit, Romanç de na Roseta, Tonada d'espolçar ametles, Sarrià, Jardí tancat, De sentir, Per Hipòcrates, Des de Mallorca a l'Alguer, i els bisos: La Balanguera, Jota marinera, Cançó de bressol i So de pastera. La Maria del Mar va anar presentant cada una de les cançons amb uns comentaris encertats, ben exposats, solidaris. És així com va fer un elogi de la pau amb "Inici de campana", va parlar de diversitat i de reivindicacions amb les cançons de treball, de quan "per fer les coses més fines" s'escrivia en castellà, d'amants prop de la natura que els regala el jardí, finestra oberta, de camins florits en primavera, de felicitat inabastable, closa darrera la tanca del jardí idíl·lic on un no té entrada, de paratges en perill amb Sarrià i amb Raixa, de terres estimades, precioses, i tanmateix desventurades, amb una fatal "ombra (marea) negra".
L'esperit perfeccionista de la Maria del Mar la va fer patir quan el micro va quedar sense so i va haver d'ésser canviat per un altre mentre els músics mantenien el ritme i enllaçaven el silenci amb les paraules d'amor i desamor, d'oblid i de desig de la cançó de Joan Valent "De sentir". Nosaltres, emperò, vivíem aquest contratemps amb més amplitud encara de sentiments, arran de pell, amb una "proximitat" més gran de la cantant, subjecta a l'imprevist, com tot el que és humà o està en mans dels humans, com en aquest cas la tècnica.
El teatre es va omplir i el públic es va manifestar entusiasmat, encara que els més fidels no van poder saludar la Maria del Mar per la pressió dels empleats del local, que, com ja ha passat altres vegades, ens van fer fora al cap de poca estona d'haver-se acabat el recital.
Ha començat la "Gira de Ressons" que durarà fins al 22 de desembre. No sabem a quants d'aquests concerts podrem anar, però les satisfaccions viscudes en cada un d'ells les guardarem per sempre.
Maria Mercè i Ramon
CONCERT A RUBÍ
Diumenge dia primer de desembre. Un dia ennuvolat. Pesantor d'una tarda de diumenge, d'aquelles que Segarra blasmava perquè l'existència sembla arrossegar-se pels carrers buits d'humanitat. Però jo tenia una cita, una clariana de llum focalitzada en el Teatre Sala Municipal de Rubí, un concert de Maria del Mar Bonet, la cantant que em desvetlla l'afecte per la meva pàtria que va des de Mallorca a l'Alguer, passant pel Principat i València.
Acompanyada per en Xavier Mas, Feliu Gasull, Dimitri Psonis, Olvido Lanza i Dani Espasa surt a l'escenari, els nostres cors entristits per tanta dissort mundial, es solidaritzaren amb les paraules testimonials de la Maria del Mar, que, darrerament, fan molt bona companyia a les seves cançons. Va entrar en el recital fent un requeriment per la Pau, més aviat una pregària, perquè poc més podem fer els no violents, amb la cançó "Inici de Campana", que parla del Blat, aquest element simbòlic del combregar de la gent de bona voluntat.
De la Pau anàrem a la Natura, és clar, i totes dues conjuntades crearen la belles dels jardins de Mallorca. I de Sarrià, passeig mallorquí, com Raixa, plaça de mó medieval de Mallorca, la seva ciutat de costes esplèndides, d'una bellesa suau, mediterrània, salvades algunes, gràcies a la insistència dels valents que planten cara als interessos destructors de paisatge.
Aquestes costes ploraven per les de Galícia tan maltractades, d'una "bona gent", com les anomenà la Maria del Mar, que ella estima i l'omplen de pena ara, per culpa de tanta barroeria política. Una marea negra s'estén per tota aquella aigua tan bella i tan fèrtil de vida. La Rosalia de Castro amb el seu poble es planyien de l'Ombra negra en veu de la Maria del Mar. La gent va manifestar amb un aplaudiment la seva solidaritat.
L'Esperança és la que féu continuar vivint Joan Alcover, perquè la seva desolada meitat pogués fer reviure la meitat que li mancava. Ens cal el crit de l'esperança per combatre, amb tota la nostra indignitat, un capitalisme que condemna a l'extinció a més de la meitat de la humanitat.
I malgrat la tristesa, cal que l'alegria, entusiasme de l'ètica, no mori. La força moral requereix la joia i el desig. "El desig que sent per tu", amb la cara al vent. El vent de la llibertat.
Aquest vent que li recorda el seu germà, perquè en les seves cançons "Sempre hi ha vent". El germà és família i és Mallorca. És Llompart i les seves herbes tan nostrades en "Camí Florit", brins entranyables de la quotidinanitat: cama-roja, campaneta, farigola, romaní....
De l'herbei ben propi a les cançons del tot properes dels poblets, de tarannà tan semblant, parents de tots els romanços dels Països Catalans, senzills i intensos, com els de na Roseta. Una cançó que a mi, personalment, m'agrada molt, tonada i contingut: ...al sortir de casa seua només va porer dir: na Roseta ja no és meua. O bé "La Tonada d'espolsar ametles". Aquí la protesta del pagès que molt treballa, més per als altres que no pas per al propi fruit...
Joan Valent va escriure la cançó "De Sentir" que la Maria del Mar ha dit alguna vegada que li hagués agradat escriure-la ella mateixa. Un contingut d'intensa passió ordida, com totes, per fils esqueixats de dolor, enyor i renúncia no volguda.
Però cal recuperar-se per imposició de la gran dama: la Vida. Per la qual cal aixecar, una vegada i una altra, la copa del nèctar que embriaga i ens llença pels viaranys de les vinyes, brindant per Hipòcrates, el metge amb sentit de l'humor.
I la cloenda fou la de recordar-nos sempre, sempre que els Paisos Catalans existeixen, i ara més que mai, perquè la pitjor de les dretes ha tornat a voler dividir-nos amb l'amenaça d'anomenar com si fossin llengües diferents el català de Balears, València i el Principat, I és que no volen saber que tots parlam el mateix, el mateix, el mateix, el mateix!!!.
Vàrem acomiadar la dona marinera, adjectiu que porta impregnat en el seu nom, senyal dels pobles oberts, la Maria del Mar Bonet, la que sempre sap d'on ve es vent, tan si es Llevant com Ponent, perquè el bon temps sempre l'espera, aplaudint-la amb la força dels cors i des del fons de la nostra fidelitat.
Montse (Sabadell)
L'HOSPITALET DEL LLOBREGAT, 12 de desembre del 2002
Dit i fet!
No havíem previst desplaçar-nos a L'Hospitalet, i no per falta de ganes, però en dia entre setmana i havent de treballar l'endemà, fer un desplaçament d'una hora i mitja de durada, que s'haurà de refer acabat el concert, fa una mica de respecte, ara que els dies són tan curts.
Però, és clar, què són aquests inconvenients enfront del gaudi que representa "sentir" de nou Raixa? Així és que, tot de sobte, com de bursada, ens ha vingut la necessitat d'anar-hi. Com sempre, després penses: "sort que hi hem anat!" I, apa!, ja tornes a estar en forma, encara que fent ulleres, per resistir les obligacions de cada dia.
En aquest desembre fresquet, com toca, la calidesa de la veu de la Maria del Mar és un abric per a l'ànima. Les expectatives són noves quan ens asseiem esperant que comenci la música; els sentiments són antics però renovats. Només cal que rellegiu la crònica que va fer la Montse del concert de Rubí, que podria transcriure aquí perquè tots els seus comentaris me'ls faig meus i em fa una mica d'enveja que jo no els hauria sabut escriure.
* * * * * *
Tornarem a veure, a escoltar, a sentir Raixa ben aviat. Penso amb melangia que aquest estiu no hem tingut els habituals concerts a la Plaça del Rei, però celebro la gira que organitza Ressons perquè ens ha permès anar seguint la Maria del Mar per la nostra geografia més propera. I encara ens queda Tortosa i Olot i Ondara i La Garriga, i Barcelona, encara, la nit de Nadal a l'església de la Bonanova amb el Cant de la Sibil·la... Després ens deixarà uns quants dies al gener i al febrer per travessar l'Atlàntic i per fer una incursió cap Europa al febrer.
Des d'aquí li desitgem que tots aquests projectes siguin realitzats amb èxit, que l'Any Nou li sigui generós en salut i en feina i que no deixi d'estimar-nos amb els seus cants, que nosaltres estem ben decidits a deixar-nos estimar...
Maria Mercè
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
<marpapea@alumni.uv.es>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Maria del Mar a Reus
Fecha :
Mon, 16 Dec 2002 03:42:24 +0100 (CET)
Hola, primero que nada disculpadme por no saber escribir en catalán, hace ya tiempo que descubrí esta página estupenda sobre la Maria del Mar, pero nunca me había decidido a dejar mensaje. Tengo 22 años, y anoche me desplazé desde Valencia a Reus para ver por primera vez en mi vida a la Maria del Mar Bonet en concierto. Fue genial, simplemente. La voz de esta mujer y la armonía de los instrumentos te trasportan como a otra dimensión. Llenó el Bartrina. Y aparte del Raixa nos regaló Per Hipòcrates, Bir demet yasemen y Desde Mallorca al Alguer. También lo que me ha empujado a escribir estas líneas ha sido el mensaje de Jesús Emilio, me alegra saber que gente de mi edad y del País Valencià sigue a Maria del Mar, porque por desgracia me da la impresión que no somos muchos! Tuve el privilegio de asistir a una taula rodona de poesía y cançó en el marco de un curso de extensión universitaria que se dió en Valencia a finales de octubre y al que acudió la Maria del Mar (también Lluís Llach, G. Quintana y L.Gavaldà) y pese a la expectación que puede suscitar un acto así la mayoría de los allí presentes venían de fuera, tremendo!
Cordialmente, Marta.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"FJavier Fernandez Santamaria" <fjavifernandez@mixmail.com>
Responder a :
fjavifernandez@mixmail.com
Para :
"bonetamics_ppcc@hotmail.com" <bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
col.loqui
Fecha :
Mon, 16 Dec 2002 23:54:08 +0100
Vaig descobrir per casualitat fa un any a la Maria i fa poc també vaig descobrir la vostra pàgina web, amb molta alegria.Visc a Gandia i m'agradaria posar-me en contacte amb gent que estiga al tant de la trajectoria de la nostra Maria. He vist en el col.loqui que fa poc ha estat per aquí de concert. També sóc Jove, tot i que no tant com el Jesús Emilio o la Marta, als que volia adreçar-me i dir-los que m'agradaria que m'informasen delsconcerts que fa per aquí i de les seves intervencións en foros de poesia i coses paregudes. Animar-vos a seguir amb la vostra tasca. Als admiradors aïllats de la nostra estimada ens fa molt de goig saber que hi ha més gent com vosaltres al món.
El meu correu es fjavifernandez@mixmail.com
També m'agrada la poesia i m'agradaria saber d'activitats que es facin per Valencia al voltant de això (açò es per la Marta, que pel que he llegit està més informada que jo).
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
Jesus Emilio Gran Moreno <jegramo@etsii.upv.es>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
Quant de joventut!
Fecha :
Wed, 18 Dec 2002 19:24:31 +0100 (CET)
Hola Amics de Maria del Mar:
Feia una miqueta de temps que no entrava a la vostra pàgina, però cada vegada que entre em duc una sorpresa molt agradable. Ara ha sigut el vore a gent jove escrivint-vos i nomenant-me a mi (no m'ho puc creure, a mi!!!) com a inspirador, d'una certa manera, dels seus missatges. És una cosa que m'alegra de veritat, perquè sembla que alguns han vist en el que vaig escriure una crida a la gent que aïlladament escolta i fruix la música de Maria del Mar per a que expressen les seues idees i sentiments, i ncara puguen interesar-se més en la carrera de aquesta una de les cantants que més ens fa recordar (pense jo) altres èpoques de la nostra terra (entre moltes altres virtuts, abanda de la purament musical). Inspirar tans bons sentiments em plena de felicitat.
Encara que la veritat, qualsevol cosa que puga escriure no tindrà valor comparat amb allò que expressen alguns dels que escriuen, sobretot la Montse, la qual fa una crònica tan poètica del concert, que dóna gust de llegir unes idees exposades de forma tan joiosa. (Si ets Maria Mercè, envia-li unes felicitacions de la meua part, si és que estàs en contacte amb ella).
Ah, i que no semble que no m'han agradat les cròniques de Maria Mercè, que també envie moltes felicitacions per a ella.
I així, en general vos desitge que paseu unes bones festes, perquè com la meua relació amb Internet esdevé en la Universitat, serà poc probable que tinga oportunitat de vore la vostra pàgine i llegir les impressions d'altres concerts fins a gener.
Espere que el nou any em porte més discos de la nostra cantant més estimada, i a vosaltres salut i pau, perquè ja tindreu la discografia sencera.
Moltes salutacions
PD: També em fa gràcia que em diguen Jesús Emilio (el nom complet), perqué sempre m'han dit Jesús simplement. "Vamos", que sona una mica rar...
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
<marpapea@alumni.uv.es>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Asunto:
biografía Maria del Mar Bonet
Fecha :
Thu, 19 Dec 2002 01:08:03 +0100 (CET)
Alguien me podria decir cómo conseguir el libro de Joan Manresa, la biografía? Gracias.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
"JOVI" <mlozanoseser@wanadoo.es>
Para :
<bonetamics_ppcc@hotmail.com>
Asunto:
Col.loqui: Hui he conegut la Maria del Mar
Fecha :
Sun, 22 Dec 2002 02:50:31 +0100
Hola a tothom. No sé què és el que em mou a escriure aquesta carta perquè tampoc no em considere massa mitòman, però necessite expressar el que he sentit fa només un parell d'hores. El cas és que aquesta nit he assistit al concert que la meua cantant favorita oferia justament al meu poble, Ondara, al nord d' Aacant.
Supose que el que jo sent per la Mª del Mar és el mateix que senten els qui ara mateix llegeixen aquestes paraules: quelcom indescriptible, estrany, arrelat més enllà de les nostres entranyes. Fa molts anys que la seguesc (molts per a mi, que en tinc 23) però ha estat aquesta nit quan, en acabar el concert, m'ha rebut al seu camerí i m'ha signat el meu Raixa, un poc malmès per tant d'escoltar-lo.
M'he fet una foto amb ella també i sols li he dit que m'havia agradat moltíssim el concert tot i que a dintre tenia moltes altres coses per dir-li. Possiblement una de les més importants és el que ella, amb la seva música significa per a mi i per a tots nosaltres. Crec que és el seu gran mèrit: representar la nostra terra, la nostra cultura per mitjà de les cançons. ella, que en les seues peces sempre parla de pobles de la meua comarca (de fet hi va viure durant una temporada), tals com Dénia o Calp, representa el que aquesta terra és. Una vegada més, la Bonet tradueix la natura que ens envolta i la fa parlar per boca seva. Com me l'estime (i això que ella ni se n'haurà adonat)! Però això no m'importa ara. L'únic que vull és que continue cantant, que mai no pare de transmetre emocions tan vertaderes com aquesta nit.
bonetamics_ppcc@hotmail.com
De :
eduard font alonso <efa@eresmas.com>
Para :
bonetamics_ppcc@hotmail.com
Fecha :
Sun, 22 Dec 2002 21:58:35 GMT
Maria Mercè,
... ... ...
T'envio una nadala feta per mi acuradament
eduard
DESEMBRE, el 20 a Olot, el 22 a La Garriga
Olot, al Teatre Principal. Al defora una fresca suportable per ser que érem a Olot i a 20 de desembre. A dintre el caliu més abrandat a l'entorn d'un tió encès que escampava espurnes de solidaritat, de lluita, de país, de barreja, de salabró, de vent, de flors, de desig...
Hem pogut escoltar Raixa a molts llocs i sempre hi hem trobat un alicient nou, una nota de particularitat, una dosi de diferència: aquest crit més exigent, aquell lament més profund, aquest somriure tan franc, aquell posat tan seriós, aquell final tan acurat... I la veu tan fonda, tan càlida, tan dolça, tan transparent, tan fluida, tan blava, tan clara, tan..., tan... ... ...
* * * * * * * *
A La Garriga, al Patronat, tot era festa. Un local recuperat, actualitzat en el respecte al que fou abans, omplia de joia els garriguencs que, a mitja tarda, ocupaven el vestíbul esperant l'accés a la sala. A nosaltres, del grup érem sis persones, ens omplia el nerviosisme: les entrades no eren numerades i la gent s'aglutinava a la porta sense gaire ordre, i també perquè aquest concert era especial pel fet d'ésser el darrer d'una temporada, plena d'ocasions d'escoltar la Maria del Mar, és cert, però alhora introducció a un període llarg d'absència de la cantant a casa nostra, amunt i avall pels amples camins de la terra i de l'èxit.
La Maria del Mar, esplèndida, pletòrica, plena de vida, exigent i il·lusionada, ens parlava, després del concert, de projectes i d'emocions en el proper espectacle al TNC.
Que la llarga abstinència de tres mesos ens porti una gran festa que ja imaginem magnífica, sorprenent, exquisida, compartida per tots els amics.
Maria Mercè Piazuelo
CONCERT A LA GARRIGA
El dia 22 de desembre la Maria del Mar Bonet va inagurar el Teatre de La Garriga. El Patronat. Aquest teatre feia molts d'anys que estava tancat esperant la seva remodelació. I la inaguració amb l'actuació de la Maria del Mar va ser extraordinaria produint-se una màgia especial que em va transportar a moltes, moltes vivències.
Sota aquesta màgia del concert garriguenc, la nostra estimada Maria del Mar digué que en les "Cançons de Treball" ubicades a Mallorca, és on vol veure, trobar l'ESTELADA, i penso que volia expressar que és en ella on hi ha el signe de la llibertat i les arrels de cadascú que no ens poden prendre.
No em calia res més, el cor em féu una cabriola entranyable cap aquella dona admirada que ens amalgama en la nostra tradició i en els signes d'identitat que tant estimem.
Montse Fernández.