Tota dona de natura reial
té un país secret que li és més ver
que aquest pal·lid món extern:

a mitjanit quan el silenci l'envolta
deixa de banda agulla o llibre
i el visita d'amagat.

Aclucant els ulls, ella improvisa
una tanca amb cinc barres entre bedolls,
salta per sobre, pren possessió.

Llavors corre, vola o bé cavalca
(un cavall al trot ve a saludar-la)
i viatja allà on vol;

fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris
de botó a flor mentre guaita
i els peixos mengen de la seva mà;

ha fundat pobles, ha plantat arbredes,
ha buidat valls per rierols que corren
frescs a una badia tancada.

Mai he gosat interrogar el meu amor
sobre el governament del seu reialme,
sobre la seva geografia,

ni l'he seguit entre aquells bedolls
encamellant-me sobre la tanca
i espiant entre la boira.

M'ha promès, però, quan mori,
un lloc sota el seu palau privat
a una clariana del bosc,
on creixen gencianes i violes,
on de vegades ens trobarem.

          Lletra: Robert Graves
          Traducció: Lucia Graves
          Música: Jay Ansill i Javier Mas
          Arranjaments cordes: Dani Espasa

Oh mare, n'és dia:
al ball aniria
     d'amor.

Oh mare lloada,
me'n vaig a la dansa
     d'amor.

Al ball aniria
que fan a la vila
     d'amor.

Me'n vaig a la dansa
que fan a la casa
     d'amor.

Que fan a la vila
d'aquell que em volia
     d'amor.

Que fan a la casa
d'aquell que estimava
     d'amor.

D'aquell que em volia:
i em diran garrida
     d'amor.

D'aquell que estimava:
i em diran jurada
     d'amor.

          Lletra: Rei Dionís de Portugal
          Traducció: Marià Manent
          Música: Toti Soler
          Arranjaments: Dani Espasa
 

Dono tot el que tinc per ballar amb tu
per trobar en el meu cos les teves carícies,
per sentir el teu alè en el meu coll nu
i oblidar-me de l'esguard que potser ens vigila.

Dono tot el que tinc per una sola nit,
per sentir-te a prop meu i sentir la vida,
per girar com un estel els dos embogits
indiferents al món que aquesta nit ens mira.

Dono tot el que tinc per un sol somrís
que s'endugui la raó que ara ens empresona,
per ferir de deliri tots els teus neguits,
i entrar en un paradís on no hi ha penombra.

Una dona i un home i una cançó,
són l'altar, la passió, són les esperances.
A la llum de les espelmes parlem d'amor
a la cambra que guarda les abraçades.

          Lletra i música: Haris Alexiou
          Adaptació: Albert García
          Arranjaments: Dani Espasa
 

L'aucell dins lo boscatge
canta i més canta, però es veu tot sol:
i per cercar qui momprenga son llenguatge
i amb qui puga niar dins lo ramatge,
sedent d'amor i ditxa emprèn el vol.

L'ametler de la prada
crida la parra que per ell s'enfil,
perquè amb raïms dolços carregada
li vestesca de pàmpol sa brancada
i jugueteig amb ells l'aire gentil.

Surt tendra i agradosa
del cor la cançoneta tota mel,
i cerca l'eco de la vall frescosa,
perquè la torn dir amb veu misteriosa
i l'enseny a les fonts i aucells del cel.

Aucell amb dolça aimia
ametler amb la parra pel brancam,
cançó agradosa amb l'eco que volia...
amic, açò sou vós en aquest dia,
que heu sigueu per sempre a Déu li clam.

          Lletra: mossèn Alcover
          Música: Joan Bibiloni
          Arranjaments: Dani Espasa
 

Un exèrcit al costat d'un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres,
un exèrcit d'un país que té llum com a bandera,
és l'amor el seu encís, la utopia presonera,
un exèrcit d'un país que té llum com a bandera.

Són arreu els núvols com trinxeres,
no se'ls veu i lluiten com a feres,
i s'abracen, s'enamoren, el poder miren i passen.
El que fan és molt més que fer guerra,
van buscant tresors d'amor per terra,
i somnien, s'equivoquen i en l'amor trencat rumien.

Un exèrcit al costat que fa guerra a la guerra 
i jo entre ells m'he iniciat a estimar aquesta Terra,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes,
gestes de gran llibertat que són per l'amor grans festes,
un exèrcit ben armat de tristeses i de  gestes.

Van morint quan mor una esperança,
van vivint la mort sense recança,
doncs ells saben que a la vida sense somnis ells no hi caben.
Van ben sols i fràgils com onades,
tu què vols s'enfonsen a vegades,
que és molt dura aquesta guerra
per fer més neta la Terra.

          Lletra: Jordi Guardans
          Arranjaments: Dani Espasa
 

Estic tan sol quan tu no estàs amb mi.
Jo estic tan sol quan tu no estàs amb mi,
que sé ben redecert que me podria morir.
T'estim tant que em sembla tornar boig.
Lo vermell ho veig blau i lo blau ho veig roig.
T'estim, t'estim, t'estim, i no estimes ningú.
Veig que dius t'estim i no estimes ningú.

Conta'm mentides, ningú les diu com tu.
Torna, torna, torna, torna'm a anomenar.
Torna, torna, torna'm anomenar.
Quan tu dius el meu nom sembla que em tornin a batejar.

Te vaig veure una volta, me vaig enamorar,
me feres una ullada i mai més podré curar.
Tu tens verí, tu tens verí...
Això és bo per a tothom, però no és bo per a mi.
Tan sols per culpa teva me bolc en fang i llim.
Per culpa meva me bolc en fang i llim.
Voldria avorrir-te la meitat del que t'estim.

          Lletra: Guillem d'Efak
          Arranjaments: Javier Mas

Jo tinc un amor petit
i llaminer
com un infant.

Un amor escadusser
que mossega l'esquer
i no s'empassa l'ham.

Jo tinc un amor rumbós,
vermell i sucós
com una magrana.

Jo tins un amor amic
que mata de gust
i que es mor de ganes.

Ni cec
ni tràgic
ni pactat.

Ni etern
ni màgic
ni llogat.

Rajant-me pels descosits
tinc un amor petit.

Jo tinc un amor petit
nou com el temps
de la saó,
que es crema com l'encenall,
arriba a cavall
i s'enfila als balcons.

Jo tinc un amor company
que no duu records
ni deixa penyores.

Jo tinc un amor per tu
que es posa a ballar
quan li donen corda.

          Lletra i música: Joan Manuel Serrat
          Arranjaments: Manel Camp
 

Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix davant meu els signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir és perquè en dónes fam.

          Lletra: Miquel Àngel Riera
          Música: Joan Bibiloni
          Arranjaments: Dani Espasa

La llarga nit de l'hivern
s'ha encès quan de sotamà
el roser ha fet una rosa
més vermella que la sang.

Darrer sospir de l'estiu.
Penyora de la bonança.
Ocell que ha caigut del niu.

Festeja amb un raig de sol
arrecerada a un xiprer;
¿fas tard o véns massa d'hora,
meravellós malentès?

Nascuda contra corrent
desafiant les gelades
i plantant-li cara al vent.

Com un flor de paper
no escoltaràs el zum-zum
de les abelles xuclant-te
ni escamparàs cap perfum.

Mai no et regalarà el sol
la son de les migdiades
ni els capvespres de juliol.

Però abans no t'escanyin
les impacients mans de l'hivern
la tarda et mira i s'alegra,
es detura i es sorprèn
amb una petita i breu
-talment la flor dels teus llavis-
rosa roja de l'adéu.

          Lletra i música: Joan Manuel Serrat
          Arranjaments: Dani Espasa
 

Pot ser que cada dia
nos trobam pel carrer,
o ets veïnada meva
i no saps com ho has de fer
per enfilar conversa
i escometre'm també,
pot ser que ara m'escoltis
amb el cor tot encès,
que la meva tonada
ara t'ompli de batecs
però no tenguis esma
de fer menció de res.
Tal volta no ets nada,
tal volta estàs molt lluny,
tal volta ets una boira
o un raig de sol de juny
o una poncella closa
que per obrir-se puny.
Pot ésser ja estàs casada
i regant un altre hort
o dintre una clausura
t'ha portada la sort.
O tal volta, Déu méu!
t'ha besada la mort.
Pot ser que ara m'escoltis
amb el cor bén encès,
que la meva tonada
ara t'ompli de batecs
o tal volta ets un somni
que sols per a mi existeix.

          Lletra i música: Guillem d'Efak
          Arranjaments: Dani Espasa

Al damunt de la tomba
hi ha nat un taronger
i a la branca més alta
hi canta l'esparver,
que diu en son llenguatge,
sempre de cara al vent:
Maleïdes les guerres
i aquell qui les va fer!

Ja m'agafen i me'n lliguen
i em porten a la presó
-Senyor batlle, senyor batlle,
per què em porta a la presó?
-A la presó no t'hi porto
ni per lladre ni traïdor,
sinó per què vull que em diguis
d'on has tretes tantes flors.
-Senyor batlle, les he tretes
de les penes del meu cor.

          Lletra i música: Ovidi Montllor
          Arranjaments: Dani Espasa
 

Quan la soledat és l'únic amic,
quan no res acull l'esperança
i quan la tristesa aixopluga el jardí
i una boira de dol viu a casa...
Tu guardes el sol.

Canvia la història com una estació,
canvia el mar, canvien les estrelles,
canvia la pell i també les cançons
i l'amor se'n va amb una quimera.
Tu em guardes el sol.

El secret que em regalares
és l'alè dels meus viatges.
Jo sé que tu guardes el sol,
tu guardes el sol.

Viu a Mallorca la veu del meu cant
i el meu somni vola a Alexandria.
Si a Nicòsia m'adorna el corall
a Menorca m'acaricia la brisa.
I tu em guardes el sol,
tu em guardes el sol.

El secret que em regalares
és la set per als viatges
perquè tu em guardes el sol,
tu guardes el sol,
tu em guardes el sol.

          Lletra i música: Gabriel Sopeña
          Adaptació: Albert García
          Arranjaments: Javier Mas